Els records sempre són joves. Memòries d’un vell… verd o roig? / Dos senyors madurs. Relat eròtic.

jovencitasLa jove principiant era la passió predominat de Don Giovanni, el gran seductor.

 – Doncs sí, el temps passa. Què hi farem…

– I tant. Quant t’acostes als 60 mires més cap enrere que cap avant. A tu no et passa que vas al metge, al banc o a comprar la majoria de la gent et sembla jovenets que comencen a treballar?

– Ja ho crec. Les dones de la meua edat em semblen velles, ergo també sóc vell sóc jo. És una sensació estranya, com si el temps m’haguera caigut de colp i volta. I, per acabar de rematar-ho, cada vegada m’agraden més les ties més joves.

-Alerta, que vas a convertir-te en un vell verd? No, home, no. A mi també em passa. Coses de l’edat . Schopenhauer en el seu llibre sobre les dones ho explica.

Il catalogo. Don Giovanni. Levine.

 Deixa tranquil a eixe senyor que, amb tant de pessimisme, em provoca una depressió. M’estime més Mozart i Da Ponte en Don Giovanni quan Leporello, catàleg en mà, li canta a la Madamina allò de: Sua passion predominante / È la giovin principiante.

-Cert, però recorda que en acabant Don Giovanni se’n va a l’infern.

-Allò era la censura de la seua època. Pocs personatges han estat tan envejats com aquest.

– Sí, home. Hem fet el que em pogut i els records sempre seran joves. Te’n recordes de quan et movies entre maoistes, estalinistes i anarquistes ecologistes? A mi m’anava més la qüestió nacional i encara m’hi mantinc.

– Jo en canvi ja passe de tot. Bo, no és que passe és que m’és molt difícil creure en res. Massa desengany i l’edat, supose.

pcmlPCML. Partido Comunista Marxista-Leninista (estalinista)

 – Me’n recorde quan estaves en el PCML, aquell partit estalinista. Em volies convéncer però no podies. Jo em sentia marxista, marxista heterodox, però sentia aversió per Stalin. Per a mi era un Hitler rus, millor dit, georgià.

– Tenia menjat el tarro. Formava part d’una cèl·lula i m’encarregava de la propaganda política.

-Quin rotllo. Per fi em convenceres que anara a una reunió d’estudis marxistes. El que vaig veure era senzillament ridícul. Tots llegint un text i el camarada comissari passejant-se i donat la interpretació correcta, per evitar desviacionisme i revisionisme. No, a mi no m’anava eixa història. Semblava el catecisme amb Torquemada de camarada o una secta de fanàtics. No, jo sempre he segut un heterodox inclassificable. Per això, he militat en sindicats i societats culturals, però mai en un partit, i tu saps que sempre he estat molt polititzat. Potser tinga alguna gota àcrata heretada de mon tio. Qui sap?

-Sí, amb tu vaig fracassar. Vas ser immune al meu proselitisme.

UCEZARAGOZAUCE. Unificación Comunista de España (maoísta)

 -El que més gràcia va fer-me és que el vostre enemic mortal era la UCE, els xinesos, i Mao. Jo diria que odiàveu més als maoistes que als nazis.

-Home, no tant.

-De pedra em quedí quan et vaig veure amb els diaris aquells. Quasi em mor de riure. Tu, al carrer venent La Verdad o De Verdad, ja no me’n recorde del nom, justament el diari del partit que tant odiaves.

-Vaig evolucionar, senzillament. És natural.

-Dons a mi no m’agradaven ni els uns ni els altres. Per cert, què ha segut d’ells?

-Ni idea. Vaig deixar els xinesos i em donà pel rotllo ecologista.

Aplec_9_IX_1979_AlacantAplec del País Valencià a Alacant 1979

 -Me’n recorde d’aquella ocasió a Alacant en un Aplec del País Valencià. Tu anaves amb el PCML i jo amb ACPV. Vam trobar-nos de casualitat.

– Ja ho crec. Et barallares amb un xic ros el nom del qual ja no recorde.

– Sí. Era un fanàtic perillós. Jo feia poc havia llegit a Orwell i m’havia reafirmat en contra d’Stalin. Parlant parlant, el xic va i diu meravelles del camarada Stalin. Jo, sense pensar-ho vaig dir: «Stalin és un fill de puta i un cabró, un assassí que va acabar amb els autèntics revolucionaris, un cínic i un genocida». Em va dir de tot, començant per traïdor revisionista.

-La cosa va ser grossa. Si no us arribem a separar us mateu en mig de la mani.

-Saps una cosa? Passats els anys jo treballava a correus, en la secció de certificats. Un bon dia aparegué per allí amb un paquet. Ens vam saludar cordialment. Jo vaig preguntar-li si encara seguia en el PCML. Va dir-me que no, que aleshores estava amb els xinesos, que abans eren els seus enemics mortals. Li passà com a tu. Va evolucionar. A saber on estarà ara.

-Tot és possible, tio. Solament has de pensar en eixe conseller de mil conselleries primer en el PSOE i després en el PP, que va ser no recorde si del FRAP o del GRAPO.

– Eixe senyor l’únic que volia era furtar. Ara mateix ha caigut en desgràcia per ficar cullera en la caixa. Una vergonya.

– No és l’únic, no. Tenim ex-comunistes en el PP o els seus voltants i al contrari també. El que em dóna agonia és eixe pseudohistoriador franquista i revisionista que va ser del GRAPO i actuava amb un martell per a colpejar cranis. Crec que no va demostrar-se res. El cas és que el tio va folrar-se venent llibres fatxes i eixint en teles encara més fatxes.

Veles e vents. Ausiàs March. Raimon.

 -És que tot és molt complicat i les coses canvien. Mira tu, al meu cunyat mai li havia interessar la qüestió valenciana, ni Raimon, ni la nova cançó. Ha segut fer-ne 40 i entrar-li una febre que a mi encara em dura des de l’adolescència.

-Res, que canviem encara que hi ha coses que romanen igual.

-Doncs sí. Així és la vida.

ACPV_roig

ACPV

Dos senyors madurs. Relat eròtic.

– Doncs sí, el temps passa. Què hi farem…

– I tant. Quant t’acostes als 60 mires més cap enrere que cap avant. A tu no et passa que vas al metge, al banc o a comprar i la majoria de la gent et sembla jovenets que comencen a treballar?

– Ja ho crec. Les dones de la meua edat em semblen velles, ergo el vell sóc jo. És una sensació estranya, com si el temps m’haguera caigut de colp i volta. I, per rematar-ho cada vegada m’agraden les ties més joves.

-Alerta, que vas a convertir-te en un vell verd. No, home, no. A mi també em passa. Coses de l’edat. Schopenhauer ho explica.

Deixa tranquil a eixe senyor que, amb tant de pessimisme, em provoca depressió. M’estime més Mozart i Da Ponte en Don Giovanni quan Leporello, catàleg en mà, li canta a la Madamina allò de: «Sua passion predominante / È la giovin principiante.”

-Cert, però recorda que en acabant Don Giovanni se’n va a l’infern.

-Allò era la censura de la seua època. Pocs personatges han estat tan envejats com aquest.

– Sí, home. Hem fet el que em pogut i els records sempre seran joves encara que nosaltres ja som madurs.

– No m’agrada eixa paraula; em fa pensar en la fruita madura primer i podrida després. M’estime més pensar en jovenetes amb tanga i les mamelles i les natges a l’aire. Collona, com m’agradaria…

Què? Tirar-te-les? No, home, no. A elles no els agradaries, que ni ets James Bond ni George Clooney. I menys encara amb eixa panxa i amb tan pocs cabells.

-Tens raó, però somiar no costa res.

-I vas a conformar-te somiant com un bebé? No, home, no. Els diners i els collons són per a les ocasions i mai millor dit perquè esta nit en tinc una de bona. Com diuen els anglòfons: Dreams come true. Jo convide.

-Que convides a què?

-A què va a ser, fava? He fet un tracte amb les dues anglesetes vintanyeres de la platja. Es veu que no els van els imberbes i s’ho volen fer amb nosaltres. Ja he pagat l’hotel.

– Home, doncs no seré jo qui diga que no. Dreams can be true.

nua en platja



Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Història, Política, Uncategorized, Vivències i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s