Breu biografia de Richard Wagner.

wagnerRichard Wilhelm Wagner. (Leipzig, 22-5-1813, Venècia, 13-2-1883)


Compositor alemany. Va nàixer en una família de mestres d’escola i de cantants. El seu pare Friedrich Wagner, escrivà de la policia, va morir a Leipzig el 23 de novembre de 1813. La seua mare es va casar en segones núpcies amb Ludwig Geyer, pintor, actor i poeta [mort a Dresden, 30-9-1821], a qui se li atribueix la paternitat de Richard, encara que aquesta hipòtesi no ha sigut verificada.

C. M. von WeberC. M. von Weber, model de Wagner en els començaments.

 Els començaments a Leipzig

Admirador de C. M. von Weber, la passió per la música es va despertar molt ràpid en el jove Richard. D’altra banda, el seu mestre en la Kreuzschule de Dresden, va fer nàixer en ell una gran admiració per la Grècia antiga. Però el descobriment de Beethoven (Fidelio, 9ª Simfonia) va ser l’esdeveniment decisiu que va determinar la seua orientació.

Els seus primers estudis musicals va fer-los de manera autodidacta. En 1830 va actuar en el Teatre de Leipzig, la seua ciutat natal. En 1831 es va inscriure com a estudiant de música en la Universitat i va estudiar contrapunt i composició amb el cantant de Sant Tomàs, Ch. T. Weinlig, qui li va suggerir Mozart com a exemple.

Després de diverses composicions per a cant, piano i orquestra, va escriure i va compondre les seues tres òperes de joventut, Die Hochzeit (Les noces) (1832, inacabada), Die Feen (Les Fades) (1834) i Das Liebesverbot (La prohibició d’estimar) (1835).

MinnaMinna Planer, primera dona de Wagner.

Minna Planer

En 1833 va començar la carrera de músic de teatre, com a director de cor en Würtzburg, i després com a director musical a Magdeburg (1834-36) i en Königsberg (1837). El 24 de novembre de 1836 es va casar amb l’actriu Minna Planer (1809-1866), matrimoni pertorbat per nombroses crisis. Nomenat kapellmeister a Riga en 1837, allí va escriure el llibret i va compondre els dos primers actes de Rienzi amb un estil grandiós, seguint l’exemple del Fernand Cortez de Spontini, en l’esperança de tenir accés a l’Òpera de Paris.

Va arribar a aquesta ciutat el 17 de setembre de 1839, posteriorment al seu pas per Londres. El buc fantasma, la llegenda del qual va conèixer per Heine, va prendre cos durant la seua agitada travessia de Pillau a Londres. Malgrat la recomanació de Meyerbeer, Wagner no va arribar a muntar cap de les seues òperes. Els seus treballs per a l’editor Schlesinger (transcripció d’òperes, articles i notícies per a la Gaseta Musical) no li van permetre saldar els seus deutes, per la qual cosa va ingressar a la presó a la fi de 1840.

No obstant açò, Wagner a Paris va descobrir les composicions i del Traité d’instrumentation de Berlioz, amb qui va fer amistat. A més de Rienzi, va compondre una Obertura per a Faust i tres números de Der fliegende Holländer (L’holandés errant). Com no tenia cap esperança que li la representaren, va vendre l’esbós al director de l’Òpera, qui la va posar en escena amb el títol francés Le vaisseau fantôme, amb llibret de P. Foucher i música de P. L. Dietsch. Els drets percebuts per aquesta venda li van permetre elaborar la seua pròpia versió alemanya (en Meudon i Paris, 1841).

dresden - opera-lubke-hofftheater-dresde-1861-01cTeatre de l’Òpera de Dresden.

 Mestre de capella a Dresden

Després de l’acceptació de Rienzi pel teatre de la Cort de Dresden, es va instal·lar en aquesta ciutat amb Minna el 7 d’abril de 1842. L’èxit de Rienzi i de Der fliegende Holländer li va proporcionar el lloc de mestre de capella de la Cort. L’estrena de Tannhäuser, que va tenir lloc a Dresden el 19 d’octubre de1845, i la 9ª Simfonia de Beethoven, que ell va dirigir en 1846, van marcar una època en la seua vida. Paral·lelament, es va dedicar a la recerca de temes clàssics o germànics. L’Orestiada, d’Èsquil, i la mitologia germano-escandinava li van suggerir la idea d’un drama sobre El Nibelung (1848).

La seua participació en la revolució de maig a Dresden li va obligar a fugir a Suïssa el 28 de maig de 1849. Va renunciar ràpidament a la seua intenció d’escriure per a Paris Wieland, el ferrer. Després del fracàs del projecte que tenia de fugir a Àsia Menor en companyia de la seua admiradora Jessie Laussot, de Bordeus, va tornar a Zurich el 3 de juliol de 1850. Liszt, amb qui va fer una gran amistat, va organitzar l’estrena de Lohengrin, a Weimar, el 28 d’agost.

A excepció d’una temporada de concerts a Londres en 1855, Wagner va dedicar els set anys següents al seu drama sobre El Nibelung. Va fer  alguns estudis previs i va escriure textos teòrics influïts per Feuerbach i Proudhon. El seu article Das Judentum in der Musik (El judaisme en la música) (1850) va ser una acusació contra Meyerbeer, per qui es creia enganyat. Segons el diari de Meyerbeer, tal acusació va ser injusta.

mathilde wesendonckMathilde Wesendonck, la musa de Wagner inspiradora de Tristan.

 Mathilde Wesendonck

El 15 de desembre de 1852  va acabar el text de l’Anell del Nibelung. El 5 de setembre de 1853 en La Spezia, va tenir la inspiració musical de la introducció de l’Or del Rin, moment que va assenyalar el començament de la composició de la tetralogia. Però el 9 d’agost de 1857 va ser interrompuda, després de l’esbós orquestral del II acte de Siegfried, per un període de 12 anys. Les raons van ser, a més de la impossibilitat de realitzar el seu projecte d’un festival, la concepció de Tristan und Isolde, que li va inspirar la filosofia de Schopenhauer, i el seu amor per Mathilde Wesendonck. Els lieder Träume im Treibhaus, sobre poemes de Mathilde Wesendonk, van constituir els estudis de Tristan.

A conseqüència d’un incident provocat per la gelosia de Minna, Wagner es veu obligat a renunciar, el 17 d’agost de 1858, a l’alberg que li va proporcionar Otto Wesendonck en el llac de Zurich.Va residir successivament a Venècia, Palais Giustiniani, del 30 d’agost de 1852 al 24 de març de 1859, i en Lucerna, el 28 de març al 6 de setembre de 1859, on va compondre, respectivament, els actes II i III de Tristan und Isolde.

Fracàs de Tannhäuser a París.

BAUDELAIRE2

Baudelaire

Proscrit a Alemanya, es va traslladar a Paris l’11 de setembre. A mitjan març, l’emperador va donar l’ordre de representar en l’Òpera Tannhäuser, de la qual va haver de  modificar les escenes de la bacanal i del Venusberg. Després de 164 assajos, no va tenir, a causa de l’escàndol desencadenat pel Jockey Club, més que tres representacions entre el 13 i el 25 de març de 1861. Malgrat aquest fracàs va reunir en Paris a un grup d’admiradors cultes, entre ells a Baudelaire, qui el va defensar en un articule titulat Richard Wagner et Tannhäuser à Paris. El poeta va ser el gran valedor de Wagner al seu país. Altres poetes com ara Verlaine, Mallarmé, Rimbaud i els simbolistes van estar molt influenciats per  Wagner, que admiraven tant en el terreny poètic com el el musical.

Ludwig II

Amnistiat, Wagner es va traslladar el 24 d’agost de 1861 a Viena per a supervisar l’estrena de Tristan. Com aquest es demorava contínuament, va decidir reprendre el seu projecte de Meistersinger (Mestres cantaires), la redacció dels quals li va ocupar des del 27 de desembre de 1861 fins al 25 de gener de 1862.  Les diferències amb el seu editor, Franz Schott el van  obligar a interrompre el seu treball i va fer una gira de concerts que li va portar a Sant Petersburg i Moscou. Al seu retorn es va instal·lar en Penzing, prop de Viena, on va continuar la composició interrompuda.

VLUU L110, M110  / Samsung L110, M110Ludwig II, rei de Baviera i mecenes de Wagner.

 La fallida representació de Tristan i la costosa instal·lació del seu nou apartament, li van causar tals dificultats financeres que li van obligar a abandonar Viena el 23 de març de 1864. El 3 de maig va rebre a Stuttgart la invitació del rei de Baviera, Ludwig II, perquè es traslladara a Munich. Allí li va demanar que acabara L’Anell del Nibelung. Hans van Bülow, resident també en Munich, va dirigir el 10 de juny de 1865 l’estrena de Tristan. A més del seu treball sobre la partitura del II acte de Siegfried, Wagner preparava el projecte de Parsifal (llavors Parzival).

CosmiaWagner_2Cosima, segona esposa de Wagner.

 Cosima

El govern, que era molt reaccionari i no acceptava Wagner, va aconseguir que el rei l’expulsara. Va abandonar Munich el 10 de desembre de 1865 per a cercar en el sud de França un lloc on acabar Els mestres cantaires i L’Anell del Nibelung, però finalment va decidir llogar una casa de camp en Tribschen, prop de Lucerna, on Cosima von Bülow, filla de  Liszt i Marie d’Agoult, va anar a reunir-se amb ell en diverses ocasions, abans que s’instal·lara allí definitivament el 16 de novembre de 1868. Allí va acabar Els mestres cantaires. Va assistir, al costat del rei de Baviera, a la seua estrena que va dirigir Bülow, en el teatre de la Cort de Munich, el 21 de juny de 1868.

En març de 1869 va iniciar la composició de l’acte III de Siegfried i en octubre la de Götterdämmerung (El crepuscle dels déus).Dues noves amistats li sorgeixen en Tribschen: Nietzsche li va visitar el 17 de maig de 1869, i Judith Mendes, filla de Théophile Gautier, el 16 de juliol. El 25 d’agost de 1870 es va casar amb Cosima, a qui va dedicar, en el seu aniversari, L’idil·li de Siegfried. Una comèdia satírica, titulada Eine Kapitulation (Una capitulació), que va escriure en aqueixa època, va pesar més tard en les seues relacions amb França. Va escriure el llibret complet  i el seu deixeble i director d’orquestra Hans Richter li va posar música però es va perdre la partitura.

Bayreuth_Festspielhaus_SeiteFestspielhaus de Bayreuth

 Bayreuth

El seu desig d’establir un lloc per a festivals, separat de la vida teatral de la gran ciutat, va portar a Wagner a interessar-se per l’Òpera de Bayreuth. Després de visitar-la a l’abril de 1871, va jutjar que la sala no li convenia, i va decidir edificar un teatre concebut per ell que tinguera un amfiteatre i un fossat per a l’orquestra situada sota l’escenari. El finançament hauria d’aconseguir-se mitjançant bons de participació.

Instal·lat en Bayreuth, es va col·locar la primera pedra del teatre el 22 de maig de 1872. Els anys següents van veure la conclusió de El  crepuscle dels déus (21-11-1874), i el començament dels preparatius del festival. El 28 d’abril de 1874 es va mudar a la ciutat de Wahnfried. Els assajos preliminars de l’Anell del Nibelung van tenir lloc al juliol-agost de 1875. Com l’emissió de bons de participació era insuficient, Wagner va haver de demanar al rei Ludwig II la seua garantia per a un préstec de 300.000 marcs.

Després dels assajos, des del 3 de juny fins al 9 d’agost de 1876, es van dur a terme tres representacions del cicle, entre el 13 i 30 d’agost de 1876, que van suscitar un gran interés, tant a Alemanya com en l’estranger, però que es van saldar amb un dèficit de 150.000 marcs.

Sorrento

nietzsche .ñ

Nietzsche

Va anar a descansar a Sorrento, on va trobar-se per darrera vegada amb Nietzsche,  qui passà de ser wagnerià acèrrim a atacar la seua obra i persona de manera quasi patològica. D’allí va anar a Anglaterra per organitzar uns concerts en l’Albert Hall de Londres al maig de 1877, amb l’esperança de cobrir el dèficit, però el benefici seria reduït. En 1878 el dèficit va ser cobert amb un emprèstit de la tresoreria reial de Baviera, reemborsable per detracció dels seus drets d’autor.

Final del trajecte. Parsifal

Desenganyat del festival, Wagner es va refugiar en la concepció de Parsifal. Va acabar la partitura el 13 de gener de 1881, a Palerm. El 15 de gener Auguste Renoir va realitzar el celebre esbós del seu retrat. En maig Wagner i Cosima van tornar a Bayreuth, on el comte Arthur Gobineau,  teòric racista, va ser el seu hoste en Wahnfried durant diverses setmanes.

levi-010Hermann Levi, jueu, amic de Wagner i director de Parsifal.

 Per a les setze representacions del festival de 1882 (del 26 de juliol al 29 d’agost), Ludwig II va posar a la seua disposició l’orquestra i els cors de l’Òpera Reial de Munich, sota la direcció de Hermann Levi. Wagner va dirigir l’escena final de l’última representació.

El 16 de setembre es va instal·lar amb la seua família a Venècia, en el Palacio Vendramin. Va dirigir de nou en el Teatre La Fenice el 24 de desembre una obra de joventut composta 50 anys abans, la Simfonia en do major. Va renunciar definitivament al projecte d’una llegenda lúdica, Die Sieger (Els vencedors), basada en la Introduction a l’histoire du bouddhisme indien, de Eugene Bumouf, amb la intenció de compondre petites simfonies en un moviment, quan va morir d’una crisi cardíaca el 13 de febrer de 1883. El seu cos va ser traslladat a Bayreuth, on reposa en una sepultura en el jardí de Wahnfried.

Font: Diccionario biográfico de los grandes compositores de la música. Marc Honegger. Espasa Calpe. 1994.

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Biografia, Uncategorized, Wagner i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s