Bombardejaven infants en calçotets.

bombardeig lleida

Víctimes d’un bombardeig a Lleida.

Hi ha històries que sents de petit i que mai no oblides. No les hem d’oblidar mai. Mon tio, que ja fa temps que en té més de 80, encara se’n recorda d’un bombardeig a València en un barri popular sense cap importància militar; per matar gent innocent i sembrar el terror. Estaven dormits i quan van sonar les sirenes no pogué trobar els pantalons de por que tenia i va sortir al carrer en calçotets com un coet cap al refugi. Tenia 8 anys i mon pare 10. Eren 11 germans. Coses que passaven abans. Mon iaio i els mascles més grans eren al front. Solien bombardejar de nit per provocar pànic. No tenien uns objectius marcats. La qüestió era matar per matar. Fins i tot morien gossos i gats. Hi havia qui agafava els cadàvers, sobretot dels gats, per menjar. Diuen que sabia a conill. El cas era menjar. Passat un temps, els avions franquistes, deixaven caure «pan de Franco» envolat en els colors de la seua bandera, que no era ni és la nostra.

Acabada la guerra, encara més fam. Mon pare anava amb el meu oncle a les casernes i convents per un plat de sopa que te la donaven si resaves alguna oració, cantaves el «Cara al sol» i proferies visques al «Caudillo», o siga, al seu caudillo i dictador de tots. Encara se’n recorda mon pare del mal sabor que tenia el «rancho» que els havia sobrat als soldats.

guardia moraguardia mora

Guardia Mora de Franco, mercenaris assassins.

Quan podien anar al cinema, havien d’engolir-se una espècie de documental-propaganda feixista que es deia «No-Do». Qui no arribava a hora per empassar-se’l es quedava sense veure la pel·lícula. En eixos programes franquistes parlaven del «Glorioso Alzamiento Nacional», semblant a una «Cruzada Nacional» que l’Església va recolzar. Sent nàusees de veure a un senyor baixet, amb bigoti fi i veu de flauta donar els seus discursets, inaugurant pantans o desfilant amb la molt cristiana i catòlica «Guardia Mora». Ma iaia andalusa, ma mare i les seues germanes sabien com se les gastaven aquells musulmans mercenaris. Tenien dret al saqueig, o siga, a furtar, i «carta blanca» per cometre tota classe d’abusos. Violaven les dones dels «rojos», les torturaven i les mataven. I ho feien en públic i amb totes les benediccions. A Còrdova encara no ho han oblidat. La meua família ho recorda amb horror. Van lliurar-se perquè s’amagaren i no les trobaren. Les veïnes no tingueren tanta sort. Quan acabaven el macabre espectacle, les degollaren. Eren «carroña de rojos.»

DIA POR DELANTE EXPOSICON EN GUERRA  FOTO BOMBARDEIG EE AGUSTI CENTELLESDesprés encara has de sentir que solament bombardejaven llocs d’importància militar com ara el port o el ferrocarril. Mentida. Bombardejaven fins i tot poblacions petites, com el de la iaia de la meua dona. La «Pava» va deixar caure unes bombes en el poble, Meliana, al poca distància de València. Una bomba li esclatà a prop i va perdre un ull a l’instant. Quan la meua dona la va conéixer estava cega. Té delicte la cosa, un poble on no hi havia ni militars, ni armament, ni… refugis. Ningú no es pensava que els feixistes bombardejarien pobles indefensos. Ja ho crec. Fins i tot feien vols rasants per metrallar la bona i desprotegida gent. Assassins. Inhumans.

Tots aquests crims de guerra era la primera vegada que succeïen a Europa. En la I Guerra Mundial cap ciutat o poble va ser bombardejat. Cap. A Espanya Hitler i Mussolini van fer pràctiques per a la guerra que s’acostava. Madrid, Barcelona, València, Gernika… foren les primeres. Després tota Europa. I Franco és el responsable de tot això. I nosaltres aguantat encara les seues estàtues, el seus símbols en escoles i el «Valle de los Caídos», la seua piràmide que conté els óssos de milers de republicans sense el consentiment de les famílies fent companyia als dictador de Franco y José Antonio. Tant de bo algun dia es faça justícia i eixa piràmide horrible siga esborrada de la faç de la terra.

bandera-republica-2006 Espere viure el suficient per veure la III República. Una república federal que reconega el dret d’autodeterminació de les nacions que vulguen exercir-lo. Una república on tothom que ho desitge hi puga estar. Quan veig la bandera monàrquica sent un rebuig inaguantable. Són els colors dels que torturaren, assassinaren i aterriren als meus. Mentre la bandera siga la mateixa d’aleshores, la «Transición» no haurà acabat. Calen molts referèndums. A mi ningú no m’ha preguntat si vull tenir un rei com a cap d’Estat. Un càrrec que no s’ha guanyat, sinó que l’ha heretat d’aquell qui Franco ens va posar. No senyor. No ho hem de consentir.

cavaller amb senyera

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Història, Política, Uncategorized, Vivències i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s