Corona d’Aragó o Corona catalano-aragonesa?

Retrat del matrimoni de Peronella (hereva d'Aragó) i Ramon Berenguer IV (de Catalunya. Al marge superior esquerra hom pot veure l'escut que  tenia el regne d'Aragó abans de la seva unió dinàstica amb CatalunyaLes quatre barres són la divisa del Casal de Barcelona. De Catalunya van passar a Aragó amb el matrimoni de Peronella i Ramon Berenguer IV. En la part superior del quadre podem veure quin és l’escut de cada casa o territori.

 Excel.lent treball, Francesc. Amb el teu permís el rebloquege. Preguntaven què volia dir “Principat”.  La paraula ve de “príncep”, com és evident. He llegit que vol dir “primus inter pares”, o siga, “el primer entre iguals. Ve de llatí “princeps” (el primer ciutadà) i està relacionat amb la república. En el cas que ens ocupa, fa referència al pactisme català. Ramon Berenguer IV no volgué ser “rei” de Catalunya entre altres coses perquè els mateixos catalans no ho hagueren acceptat. La formació del país és la d’un conjunt de comtats que es van sumant i que conserven els seus drets. “Rei” implica submissió perquè la seua autoritat ve de déu i no del pacte entre iguals. Aquesta és la raó. Els desinformats es pensen que “comtat” és “menys” que “regne”; això és fals ja que el que importa es si el comte és vassall d’un superior. No és el cas del comte de Barcelona, ja que és senyor però no vassall, per això, la denominació comte-rei expressa millor la realitat que la de “comte”; això sí, no és històrica. A Europa hi ha hagut “ducats” poderosos i extensos i “regnes” petits i febles. El nom del títol no importa, sinó la relació senyor-vassall.

mapa corona aragón inglésMapa en anglés de la Corona d’Aragó. Fins els peixos duien l’oriflama segons el cronista.

Quant a la Corona d’Aragó passa el que tu deies, molts pensen que Aragó era tot i l’amo i senyor, quan no és cert. Catalunya va ser el centre i els reis “aragonesos” eren de la nissaga catalana, millor dir, de la casa de Barcelona. Va ser així fins el Compromís de Casp (1412) que es feu amb traïdoria i amenaces, sent elegida la dinastia Trastàmara com a governant. Cal dir que durant el XV la hegemonia de Barcelona passa a la ciutat de València en tots els aspectes. Catalunya va sofrir la pesta negra en el XIV i quedà debilitada. El segle d’Or de les nostres lletres va tenir per representants escriptors valencians de manera aclaparadora. Fins i tot feien servir la denominació de “valenciana” a la seua llengua. Ara bé, aquests escriptors eren fills, néts o rebesnéts de catalans com ara Ausiàs March, fill i nebot de poetes catalans.

Sobre el nom del conjunt es feia servir “Aragó” o “Regne d’Aragó”. De fet, els almogàvers tenien diversos crits de guerra: “Desperta, ferres, desperta!” o “Aragó! Aragó!”. Sol emprar-se el terme “Corona d’Aragó” per la historiografia, especialment la castellana. La forma “Confederació catalano-aragonesa” és un neologisme, potser, necessari, dels historiadors catalans. És acceptable, però discutible. Per què no “Confederació catalano-aragonesa-balear-valenciana-siciliana…”. Es podrà contestar – amb raó- que en origen va ser la unió dinàstica de Catalunya i Aragó. Cal dir, però, que l’expressió “Corona d’Aragó” data del segle XIV  – i era l'”oficial” – i que durant els dos segles anteriors es feien servir expressions com ara “D’Aragó i de  Catalunya” o “Corona d’Aragó i de Catalunya” que, encara que no “oficials” eren aleshores vigents en referir-se a qüestions comunes als dos territoris. Aquesta podria ser una base històrica per legitimar l’expressió “Corona catalano-aragonesa” i evitar reduccionismes aragonesistes.

papa-alejandro-vi borja  Els papes Borja, valencians, eren coneguts com a catalans en Roma.

Sobre el gentilici que s’ha fet servir en l’estranger referit al conjunt, la veritat és que ha estat tan “aragonesos” com “catalans”. Per exemple, en l’època dels papes Borja – valencians de Xàtiva – els romans els deien catalans en sentir la llengua que parlaven i deien: “Mio Dio, la curia romana nelle mani dei catalani!” (Déu meu, la Cúria romana en mans dels catalans!).

Hi ha una expressió històrica que apareix en les nostres cròniques i literatura amb la qual m’identifique: “Cavaller valencià de nació catalana”. Cal dir que durant l’Edat Mitjana es fa servir el terme “nació catalana” segles abans del XIX que és quan naix el nacionalisme a Europa.

escut d'armes regne sicíliaEscut d’armes del regne de Sicília.

Els nostres enemics manipulen per enganyar i fer creure que Catalunya mai no ha existit ni el català tampoc. Aixi diuen. En Intereconomía un català espanyolista va mostrar un mapa on posava “Aragó” i Catalunya no hi era. Una mercenària dels debats televisius va escriure un llibre on negava l’existència de Catalunya. Deia que tot era “Aragó”, i sobre el cas de la llengua, un altre mercenari que parla per la ràdio i escriu llibres revisionistes va afirmar que el català no existeix, sinó la “llengua valenciana”. Tot és desinformació i manipulació.

Regí

PD. El quadre se Peronella i Ramon Berenguer havien de posar-lo en totes les escoles de la veïna Aragó perquè quedara clar que les quatre barres, l’oriflama de les cròniques, és d’origen català i no aragonés com volen fer creure. Podem dir que “també” són aragoneses des del matrimoni esmentat. Més tard seran mallorquines, valencianes, sicilianes, etc. Per cert, encara trobem aquestes barres a  Occitània i bona part d’Itàlia.

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Història, Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s