«If you don’t like it… go to Spain!»

xiquet proletari

Ací teniu un xiquet proletari descalç en una fàbrica tèxtil de Manchester al segle XIX. En aquesta època – i ara també- els nens treballaven i no anaven a escola. Això era el puto capitalisme dels liberals de merda. Explotaven l’obrer des de la infantesa fins a la mort perquè no existia un Estat que garantira la merda pixada dels drets del puto home i del ciutadà. Només hi havia explotadors i explotats – com ara – i capellans abans, periodistes ara per enganyar als crèduls i imbecils. Un obrer de Barcelona tenia la meitat d’esperança de vida que un burgés que anava al Liceu. La seua entrada equivalia a tres mesos de treball del miserable treballador. Una canallada que es repetia a tot el món. Això és agressió, això és violència, això és terrorisme. Què fer? Deixar-se morir sense més? Som ovelles camí de l’escorxador? No senyor, si algú ha de morir que siguen ells, no nosaltres. Fills de puta. Democràcia, llibertat… punyetes!

borsa london

La Borsa de Londres.

Per què collons dic això? Perquè el meu nebot està treballant en un hotel de luxe justament a Manchester. Neteja la merda dels vàters per 800 € al mes i ho ha hagut de deixar tot per culpa dels porcs que ens governen i els gorrins amos del capital. Ha fet una bona carrera per… torcar-los la merda als culs dels anglesos. Quasi mai pot ajudar sos pares entre altres coses perquè els banquers britànics li roben un grapat de diners com a comissió per canviar lliures a euros. Lladres! Una filla de puta que no té dret a viure li va dir: «If you don’t like it… go to Spain!» quan va demanar el que estava acordat: 1.200 €. Això és CAPITALISME, l’enemic a destruir.

Felipe-Gonzalez-berggruen.org_Felipe González, el gran estafador.

Engels va conèixer la situació dels proletaris, i Marx també. Per això, en el Manifest comunista no és van dedicar a fer propaganda enganyant als obrers per guanyar diners, no senyor, van poder viure com reis i no ho van fer. El que va fer això va ser Felipe González entre privatitzacions, bonsais i càrrecs en consells de direcció. Fals, mentider, traïdor! Al Manifest hi ha mesures concretes. Una d’elles és l‘abolició del treball infantil. Com aconseguir-ho? Per collons: vagues, manifestacions, lluita i el que calga per acabar amb una situació sagnat. I ho van aconseguir com s’aconseguí acabar amb l’esclavitud. Com va dir Anguita, de vegades és necessari l’ús de la força. La força d’aquest sistema explotador ja la patim tots els dies.

catholic_priest

«Benaurats els pobres perquè ells heretaran del regne de Déu.»

Hi havia altres obrers estúpids que esperaven que el seu cristianíssim explotador il·luminat per la Divina Providència fora “bo” i suprimira tals pràctiques. Els capellans i pastors de xais d’aquests borrecs predicaven:“Besa la mà del teu patró”… i una merda, pega-li una puntada de peu al cul que malvivim en un sistema terrorista i explotador. No et resignes al fet que un porc vaja a l’òpera i tu no tingues per a menjar. Açò passa ara mateix a la meua ciutat com en tantes altres.

oficinas-del-inem

Oficina buida autoservei.

Sabeu què collons ha passat avui en aquest puto estat de dret, és a dir, dret a morir-se, que no a suïcidar-se perquè és pecat. Ha passat que el meu germà cobra la misèria de 428 € al mes, quantitat amb la qual s’ha d’apanyar la seua dóna i ell. Li corresponen tres anys d’ajuda per una minusvalidesa que li impedeix treballar en moltes ocupacions. Però els molt cabrons s’han tret de la màniga allò del «Certificat de recerca activa de feina.» Què cony és això? Has de demostrar que estàs buscant feina.

L’oficina pública d’ocupació, INEM, ha estat externalitzada, és a dir , repartida entre uns lladregots privats amics dels que manen perquè se suposa que el privat funciona millor que el públic. I una merda! Han despatxat als treballadors de l’INEM i t’ho has de fer tot solet perquè allà hi ha un segurata armat en previsió d’un anarquista amb bomba i massa pocs empleats. Res més. Màquines, màquines, màquines… Així que m’he tirat una setmana amb el meu germà i l’ordinador fent aquesta “Recerca activa”. Les maleïdes empreses privades de recerca de treball que tan bé funcionen et pretenen vendre algun curset, quedar-se amb part del teu salari, etc. Les seues webs de merda estan penjades i no funcionen. El que ens ha costat arribar a omplir els formularis i consular els portals! El puto sistema deia que t’havies inscrit amb èxit i bla, bla, bla… Mon germà omplia els formularis per a presentar-los a l’INEM.

inem

Avui ho ha fet. Li ha donat una lipotímia pel disgust que li han provocat. Abans ha hagut de contenir-se per no agafar del coll al tipus que l’ha atés. “Això no serveix. Falten els CERTIFICATS. No podrà seguir cobrant el subsidi. Imagineu al meu germà que no li havien dit els molt inútils que havia de presentar cap certificat, sinó omplir els impresos. S’ha enfadat i li ha dit de tot. Que té un problema en els dits i que no pot fer servir l’ordinador – de fet no en té – i que si li retiraven el subsidi anava a passar alguna cosa, que li importava tot un rave. El cabró que l’atenia és va acollonir perquè sabia que no en tenia prou amb el segurata. “Bé, home, no és pose així. Veuré que es pot fer.» Ho podia fer tot. Entra a l’ordinador, li demana les dades al meu germà i comencen a eixir els maleïts certificat que el fill de puta no volia imprimir al principi. Al sortir al carrer, el meu germà s’ha ensorrat. Li ha donat un mareig i ha perdut el coneixement. No sé com m’han localitzat i m’han telefonat. Hem estat unes hores al puto hospital perquè estava – com sempre – col·lapsat a causa dels lladres del puto Estat. Els privats estan quasi buits. Allà és on van ells.

El meu germà i la meua cunyada estan derrotats. Tinc por que qualsevol dia se’ls creuen els cables i en passe una de grossa. En aquest puto país de merda es passa FAM, sí senyors, és passa FAM I MISÈRIA i això és terrorisme social i d’Estat. Encara estic pensant si em passe per l’INEM i li done una hòstia al fill de puta de l’empleat que gairebé mata al meu germà per no prendre’s la molèstia d’imprimir uns papers. Igual no és ell el responsable, sinó el braç executor d’una ordre d’assassinat. No sé si són ordres de dalt per estalviar-se la puta misèria que li paguen. M’ho crec tot. El que tinc clar és que això és insofrible i que milions estem farts. L’altra galta que la pose el fava que vulga, jo m’estime més actuar en legítima defensa. O ells o nosaltres. No n’hi ha una altra. No hi ha truita sense trencar ous ni revolució sense guillotina. Els mansos que vagen a l’escorxador. Ja no enganyen ningú. Tot és qüestió de força bruta.

El crim és diu CAPITALISME i els criminals ha de ser jutjats i castigats.

Novecento1

Conscients de l’opressió no hi haurà més solució que la revolució. Ovidi Montllor.

PD. Una dona molt creient de la seua religió i excel·lent persona va dir-me que rebutjava l’existència de rics que cada volta són més rics i de pobres depauperats, però que no era partidària d’un socialisme imposat a la força sinó de la bona voluntat de la gent que lliurement vol compartir. D’això ja va dir-se alguna cosa fa dos mil anys i no s’ha aconseguit res. Ella ho sap perfectament. És metja al seu país i cobra menys de 300 € al mes. La fe mou muntanyes i la religió és l’opi del pobles. No se n’adona que li fa el joc als que l’exploten i a l’Estat terrorista que ho consent ni que no es tracta de caritat cristiana – que resulta ofensiva per qui es veu obligat a acceptar-la – sinó de justícia social que ha de ser conquistada pels pobles de tota la Humanitat en aquest món global.

I tu, benvolgut lector, que en penses? M’agradaria saber-ho si t’abelleix contar-ho.

Gràcies.

NOTA: Aquest text és una ficció literària. Qualsevol paregut amb la realitat és pura coincidència.

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Política, Uncategorized, Vivències i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s