La situació de la dona.

Quan la tradició o la religió va en contra dels drets humans no mereix  ni comprensió ni respecte.

---

Mentre el concepte «Déu» siga masculí com passa en les religions monoteistes, la dona serà considerada inferior a l’home. Els anomenats «llibre sagrats» estan dirigits al mascles. De les dones s’hi parla en tercera persona i moltes voltes associades als animals o altres possessions dels homes. Ho podem trobar a la Bíblia i a l’Alcorà. No hi ha dones sacerdots, excepte en l’església anglicana i des de fa poc. El Papa és home. El mateix que els rabins o els clergues musulmans. Estic convençut que mentre existesca la religió no existirà la igualtat de la dona. Les religions van ser creades per societats patriarcals i tenen com a missió la reproducció del que està establert suposadament per voluntat divina.

Dona protestant contra la lapidació.

---

És aberrant que se seguisca lapidant dones com segles abans. No és tolerable l’ablació, és a dir, l’amputació del clítoris i llavis interiors i exteriors de la vagina. A major clericalisme major opressió per a la dona. No fa massa els sacerdots catòlics els recomanaven a les dones maltractades per l’home que aguantaren i s’hi resignaren. En parlaments islàmics de països més o menys fonamentalistes se va decretar que l’home podia pegar a la seua dona i casar-s’hi quan encara són unes xiquetes. No hi ha dret. Els jueus ortodoxos separen a les dones que estan menstruant de la resta perquè les consideren «impures». Ja està bé.

Crec que la religió és un dels pitjors enemics de la societat, sobretot de la part més feble: la dona. Considere que ser dona i creient és una contradicció, ja que la religió va ser creada en contra de la dona per l’home amb la finalitat de dominar-la. La societat està mediatitzada per unes creences amb què es manipulen les ments infantils. Crec que tothom es lliure de creure el que vulga sempre que no atempte contra la dignitat de ningú; en aquest cas, de la dona.

La violència masclista continua viva en les societats avançades

És una vergonya que en ple segle XXI continuen passant aquestes coses a la meitat com a mínim de la població. A Occident és cert que s’ha millorat, però no de manera suficient. Les dones continuen sent maltractades i assassinades ací mateix. De quan en quan en parlen a les notícies. Els homes són els que ocupen el poder econòmic, polític, social i religiós. La religió la fan els homes – els mascles – per això són homes els sacerdots de totes les religions. Un cas excepcional és l’anglicanisme on, des de fa uns anys, les dones poden ser sacerdots. Els «llibres sagrats», tots els monoteistes almenys, justifiquen la dominació i l’assassinat de la dona. La Bíblia també. Ho diu en el Deuteremoni: “L’home que descobrisca en la nit de noces que la seua dona no és verge haurà de lapidar-la fins a la mort.” Pau deia coses semblants de les dones. A ell es deu el concepte de cristianisme misogin que hem patit i seguim patint. Afortunadament, en les societats occidentals s’ha produït un procés de secularització i laïcisme que ha tingut, entre altres, conseqüències positives per a la dona.

Però això no passa en altres cultures i religions com ara l’Islam on la lapidació de la dona se segueix practicant. A casa nostra es permet el rentat de cervell de les criatures d’aquest països. En puc donar fe. Tinc alumnes de 6 anys que porten el vel al carrer. Sé que són adoctrinades en la mesquita perquè siguen sumisses als xics. He vist com xiquets pakistanesos manaven a les xiquetes què havien de fer i les obligaven a carregar els seus llibres. He vist un xic ja majoret que no acceptava que una mestra li «manara» perquè deia «She’s a woman!». Sé moltes coses més que em consta que l’administració sap perfectament però no hi fa res perquè són qüestions «religioses.»

I tampoc cal referir-se a estrangers. Les xicones gitanes en quan tenen la regla deixen d’anar a escola no siga que algú les desvirgue. Sé que les casen sense la seua voluntat. i sé que, en la majoria dels casos, ja siguen musulmanes o gitanes, a les xiquetes els sembla tot això molt bé. Pensen que és el que ha de ser. Aquesta és la lluita. La voluntat i la consciència en una confrontació d’idees. Modernitat front a barbàrie.

Salut i feliç dia de la dona amb retard…

Regí

En aquest enllaç D’Intersindical Valenciana teniu activitats escolars per a tots els nivells per fomentar la igualtat de gènere així com el butlletí del sindicat dedicat a les dones.

Maria del Mar Bonet. Nosaltres les dones.

---

 Nosaltres les dones

Nosaltres les dones som molt a prop de la terra
preguntem als ocells que esperen la primavera.
Acollim al pi despullat dins els nostres braços.
Cerquem en la posta de sol senyals i consells.

Vaig estimar un cop un homo
ell no creia en res.
Arribà un dia gelat amb els ulls buits.
Se n’anà un dia feixuc amb l’oblit sobre el front.
Si el meu fill neix mort, és seu.

Tu cercaves una flor i vares trobar un fruit.
Cercaves una font i vares trobar un riu.
Volies una dona i trobares una persona,
i et sents desenganyat.