Los catalanes no son personas.

accident

Com podreu suposar vaig a parlar de l’accident d’avió en allò que té a veure amb els catalans. No és que no m’importe el que li ha passat a la resta dels morts – una vida és tan valuosa com  qualsevol altra i jo sent la mort de totes les víctimes – però és que als catalans morts se’ls ha insultant. Centenars de misatges han aparegut per les xàrcies socials alegrant-se de la mort dels catalans pel simple fet de ser-ho, amb molta guasa i regodeo sense que les autoritats pertinents hagen mostrat massa interés pel tema. Segons La Vanguàrdia van ser els Mossos qui van encetar la tasca d’investigar el tema, ja que a banda d’immoral i cruel és delictiu. Després algú va donar la ordre d’actuar a la força pública espanyola. El cas que va ser Barcelona qui va prendre la iniciativa.

Troben missatges on es diu que els catalans no són persones. Exactament el mateix van fer els nazis. Hitler va dir que els jueus eren sense dubte una raça, però no humana. Al citat periòdic podem llegir: “Ojalá que sean todos catalanes los muertos en el accidente del avión”. “Lo del accidente de avión me parece muy bien si había catalanes dentro de él” o “A ver, a ver, no hagamos un drama, que en el avión iban catalanes, no personas”. Qui va dir que els catalans no eren persones firmà amb la paraula “ESPAÑA” amb majúscules, tota una rúbrica i tot un símbol del que significa ser intolerant. “Marca España”.

València, 9 d’octubre de 2014. La policia no va fer res. Mai no fa res en casos d’extrema dreta. Jo hi vaig ser. El delegat del Govern permet aquestes coses des de fa anys.

Apareixen moltes més coses a banda d’aquestes que cita aquest periòdic. És inadmissible, immoral, inhumà i delictiu. Ja veurem si els responsables d’aquests delictes telemàtics són tan eficients com en  altres casos. No solament se fomenta l’odi cap a grups sinó que es fa mofa de les víctimes, no del terrorisme sinó d’un accident, però víctimes  al capdavall. Espere que actuen amb la mateixa contundència que ho fan en el cas basc i les víctimes. Espere no haver de pensar que les víctives són tractades de forma diferent segons el cas. Espere que no es torne a repetir el repugnant comportament d’un diputat espanyol que es mofava i es reia en la cara de Pilar Manjón mentre declarava plorant per la mort del seu fill. Espere que no es repetesca el que va passar amb les víctimes del Metro de València… Espere en definitiva que es tracte a totes les víctimes i els seus familiars igual; en cas contrari hauré de pensar coses que m’estime més no dir.

I per què passa això? Tots ho sabem. Espanya odia Catalunya. A Espanya s’odien els catalans. Que no són todos, d’acord, però ja en són massa. Quants milers de persones deien “Pujol, enano habla en castellano”, darrere n’hi havia milions d’enemics de Catalunya. Els mateixos polítics són els que fomenten l’anticatalanisme perquè dóna vots. I els trobem en molts partits, tant de dreta com d’esquerra. A Catalunya la tenen per perduda des de sempre. Quan jo estudiava en època de Franco FEM, que a banda de “merda” significa “Formación del Espíritu Nacional” el mestre falangista deia que “Los catalanes y los vascos no tienen remedio”. Atacar Catalunya dóna vots en tota Espanya, en tota. Per això el delegat del Govern en Andalucia va dir que no volia que aquesta comunitat fora governada des de “Catalunya” per un partit que es diu “Ciutadans” i un seyor que es diu “Albert”. La cosa no li isqué massa bé ja que aquest partit va obtenir quasi mig milió de vots mentre el PP s’afonava en la misèria. Encara i aixina hi ha andalusos que creuen que els señoritos són catalanes (sic). Una burrada que creuen encara que en la vida hagen vist un terretinyent català per eixes terres. Per allí i per Extremadura els amanacen dient que els catalans volen furtar-los el PER.

Per seguir amb Andalucia, terra que m’estime perquè ma mare era andalusa, jo vaig tenir problemes a Sevilla amb motiu d’un viatge per assistir a una representació de Parsifal per Barenboim. Anava amb la meua dona, amb qui sempre parle en el nostre català, el valencià. En més d’una ocasió vaig haver de sentir alguna frase del tipus “catalanes de mierda” i d’altres semblants. Fins i tot vaig acabar un sopar davant la Torre del Oro sent agredit per un español a qui les paraules no eren prou. A hòsties literalment. Va cagar-se en ma mare i això no ho consent. Després resulta que la culpa era meua per provocar. La cosa té gràcia perquè hi havia francesos i anglesos al nostre costat. Els molestava la meua llengua. És inapceptable, i hauríem de prendre nota. Tanta Trancisión i tanta Democracia per a què? Segueixen igual de tancats i intorerants. Després si dius això sempre et trobaràs algú que diu que “Es que los catalanes….” El dimoni en persona. No trobe cap solució que la independència. Arribarà el dia que mataran estos energumens a algú per ser català i no passarà res. En manis he sentit fatxes dient: “Artur Mas, cámara de gas.”, davant la policía que no ha intervingut. Això no por ser. Es pot veure en youtube.

Arenga anticatalana del PP.

A mi m’agradaría una república federal on es reconeguera que l’Estat és plurinacional i plurilingüe i el dret a l’autodeterminació, però crec que això és somiar sense sentit. Esta gent no va ser capç d’acceptar ni l’Estatut que Guerra va “sepillá tanto que no lo va a conosé ni la madre que lo parió.” Qui no té remei no és Catalunya, que tant ha aguantat i a la es nega els seus drets,  és Espanya. Es tracta d’un Estat fracassat fet per Castella assimililant i integrant per la força de les armes als no castellans i llevant-los els seus drets històrics. Per això, dècades després de la mort de Franco el que la Consitución anomena “otras lenguas españolas” segueixen sense ser acceptades pels castellans que, en canvi, no tenen problemes amb altres llengües europees. Poguí constatar-ho quan van agredir-me a Sevilla. També cal dir que dins dels territoris on es parlen estes llengües un sector de la població odia tant la llengua vernàcula com poden fer-ho els salvatges que arriben a pegar-te per parlar amb la teua dona en una d’elles.


Dos cantants wagnerians moren en l’accident. Havien actuat al Liceu en Siegfried.

cantant mort  cantant morta

Ja que aquest bloc és wagnerià volia acabar fent esment de dos cantants que van morir en l’accicent. Van anar al Liceu amb motiu de Siegfried. La contralt María Radner era una jove mare alemanya que va fer Erda i el baríton, Oleg Bryjak, de Kazajistan, que cantà Alberich.  La cantant anava acompanyada pel seu home i el seu bebé, que també van morir. Unes pèrdues irreparables com la de qualsevol ser humà. Una pena com la de totes les persones que han perdut la vida en l’accident. Desitge encaridamnent que s’aclarisca tot el que ha passat, que es depuren responsabilitat o possibles negligències, però també que siguen castigat conforme a la llei eixos inhumans sense dignitat que no són capaços ni de respectar als morts.

M’agradaria saber la teua opinió. T’invite a participar lliurement si et ve de gust.

Moltes gràcies.

Regí

.

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Política, Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Los catalanes no son personas.

  1. elbixo ha dit:

    Un apunt molt encertat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s