El balcó.

balcon geranios


EL BALCÓ
 
Sempre, des del teu balcó.
Em veies creuar el carrer de ta casa
i resseguies des de tan alt, el meu pas.
Tornaves a dir-me adéu
amb la mà i els ulls riallers.
Jo alçava la vista i et veia a tu
voltada de geranis de tots els colors.
Quanta vida tenies encara,
no s’acabaria mai, em pensava.
Tampoc el teu balcó esplendorós.

Com tots ací
em deies que no t’agradava
la llengua que jo parlava.
T’agradava, però, parlar amb mi
i em contaves coses.
Per telèfon, també em vares consolar
moltes vegades,
més que no pas jo a tu.
I potser per això i perquè m’ajudares
Jo t’estimava.
 
Per telèfon em digueres un dia, que anara,
que et portara flors. Com?, vaig pensar jo. Que estrany…
Sí, em digueres que les del balcó
estaven pansides
I que tu ja no podies, que no recordaves,
que no sabies…
Que t’ajudara a confeccionar una agenda nova,
que la vella l’havies perdut,
Que t’ajudara a recordar
Qui eres tu.


balcon_1



EL BALCÓ II
 
Del balcó ja no queda
ni tan sols una flor.
La barana nua
es retalla contra la foscor,
i una lluna.
 
Tremola l’aire i retruny
contra el ferro del dolor.
Sense tocar-lo,
agitant la pena
que la barana muda i freda
m’ensenya.
 
L’alegria verda, blanca, blava i vermella
li ha donat a la lluna
una pena negra.
Ens mirem als ulls
i no entenem el balcó
Sense  tu.
 
Sense geranis
ni campanetes blaves
ni violetes ni llum…
Quina blancor escamparà la lluna?
Quina desil·lusió de besos de plata  sense rosa ni remor?
Sense gessamí ni herba-sana
Que farà l’aire que passa?
 
Aire, llum,
no mireu, no acaroneu, no passeu, no queda res.
Atureu-vos!
Ningú no vol mirar
el buit sense tu.
Ningú no vol que li arribe
L’angunia  inodora de l’aroma.
 
Abans molt pocs sabien,
del jardí i de tu.
Ara el silenci gira els ulls
contra la buidor de la barana negra.

Pepa.

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Poema, Uncategorized, Vivències i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s