Els amants eren germans. Fantasia eròtica wagneriana.

welsungs

Wagner abordà el tema de l’incest i de l’adulteri, condemnats per la moral tradicional.

Aquest relat pot ferir la sensibilitat del lector. Tracta d’un tema tabú: l’incest, i conté al·lusions directes de caràcter sexual. Com podreu suposar té influència de Richard Wagner, Thomas Mann i Charles Bukowski ja siga pel tema en sí o per la forma d’abordar les relacions íntimes. Com dic, no es apte per als esclaus de Fricka, que diria Wotan. Avisats esteu…

FRICKA: Quan s’ha vist que s’amaren carnalment dos germans?

WOTAN: Ho has vist avui!

El meu conte, com el de Mann, situa l’acció al si d’una família burgesa convencional i sense amor. L’única relació autèntica i sincera és la dels bessons. Es tracta d’una ficció on premeditadament no es respecta cap convenció moral, social, religiosa o política. La família de la narració és de conveniència, sense Eros o Cupido, tal vegada forçada pels pares; una unió que Wagner condemnava en boca de Wotan mentre aprovava la unió dels welsungs.

La vaig publicar en un lloc que us recomane anomenat Relats en Català en la categoria Eròtica. ACÍ el teniu junt a altres relats i poemes meus.

Els amants eren  germans.

Una família burgesa amb quatre fills. Els més petits són bessons. Un xic i una xica. Els majors no els feien cas. Cadascú anava a la seua. Els pares sempre tenien alguna cosa a fer. Papà i els seus negocis; mamà i les seues reunions de societat. Tenien qualsevol cosa que es poguera comprar amb diners. Els pare era un client habitual dels bordells de luxe mentre la dona organitzava menjars per als pobres. Els pobres mai no hi faltaven encara que per poder menjar havien d’aguantar els sermons que aquesta donassa beata els amollava. Que si els rics no passaran pel forat de l’agulla, que si els pobres… Els pobres sempre existiran. Són necessaris. Sense pobres el burgés no podria explotar els treballadors i sense pobres les avorrides senyorones no tindrien a qui sermonejar ni motius per sentir-se moralment superiors justificant així la seua riquesa. Matrimoni de conveniència, entre ells no existia l’amor. Infantada la descendència, dormien en llits separats i mai no s’ajuntaven. El marit amb les seues volgudes i putes; la senyora amb el seu catecisme i els seus pobres.

parella joveEls bessons sempre havien estat molt compenetrats. Compartien jocs des que eren ben petits i dormien a la mateixa habitació. Eren idèntics. Les diferències estaven aflorant de sobte. Ningú no va reparar que els anys passaven i ja no eren dos infants que compartien joguines. El seu sistema hormonal funcionava a tota velocitat. De sobte, en contemplar-se nus, havien reparat en el fet que ja no eren tan iguals. Tota la vida s’havien banyat junts en la banyera compartint un ànec de plàstic. Ara, ja no els cridava l’atenció l’ànec. La nena se sentia atreta per una cosa que a son germà li penjava entre les cames. Amb la mateixa naturalitat que abans tocava el bec de l’aneguet li va tocar la seua coseta al germà. El tacte va ser agradable. El nen va sentir una sensació estranya que mai no havia sentit. El seu membre va alçar-se, allargar-se i endurir-se. Inexperts com eren, no sabien què fer, però d’alguna manera intuïen que havien de guardar el secret.

No tenien cap experiència, però la natura és sàvia i l’instint és més fort que qualsevol convencionalisme ètic, social o religiós. No necessitaven res. Tenien la seua habitació i ni els germans majors ni els pares hi anirien a importunar-los. Estaven a soles. Es van mirar fixament als ulls sense dir-se res. Les galtes estaven vermelles de rubor i una estranya sensació sentien que els animà a despullar-se com havien fet des de sempre. El xic va observar les incipients mamelletes de la seua germana, el seu cul rosa i el badallet que tenia sota el pubis poblat per uns pèls que abans no hi eren i que apetia acaronar. I així ho va fer mentre una forta erecció arribava de fer-li un poc de mal en el seu membre. «Em fa mal, germaneta», va dir mentre ella va fer li uns petons perquè es posara bé. Va ser pitjor. Encara estava més dura. Es com si alguna cosa que estava a dintre volguera sortir. Se la va ficar en la boca i va succionar i xuclar. El xic va sentir una sensació de plaer indescriptible. «Més, més, més.», li va dir a la germana. I ella cada volta més ràpida recorrent el penis amb els llavis de dalt a baix i passant-li la llengua per tota ella. De sobte, una sensació de plaer intens va sentir el noi. Va ejacular en la boca de la germana mentre tenia un orgasme. Es quedaren sorpresos, però molt bé. El xic va pensar que si ell havia sentit tant de plaer, la seua germana també podria tenir-lo. Així que la va imitar. Ella s’obrigué de cames i ell es dedicà a xuclar-li la seua coseta. Tenia un color rosa que anava enrogint-se conforme ell seguia i seguia visitant-la amb la llengua. La noia s’encengué: «Més, més, més.» De sobte parà de parlar i va gemegar de plaer. El soroll va sentir-se fora de l’habitació.

– Què passa? – va dir la criada.
-Res, que estem jugant – respongué un dels bessons.
-Doncs no feu tant de soroll que la vostra mare està llegint el catecisme.

A partir d’aquell dia, els bessons passaven més temps junts a l’habitació amb l’excusa que havien d’estudiar. I ja ho crec que estudiaven. En poc de temps aprengueren postures que ni sos pares serien capaços d’imaginar.

Regí

persona seria

Primer lector un tant emprenyat.

El primer lector d’aquest relat es va sentir molt amoïnat. Tenia les galtes roges d’ira i una pregunta que no podia estar-se de fer:

– Quina edat tenien els bessons?

-Divuit anys i un mes – li vaig respondre – encara que resulten un tant infantils.

L’home es va sentir alleujat i va dir:

– Home, si són majors d’edat, ja s’ho faran.

Efectivament, s’ho feien tots els dies.

……….

És possible que aquest relat siga considerat per alguns immoral o pornogràfic. No m’importa gens. Si emprenya la hipòcrita moralitat  burgesa, ja em done per satisfet. Criminalitzar el sexe quan milions de persones, no a Àfrica – que també – sinó a Europa pateixen necessitat i fam sense que ningú no s’espante em sembla la màxima de les immoralitat. El meu relat és pura fantasia; la fam del meu veí és real. Com jo, Oscar Wilde, Thomas Mann o Richard Wagner condemnaren la moral burgesa. Els dos darrers tocaren el tema de l’incest en Die Walküre i Sang de Welsungs. Wilde va ser condemnat per sodomita, és a dir, homosexual. El fiscal va fer ús del seu cèlebre relat El retrat de Dorian Gray posant-lo com a prova d’immoralitat. El llibre té influència del Tannhäuser de Wagner, fins i tot hi conté citacions explícites.  Wilde va respondre en la seua defensa que un llibre no és moral o immoral, sinó bo o dolent. L’escriptor va ser condemnat a treballs forçats.

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Conte, Vivències i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s