Bach, entre lloros, genis i dos culets de campionat.

lloro 1bach risalloro 2

– És un geni! És un geni! Aaaaaagh!!!
– Qui, el pare o el fill? Aaaagh!!!!
– Quin fill? En són més de 120…..

Si ens pregunten pels genis de la música, segur que el primer que diem és Bach, considerat el pare de la música; però el cas és que hi hagueren uns 120 Bachs. Uns família que durant més de dos segles va produir músics a dojo. Així que hauríem de dir que ens referim a J.S. Bach i tots contents encara que no cal perquè avui «Bach» és JS Bach. Però això no ha segut sempre així. Tot funciona a base de clixés que repetim sense pensar perquè els «entesos» han dit que eixa és la «immutable» veritat «eterna».

MendelssohnMendelssohn: Doncs sí. Jo sóc recuperador de genis. Oi que JS Bach és genial?

Fent constar que a mi particularment JS Bach em pareix uns dels millors compositors de la història, m’agradaria dir que en vida solament es va moure per una zona ben petita d’Alemanya del nord i que encara que va ser admirat per molts músics de l’època al final de la seua vida ja no interessava. Passà pràcticament a l’oblit. Mai no va ser conegut ni reconegut, excepte per molt poques persones. Va ser considerat un “artesà” de la música, encara que arribà a conéixer al rei de Prússia, Frederic el Gran, conegut per la seua afició a la música, i a composar alguna cosa per a ell aprofitant alguna visita a Berlín perquè el sue fill era el clavecinista oficial de la Cort. El pobre Bach va quedar-se cada volta més a soles. A més va quedar-se ceg progressivament. Mor en 1750.

Primera part de La Passió segons sant Mateu de JS Bach arreglada per Mendelssohn

Després de la mort de JS Bach, l’obra va caure en l’oblit, en general, tota l’obra del compositor i no va ser fins 1829 quan el compositor i director Felix Mendelssohn va tornar a interpretar La passió segons sant Mateu amb la Sing-Akademie de Berlín en una versió abreujada. La reinterpretació d’aquesta obra va donar inici a un fort interès per l’estudi i l’anàlisi de les obres de Bach, particularment les de gran escala, que ha persistit fins als nostres dies. Després del redescobriment de l’obra en 1829 per part de Mendelssohn, Adolf Bernhard Marx, íntim amic per aquella època del compositor, va persuadir a l’editor musical Adolf Martin Schlesinger d’emprendre la publicació d’aquesta obra, fent a l’obra mestra de Bach accessible per als acadèmics per primera vegada.

mozart risaClar que sé qui és Bach. És CPE Bach.

En època de Mozart, quan algú deia «Bach» es referia a un dels seus fills, a CPE Bach. Aquest sí que va ser reconegut com a “geni”. Va ser adorat per Haydn, Mozart i Beethoven, que es consideraven “fills” d’aquest senyor. La música de son pare ja havia estat oblidada. El Bach per excel·lència va ser aquest, que va dominar el panorama musical europeu durant bona part del XVIII. Però això no vol dir que la seua “genialitat” fora acceptada per sempre més. Al contrari. En el XIX ja havia passat a l’oblit, com son pare. Va ser Mendelssohn qui va “recuperar” a JS Bach senzillament perquè en la seua ben nodrida biblioteca hi era una partitura de “La passió segons sant Mateu” que ell va “actualitzar” segons els gustos de l’època. L’estrena va ser un èxit clamorós. Havia ressuscitat Bach, és ha dir, JS Bach. Hui en dia la unanimitat sobre la seua “genialitat” és absoluta. Ningú no gosaria posar-la en dubte. En definitiva, que tot és molt relatiu i repetim com lloros el que està establert en un moment donat. Ara JS Bach és el “pare” de la música – “déu”, en diuen alguns – però realment és un convencionalisme que no sabem quant durarà.

perico dibuixAaaagh… Els genis són Bach, Mozart, Beethoven i aaaaagh Waaaaaagner….. que ho ha dit la senyo.

Jo crec que queden clares dues coses:

1. La meua admiració per JS Bach.

2. El meu reconeixement que els gustos musicals canvien i que compositors que triomfaren al seu temps hui són valorats i viceversa, compositors que foren coneguts i triomfadors en vida després caigueren en l’oblit.

Poden citar molt exemples. Vicent Matín i Soler i Meyerbeer foren els reis de l’òpera a Viena i París al seu temps, però foren oblidats poc després de la seua mort. Amb Bach, és a dir, JS Bach li passa el contrari. Quan va ser considerat «geni» va ser un segle després de la seua mort. Durant el XVIII, dir «Bach» era dir CPE Bach, que aleshores tenia molt de prestigi.

BachC.P.E-739858Al llarg de la segona meitat del segle XVIII, la reputació de C.P.E. Bach va ser molt gran. Mozart, que també tenia una estreta relació amb Johann Christian Bach, va dir de Carl Philipp, “Ell és el pare, nosaltres els fills.” La millor part de l’educació de Haydn va consistir en l’estudi de l’obra de C.P.E. Bach. Beethoven va expressar pel seu geni la més cordial admiració i estima. Va atènyer aquesta consideració amb les sonates per a clavicèmbal, que van marcar època en l’evolució de les formes musicals.

Això, que és tan fàcil de comprendre hi ha qui no ho comprén. Sembla com si algú m’haguera acusat de no respectar el dogma de la genialitat bachiana. Possiblement, és per falta d’atenció o comprensió lectora, perquè jo crec que he deixat ben clara la meua admiració per JS Bach – al fill apenes el conec perquè no és programat –. Tan alta estima tinc per l’autor de La Passió segons sant Mateu que considere que ell, Mozart, Beethoven i Wagner són els quatre genis de la música occidental.

I tot això gràcies que Mendelssohn va trobar entre les partitures que conservava la seua família la composició abans esmentada, una de les cimeres de tot el repertoti al meu parer, i la va interpretar a Leipzig en diverses ocasions amb els arranjaments que considerà oportuns. Allí va nàixer Wagner, autor del famós «Credo» on va dir «Crec en Déu, en Bach, Mozart i Beethoven.» I tot això per pur atzar. La troballa d’una partitura que el mateix Mendelssohn va «arreglar» al gust romàntic del seu temps. La música de Bach va ser Mendelssohn qui la va popularitzar davant d’un públic encara poc coneixedor de la música barroca. Així, de cop i volta, va nàixer un «geni» inqüestionable fins el dia de hui.

beethoven risaVinga, ja! El geni sóc jo, que tinc molt mal geni i damunt sóc genial. Entesos?

 nua 7  Nu femení reclinat, Amélie. Moulin.

pericos

–  Quins culs tan genials! Aaaaaaaaaaaaaaagh!
-Vinga, fava, què tenen eixes que  no tinga jo?
Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Hª Música, Uncategorized i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s