La mort, la crisi i el paper higiènic.

cola-del-paro

El poeta escrigué:

«Cavareu les vostres tombes en l’aire.»

Va sortir per un fumeral

i es va convertir en núvol.

«La mort és un mestre alemany

d’ulls blaus, alt i ros.»

El professor hi va arribar

i el poeta es va desintegrar.

periodista ombra

Els mentiders a sou ens han dit:

«Heu viscut per damunt de les vostres possibilitats.»

I, com que som culpables, ens retallen fins i tot l’ànima.

La crisi és un germà que va a ta casa.

No va per fer-te una visita amable i simpàtica,

va perquè a més de no tenir pa per menjar

fa temps que se li acabà el paper higiènic

fa temps que li tallaren l’aigua

fa temps que és brut

fa temps que ofegaria amb les seues mans,

ofegaria amb força a algun dels lladres que li va robar la dignitat.

papel_higienico_rep

Però no pot,

no pot perquè eixos lladres estan ben protegits;

per això plora, plora d’impotència,

d’impotència, però jura que els mataria a tots si poguera.

Jo també els mataria un a un i lentament

perquè patiren cosa de no dir,

perquè s’adonaren del mal que han fet,

perquè són uns voltors sense escrúpols i no tenen dret a viure,

perquè no els faran res i se’n riuran de nosaltres.

Us jure que els mataria a tots amb les meues mans.

politic pinotxo

El polític mentí:

«Ja estem sortint de la crisi.»

Però ni el més ingenu el va creure.

Lladres, assassins, canalles,

jo us dic:

«Ja heu cavat les fosses.

Solament falten els vostres cadàvers.»

No trigaran gaire a entrar-hi,

ja són morts, morts que es creuen vius.

S’enganyen.

cementiri

La mort és un polític, un banquer i un mercenari de la paraula.

Els seus taüts estan oberts esperant la seua visita.

Jo els dic:

«Canalles, veniu a casa vostra.

Heu furtat, enganyat i matat

per damunt de les vostres possibilitats.

Aquesta és la vostra recompensa.»

I ja crec que vindran,

de grat o per força,

però vindran

car en som molts més dels que ells volen i diuen.

mani

Nosaltres els hi farem vindre.

Ho jure per la meua dignitat com a persona,

pel dolor que han causat

i perquè ja és hora que es faça justícia,

la justícia del poble,

no la dels jutges que ells han nomenat

no la de la llei que ells han escrit

no la del sistema que ha permés una massacre que clama al cel.

No, diguen «NO!».

Novecento1

Tenim un cor i dues mans.

O ells o nosaltres.

O tot o res.

La llibertat o les cadenes.

Res no està escrit i tot és possible.

Sí, tenim pressa, molta pressa.

No esperarem mai més.

Endavant!

Regí.

POLITICO-MINTIENDO

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Poema, Política, Uncategorized, Vivències i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s