Els que maten en nom de déu, de qualsevol déu. Saramago i la religió.

piedras-contra-tanques1Xiquet palestí llança pedres contra tanc sionista.

El ‘factor Déu’.

José Saramago. Traducció Regí.

En algun lloc de l’Índia. Una fila de peces d’artilleria en posició. Lligat a la boca de cadascuna d’elles hi ha un home. En primer pla de la fotografia, un oficial britànic aixeca l’espasa i va a donar ordre de disparar. No disposem d’imatges de l’efecte dels trets, però fins  la més obtusa de les imaginacions podrà ‘veure’ caps i troncs dispersos pel camp de tir, restes sanguinolentes, vísceres, membres amputats. Els homes eren rebels. En algun lloc d’Angola. Dos soldats portuguesos aixequen pels braços a un negre que potser no estiga mort, un altre soldat empunya un matxet i es prepara per separar el cap del cos. Aquesta és la primera fotografia. A la segona, aquesta vegada hi ha una segona fotografia, el cap ja ha estat tallat, està clavat en un pal, i els soldats riuen. El negre era un guerriller. En algun lloc d’Israel. Mentre alguns soldats israelians immobilitzen un palestí, un altre militar li trenca a colps de martell els ossos de la mà dreta. El palestí havia tirat pedres. Estats Units d’Amèrica del Nord, ciutat de Nova York. Dos avions comercials nord-americans, segrestats per terroristes relacionats amb l’integrisme islàmic, es llancen contra les torres del World Trade Center i les enderroquen. Pel mateix procediment un tercer avió causa danys enormes a l’edifici del Pentàgon, seu del poder bèl·lic dels Estats Units. Els morts, enterrats entre la runa, reduïts a engrunes, volatilitzats, es compten per milers.

niños judios ultraXiquets ultraortodoxos israelians en una manifestació

Les fotografies de l’Índia, d’Angola i d’Israel ens llancen l’horror a la cara, les víctimes se’ns mostren en el mateix moment de la tortura, de l’agònica expectativa, de la mort abjecta. A Nova York, tot va semblar irreal al principi, un episodi repetit i sense novetat d’una catàstrofe cinematogràfica més, realment captivadora pel grau d’il·lusió aconseguit pel tècnic d’efectes especials, però net de raneres, de dolls de sang, de carns aixafades , d’ossos triturats, de merda. L’horror, amagat com un animal impur, va esperar que isquérem de l’estupefacció per saltar a la gola. L’horror va dir per primera vegada ‘ací estic’ quan aquelles persones es van llançar al buit com si acabaren d’escollir una mort que fos seua. Ara, l’horror apareixerà a cada instant en remoure una pedra, un tros de paret, una xapa d’alumini retorçada, i serà un cap irreconeixible, un braç, una cama, un abdomen desfet, un tòrax aixafat. Però fins això mateix és repetitiu i monòton, en certa manera ja conegut per les imatges que ens van arribar d’aquella Rwanda-d’un-milió-de-morts, d’aquell Vietnam cuit a napalm, d’aquelles execucions en estadis plens de gent, d’aquells linxaments i apallissaments, d’aquells soldats iraquians sepultats vius sota tones de sorra, d’aquelles bombes atòmiques que van arrasar i cremar Hiroshima i Nagasaki, d’aquells crematoris nazis vomitant cendres, d’aquells camions per retirar cadàvers com si es tractés d’escombraries.

world s cAtemptat terrorista islàmic a New York

Sempre haurem de morir d’alguna cosa, però ja s’ha perdut el compte dels éssers humans morts de les pitjors maneres que els humans han estat capaços d’inventar. Una d’elles, la més criminal, la més absurda, la que més ofén la simple raó, és aquella que, des del principi dels temps i de les civilitzacions, mana matar en nom de Déu. Ja s’ha dit que les religions, totes elles, sense excepció, mai han servit per aproximar i congraciar als homes; que, per contra, han estat i segueixen sent causa de sofriments inenarrables, de matances, de monstruoses violències físiques i espirituals que constitueixen un dels més tenebrosos capítols de la miserable història humana. Almenys en senyal de respecte per la vida, hauríem de tenir el valor de proclamar en totes les circumstàncies aquesta veritat evident i demostrable, però la majoria dels creients de qualsevol religió no només fingeixen ignorar, sinó que s’alcen iracunds i intolerants contra aquells per ala quals Déu no és més que un nom, res més que un nom, el nom que, per por de morir, li vam posar un dia i que vindria a dificultar el nostre pas a una humanització real. A canvi ens prometia paradisos i ens amenaçava amb inferns, tan falsos els uns com els altres, insults descarats a una intel·ligència i a un sentit comú que tant treball ens va costar aconseguir. Diu Nietzsche que tot estaria permés si Déu no existira, i jo responc que precisament per causa i en nom de Déu és pel que s’ha permés i justificat tot, principalment el pitjor, principalment el més horrible i cruel. Durant segles, la Inquisició va ser, també, com avui els talibans, una organització terrorista dedicada a interpretar perversament textos sagrats que haurien de meréixer el respecte de qui en ells deia creure, un monstruós connubi pactat entre la Religió i l’Estat contra la llibertat de consciència i contra el més humà dels drets: el dret a dir no, el dret a l’heretgia, el dret a escollir una altra cosa, que només això és el que la paraula heretgia significa.

GUERRA+DE+RELIGI%25C3%2593NGuerra de religió a Europa

I, amb tot, Déu és innocent. Innocent com una cosa que no existeix, que no ha existit ni existirà mai, innocent d’haver creat un univers sencer per col·locar-hi éssers capaços de cometre els majors crims per després justificar dient que són celebracions del seu poder i de la seua glòria, mentre els morts es van acumulant, aquests de les torres bessones de Nova York, i tots els altres que, en nom d’un Déu convertit en assassí per la voluntat i per l’acció dels homes, s’han cobert i insisteixen en cobrir de terror i sang les pàgines de la Història. Els déus, pense jo, només existeixen en el cervell humà, prosperen o es deterioren dins del mateix univers que els ha inventat, però el `factor Déu’, aquest, està present en la vida com si efectivament fos amo i senyor d’ella. No és un déu, sinó el `factor Déu’ el que s’exhibeix en els bitllets de dòlar i es mostra en els cartells que demanen per a Amèrica (la dels Estats Units, no l’altra …) la benedicció divina. I va ser en el ‘factor Déu’ en el que es va transformar el déu islàmic que va llançar contra les torres del World Trade Center els avions de la revolta contra els menyspreus i de la venjança contra les humiliacions. Es dirà que un déu es va dedicar a sembrar vents i que un altre déu respon ara amb tempestes. És possible, i potser és cert. Però no han estat ells, pobres déus sense culpa, ha estat el `factor Déu’, aquest que és terriblement igual en tots els éssers humans siguen on siguen i siga quina siga la religió que professen, aquell que ha intoxicat el pensament i obert les portes a les intoleràncies més sòrdides, aquell que no respecta sinó allò en el que mana creure, el que després de presumir d’haver fet de la bèstia un home va acabar per fer de l’home una bèstia.

ejecucion-masiva-en-irak_316134Radicals islamistes. Execució massiva per motius religiosos en Orient Mitjà.

Al lector creient (de qualsevol creença …) que haja aconseguit suportar la repugnància que probablement li inspiren aquestes paraules, no li demane que es passe a l’ateisme de qui les ha escrites. Simplement li pregue que comprenga, amb el sentiment, si no pot ser amb la raó, que, si hi ha Déu, hi ha un sol Déu, i que, en la seua relació amb ell, el que menys importa és el nom que li han ensenyat a donar-li. I que desconfie del ‘factor Déu’. No li falten enemics a l’esperit humà, més aquest és un dels més pertinaços i corrosius. Com ha quedat demostrat i malauradament seguirà demostrant.

FI
18 setembre 2001

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Política, Religió, Uncategorized i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s