La mort de Sigfrid. Una recreació a partir de les fonts.

siegfried drac w

Sigfrid, el matador del drac.

Com és sabut, Der Ring des Nibelungen l’obra més ambiciosa de tot el repertori, és el fruit del treball de Wagner de més d’un quart de segle. Va ser en vida del compositor quan es produí la recuperació i l’interés per la mitologia germànica en el món intel·lectual. Fins aleshores, la mitologia que sabien els alemanys era la grega. Gràcies a erudits com els Grimm, es recuperaren les històries antigues procedents dels mites i del folklore. A més, encetaren els estudis sobre la gramàtica i el vocabulari de la llengua alemanya. Tot això va ser fruit del romanticisme, que mirava de recuperar les tradicions autòctones.

Grimm

Els germans Grimm

Wagner hi va estar molt interessat. Volia fer un drama alemany. Siegfried era l’heroi nacional del seu poble; per això va escriure el que després seria Der Ring. El tema d’aquest heroi, el matador de dracs, assassinat a traïció, el va inspirar per a escriure Siegfrieds Tod (La mort de Sigfrid). Les fonts podem trobar-les en la Volsunga Saga islandesa i el Nibelungenlied alemany, ambdós del segle XIII però que recullen tradicions orals molt anterior, algunes de les quals foren arreplegades en les Eddes. Hi ha alguna diferència, especialment en els nom. En la versió nòrdica l’heroi es diu Sigurd.

He escrit, amb alguna llicència, una recreació del que seria la primera part del Nibelungenlied, que tracta de Siegfried i la seua mort. Em centraré en la figura de l’heroi. La segona part no l’esmente que ja no la va considerar Wagner per al seu Anell. La història es divideix en dues parts, la primera narra la criança, l’ascens i la caiguda de l’heroi Sigfrid. Mentre que la segona narra la venjança de Crimilda.

En Nibenlungenlied Sigfrid és el prototip de cavaller, valent, fort i astut. Des de petit va ser criat per ser el més fort i grandiós guerrer. A la primera part es narra com s’obté el tresor dels Nibelungs i mata el drac, guardià del tresor, i es banya amb la seua sang per tornar-se invulnerable excepte pel petit espai en la seua esquena on queda enganxada una fulla. La rivalitat de dues dones, Crimilda i Brunilda. Serà la causa de la seua mort a traïció.

ring36

El petit Sigfrid amb Mimir el ferrer.

Comencem la història quan el nostre heroi es un xiquet menut.

Sigfrid, fill del rei Sigmund de Nierdeland i de la bella Siegelinde, va sentir des de molt jovenet unes ganes de recórrer el món en busca d’aventura. Sent encara un nen, va abandonar el castell dels seus pares per vagar per muntanyes, rius i boscos, fins que el nan Mimir el va acollir en la seua farga.

Prop de la casa del nan, s’obria una profunda cova, que portava als regnes dels Nibelungs. Aquests nans, experts en la mineria i orfebreria, posseïen un fabulós tresor, que guardaven en una gran càmera pròxima a la superfície. Un drac anomenat Fafnir, protegia el tresor.

Mimir era també un Nibelung, però odiava els seus congèneres per haver-lo expulsat del regne subterrani. Quan va veure que Sigfrid tenia valor suficient per esdevenir un gran heroi, va concebre la idea d’utilitzar-lo per a la seua venjança. A partir d’aquest moment va començar a entrenar el jove en el maneig de les armes i a ensenyar-li tot el que sabia, amb l’esperança que algun dia vencera el Drac Fafnir, arrabassant als Nibelungs les seues riqueses.

Arribà el moment que Sigfrid estava preparat per batre Fafnir, però no tenia una espasa prou poderosa per enfrontar-se-li. Així que Mimir va forjar Balmung amb els fragments d’una altra espasa que havia trobat al bosc i que alguns diuen que el mateix déu Odín havia forjat temps enrere. Així que li la donà a Sigfrid perquè partira a derrotar el drac.

sieg i drac

Sigfrid i el el drac Fafnir.

Després d’una dura lluita, Sigfrid li va clavar l’espasa en el cor. La bèstia va morir entre rugits i colps de cua ja inútils. Quan el drac va deixar de moure’s, Sigfrid es banyà en la seua sang, ja que Mimir li havia dit que si ho feia es tornaria invulnerable. Per a la seua desgràcia una petita fulla de til·ler li va tapar un punt de l’esquena que la sang del drac no va tocar.

La gesta no va calmar la set d’aventures de Sigfrid, que va abandonar la casa del ferrer per buscar nous reptes. Del tresor dels Nibelungs només se’n portà un casc màgic que tornava invisible a qui el portara posat, i també, malgrat els consells de Mimir, un anell molt bonic, però que portaria la mort al seu posseïdor.

Sigurd finds Brunhild

Sigfrid travessant el foc que envolta Brunilda

Va anar a Dinamarca, on el rei li va regalar el cavall Grani, descendent de Sleipnir, el mític cavall de vuit potes d’Odín. Després va embarcar cap a Islàndia. Al país de gel va trobar un castell envoltat per un mur en flames, en el pati hi havia una bella donzella amb cota de malla dormint damunt d’un escut. Muntat en Grani, Sigfrid saltà per damunt de les flames, i va despertar a la jove amb un bes. La xica es va presentar com Brunilda i li contà a l’heroi seua història: Odín l’havia castigada a ella, que era una valquíria, a dormir en aquest castell fins que un cavaller valent creuara la muralla de foc i la despertara.

Sigfrid va romandre amb Brunilda durant uns dies, però aviat va sentir nostàlgia per la casa dels seus pares, amb els quals feia temps que no hi era, i va partir d’Islàndia per tornar a la cort de Niederland, on va ser rebut com un fill pròdig i heroi. Rebutjada per qui la va despertar, Brunilda va sentir-se furiosa. Solament qui poguera véncer-la podrà posseir-la. El destí farà que Brunilda i Sigfrid tornen a trobar-se i que ell pague per haver-la deixat.

Sigurg 0006 www.templodeapolo.net - siegfried e brunhilde

Sigfrid i Crimilda.

Però no va estar molt de temps en el castell patern. A Niederlan arribaven notícies de la magnificència del regne veí de Burgúndia, del valor del seu rei Gunther i el seu vassall Hagen, i la bellesa de la germana del rei, Crimilda. Sigfrid va sentir desitjos de conéixer aquest regne amb els seus propis ulls i va partir a Burgundia. Va fer amistat amb el rei i es va enamorar de la seua germana, amor a què Crimilda va correspondre amb gust.

Un dia va arribar a la capital de Burgundia, a Worms, un escald islandés i va declamar versos sobre una princesa de la seua terra anomenada Brunilda, que desafiava en combat a tot aquell que volguera casar-se amb ella. Fins aquell moment ningú no havia passat la prova. Inflamat de passió per les paraules de l’escald, Gunther va voler anar a Islàndia per véncer la princesa i prendre-la com a esposa. Sigfrid sabia que aquesta empresa excediria les habilitats del rei, així que intentà dissuadir-lo, però no ho aconseguí. El rei li va demanar que l’ajudara en la seua empresa, cosa que Sigfrid no va acceptar en principi, encara que com el burgundi li va oferir a canvi la mà de sa germana Crimilda, va acabar per acceptar.

vaixell wiking

Navegant cap a Islàndia

Junts els guerrers van embarcar cap a Islàndia. En el moment de pujar al vaixell, Sigfrid es va posar el casc màgic dels Nibelungs, que tornava invisible al seu portador. D’aquesta manera podria guiar el braç del rei Gunther en el seu combat contra Brunilda sense que aquesta ho sabera. El torneig va eixir com esperaven, i la vençuda princesa va accedir a anar amb ells a Worms i casar-se amb el rei de Burgúndia.

La cerimònia es va celebrar amb tota la pompa requerida per l’ocasió, perquè no només es casava el rei, sinó també la seua germana. Encara que a partir d’aquell dia, Gunther va ser molt atent amb la seva jove esposa, aquesta no era feliç perquè el seu marit no es comportava com el valent i fort heroi que la valquíria esperava i és que a qui ella desitjava realment era a Sigfrid. Les discussions amb la seua cunyada cada vegada eren mes agres, i en una d’elles Crimilda li contà la veritat sobre els fets a Islàndia. Brunilda es va enfurismar i va marxar de Worms per no tornar-hi mai.

Abandonat i humiliat, Gunther culpava Sigfrid del seu infortuni. Hagen alimentava la fúria del rei, aconsellant executar-lo, però el rei dubtava ja que després de tot Sigfrid era invencible. No obstant això, Hagen va convéncer el rei que deixara l’assumpte en les seues mans assegurant que ell trobara alguna solució.

La seua habilitat per manipular el cor dels seus semblants no tenia parell i amb mitges veritats es va guanyar ràpidament la confiança de Crimilda. Li va confessar que Gunther volia assassinar el seu marit, però que ell estaria de la seua part i s’encarregaria de evitar-ho. Ella li rebel·là que Sigfrid era invulnerable per haver-se banyat amb la sang del drac Fafnir, excepte en aquell petit punt a l’esquena, on la fulla de til·ler havia impedit que la sang tocara la seua pell. Tan bon punt va saber això, Hagen va organitzar una cacera durant la qual, després de quedar-se a soles amb Sigfrid, li clavà una llança per l’esquena, travessant-li el cor.

siegfried's death

Hagen assassina a Sifrid a traïció

Així va morir el valent Sigfrid, fill de Sigmund i Siegelinde. Amb la seua mort es va complir la maledicció de l’anell dels Nibelungs.

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Fonts wagnerianes, Literatura, Uncategorized, Wagner i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s