Anàlisi de Der Ring. Wagner i Feuerbach (I) Introducció.

Feuerbach_Ludwig

Ludwig Feuerbach, filòsof que va influir en Wagner i en Marx.

Que Wagner és quelcom més que un músic és evident. En una obra com ara Der Ring des Nibelungen podem parlar del poeta, el dramaturg, el filòsof o el polític. Les interpretacions i les anàlisis, les influència que manifesta, etc. són tema de tesi doctoral. Podem trobar tota mena de treballs sobre tan interessant tema. Jo voldria abordar la qüestió des d’un punt de vista filosòfic. La meua tesi – que estudiosos reconeguts mantenen – és que alguns han volgut exagerar la influència de Schopenhauer sobre l’Anell. Ho han fet per motius purament ideològics, com ara veurem.

schopenhauer op

No hay ninguna influencia de Schopenhauer en el libreto del Ring.

Wagner comença el projecte en 1848 i acaba de composar la música 26 anys després, en 1874. La gestació del llibret es va fer sota la influència de Feuerbach, a qui va dedicar un dels seus llibres teòrics, L’obra d’art del futur, títol que parafraseja el d’un llibre del filòsof, La filosofia del futur. Wagner comparteix amb entusiasme les idees d’aquest pensador ateu i socialista, un hegelià d’esquerres com Marx. Tots ells estaven a favor de la revolució. El voluminós llibre de Schopenhauer El món com a voluntat i representació (1819) ja estava publicat però va ser un rotund fracàs. Aquest senyor, que vivia de rendes, era un reaccionari enemic de la revolució. Volia seguretat per als seus diners en el banc. Fracassada la revolució, Wagner com molts altres romàntics de l’època, va caure en profunda depressió. En 1854 va trobar consol en el citat llibre. Schopenhauer va tenir èxit amb Parerga i paralipómena (1851) i va convertir-se en el filòsof de moda, el que proposava – entre altres coses – la renuncia a un mateix i mantenia que no era possible millorar el món. Ideal per a una ment reaccionària. Aquest món és el pitjor dels possibles, deia; mentre Feuerbach preconitzava l’evangeli de l’amor en la terra, el paradís terrenal.

Certament, Wagner era shopenhauerià quan acaba Der Ring. ¿Significa això que aquesta obra també ho siga? En absolut. La influència de Schopenhauer la podem trobar, si de cas, en la música en el sentit que el filòsof trencava – teòricament – la idea anterior de Wagner de drama musical, és a dir, el poema ha de ser servit per la música. En el cas de Schopenhauer, la música és la primera de les arts. Potser per això, Wagner va fer que Götterdämmerung acabara amb una prodigiosa música orquestral sense cap dels finals escrits que va pensar en diversos moments de la gestació de l’obra. Wagner va escriure el llibret – que és el que importa des d’un punt de vista filosòfic – entre 1848 i 1852. Va llegir-lo en públic. És el que ens ha arribat. No va canviar res del que havia escrit, ni una coma. Hi ha qui aventura que en 1852 Wagner ja coneixia l’obra de Schopenhauer. És possible, però no segur. En tot cas és evident es devia tractar d’una ullada superficial que no va tenir cap repercussió. Fora com fora, 1854 és la data del seu interés per la filosofia d’aquest senyor. En tenim constatació rigorosa. Herwegh, company d’exili, va ser qui li recomanà el llibre i Wagner es posà en contacte epistolar amb el seu amic Röckel – empresonat pels fets de Dresden –  per a parlar-li del tema. A més, una volta convertit a la nova filosofia, el mateix Wagner reconeix que traeix Schopenhauer en Tristan und Isolde. Wagner sempre va deixar-se dur per la seua fabulosa intuïció artística amb independència que concordara o no amb la filosofia que afirmara seguir en eixe moment. De fet, podem trobar Feuerbach junt a Schopenhauer i altres influències des de Tristan a Parsifal. On es veu que era seguidor acèrrim de Schopenhauer és en els escrits teòrics, no en la seua obra dramàtica on l’artista es deu a l’art i no a la filosofia. Això sí, poc músic com ara Wagner s’han preocupat tant per la filosofia. Fins i tot hi ha qui parla d’un Wagner filòsof.

wagner color

Wagner va tenir un gran interés per la filosofia.

El que va passar és que Wagner tenia una poderosa intuïció que escapava a la seua raó. Entusiasmat, va afirmar que ara – 1854 – comprenia al seu Wotan i que havia arribat poèticament als mateixos pressupostos filosòfics que Schopenhaurer. Evidentment, això és una interpretació de l’autor que podria aplicar-se a tota la seua obra, és a dir, podria fer-se una interpretació schopenhaueriana de qualsevol obra de Wagner, ja que totes responen a la seua intuïció artística. Hi ha qui diu que Wagner va fer uns petits canvis, però significatius que van convertit el que era feuerbachià en shopenhauerià. O siga, li va pegar la volta. Ningú ha estat capaç de dir quin suposats canvis hi va fer. No poden fer-ho perquè no va canviar ni una coma. Així ho diu Bryan Magee. El problema és purament polític. Normalment, qui manté la postura pessimista i reaccionària és gent ben de dretes o filonazis. Ja ho va fer Chamberlain, el gendre nazi de Wagner i ho segueixen fent el filonazis actuals, els wagnernazis, com diu un contertuli. A esta gent els fa nosa que Wagner reflectisca les idees del socialista pre-marxista Feuerbach o les dels anarquistes Proudhon i Bakunin. Der Ring no escapa de les interpretacions polítiques. Per una banda tenim la del nazi H. S. Chamberlain, que tracta de llevar-li importància a la relació de Wagner amb Bakunin, i per altra, la del socialista fabià George Bernard Shaw, que afirma que Siegfried és un anarquista basat en Bakunin i que Der Ring és el Manifest Comunista de la música.

L’entusiasme de Wagner per Schopenhauer va ser tal que va llegir el voluminós llibre El món com a voluntat i representació quatre vegades en un curt termini de temps. Fins i tot li va dedicar el llibret de Der Ring com va fer abans amb L’obra d’art del futur amb Feuerbach.  L’interés no va ser recíproc. El filòsof preferia Mozart o Rossini, cosa no que li agradaria a Wagner. De fet, mai no es van conéixer. No obstant això, en el escrits teòric parla molt del seu admirat filòsof.

aspectos de w     Richard Wagner va escriure el llibret de Der Ring des Nibelungen sent un jove socialista
utòpic, completament convençut de les opinions del filòsof revolucionari alemany Ludwig Feuerbach. Els mítics poemes Nibelungs expressaven molts dels punts de vista fonamentals del compositor, des de la necessitat de reforma social a la necessitat de gratificació sexual. Bryan Magee afirma que Feuerbach va exercir més influència en Wagner que qualsevol altre filòsof fins a mitjans de la dècada de 1850. Amb l’encontre amb Schopenhauer en 1854, alguns dels ideals de Feuerbach van sobreviure en el compositor. Així, l’inicial optimisme amb què va ser concebuda l’obra és clar en el llibret de Der Ring. Magee afirma que «En el resultat final, la lectura de Schopenhauer de Wagner no va donar lloc a cap alteració textual en Der Ring». Això no s’ha d’interpretar com un intent de disminuir la profunda influència de Schopenhauer tenia en el pensament de Wagner. Perquè, també d’acord amb Magee, la influència de Schopenhauer en la música i en la síntesi de la música amb el teatre era molt important. Les dues obres més llegides de Feuerbach, L’essència del cristianisme i Principis de la filosofia del futur, van ser absorbides per Wagner més que qualsevol altra lectura fins que va llegir El món com a voluntat i representació de Schopenhauer.

Wagner va escriure el llibret de Der Ring des Nibelungen quan estava totalment absorbit per les teories proposades per Feuerbach. L’essència del cristianisme va ser publicat en 1841 i Principis de la filosofia del futur, dos anys més tard en 1843. Les referències a aquestes dues obres les trobem en tot el text de Der Ring, ja que Wagner va fer seu el pensament feuerbachià durant tot el temps en què va redactar els llibrets.

Wagner va prendre contacte per primera vegada amb les idees de Feuerbach quan encara estava a Dresden, probablement el 1848, el mateix any en què va ser escrit Siegfrieds Tod, primera pedra del futur edifici de la Tetralogia. Una volta fallit l’alçament de Dresden en 1849, Wagner fixar la seua residència a Suïssa i va començar a estudiar seriosament Feuerbach. Després de dos anys d’intens estudi i escriptura teòrica – L’art i la revolució, L’obra d’art del futur, Òpera i drama – va completar el llibret de Der Junge Siegfried en 1851. El va redactar per a explicar els successos anteriors a Siegfrieds Tod de manera que es comprenguera millor. Per la mateixa raó, va escriure un tercer llibret aquell mateix any, Die Walküre. Així es podria apreciar millor el profund i complexe personatge de Brünnhilde. Rheingold va ser escrit immediatament abans de Die Walküre com a prefaci per a una empresa de longitud èpica de tres òperes o drames musicals, que Wagner no havia previst quan començà a redactar Siegfrieds Tod. Aquesta jornada va convertir-se en Götterdämmerung, i Der Junge Siegfried simplement en Siegfried. És va fer evident que Wotan, el pare dels déus, va usurpar el protagonisme al jove heroi idealista, Siegfried. Aquests fets són importants per establir una línia del temps de la composició que és absolutament necessària per a la comprensió de les teories filosòfiques de Wagner que serviran per a mantenir units aquests quatre llibrets – poemes en paraules de Wagner – independents, però inseparables, i les pròpies òperes completes.

El treball més influent de Feuerbach es va fer al camp de la teologia. Va ser L’essència del cristianisme, primer llibre que va atraure Wagner a la seua filosofia. Feuerbach col·loca l’amor a la humanitat per damunt dels falsos déus del passat, «L’amor conquesta Déu», va dir. Feuerbach va veure el poder de l’amor il·limitat en el seu potencial. Afirma que l’amor universalitza, fa a Déu un ésser comú, l’amor diví és l’amor humà. El concepte tradicional de la fe en Déu com el creador de la humanitat i el món circumdant era per Feuerbach il·lògic i perillós. Realment, els éssers humans van crear els déus per donar resposta a les seues preguntes. «La religió és el somni de la ment humana». L’home projecta sobre Déu totes les qualitats més preuades que posseeix l’ésser humà, de manera que Déu va ser creat a imatge de l’home i no al revés. En la seua obra de 1843, Principis de la Filosofia del futur, Feuerbach presenta el seu concepte bàsic de Déu, «El déu cristià és només una abstracció de l’amor humà i la seua imatge.»

Bryan Magee

Bryan Magee, divulgador de Wagner i Schopenhauer.

Els llibrets de les quatre òperes de Der Ring es basen en la idea de Feuerbach de l’inevitable conflicte entre l’amor i el poder. En cadascuna de les quatre òperes de Der Ring, hi ha molts paral·lelismes i conflictes sagnants entre aquestes dues forces poderoses. L’amor és presentat per Wagner com la més pura de les emocions, tan pura que és capaç de transcendir les limitacions socials fins i tot a costa de la pròpia mort. Wagner posa la idea del poder com l’antitesi de l’amor. Sobretot el tipus de poder exercit per la societat dominant sobre els individus vistos com desviats. Explora la tremenda complexitat de la interacció entre l’amor innocent i poder corrupte encarnats en personatges antagònics. Es planteja el problema del destí confrontat amb la llibertat. El triomf de l’amor sobre el desig de poder en circumstàncies i personatges diferents indica la presència d’un destí honorable. Aquest destí pot implicar una conclusió a la pròpia existència de manera heroica i dolorosa. Quan el poder és victoriós, un tràgic final és quasi segur. La tragèdia és un dels pilars centrals del drama grec, una forma d’art profundament reverenciada per Wagner.

Per a Wagner, l’única cosa digna de sacrifici i culte és l’amor. La fascinació de Wagner amb l’amor sembla estar centrada en el poder de l’amor; el que porta a una paradoxa fascinant. ¿És l’amor realment diferent del poder quan s’utilitza com a mitjà per aconseguir un objectiu específic? En una carta de 1856 al seu amic Röckel, Wagner sembla reconèixer això: Brünnhilde declara que solament en l’amor pot trobar-se la felicitat, però que l’amor també pot ser destructiu.

Al llarg dels llibrets, Wagner sembla fer la polèmica l’observació que en la majoria dels casos el que passa per amor en la societat, és en realitat només una màscara que oculta la veritable voluntat de poder sobre l’objecte del nostre afecte.

Feuerbach va oferir als seus contemporanis una manera d’eixir de la commoció social que els envoltava, mostrant-los la possibilitat d’una nova forma de vida on la humanitat podria expressar-se en relacions d’amor i afirmació.

Per tant, si volem comprendre Der Ring hem d’entendre la filosofia de Feuerbach en el context de l’obra de Wagner. El concepte d’amor ha de ser examinat, a partir de l’anàlisi del tema en L’essència del cristianisme. És l’amor la nostra força i qui ens condueix pel camí perillós de culte religiós. La comprensió dels éssers humans com a membres d’una espècie és central en el pensament de Feuerbach,

«L’home té el seu ésser més alt, el seu Déu, en si mateix; no en si mateix com a individu, sinó en la seua naturalesa essencial, en la seua espècie.» Feuerbach volia aniquilar la idea de Déu, juntament amb la societat dependent d’aquest concepte mostrant els éssers humans que «L’amor és Déu, l’amor és l’ésser absolut» i no al revés. Feuerbach no es va limitar a veure l’amor com un aspecte important de les relacions humanes, sinó més aviat com l’essència mateixa de l’existència humana, «L’amor és passió, i la passió per si sola és la marca distintiva de existència.»

Wagner i Feuerbach eren ànimes bessones en la seua creença compartida en relació amb el poder de l’amor per redimir un món corrupte i en decadència. Bryan Magee, afirma que el tema de la redempció per amor apareix des de la primera obra de Wagner a la darrera. La definició de Feuerbach de l’amor serveix com a base per a Wagner. És experimentat per només dues parelles en Der Ring. Siegmund i la seua germana, Sieglinde, comparteixen un amor basat en la sang i la natura, sense tenir en compte les convencions socials del matrimoni o la desaprovació d’incest. Feuerbach defineix l’essència del matrimoni en termes simples, però no convencionals com la unió lliure, sagrada en si mateixa, per la pròpia naturalesa de la unió. Siegfried i Brünnhilde comparteixen una unió lliure fins que les forces i els sistemes de valors de la seua societat tallen la seua connexió íntima. Aquest amor natural de Feuerbach no està limitat per cap estructura o reglaments de la societat, ni pels conceptes tradicionals de l’establert i acceptable, ans al contrari «Amor és llibertat».

Enllaços:

Biografia de Feuerbach.

La esencia del cristianismo.

Principios de la filosofía del futuro (extractes).

Web dedicada a Schopenhauer.

Bibliografia.

Feuerbach, Ludwig. La esencia del cristianismo.

Feuerbach, Ludwig. Principios de la filosofía del futuro.

Magee, Bryan. The Philosophy of Schopenhauer.

Magee, Bryan. Wagner y la filosofía.

Magee, Bryan. Aspectos de Wagner.

Schopenhauer. El mundo como voluntad y representación.

Wagner, Richard. L’Anell del Nibelung.

pàgina següent →
Advertisements

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Filosofia, Llibres, Uncategorized, Wagner i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Anàlisi de Der Ring. Wagner i Feuerbach (I) Introducció.

  1. Retroenllaç: Anàlisi de Der Ring. Wagner i Feuerbach (II) Rheingold. | El Cavaller del Cigne

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s