Heil Hitler, el porc és mort! Dictadura, cultura i sentit de l’humor (I)

hitler suicidaPer què no et suïcidares abans, maleït criminal?


 El dia 30 farà 70 anys del covard suïcidi  del que va ser un dels criminals majors de la història. Stalin encara  va assassinar  més persones, però hi ha una gran diferència; mentre el dictador georgià va estar durant dècades al poder, el nazi solament va disposar de dotze dels mil anys que havia de durar el III Reich. Ningú en tota la història de la Humanitat ha segut responsable de tantes morts en tan poc de temps.

el-gran-dictador-0El Gran Dictador

Ja coneixem tot el que va fer aquest genocida i la resta de les alimanyes que portaren l’esvàstica. M’estime més riure’m d’aquesta xusma i ridiculitzar-la com va fer Chaplin en El Gran Dictador (The Great Dictator) o Lubitsch en Ser o no ser (To Be or Not to Be). La burla, la irreverència, els acudits són un bon antídot contra el  verí del fanatisme criminal.

goebbels caricaturaCaricatura soviètica de Goebbels

 En el III Reich es va prohibir qualsevol tipus de crítica al règim, fins i tot els simples acudits. Fer broma sobre aquestes coses portava seriosos problemes. Knappertsbusch era el director general de l’Òpera Estatal de Baviera, el màxim càrrec  de la vida musical. Quan es trobava als Països Baixos va preguntar-li de broma a un diplomàtic alemany si era un Muss-Nazi, és a dir, un afiliat al partit Nacional-socialista per a progressar professionalment – com passava amb Karajan, amb doble carnet nazi -.  Goebbels va assabentar-se’n i,  enfurit, va cancel·lar el seu contracte com a responsable de l’òpera bàvara. Abandonà Munich i va establir-se a Viena. Si la cosa no arribà a més era perquè els nazis protegien els que consideraven imprescindibles per a la música i cultura alemanyes. De fet, Knappertsbusch no va fer el servei militar per aquest motiu.

hitler-tea-party-cartoonHitler Tea Party Cartoon

El mateix va passar amb Wieland Wagner,, nét de Richard Wagner i nebot de l’oncle Llop, Hitler, que no anà a la guerra però que si va ser corresponsable del camp de concentració de Bayreuth junt al seu cunyat de les SS. I és que el criminal del ridícul bigoti no sabia prendre’s les coses amb humor. En certa ocasió, el que fora pintor frustrat va convidar al Rei de Iugoslàvia – aliat nazi –  a assistir a una representació de Meistersinger. Dirigia Karajan sense partitura i no sé si amb els ulls closos; el cas és que se li anà el sant al cel i parà l’orquestra i els cantants. Hitler li va llançar una mirada fulminat i va dir que mentre ell visquera eixe jove no tornava a dirigir allí, a Bayreuth. I així va ser.

Doncs no, no tenia sentit de l’humor. Com és sabut, imitant a Wagner però sense cap gràcia, li unflava l’ego a aquest assassí contar les seues batalletes a la sobretaula després d’un àpat. Sense pensar-ho va dir en una ocasió que la millor representació de Tristan de tota sa vida va ser a Viena sota la direcció de Mahler. Un dels llepaculs de la taula va dir: “Mein Führer, Mahler no era jueu?”. El del bigoti li va llançar una mirada que quasi el fulmina com Wotan a Hunding. Bromes, les justes, o siga, gens ni mica.

Adolf_Hitler adolf_hitler_629825 hitler-cartoon-ap

En els casos de Furtwängler o Richard Strauss, que no eren simpatitzants dels nazis, almenys des que se n’adonaren de què anava la cosa, tingueren problemes amb  les autoritats però van conservar la vida pel mateix motiu. Eren imprescindibles per a la música alemanya. Strauss havia estat nomenat el 1933 president de la Cambra de Música del III Reich, responsable entre d’altres coses de la prohibició de la música de compositors jueus. Strauss va intentar evitar sense èxit des del seu lloc la prohibició de la música de Mahler. D’amagat havia començat a treballar amb l’escriptor jueu Stefan Zweig en el llibret de la seua òpera La dona silenciosa, raó per la qual va començar a ser objecte de pressions pel Partit nazi i per Goebbels en particular. En 1935, escriu una carta a Zweig en la qual li diu:

Creu vostè que jo em conduesc en tots els meus actes pensant que sóc alemany? Creu vostè que Mozart era conscient de ser ari quan componia? Només conec dos tipus de persones: les que tenen talent i les que no en tenen.”

Aquesta carta va ser interceptada per la Gestapo i remesa a Hitler, provocant la dimissió – destitució realment-  d’Strauss com a president de la Cambra de Música del III Reich.

stalin_hitler

Stalin feu el mateix amb Schostakovich. No li va permetre anar voluntari al front de Leningrad perquè es considerava imprescindible pera la música soviètica. A més era molt miop. Això, no impedí que el genocida dels bigots, li fera la vida impossible fins que va morir especialment a causa de la seua òpera Lady Macbeth del districte de Mtsensk. Els dictadors no tenen massa sentit de l’humor. Schostakovich el tenia molt satíric, cínic i àcid, però el georgià li llevà les ganes de bromes i va fer-li agre el caràcter. Mai no tornà a composar més òperes.

El mateix li passa a un dels millors cineastes de la història, Eisenstein, que se li va truncar per a sempre la seua carrera quan estava filmant la trilogia sobre Ivan el Terrible. El dictador va sentir-se reflectit en la figura despòtica, neuròtica i assassina d’Ivan i quasi li demana el cap al director. Segons sembla, l’inconscient li jugà una mala passada perquè la psicologia del famós i sanguinari tsar certament recordava a la del genocida, sempre atent al que es feia culturalment.

Franco-20-n

És curiosa aquesta faceta dels dictadors. Franco va ser l’autor del guió de Raza, la seua reveladora pel·lícula on ixen a relluir els aspectes més inquietants de la seua neuròtica personalitat. Saenz de Heredia va ser el director i Franco va fer servir un pseudònim, Jaime de Andrade, igual que Stalin en la seua crítica a Lady Machbet en  Pravda. Ara bé entre Franco i els altres dictadors sanguinaris esmentats cal dir que en allò que toca a la cultura Franco va ser el més regnantment assassí.

Durant la República es va produir un segle de plata de les lletres hispàniques. Amb el crit de Millán Astray “¡Viva la muerte, abajo la inteligencia!” o aquell de “Cuando oigo la palabra intelectual, echo mano de la pistola”… la cosa estava clara. Comencen assassinat a Lorca, el més internacionals dels nostres poetes, i fins i tot a qualsevol mestre d’escola que es posara al seu abast. Els resultats són evidents. L’autor de la lletra de l’Himne feixista de l’Espanya de Franco, José Mª Pemán, era on més alt podien arribar per molt que alçaren el braç i estir eren la mà per veure si plovia:

“Viva España / Alzad los brazos / hijos del pueblo español / que vuelve a resurgir… “

En la propera entrega parlaré del llibre que dóna títol a aquesta i que relaciona a Hitler i els porcs com va fer George Orwell en Animal Farm, on Stalin i els seus eren porcs assassins com tots els dictadors i inquisidors que ha hagut de patir i pateix el món.

 página següent →
Advertisements

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Política, Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s