Anàlisi de Der Ring. Wagner i Feuerbach (VII). Els finals

ring bookDer Ring des Nibelungen és probablement una de les obres d’art més importants de la humanitat. En el camp de l’òpera no trobem res comparable a aquesta meravella. Els primers esborranys són de 1848 i les darreres notes van composar-se 26 anys després, en 1874. Per a la seua estrena en 1876 va edificar-se un teatre ad hoc segons les indicacions de Wagner que feien referència a la visibilitat i l’acústica. Semper, amic i company de barricada a Dresden, va ser l’arquitecte. Tot un somni que es va fer realitat gràcies a l’esforç del compositor i l’ajut del seu mecenes, el rei Ludwig II de Baviera.

Quasi tres dècades són molts anys en la vida d’un home. Wagner va canviar de pensar amb els anys com vam veure en l’apunt anterior. Per això, va escriure almenys set esborranys per al final del cicle. Corresponen a les darreres paraules que Brünnhilde cantaria en el moment conegut com «La immolació de Brünnhilde». Ironies del destí, finalment no va incloure cap d’ells perquè va pensar que era millor que la música sonara sola ja que ens comunicava el drama per ella mateixa. Sobraven les paraules. A més, la intervenció de la soprano ja era prou extensa. Podríem dir que aquesta solució és l’oposada a la 9ª Simfonia de Beethoven – tan admirat per Wagner – ja que en el primer cas, després de la música instrumental apareix la veu humana en la Coral. En el cas de Götterdämmerung succeeix el contrari. La llarga intervenció de la que es va a immolar es coronada per una esplèndida música orquestral plena de leitmotivs que ens comuniquen un significat. No és música pura, sinó descriptiva i respon a un programa en forma d’acotacions escèniques. És un dels moments més sublims de tota la història de la música. Almenys, això pensem bona part dels wagnerians. La música de Wagner té moments tan preciosos que és difícil triar.

Kirsten Flagstad “Immolation Scene” Götterdämmerung Scala 1950 Furtwängler

Passem ara a fer una relació dels principals finals. Wagner no va posar-los nom, però sí els estudiosos. El dos més significatius son el feuerbachià i el schopenhauerià. El primer va ser musicat com a peça independent per a Ludwig II, cosa que no va passar amb els altres. El que sí que va fer es incloure aquests dos finals en alguna edició del llibret sense arribar mai a la partitura.

Com hem dit, Wagner va canviar diverses vegades de final segons les idees polítiques i filosòfiques del moment. En el seu primer projecte escrit: «El mite com a esbos per a un drama» (1848) Siegfried i Brünnhilde s’eleven per damunt de la pira funerària de l’heroi fins el Walhalla per purificar Wotan del seu crim i redimir els déus. No hi ha cap indicació sobre si els déus han de ser o no aniquilats.

Un any després, en «Siegfrieds Tod» (La mort de Siegfried) es torna a parlar de l’efecte purificador de la mort de l’heroi. Brünnhilde conclou:

« Escolteu, poderosos déus. La vostra culpa queda abolida. L’heroi la fa seua. L’esclavitud dels nibelungs arriba a la seua fi i Alberich tornarà a ser lliure. Us entregue l’anell, sàvies germanes de les profunditats aquoses. Fongueu-lo i mantingueu-lo lliure de tot mal.»

En 1851, Wagner desenvolupà la història cap el passat – Rheingold i Die Walküre – augmentant el paper de Wotan, que esdevingué el personatge principal. En el nou final els déus es redimeixen però en el moment de la seua mort. Ara diu Brünnhilde:

«Desaparegueu amb joia davant la gesta de l’Home: l’heroi que vau crear. Us revele la llibertat de la por, gràcies a la beneïda redempció en la mort. »

Un any després tenim un nou final influït per les converses amb Bakunin i les lectures de Feuerbach. Apareix la idea bakuniana de la purificació per la destrucció total, és a dir, aniquilació del vell perquè sorgisca un món nou. També hi robem idees de Feuerbach: els déus són creacions humanes i l’amor sexual és el més important dels actes humans. En aquest final, que els estudiosos han anomenat «feuerbachià», Brünnhilde proclama la destrucció dels déus i una nova societat governada per l’amor on la propietat i el poder no existirà:

«O vosaltres que encara esteu en la flor de la vida, raça poderosa, escolteu! Quan l’ardent pira haja consumit els cossos de Siegfried i Brünnhilde i vegeu que les filles del Rin porten l’anell a les profunditats, mireu cap al nord a través de la nit. Si resplendeix al cel el foc sagrat, contemplareu la fi del Walhalla. S’esvaeix com un buf la raça dels déus, quedant-se el món sense dominador. Donaré a l’univers el més sublim tresor del meu saber: Ni mercaderies, ni or, ni déus resplendents; ni morada ni saló ni esplèndides exhibicions; ni vincles trencats de pactes traïdors ni la llei inflexible dels usos arrogants; goig en l’alegria i el pesar. Sols perdurarà l’amor

Final Feuerbach, 1852

Vosaltres, a qui va ser atorgada
la perennitat de la vida florent,
escolteu bé
el que ara us anuncie!
Quan hàgeu vist el foc ardent
devorar Siegfried i Brünnhilde,
quan les Filles del Rin
hagen tornat l’anell als abismes,
llavors, a la nit, mireu cap al nord:
Si el cel s’il·lumina
amb una resplendor sagrada,
sapigueu tots
que contempleu la fi del Walhall!
La raça dels déus
va passar com una alenada,
deixe el món sense amo.
El tresor de la meua ciència més sagrada,
és ara el que oferesc al món:
no són els béns, ni l’or,
ni els fastos divins,
ni les cases, ni les possessions,
ni la senyorial magnificència,
ni els enganyosos lligams
de foscos pactes,
ni la dura llei
d’una moral hipòcrita:
benaurat,
en l’alegria i en el dolor,
sols perdurarà l’amor.

En 1856, Waner tornà a canviar el final sota la influència de Schopenhauer i el budisme. És el final «schopenhauerià» caracteritzat per la resignació del caràcter il·lusori de la vida i l’autosuperació mitjançant la negació de la voluntat. Ara Brünnhilde diu:

«Si ja no vaig a la fortalesa del Walhalla, sabeu on aniré? Abandone la morada del desig, fuig per sempre de la morada de la il·lusió, ara tanque darrere de mi les portes obertes del devenir etern, cap a la sagrada terra promesa, lliure del desig i de la il·lusió, propòsit de la migració del món, redimida de l’encarnació, ara s’encamina la dona il·luminada. Sap com he arribat al beneït fi de les coses eternes? El més fondo sofriment de l’amor afligit m’obrigué els ulls. Jo vaig veure la fi del món

Final Shopenhauer, 1856

Com que ja mai no aniré
a la fortalesa del Walhall,
¿Sabeu on em dirigesc?
Abandone la morada del desig,
fuig per sempre de la casa de la il·lusió;
he tancat darrere de mi
les portes obertes
de l’etern devenir:
la dona il·luminada.
l’alliberada de les reencarnacions,
es dirigeix cap al país escollit,
la més sagrada meta
de la transformació del món,
buit de desitjos i il·lusions.
¿Sabeu com vaig conquistar
aquest final venturós
de tot l’etern?
El profund dolor
d’un amor afligit
em va obrir els ulls:
Jo vaig veure la fi del món.

Resulta curiós observar com els darrers versos de les versions mostrades fan que canvie el significat completament fent una antinòmia: Sols perdurarà l’amor. / Jo vaig veure la fi del món. Optimisme / pessimisme. Feuerbach / Schopenhauer.

ondinesMalgrat la seua militància schopenhauriana, Wagner va decidir no musicar aquest darrer final perquè segons va dir, la música que composà ja expressava el mateix que deia el final eliminat. D’aquesta manera, el llibret va quedar finalment segons la versió acabada en 1852 (sense el final) i va ser impresa l’any següent, és a dir, abans del coneixement de la filosofia de Shopenhauer en la tardor de 1854. Per això, les influències que hi trobem provenen de Feuerbach, Proudhon i Bakunin. Posteriorment, Wagner afirmà que hi va veure reflectides les idees de Schopenhauer, com passa amb Wotan. La seua intuïció poètica va avançar-se a la lectura filosòfica.

Encara que Wagner va dir que el final schopenhauerià – que era el que coincidia amb les seues idees d’aleshores – no el va incloure perquè el que volia dir ja ho expressava la música, cal dir que potser no siga exactament així. El seu contingut contradiu la resta del llibret, que va ser escrit sota unes altres influències polítiques i filosòfiques. Resultaria incoherent amb tot l’anterior i quedaria com un afegitó postís. Així l’al·lusió a les reencarnacions. Sobre el tema, s’han fet estudis sobre aquesta incongruència. Haver-lo posat haguera anat en contra de la coherència del conjunt. Potser Wagner, que insistia en l’existència d’una relació estreta entre el seu poema i el llibre de Schopenhauer no volgué manifestar aquesta evident contradicció i va acontentar-se amb eliminar el final feuerbachià.

Resumint, podem dir que els finals proposats tenen influència de Feuerbach, Bakunin i Schopenhauer, ja que fan referència respectivament al regne de l’amor humà, la destrucció revolucionària del món vell i la renúncia i allunyament del món. En qualsevol cas, els déus sucumbixen i queden els homes contemplant aquesta destrucció feta per dos elements de la natura: el foc i l’aigua, és a dir, els mateixos que Siegfried i Brünnhilde cantaven en el duo final de la jornada anterior quan la ex-valquíria ja anunciava el crepuscle dels déus. Per tant, i malgrat l’entusiasme shopenhauerià de Wagner, Der Ring és una obra d’influència feuerbachiana que s’inscriu en l’utopisme socialista del Wagner revolucionari malgrat el mateix Wagner les idees del qual havien canviat ja que s’havia convertit al schopenhauerisme.

Regí

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Òpera, Llibrets, Uncategorized, Wagner i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Anàlisi de Der Ring. Wagner i Feuerbach (VII). Els finals

  1. Retroenllaç: Anàlisi de Der Ring. Wagner i Feuerbach (VI). Götterdämmerung. Schopenhauer? | El Cavaller del Cigne

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s