El marxisme (I). Presentació. El Manifest comunista.

marxKarl Marx, el filòsof amb més influència al món.

 Amb aquesta,  comence una tanda d’entrades sobre la figura de Karl Marx i la seua obra. Aquest pensador va revolucionar la filosofia, l’economia, la política i la concepció de la història. La seua influència ha estat major i més ràpida que la de qualsevol altre teòric anterior o posterior en tot el món. Cap religió s’ha propagat pels diferents continents com el marxisme. El món ja no s’entén sense tenir en compte el seu llegat. El mètode marxista d’anàlisi de la realitat o de la història és fet servir en les universitats per professors no necessàriament afins a aquesta ideologia perquè és científic.

xiquets proletarisXiquets proletaris explotats pels burgesos.

 Marx, quan era jove, va dir que volia lluitar per la Humanitat. Era conscient de l’explotació del proletariat pel capitalisme i aquesta va ser la seua lluita, la de l’alliberament de l’oprimit. Va cometre errades en les seues anàlisis i prediccions, les seues idees foren utilitzades en règims totalitaris i les seues idees van ser convertides en dogmes de fe. Però Marx no és responsable d’aquests fets; ell mateix va dir que no era marxista, deixant ben clar que estava en contra del dogmatisme i que tot és revisable. Fer a Marx culpable dels genocidis d’Stalin és com fer responsable a Jesús de Natzareth dels crims del cristianisme. Per la mateixa regla de tres hi ha qui responsabilitza a Wagner de les atrocitat comeses per Hitler. El paral·lelisme és evident i hem de ser justos.

En properes entrades parlarem de la seua biografia, dels conceptes fonamentals del seu pensament i pujarem extractes de textos marxistes que hem traduït del castellà. Comencem amb l’obra més coneguda de Marx i Engels, El Manifest comunista (1848), que té un cert paral·lelisme amb Die Revolution (1849) de Wagner, encara que el saxó en aquella època tenia idees anarquistes provinents de Proudhom i Bakunin. El text sencer pot trobar-se en Marxists.

ProletariosProletaris manifestant-se.

 La història com a lluita de classes: Burgesos i proletaris.

Tota la història de la societat humana, fins al dia, és una història de lluites de classes. Lliures i esclaus, patricis i plebeus, barons i serfs de la gleva, mestres i oficials; en una paraula, opressors i oprimits, cara a cara sempre, obstinats en una lluita ininterrompuda, vetllada unes vegades, i altres franca i oberta, en una lluita que condueix en cada etapa a la transformació revolucionària de tot el règim social o a l’extermini de dues classes bel·ligerants.

serfEls serfs de la gleba estaven lligats a la terra del senyor i no podien abandonar-la.

 En els temps històrics ens trobem a la societat dividida gairebé pertot arreu en una sèrie d’estaments, dins de cadascun dels quals reina, al seu torn, una nova jerarquia social de graus i posicions. A la Roma antiga són els patricis,  els plebeus, els esclaus; en l’Edat Mitjana, els senyors feudals, els vassalls, els mestres i els oficials dels gremis, els serfs de la gleva, i dins de cadascuna d’aquestes classes encara ens trobem amb nous matisos i gradacions.

La moderna societat burgesa que s’alça sobre les ruïnes de la societat feudal no ha abolit els antagonismes de classe. El que ha fet ha estat crear noves classes, noves condicions d’opressió, noves modalitats de lluita, que han vingut a substituir les antigues.

No obstant això, la nostra època, l’època de la burgesia, es caracteritza per haver simplificat aquests antagonismes de classe. Avui, tota la societat tendeix a separar-se, cada vegada més obertament, en dos grans camps enemics, en dues grans classes antagòniques: la burgesia i el proletariat.

Dels serfs de la gleva de l’edat mitjana van sorgir els vilans de les primeres ciutats; i aquests van ser el germen d’on brollaren els primers elements de la burgesia.

descubrimiento_americaDescobriments, colonització i nous mercats.

 El descobriment d’Amèrica, la circumnavegació d’Àfrica, van obrir nous horitzons i imprimir nou impuls a la burgesia. El mercat de la Xina i de les Índies orientals, la colonització d’Amèrica, l’intercanvi amb les colònies, l’increment dels mitjans de canvi i de les mercaderies en general, van donar al comerç, a la navegació, a la indústria, una empenta mai coneguda, atiant amb això l’element revolucionari que s’amagava en el si de la societat feudal en descomposició.

El règim feudal o gremial de producció que seguia imperant no bastava ja per cobrir les necessitats que obrien els nous mercats. Va venir a ocupar el seu lloc la manufactura. Els mestres dels gremis es veieren desplaçats per la classe mitjana industrial, i la divisió del treball entre les diverses corporacions ser suplantada per la divisió del treball dins de cada taller.

fabricaFàbriques modernes. Mode de producció industrial.

 Però els mercats seguien dilatant, les necessitats seguien creixent. Ja no n’hi havia prou tampoc la manufactura. L’invent del vapor i la maquinària van venir a revolucionar el règim industrial de producció. La manufactura va cedir el lloc a la gran indústria moderna, i la classe mitjana industrial va haver de deixar pas als magnats de la indústria, caps de grans exèrcits industrials, als burgesos moderns.

La gran indústria va crear el mercat mundial, ja preparat pel descobriment d’Amèrica. El mercat mundial, unes proporcions immenses al comerç, a la navegació, a les comunicacions per terra. Al seu torn, aquests progressos van redundar considerablement en profit de la indústria, i en la mateixa proporció en què es dilataven la indústria, el comerç, la navegació, els ferrocarrils, es desenvolupava la burgesia, creixien els seus capitals, anava desplaçant i esfumant a totes les classes heretades de l’Edat Mitjana.

Veiem, doncs, que la moderna burgesia és, com ho van ser en el seu temps les altres classes, producte d’un llarg procés històric, fruit d’una sèrie de transformacions radicals operades en el règim de canvi i de producció.

A cada etapa d’avanç recorreguda per la burgesia correspon una nova etapa de progrés polític. Classe oprimida sota el comandament dels senyors feudals, la burgesia forma una associació autònoma i armada per a la defensa dels seus interessos; en uns llocs s’organitza en repúbliques municipals independents; en altres forma el tercer estat tributari de les monarquies; en l’època de la manufactura és el contrapés de la noblesa dins de la monarquia feudal o absoluta i el fonament de les grans monarquies en general, fins que, finalment, implantada la gran indústria i oberts les vies del mercat mundial, es conquereix la hegemonia política i crea el modern Estat representatiu. Avui, el Poder públic ve a ser, pura i simplement, el Consell d’administració que regeix els interessos col·lectius de la classe burgesa.

La burgesia ha exercit, en el transcurs de la història, un paper veritablement revolucionari.

(Marx i Engels. El Manifest comunista, 1848)

En aquest text s’exposen quatre idees bàsiques:

  1. La teoria materialista com a concepció del món i de la història.
  2. La dialèctica com a doctrina del desenvolupament de la realitat.
  3. La teoria de la lluita de classes com a motor de la història.
  4. La missió històrica del proletariat com a creador d’una nova societat: la societat sense classes o comunista.

El Manifest propugna deu mesures de canvi social per transformar la societat:

  1. L’expropiació de la propietat agrària.
  2. Un impost sobre la renda de caire fortament progressiu.
  3. L’abolició del dret d’herència.
  4. La confiscació de propietats de tots els exiliats contrarevolucionaris.
  5. La centralització del crèdit en mans de l’Estat.
  6. La centralització en mans de l’Estat de tots els mitjans de transport i de comunicacions.
  7. La multiplicació de les manufactures nacionals i dels mitjans de producció.
  8. El treball obligatori per a tothom.
  9. La combinació de l’explotació agrícola i industrial per tal de fer desaparèixer gradualment la diferència entre el camp i la ciutat.
  10. L’educació pública i gratuïta de tots els infants i l’abolició del treball dels infants a les fàbriques.

Font: Filosofia i pensament.

pàgina següent →

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Assaig, Història, Política, Uncategorized i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El marxisme (I). Presentació. El Manifest comunista.

  1. Retroenllaç: El marxisme (II). Marx: vida i pensament fins l’exili a Londres. | El Cavaller del Cigne

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s