Mort d’amor. Somnis i utopies.

tristano_sc7Amor per mort és anul·lats.
(Ausiàs March)

Sóc un romàntic. Amb això no vull dir que siga un coent amb un ramell de roses en la mà ni que em dedique a regalar bombons. Senzillament em sent poèticament i filosòfica atret pel romanticisme. Per què? Perquè no m’agrada aquest món. No m’agrada el realisme. No m’agrada que tot es puga vendre a tant per unitat. Sintonitze amb les idees del segle XIX, encara que sé que em pegaré una cabotada amb la realitat; però és que és tan lletja que preferisc imaginar-me un altre món, ideal, perfecte i sense màcula. Sé que no existeix, però el que existeix és un crim, és misèria, explotació, analfabetisme i fam. Que paren el món, que m’abaixe.

cavaller amb senyeraVull pensar que sóc un cavaller medieval que porta per divisa una peça de roba de l’estimada i una bandera, la del quatre rius de sang, camí d’un castell on tot és amor i alegria. Les dones, amb joia, pariran fills sense dolor. I ningú no passarà necessitat i tots tindrem amor. La vellesa serà una nova joventut sense malalties ni por. No hi haurà més llei que l’amor. Tot serà de tots perquè tots serem iguals. Ni fronteres ni religions. Res per què matar o morir.

Sóc un cavaller sobre un cavall blanc. La Senyera enlaire i la música de Lohengrin acompanyant. Ma mare estarà viva i amb ganes de riure, rejovenida, i jo la portaré al prat on són Parsifal i Kundry units en un abraç. Sonarà la música de la transformació dirigida per Kna. Serà un dia gran. Un dia que durarà anys. I tornarà l’Ovidi per cantar amb Raimon i Llach.

¿Existeix la mort? Ningú que l’haja vista ho pot contar. Però no cal. La mort la trobem en els sers volguts que ja no tornaran. De vegades hi ha qui la busca i no la troba. Així és la mort, com la cantava Ausiàs March: és ella qui pren qui vol. Avui un xic de poc més de trenta anys s’ha llançat des d’un 16é pis al costat de ma casa. Sense treball, no podia pagar la hipoteca. Són coses que passen sovint en aquests temps però que estan censurades en les televisions perquè no s’encenga la gent. Solament el coneixia de vista, afortunadament.

Sense la mort no existirien les religions que són com les cuques de llum, necessiten la nit per brillar. La nit és la metàfora de la mort com el dia ho és de la vida. En Tristany i Isolda – que recull plantejaments de Novalis, de Schopenhauer i fins i tot de Feuerbach – els amants anhelen la nit perquè durant el dia no poden estar junts. En el fons el que volen és que mai no isca el sol per estar sempre junts, és a dir, que arribe la mort perquè la seua unió siga eterna. D’ací que el drama wagnerià acabe amb un imponent Liebestod (Mort d’amor).

I tornem al principi. Es planteja un tema molt de l’estil romàntic. L’amor pot ser tan gran i intens que no pot satisfer-se en la vida sinó més enllà. La metafísica de l’amor que diria algun filòsof. Jo crec que és més senzill que això. Tot és imperfecte en el món real. La perfecció només pot donar-se en el món de les idees. El millor de la utopia és que  siga un camí que no duga a cap meta i de l’amor, que no siga consumat perquè la realitat és desengany. Els ideals són per somiar-los. Malaguanyat aquell qui veu el seu somni acomplert i descobreix que és un malson sense cap possible despertar.

Jo sóc aquell que escolta Waltraud Meier cantar el Liebestod de Tristany i Isolda dirigit per Barenboim mentre evoca la mort de l’oreneta del Príncep Feliç:

– Príncep, me’n vaig a la casa de la Mort. Vull donar-te un bes en la boca perquè t’estime.

Quan l’oreneta va besar-lo va caure morta als peus del Príncep. De sobte, va sentir-se un un fort cruixit. Era el cor del Príncep que s’havia trencat.

happy-prince-cor i orenetaAixò és mort per amor.

Regí

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized, Vivències, Wagner i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s