«Roma traditoribus non praemiat». Roma no paga a traïdors.

viriat mortViriat assassinat pels traïdors

No pretenc donar una classe de llatí. El títol d’aquest apunt bé podria haver estat el següent: “Que se la fiquen pel cul i que els explote dins”, però és que la història de Viriat i els traïdors que l’assassinaren em ve molt bé per il·lustrar el que va passar ahir a Andalusia, terra que estime perquè ma mare era d’allí, però que està plena d’individus repugnants com el que ja sabeu.

Els romans dominaven la major part de la península ibèrica. Existien moviments independentistes ja aleshores ací i allà. Viriat era el lider del moviment separatista lusità. Els romans no podien amb ell perquè quan un lluita per la seua terra és invencible. Així que, a falta de targetes “black” els van oferir una enorme quantitat de diners al tres caps tribals més pròxims al cabdill. Els molt covards, com tots els traïdors i renegats a la seua llengua o terra, van assassinar-lo mentre dormia. Feta la faena calia anar a cobrar. El capitost romà els va mirar amb menyspreu i va dir-los en llatí per donar-los pel sac: «Roma traditoribus non praemiat». No queda clar si entengueren o no la frase, però el que sí que sabem és que els seus miserables caps van rodar per terra. Expliquen els que tot ho saben que no pots fiar-te d’un traïdor o renegat ja que igual que va trair als seus ara o en un futur podria trair-te a tu. Els moralistes afegeixen que aquestes persones han tingut un comportament tan poc edificant que és millor tallar-los el cap o, si més no, enviar-los a fer la mà. 

Barcelona_a_la_Guerra_de_SuccessióSetge de Barcelona, 1714.

 La cosa s’ha repetir al llarg de la història. Sempre hi ha hagut i hi haurà qui vulga dominar altres pobles. Eixos pobles abaixaran el cap o plantaran cara i lluitaran fins a la mort. Parle de pobles heroics que prefereixen ser exterminats abans que ser assimilats a un poble estranger. Perquè amic lector, la humanitat és una, però els pobles i nacions en són molts. No sempre és possible una acció heroica i no seré jo qui promoga la lluita fins a la mort. No. Jo m’estime la pau, però no la pau a qualsevol preu. De vegades s’ha de dir no i pegar un colp damunt la taula. El que és repugnant és la traïció, la col.col·laboració amb l’enemic. I d’això vull parlar perquè tots paguen igual que la Roma imperial.

capos jueusCapos jueus traïdors col·laboracionistes dels nazis

 Si fem esment a nazis i jueus potser algú pense que no és adequat, però crec que s’enganya. Qui conega un poc el cas sabrà que hi hagué jueus traïdors que col.laboraren amb els nazis i l’Holocaust. És així. Per començar tenim els jueus que elaboraven les llistes del seus congèneres per ser deportats. Per això se sap tan bé la xifra de morts. Aquest jueus renegats pensant-se que així salvarien la vida elaboraven les llistes. Anava el nazi de torn i deia: “2.000 per a demà” i els traïdors col.col·laboracionistes feien la llista. També estaven els “capos” jueus dels guetos i camps d’extermini que ajudaven les SS en pallisses i matances. Finalment, els nazis feren el mateix que els romans: matar-los a tots sense pietat. El Tercer Reich tampoc no pagava traïdors.

corpus-de-sangre--644x362Els segadors i el Corpus de Sang

 Doncs bé, Catalunya és un poble oprimit per l’Estat Espanyol, i qui diu Catalunya diu també País Valencià, Balears, Euskadi, Galiza… Hi haurà gent d’estos territoris que se sentirà tan identificada amb els opressors que ni que siga seran conscients de la seua opressió. És normal. D’això se’n diu “Síndrome d’Estocolm”. Cal conéixer la història pròpia que ens han amagat dient-nos que no en tenim, que la nostra és la d’ells (Raimon). El brasiler Paulo Freire, molt admirat per mi, va elaborar la “pedagogia de l’oprimit”. El primer de tot és saber qui ets i que estàs oprimit. La resta vindrà per sí sola. Malgrat que a Catalunya hi ha gent de tot tipus, dues coses són evidents: la gran importància del moviment independentista i l’odi atroç que milions d’espanyols senten pels catalans. Això és innegable. Podrà discutir-se xifres, però no negar la realitat. Basta amb sumar els escons dels que se senten solament catalans i els dels espanyolistes. Els nacionalistes sempre han guanyat les eleccions, sempre. Això vol dir alguna cosa. Un andalús de Sevilla i germà d’un corrupte va dir que anava a “Sepillar el Ettatú hatta que no lo conosiera ni la mare que lo parió”. I així va fer. El Tribunals Constitucional Espanyol, que forma part de la mateixa casta casposa encara arribà a més. Els seus ben pagats i posats a dit pels mateixos polítics espanyolistes del sistema van passar-se pel folre de certa part del cos la voluntat democràtica dels catalans. No els importà ni el Parlament ni el Referèndum. “Catalanes y españoles todos” que deia el tio Paco. Què va passar? El que havia de passar. Els catalans, abans pactistes i federalistes majoritàriament, va engrossir les files majoritàries de la independència. Van fartar-se de tant d’insult, agressions físiques i verbals, boicots, etc. I feren el que un poble digne ha de fer. A fer la mà. Deixem-nos en pau i cada qual pel seu camí.

wertWert, l’espanyolitzador

 De traïdors, n’hi ha en tots els llocs. A Catalunya també. Aquests renegats el nom dels qual omitisc perquè em causen repugnància li ballen l’aigua als que volen anul.lar la voluntat dels catalans. Un d’ells va votar en contra que el català fos llengua del parlament europeu. Som milions els catalanoparlants front a 300.000 maltesos o islandesos, però poc importa: espanyol per collons. Particularment, jo no em sent representat on la meua llengua està prohibida ja siga Brussel·les o Madrid. Jo no sóc castellà ni semblant. Dins de les traïdories està la qüestió lingüística, clar, qüestió inventada a Madrid sense que tinga ressò a Catalunya. Un ministre que causa rebuig va dir que volia “españolizar a los niños catalanes”. Abans volgueren “españolizar” als xiquets cubans i els isqué el tir per la culata. I, clar està, igual que Viriat va ser traït pels seus col·laboradors, a Catalunya hi ha partits que volen acabar amb la llengua catalana. Ells diuen que defensen el “bilingüisme”, però és fals. Els que hem estudiat aquestes coses sabem que el “bilingüisme” és l’antecedent del monolingüisme. S’han fet molts estudis al respecte. Destaquen els que es van fer al Quebec sobre la recuperació del francés. S’arribà a la conclusió que el millor és la immersió lingüística en la llengua en perill – francés allí, català ací- ja que és l’única manera que els xiquets aprenguen les dues llengües. Els sistema lingüístic català es basa en el quebequés. Està reconegut internacionalment i premiat per l’UNESCO. El cas “bilingüe”, que és el que s’aplica al País Valencià no complix aquests objectius. El valencià està retrocedint sense parar i els xiquets dominen molt bé el castellà, però no el valencià. A Catalunya no passa. L’objectiu sí que s’aconsegueix: dominar les dues llengües. Solament els xiquets que estudien en les cada vegada menys “línies en valencià”, que Conselleria torpedeja, aconsegueixen aquest objectiu.  Per si no ha quedat clar, sóc mestre i sé perfectament de què estic parlant.

Albert-Rivera– Cataluña es España.
-Yo no quiero a un catalán aquí.

 Seguim amb la història de Viriat. Un que va dir que “Cataluña es España” va anar  metafòricament, al mateix lloc on anaren els tres traïdors que assassinaren al líder lusità. Doncs bé, el “romà” de torn li va amollar:

“No quiero que a Andalucía se la mande desde Catalunya, no quiero que mande un partido que se llama Ciutadans, que tiene un presidente que se llama Albert.»

I jo me n’alegre perquè no es mereix que li diguen una altra cosa. A Espanya- Castella – no es vol als catalans i menys encara si tens el nom en català. Els espanyols són anticatalanistes des de sempre. Per molt que el senyor català diga que és “español”, la porta clara. Per als nazis poc importava que el jueu estiguera batejat o no. Era jueu i no tenia dret a res. Així és com pensen milions d’espanyols i els polítics ho saben. La catalanofòbia dóna vots a València, Aragó, Andalusia… pertot arreu. Ser català i sentir-se “español” en aquestes circumstàncies és una estupidesa tremenda. Si ets català no tens res a fer en aquesta Espanya centralista i monolingüe.

José_Montilla_-_001José Montilla, andalús i President de la Generalitat Catalana

 I el cas és que cal ser ximple, a banda de traïdor. Fa unes dècades un advocat que ara defensa a una Infanta de España, presumptament corrupta, va fer amb algun altre la famosa “Operación Roca”. No els votà ni sa mare. El percentatge d’espanyols que votaren al polític català va ser de 0, misèria. No arribà ni a un 1 per cent. Zero “patatero”. Espanya mai no tindrà un president català, mai. En canvi Catalunya sí que ha tingut un d’andalús. El racisme i l’odi està clar d’on ve.

Encara que damunt hi ha catalans d’eixos que ixen o eixien en la fatxa Intereconomia que conten pestes falses sobre la situació a Catalunya, la veritat és que jo puc donar fe que l’he patida en la meua pròpia carn. A mi m’han posat mala cara, insultat o agredit físicament en terres espanyoles pel crim de parlar amb la meua dona en la nostra llengua, el valencià que diem, varietat del català general, i m’ha passat això perquè em prenien per català. I es tractava de converses privades. No que se m’haguera ocorregut parlar-li en valencià a ningú de Sevilla. Estàvem sopant davant la Torre del Oro. Hi havia estrangers que parlaven alemany i anglés. Ningú els deia res. Jo estava parlant en un racó amb la meua dona sobre el Parsifal de Barenboim i un energumen em ve per l’esquena, em diu “catalán de mierda, habla en español que estamos en España” i m’arrea un colp de puny en l’esquena. El pitjor de tot va ser que no faltà qui el va aplaudir. Espanyol, jo? I una merda. Algú va en recordar-se de ma mare sense saber, clar, que era de Jaén. Mai no me n’oblidaré.

bandera-republica-2006Amb aquesta bandera em sent identificat per motius familiars i ideològics; amb l’altra, en absolut.

 Mentre les coses siguen així, jo no en puc identificar ni amb España, la bandera i l’himne. Al cap i a la fi la meua família va lluitar per la República i no per una monarquia franquista i corrupta. Si fos possible una república federal que reconeguera l’Estat plurinacional i plurilingüe potser canviara d’opinió, però no sembla que les coses vagen per ací, ans al contrari. Si pogueren suprimirien els autonomies.

Parlen de “separatistes”, els que els han creat ells. La gent no coneix la història. El catalanisme no va nàixer independentista, sinó federalista. Pi i Margall defensava la República Federal. Companys no va “independitzar-se” d’Espanya com diuen els fatxes, el que va fer va ser proclamar la “República Catalana dins de la República Federal espanyola”, que és ben diferent. Els independentistes han segut minoritaris, però la realitat dels fets ha fet que no paren de créixer, per això es nega a Catalunya el que altres nacions han tingut oportunitat de fer: un referèndum d’autodeterminació. Podem citar Escòcia, Quebec, Eslovàquia i altres països però els espanyolistes s’inventen allò de “la situació no és comparable” o fan referència a la Constitució que es feu com es feu – amb por als militars – i que és paper del vàter pixat, ja que no es compleix ni hi ha voluntat que es complesca. És una mordassa en contra de la democràcia real. No és d’estranyar que per tot Catalunya trobem banderes independentistes.

catalonia is not spain

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Política, Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a «Roma traditoribus non praemiat». Roma no paga a traïdors.

  1. JGG ha dit:

    I el cas és que el delegat del govern a Andalusia, el que ha dit això que no vol catalans, és nascut a Barcelona! El traïdor Rivera ho és més, segons ell, perquè no vol dir-se “Alberto” ni vol acceptar la seva “espanyolitat completa”. Duran Lleida, que és de tot menys independentista, és nascut a Aragó, a la Franja: tu saps el que li han arribat a dir per això? Renegat, traïdor, venut als catalans… perquè no es concep que pugui fer-los costat, encara que ho siguis. El cas de Montilla és simptomàtic: malgrat que hi hagués gent que li posés però o que tampoc no li fes gràcia que fos qui fos, eren comentaris que es feien privadament, mai en un acte públic, i mai per un representant de cap govern, ni estatal ni autonòmic: el que ha fet el barceloní de Cadis és molt més greu del que s’està dient. Imagina’t que hagués dit “No vull que Andalusia la dirigeixi un gitano (o un jueu, o un gallec, o un madrileny…)” o “un que es digui Iñaki [o Mohammed, o Juan de Dios Montoya…]” Ja estaria destituït, hi hauria cinc manifestos signats per tothom i tots els dirigents se n’haurien desmarcat. Ara, per dir que no volem un català… Ni el PP de Catalunya n’ha dit res. Ja que ells no volen dir Ciudadanos fora per remarcar que són catalans, a Catalunya haurien de referir-se sempre al Partido Popular i s’ha acabat, i amb accent andalús o de Lavapiés, que es noti més.

    • rexval ha dit:

      Gràcies per participar. Vinc d’un bloc català en castellà i em faig creus de l’autoodi que senten. Manipulen la història i fan burla del català, llengua que fan servir ben poc.

      El lloc de naixement no és important sinó on vius, quina terra fas teua i quina llengua. El del PP – amb fort accent andalús – ha dit el que ha dit i no ha estat desautoritzat. Ha insultat Catalunya i molts dels que escriuen en eixe lloc estan la mar de contents perquè són uns renegats. Pense que el més normal que estimar-se la terra d’un sense fer de menys a ningú. Jo tinc família, amics i coneguts en molts llocs però que no m’embruten allò que és meu. Ser un renegat traïdor, sentir autoodi pel que és propi és malaltís. Hi ha molt de malalt. Els de la Franja són tan catalans com els de la Rambla o més. Evidentment són més pròxims a Lleida que no pas a Saragossa, on els diuen “polacos”. Els mapes estan mal fets. Conec la zona i no la relacione amb Aragó sinó amb Lleida. Solia anar a un bar que es deia “Los amics” on parlaven un català semblant al que es parla al nord de Castelló, Lleida, Andorra i Tortosa. A mi em va semblar molt bé que Montilla fora President. No sóc racista. Els que ho són ells sense oblidar-nos dels racistes anticatalans nascuts a Catalunya que s’estimen més el castella. De psiquiatra. Són els capos dels nazis que conte en la historieta que he enganxat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s