Dudamel al Palau de la Música de València.

Dudamel amb l' Orquesta Nacional Juvenil de VenezuelaDes que vam conéixer que Dudamel vindria a València, va crear-se una gran expectació. Tanta que ja feia temps que totes les localitats estaven venudes, i això que el concert era fora d’abonament i els preus eren cars per al que és habitual al coliseu valencià: 65 € en platea. No era la primera vegada que venia a València i el públic l’esperava amb ganes després de l’èxit que va tenir en les anteriors ocasions.

Els valencians tenim molta sort en qüestió de preus. Abans de València actuà al Palau de la Música Catalana i demà mateix, a Madrid. A Barcelona, on va actuar en dues vetlades, els preus són astronòmics. Vora 200€ el que ací costa quasi la quarta part. No és estrany trobar-se a aficionats catalans en la nostra ciutat ja que la diferència de preu és considerable. El Palau català és molt bonic des d’un punt de vista estètic, però la seua acústica és dolenta i fins i tot se senten els sorolls de cotxes i motos del carrer. El conec. Les entrades més barates d’allí costen el que ací les més cares. Un abús. A Barcelona va anar amb obres de Beethoven, Mahler i Wagner. Ací ens hem quedat sense Mahler. Una pena i un error del nostre Palau, ja que s’haguera omplert el local de ben segur a jutjar per l’acollida que hui ha tingut.

abreu

El mestre Abreu, professor de Dudamel i creador del “Sistema”

Parlar de Dudamel és parlar de polèmica com vaig comentar en un apunt anterior. Hi ha qui el qüestiona per raons suposadament musicals quan és evident que la política és ben present. Un músic que abans dels 30 ja era prometedor, ara amb 35 és ja un excel·lent director. Amb el temps no em cap dubte que serà un dels millors. En aquest món de la música clàssica, tan elitista, tan repugnantment burgés, no s’accepta que una persona de procedència humil arribe al més alt. Dudamel ja ha dirigit les millors orquestres del món: la de Viena i la de Berlín. Dirigeix a Los Angeles i Gothenburg sense descuidar una orquestra que prové d’un sistema que ha rebut tota classe d’honors. Es tracta del Sistema de Orquestas Infantiles y Juveniles de Venezuela, premiat per la UNESCO i UNICEF. 400.000 xiquets i joves en formen part. Dudamel va ser un d’ell. La immensa majoria són infants sense recursos que serien condemnats a la marginalitat si no fos per aquest Sistema, que va crear el mestre Abreu molt abans que Hugo Chávez guanyara les eleccions. Ací és on ve el problema. Veneçuela era un país amb una pseudodemocràcia on hi havia milions d’exclosos. Amb Chávez la sanitat i l’educació van arribar on no hi havia més que misèria i analfabetisme. Va ser ell qui recolzà de manera efectiva el Sistema. Com això no agrada a l’oligarquia, dretans i fatxes diversos, es dediquen atacar Dudamel posant-lo a l’alçada del betum o omplint-lo de peròs. És una cosa que es fa contínuament en el mitjans de comunicació i per Internet. El mateix li feien a Abbado per comunista. A Karajan ningú no li feia la guitza per nazi. Doncs bé, no sols Abbado, sinó figures de la talla de Simon Rattle, Bareboim, Maazel, Penderecki, Pekka-Salonnen entre altres han apostar tant pel jove director com per la seua orquestra, la Orquesta Sinfónica «Simón Bolívar» de Venezuela. Dudamel ha rebut una gran quantitat de premis i honors, destacant un Grammy. Ja fa anys va fitxar per al segell discogràfic més important del món, DG. És candidat a ser director de la Berliner. Rattle i Abbado – que va participar en l’ensenyament musical a Veneçuela – ja es manifestaren a favor d’aquest fet. El Sistema veneçolà ha tingut tant d’èxit que és imitat en altres llocs, començant per Los Angeles – on és l’orquestra de què és titular Dudamel – dirigit a joves amb perill d’exclusió social.

palauAnem al concert d’avui, 19 de gener de 2015.

I
  5ª simfonia de Beethoven.

II
Moments orquestrals de Der Ring de Wagner:

L’arribada dels déus al Walhalla

Viatge de Sigfrid pel Rin

Mort i marxa fúnebre de Sigfrid

Els murmuris del bosc

La cavalcada de les valquíries

Dues propines: Liebestod (Tristan und Isolde) i Alma Llanera

Donat que no tinc coneixements musicals la meua crònica no pot ser si no intuïtiva, emocional. Ja llegiré alguna crítica formal i tal vegada la incloga ací. De moment, això és el que em dictava el cor només arribat a casa amb l’alegria d’haver experimental una sensació sublim. Si he de ser sincer, esperava més del seu Beethoven que del seu Wagner, ja que, pensava que aquest repertori era nou per a ell. No és així, Dudamel va dirigir Tannhäuser en 2013 a Colòmbia. Si m’ha entusiasmat aquest lectura de la Quinta, he de confessar que amb Wagner m’ha fet plorar d’emoció. I jo no plore fàcilment.
Açò és el que he escrit:

Primer moviment cinquena Beethoven. O. de Gothenburg

Acabe d’arribar a casa. Vinc del concert que ha donat a València. Formidable. Dos propines, el previst Liebestod i una llanera demandada per veneçolans banderes en l’aire. Vora dos mil persones dretes aplaudint sense parar. Una meravella. Si m’ha agradat Beethoven, encara més m’ha convençut en Wagner. Porte escoltant Wagner des que era un xiquet. Hui m’ha arribat al cor. m’ha fet plorar d’emoció en dos moments: La marxa fúnebre i el Liebestod. Aquestes músiques les he escoltades milers de voltes. En directe solament Thielemann està per damunt. Mai no havia escoltat unes interpretacions així.

Quart moviment primera simfonia de Mahler. O. Filharmònica de Los Angeles.

Compararia a Dudamel amb Fabio Biondi. Els dos han fet una revolució en la música semblant. l’italià va enregistrar dues vegades Les quatre estacions. El “toc ” distintiu és major rapidesa en els moviments ràpids i major lentitud en els lents. El darrer Karajan feia quelcom paregut, però no funcionava. A Biondi i Dudamel ja ho crec que si.

La crida del destí ha estat el primer que s’ha sentit en la Quinta. El primer moviment ha segut apoteòsic, increïble, pur nervi, energia i joventut. En canvi, en el lents crec que li ha faltat un poc de poesia. He pensat que li va més la canya que el detallisme. El darrer moviment ha estat tan apoteòsic com el primer. En definitiva, una Quinta per al record, encara que tot és millorable.

Colombia 2013. Tannhäuser. O. S. Simón Bolivar.

En la segona part, dedicada a Wagner, han posat més cadires, més músics i més instrument. Quatre arpes. Ha segut el que més m’ha agradat. Quan havia de fotre canya, ho feia de meravella, i quan el moviment era lent desgranava els sons, m’ha recordat a Kna. Resultava emocionant sentir-lo. Jo diria que encara ha estat millor en Wagner que en Beethoven. Tinc un aparatet per això. Les llàgrimes. A mi m’ha emocionat, i això és el que importa. M’ha emocionat en músiques molt escoltades per mi durant 30 anys. Este xic promet. Ja dic, solament he vist a Thielemann en directe amb una orquestra de Berlín superant a Dudamel. No sabia si havia dirigit òpera, creia que no, i encara menys de Wagner. Però – com he dit abans – ja s’ha estrenat en Wagner, el que passa és que no ha trascendit. Qui sap? Tant de bo arribe a ser un bon director wagnerià. El que ha fet hui és senzillament meravellós. Llàstima que solament siga un concert. M’agradaria escoltar-lo en directe en Mahler. En disc ja m’agrada molt.

El principi de Així va parlar Zaratustra amb la Berliner, la millor orquestra del món amb la de Viena.

El public estava callat, sense tossir, ni fer soroll amb els caramels. Tothom era conscient que estava en una jornada singular que passarà a la història del Palau de la Música. Els músics eren joves. No crec que cap arribara als 40, i ja són meravellosos. D’ací a uns anys, amb més experiència, encara seran millors.

Les dances del príncep Igor amb la F. de Viena, la millor del món amb la de Berlín.

No es tracta solament de la meua opinió, sinó la de altres aficionats que conec, incloent un director d’orquestra i un crític musical. Ha estat insuperable. Com dic, l’única pega és que en els moviments lents de la 5ª li ha faltat un poc de “màgia”, en canvi en Wagner estava tan bé en el moments heroics com en els lírics.

Dudamel també és compositor. Las banda sonora de Libertador es seua:

Si vols baixar-te la música de Wagner, prem ACÍ. És debades. A la dreta tens un desplegable per triar la qualitat des de mp3 fins HD.

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Concert, Uncategorized, Wagner i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Dudamel al Palau de la Música de València.

  1. Retroenllaç: ¡Viva la Revolución Bolivariana! | EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*//

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s