25 d’abril de 1707: La Batalla d’Almansa (II) Al Tall. Quan el mal ve d’Almansa.

25 abril 1707

En la primera entrada vam centrar-nos en la part històrica del tema. En aquesta la il·lustrarem amb vídeos i música del grup valencià Al Tall provinent del seu treball més reeixit al meu parer. Em referesc a Quan el mal ve d’Almansa, un treball – lletra i música – que és molt idònia per a treballar aquest moment de la nostra història a les aules.

Per a fer-nos una idea del que va passar cal dir que no podem limitar-nos a la pèrdua del Furs – que ja va ser fort – sinó a la forta repressió que el Borbó va infringir als valencians. La massacre de Xàtiva n’és un símbol. Felip V va dir: “No hay  árboles suficientes en todo el reino para colgar a tantos traidores”. Això ens demostra que els maulets, partidaris de Carles d’Àustria comptaven amb el recolzament popular i que els botiflers, partidaris de Felip V, eren els aristòcrates castellanistes en termes generals.

A continuació un vídeo de la Conselleria de Cultura de 2011 que està molt bé excepte per les mentidores paraules impresionades sobre les imagens que diuen que tot el desastre causat per les tropes franco-espanyoles i el Borbons es va solucionar amb la Constitució Espanyola i l’Estatut d’Autonomia actuals. Tan fals que fa riure. El Regne de València era un Estat amb tot el que això comporta. No és el cas actual. Com diu Al Tall en Lladres, els tenim ací en casa i des d’ella governen. Els botiflers són els que ens governen perquè gran part del poble valencià està totalment despersonalitzat i es creuen que nosaltres som ells.

Documental de la Conselleria de Cultura esmés per la tancada Canal 9.

Recreació fidel de la Batalla d’Almansa  en 2011 en els llocs on va succeir amb vestimentes i armes rèpliques de les d’aleshores.

Batalla d’Almansa, recreació històrica. Televisió de Castilla-La Mancha.

Escoltem i llegim el treball d’Al Tall. Comencem amb el Romanç de cec on s’expliquen els fets.

Al Tall. Quan el mal ve d’Almansa. Romanç de cec.

Romanç de cec

Va ser a la tardor de 1705,
que a Altea desembarca Batista Basset,
com a general
de l’exèrcit de Carles el d’Àustria,
entra a la Marina
i passeja per pobles i viles
i en moltes comarques
als maulets va distribuit armes
i donant raons,
convencent a tots els llaura’ors,
que l’arxiduc Carles
ha promet suspendre tributs i gravàmens
i tot el país
li va plantar cara al Borbó Felip V.

denia color

Els reis i governants de tot Europa
es posen a l’aguait
i al plet s’aboquen,
que està en discussió
la corona dels regnes d’Espanya,
i els dos aspirants
una guerra van a provocar.
Buscant aliances
amb altres estats dos exèrcits preparen.
Felip de Borbó i Carles d’Àustria,
tals són els seus noms.

Als pobles van renàixer les esperances
d’arrancar el poder als nobles senyors
i en poques setmanes
el camí de València aplanaren,
maulets i aliats dominaren pobles i ciutats,
d’una punta a l’altra
el país va tornar a obrir les arques
per traure al carrer
les senyeres contra el botifler.
I l’arxiduc Carles
a la porta de Quart aclamaren
i ell féu jurament d’obedir i defendre les lleis.

Del dia que ara esmente guardeu memòria,
el 25 d’abril de 1707,
que trista batalla
va somoure la terra d’Almansa,
l’exèrcit Borbó
al de l’Àustria va vèncer d’un colp.
I sense defenses
ocuparen comarques senceres,
mal dia va nàixer
qui ordenà destruccions i matances,
si el mal ve d’Almansa
amb raó diuen que a tots alcança,
no es pot oblidar
que en la boca del poble ha quedat.

Després que va sotmetre tot el país
i va tractar als hòmens amb gran crueltat
pensà que era l’hora
d’augmentar el poder de la seua corona
i sense tardança
promulgà el Decret de Nova Planta
pel qual suprimia
les lleis i costums de la pràctica antiga
i ens va prohibir que parlàrem la llengua d’ací.
Senyors i senyores, de la història us hem fet el recompte,
si voleu seguir, en els llibres està tot escrit.

Continuem seguint la història amb Processó amb tot un seguit de valencians il·lustres i els nostres enemics.


Processó

Comença la processó
Llarga, trista i desolada.
Va davant el rei borbó,
Felip V el calça llarga;
Segueix l´any 1707
I el Decret de Nova Planta;
L´organista Cabanilles
Va sonant una tocata;
Molts maulets, bolic al muscle,
Busquen on alçaran casa;
Porten pelfes i catifes
Els teixidors de la llana;
Passen porcs i botiflers,
Botiflers i sargantanes,
Renegats i delators,
Socarrats i socarrades,
Lladres, bisbes i marquesos,
Naus amb senyera esgarrada,
Carles d’Àustria plegant vela,
Pebre, cànem i pesquera,
D’Asfeld, dimoni emplomat,
Incendiari i mala bava,
Soldats catalans i anglesos,
De Portugal i d’Holanda,
Saladures, prostitutes,
Ametlons, arròs i pansa,
Francesos i castellans,
Saragüells i el mal d’Almansa;
Passen molts més de maulets,
Botiflers no hi ha apenes,
Passa Berwic i Blanquer
I Lluís XIV de França,
Lliures, diners, divuités,
Un nou patriotisme passa
Castellanesc i estafant,
L´Estat Modern va d´estrena,
I els senyors van de dinar,
El Penjadet i Basset,
Quart de Poblet passa en flames,
Volen les cendres de Xàtiva
I una extensa polseguera
S´escampa sobre la llum,
Que el sol va en la comitiva
I la remor se l´en duu;
Que el conjur no dura sempre
I la història ja és passada,
Però el mal que vingué d’ella,
Mal d’Almansa,
Rossega encara i alcança
Tot el poble.

Seguim denunciant als lladres que entraren per Almansa, posaren la cova en casa nostra i des d’ella ens furten, despersonalitzen i desgovernen fins que els fem força.

Lladres.

  Lladres

Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d’ella governeu.

Governeu de lladrocini
i rapinyeu governant;
sou fartons de vida llarga
que mai voleu acabar.

El nostre plat cada dia
ens el torneu a llevar;
l’aparteu amb elegància
com si no tinguérem fam.

I amb rabosera elegància
ens heu forçat a oblidar
que si sentim buit el ventre
és per manca de menjar.

No s’ensenya en les escoles
com va esclafar un país,
perquè d’aquella sembrada
continuen collint fruits.

Hi ha un licor en la resina
dels antics oliverars
que fa tendra la memòria
i aclareix la veritat.

Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d’ella governeu.

Acomiadem a Al Tall amb una cançó de lluita i de festa perquè la nostra lluita no acabarà fins que siguem un Estat. En homenatge a Guillem Agulló, militant de Maulets assassinat d’una punyalada al cor per un feixista a Montanejos. Mai no l’oblidarem.

Cant de maulets

Al Tall interpreta el Cant de maulets en la mateixa població d’Almasa.


 Cant de Maulets

Eixiu tots de casa que la festa bull,
feu dolços de nata i coques de brull,
polimenteu fustes i emblanquineu murs
perquè Carles d´Àustria ha jurat els Furs.
Enrameu de murta places i carrers,
abastiu de piules xavals i xiquets,
aclariu la gola amb vi i moscatell,
que no hi ha qui pare el pas dels maulets.
Vine Pilareta que et pegue un saxó,
els peixos en l´aigua i els amos al clot,
i si no l´empara el Nostre Senyor,
tallarem la cua a Felip de Borbó.
Si l´oratge es gira en mal dels maulets
vindran altres dies que bufe bon vent.
Quan més curt ens lliguen més perill tindran.
Passeu-me la bota i seguiu tocant.

Ens acomiandem amb el que anava a ser Himne del País Valencià, La Moixeranga, d’arrel popular i amb la que anava a ser la Senyera del nostre país. Botiflers de dins i de fora ens ho furtaren tot i ens obligaren per la força de la violència a engolirnos una bandera que no és la nostra i un himne que va ser composat en castellà i que en lloc de ser reivindicatiu és una baixada de calçotets en tota regla. Vergonya, cavallers, vergonya//*//

Moixeranga espectacular a les festes d’Algemesí. Una prova de la nostra catalanitat evident.

Com algú va dir, el record de la derrota ens obliga a la victòria. Visca el País Valencià lliure! Visca la República Valenciana! Visca la germanor entre tots els pobles que parlen català!

PD. Com diu Al Tall, en els llibres està tot escrit. Si voleu seguir cliqueu baix:

En català

En castellà

Joan_baptista_basset

L’enllaç en castellà és més complet. Ens parla del general Basset, heroi valencià i maulet, aclamat pel poble que el preferia a Carles III d’Àustria. Quan el Regne de València va caure, Basset va anar a Barcelona amb un grup de valencians i va defensar-la en el cruel setge a que va ser sotmesa fins la seua caiguda l’11 de setembre de 1714. El Borbó no el va perdonar mai i va morir en la presó de Segovia.

L’heroi valencià era molt estimat pel poble baix ja que va eliminar els gravamens feudals. Carles III, rei pel qual lluitava, va empresonar-lo per eixe motiu. Basset, de procedència humil, era partidari tant de la revolta social com de la nacional i el monarca no estava disposat a arribar tan lluny.

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Cançó, Documental, Història, Uncategorized i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a 25 d’abril de 1707: La Batalla d’Almansa (II) Al Tall. Quan el mal ve d’Almansa.

  1. Retroenllaç: 25 d’abril de 1707: La Batalla d’Almansa (I) | El Cavaller del Cigne

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s