Els generosos escots de Waltraud Meier i Gwyneth Jones. Cossos nus i art.

meier_waltraud_mamellesWaltraud Meier

 Venim al món nus. La nuesa és el nostre estat natural. Les religions antigues no estaven renyides amb la representació del cos nu. Ho podem veure des de les Venus pre-històriques a les escultures i frescos greco-llatins. Amb les castrants religions monoteistes es prohibeixen no ja la presentació del cos nu sinó també – segons el cas – qualsevol representació figurativa. Prejudicis irracionals de qui es creu amb una veritat divina suposadament revelada per Déu. Actualment són els fonamentalistes islàmics qui estan destruint el patrimoni cultural de la Humanitat de la mateixa manera que decapiten ser humans. Als budes destruïts pels talibans se sumen les estàtues assíries fetes pols per l’Estat Islàmic.

La maja_desnuda. Goya.La maja desnuda. Goya.

 El problema no és, però, l’Islam, sinó la religió en general. Goya va tenir problemes amb la Inquisició catòlica per haver pintat La maja desnuda, possiblement, el seu quadre més conegut. Un papa va manar cobrir les parts íntimes de les figures de la Capella Sixtina pintades per Michelangelo.

Amb la música va passar igual. Aquestes religions bascularen entre prohibir-la per considerar-la pagana o controlar-la, obligant a complir unes normes establertes per l’autoritat eclesiàstica. Així va nàixer el cant gregorià. Els talibans van prohibir la música sota pena de mort.

cristo_velazquez  cristo velazquz rostro

Crist. Velazquez. Detall del rostre.

 Pense que la religió ha portat molt de mal a la Humanitat i que hauria de quedar-se en el passat. Això no vol dir que no hi hagen obres d’art de caràcter religió com ara La Passió segons Sant Mateu de J. S. Bach o El Crist de Velazquez, Goya o Dalí. Durant l’etapa teocèntrica pràcticament tot l’art és religiós. Amb el Renaixement, les coses canvien. El model és l’Antiguitat greco-romana i retorna l’interés pel cos humà, pel cos natural, és a dir, nu. Això passa en Occident amb el cristianisme. Malauradament, l’Islam no ha evolucionat. La teocràcia es manté intacta. Ni Renaixement, ni Il.lustració ni Revolució amb el laïcisme necessari perquè la societat siga democràtica. Als països musulmans encara impera la teocràcia medieval, les prohibicions i els crims de base religiosa comesos de manera molt cruel: degollament o lapidació.

Si ens llevem de damunt els prejudicis que la religió ens ha inculcat des de petit, podrem comprendre perfectament que el paisatge més bell és un cos humà nu. Basta amb mirar els quadres de Gustav Klimt on la figura humana esdevé un paisatge multicolor.

Gustav_Klimt-Watersnakes_II_Serps aquàtiques II. Gustav Klimt.

 Wagner és el poeta i músic de l’amor, la sensualitat i l’erotisme. Avui està establert que era un gran músic però que, com a persona… i enseguida ix el tema de l’antisemitisme. Això no era així en la seua època i fins després de la II Guerra Mundial. Aleshores el però consistia en el fet que era massa sensualista, com deien aleshores. Això és evident en Tannhäuser, Parsifal i Der Ring en una època de gran hipocresia en aquest temes i de moral estreta. Pensem que la Bacanal de Tannhäuser és una orgia entre sàtirs i ninfes, que anaven nus i mostraven una actitud lasciva. A la deessa Venus se la representava nua. En escenografies antigues podem veure-la pintada nua amb un forat perquè la mezzo traguera el cap. És un exemple al que podem afegir l’escena de la seducció en Parsifal o l’incest i l’adulteri en Der Ring.

Waltraud Meier com a Kundry
Waltraud Meier com a Venus
Bacanal de Tannhäuser
Gwyneth Jones com a Venus


Richard Strauss escandalitzà en la seua època amb una obra de tot punt irreverent i sexual, Salome, basada en Oscar Wilde. Hi ha dos moments culminats: la dansa de Salomé i l’escena final amb el cap tallat de Jokanaan, pura necrofília. Com és sabut, la dansa és una mena d’striptease on la protagonista acaba nua per a major delit del tetrarca. En diferents produccions ho podem veure:

Maria Ewing com a Salomé
Ballarina professional com a Salomé.


Acabem amb mostres de nus en diferents produccions.

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Bayreuth, Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Els generosos escots de Waltraud Meier i Gwyneth Jones. Cossos nus i art.

  1. Manuel ha dit:

    Por favor, si es tan amable, escríbame a mi dirección de correo; tengo que decirle algo acerca de unos comentarios suyos, hechos en otro blog; no es que sea demasiado importante, pero le aclararán sus dudas. Gracias .

  2. Manuel ha dit:

    Si es tan amable de ponerse en contacto conmigo mediante mi dirección de correo electr. para que pueda hablar con Vd.; tengo que decirle algo respecto a los comentarios que Vd. ha hecho en otro blog. que le aclararán todas sus dudas. Gracias.

    • rexval ha dit:

      Con mucho gusto, Manuel. Voy a ver si localizo su dirección en los contactos de WordPress y enseguida me pongo en contacto con usted.

      Gracias.

      Regí

    • rexval ha dit:

      Me he apuntado a tu bloc. Muy interesante.

      Gracias.

      PD. A vuela pluma puedo decir que hemos tocado temas similares, como el de Leonard Cohen.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s