La flauta màgica (I). Argument i audició. Àries en català.

flauta original

La flauta màgica (títol original en alemany Die Zauberflöte) és un singspiel en dos actes amb música de Wolfgang Amadeus Mozart i llibret en alemany d’Emanuel Schikaneder. És l’última òpera escenificada en vida del compositor i estrenada al Freihaus-Theater auf der Wieden de Viena, el 30 setembre 1791 sota la direcció del propi Mozart, tot just dos mesos abans de la seua mort. És una de les òperes més populars del repertori.

MagicFlute Magic Flute -tamino animals

Com és sabut, La flauta màgica, per pertànyer a un gènere d’òpera anomenat singspiel, té diàlegs parlats intercalats amb la música. És un estil semblant al de l‘opéra-comique o la sarsuela. De qualsevol manera les parlades són breus en contrast amb la sarsuela on el pes de la conversa és molt major, que arriba a significar fins a un cinquanta per cent de música i text a parts iguals.

Aquest tipus de peces amb diàlegs parlats eren molt populars tant a Alemanya com a França, estaven destinades a la classe social mitjana i es diferenciaven clarament de la grand opéra, tant pel seu contingut com pel seu format. En lloc dels grans temes històrics que estaven reservats a la grand opéra, tractaven històries més properes a l’espectador. Pel que fa a format, podia tenir lliurement el que volguera l’autor, sense necessitat de subjectar estrictament als cinc actes obligatoris amb dos ballet inclosos.

magic flute - sarastro-tmino-pamina magic-flute-2004 papa


PERSONATGES

SARASTRO………………………………………….Gran Sacerdot
TAMINO………………………………………………………..Príncep
PAMINA………………………………..Filla de la Reina de la Nit
REINA DE LA NIT………………….Reina de les Forces del Mal
PAPAGENO…………………………………………………Home-Ocell
PAPAGENA…………………………………………………..Dona-Ocell
MONOSTATOS………………..Negre lasciu, servidor de Sarastro
SACERDOTS……………………………………..Servidors de Sarastro
LES TRES DAMES……………………….Dames de la Reina de la Nit
ELS TRES XIQUETS……………………………….Petits genis benèfics

 magic flute queen
La Reina de la Nit

ARGUMENT

ACTE I

El Príncep Tamino arriba a un rocós lloc perseguit per una serp. Ha perdut la seua arma i fuig demanant ajuda fins que, paralitzat de por, es desmaia. Apareixen tres dames que maten el monstre amb la seua llança. En veure al jove, s’enamoren d’ell però el deixen a soles per anar a explicar a la seu reina el que ha passat.

Hermann Prey – Der Vogelfaenger bin ich ja – Jo sóc l’ocellaire

El príncep es desperta atordit al costat de la serp morta i sent xiular. És Papageno que porta una gran gàbia a l’esquena i va vestit amb un vestit de plomes. Tamino parla amb ell i li pregunta si ha estat el seu salvador. L’home-ocell deixa que ho crea així però en realitat és només l’ocellaire de la Reina de la Nit, que li dóna menjar a canvi d’aus.

Francisco Araiza – Dies Bildnis ist bezaubernd schön. Aquesta imatge és encantadorament bella.

En aquest moment se sent la veu de les Tres Dames que, en veure que Papageno ha mentit, li tanquen la boca amb un cadenat de or. Després es dirigeixen a Tamino i li lliuren un retrat d’una bella jove de la qual ell s’enamora a primera vista. Li diuen que és Pamina, filla de la Reina de la Nit i que l’ha raptat el pèrfid Sarastro. El jove s’ofereix per alliberar-la. Mirant el retrat li canta una ària amorosa:


Dies Bildnis ist bezaubernd schön
 
«Aquest retrat és encantadorament bell,
cap ull ha vist un altre igual!
Sent com aquesta imatge divina
ompli el meu cor d’emoció.
És veritat que sóc incapaç
de donar-li nom,
però la sent cremar en el meu cor.
Serà amor aquesta sensació?
Sí, sí! És únicament amor!
Oh, si poguera trobar-la!
Oh, si ella estiguera ja davant meu!
Jo …. jo …,
d’una manera càlida i pura …
Què faria jo …?
L’estrenyeria amb delícia
contra aquest pit ardent
i llavors seria meua per a sempre.»

Diana Damrau. O zittre nicht, mein lieber Sohn.Tremble not, my dear son. No tremoles, volgut fill meu.

De sobte se sent un tro i les muntanyes s’obren, donant pas a la Reina de la Nit, que ve asseguda sobre un tron d’estrelles, fent-se la foscor darrere d’ella. Promet Tamino la mà de la seua filla si aconsegueix salvar-la. Després d’això, la Reina es retira entre les penyes rocoses i el dia es fa de nou. (Aquesta primera ària de la Reina de la Nit, de gran virtuosisme, és un dels moments culminants de l’òpera):


O zittre nicht, mein lieber Sohn
«No tremoles, volgut fill meu!
Doncs ets innocent, savi i pietós.
Un jove com tu és el que millor pot consolar
aquest cor de mare tan profundament afligit.
 
He estat escollida per patir, doncs em falta la meua filla;
en perdre-la vaig perdre tota la meua alegria:
un malvat me la va furtar.
Encara la veig tremolar amb atemorida agitació,
veig el seu angoixat sobresalt, els seus tímids esforços.
Vaig haver de veure com me la robaven:
“Ai, socors!”
això va ser tot el que va dir;
només que la seua súplica va ser vana,
doncs la meua força era massa feble.
 
Tu aniràs a alliberar-la,
tu seràs el salvador de la meua filla.
I si et veig tornar victoriós,
teua serà per sempre.»
 

Fancisco Araiza. Wie stark ist nicht dein Zauberton.¡Que fort és el teu so màgic!

Es presenten les Tres Dames, que alliberen Papageno del cadenat a canvi de la promesa de no mentir mai més. Abans d’emprendre el viatge, a Tamino li donen una flauta màgica d’or, que modifica en positiu l’estat d’ànim d’aquell que l’escolte. Papageno l’ha acompanyar i per això li regalen unes campanetes màgiques de plata que el protegiran amb el seu so. Les Tres Dames s’acomiaden dient-los que per guiar-se i trobar el camí han de seguir Tres Xiquets joves, bells, nobles i savis.

Peter Burroughs – Monostatos Aria

Al palau de Sarastro, Pamina, que acabava de fugir per les intencions libidinoses del cap d’esclaus negre Monostatos, és detinguda perquè no s’escape. Quan aquest ha aconseguit lligar-la per portar-la davant Sarastro, arriba Papageno i els dos homes es miren espantats i surten corrent: un pel color de la pell de l’altre i el segon per les plomes del seu vestit.

Papageno torna i es presenta davant Pamina. Li diu que hi ha un príncep enamorat de ella que va a rescatar-la per encàrrec de sa mare la Reina. Els dos fugen junts.

Tamino és conduït pels Tres Xiquets fins a un clar del bosc on es troba un temple amb tres portes: al mig, la de la Saviesa, a la dreta la de la Raó i a l’esquerra, la de la Natura. Entra per la porta de la Saviesa perquè en les altres li impedeixen el pas. Es presenta davant seu un orador amb el qual parla i li fa preguntes, però el que respon li crea molta confusió. Sembla que Sarastro no és malvat, segons diu el personatge, i que ha raptat a Pamina per protegir-la. Des de dins se senten veus que revelen que la jove està amb vida.

Mentrestant, els esclaus de Sarastro, encapçalats per Monostatos, arriben amb Papageno i Pamina en la seua fugida. Però són salvats pel carilló, que, en tocar-lo l’ocellaire, paralitza als que el perseguien. En sentir el so de les campanetes, Tamino els contesta tocant la seua flauta màgica, que atrau els animals del bosc.

Entra Sarastro de forna triomfal amb els seus sacerdots i muntat en un carro tirat per sis lleons. Pamina implora que perdone la seua fugida doncs volia escapar de Monostatos que la estava assetjant. Sarastro ja ho sabia i coneix, a més, que s’enamorarà de Tamino. Si segueix amb la seua mare perdrà aquesta felicitat i aquest és el motiu del segrest.

Tamino entra subjectat per Monostatos i els dos joves s’enamoren i aviat s’abracen fortament, el que provoca la fúria del negre, que els separa immediatament i prega al seu senyor que els castigue. Sarastro sentència un càstig de setanta-set assots sobre Monostatos, al qual el porten escortat els sacerdots. Per acabar, ordena que acompanyen Papageno i Tamino al temple de les proves per ser iniciats.


flute-TamPamTamino i Pamina

ACTE II

Matti Salminen – O Isis und Osiris

Sarastro i els seus sacerdots es reuneixen al temple per a una sessió solemne. Debaten la possibilitat d’acollir Papageno i a Tamino i iniciar-los en les seues pràctiques. Tots accepten la proposta, però han de ser virtuosos i superar una sèrie de proves. S’uneixen en oració pregant als déus que els enfortisquen amb virtuts i els acullin en cas que hagen de morir:


O Isis und Osiris
 
SARASTRO
Oh Isis i Osiris,
concediu a aquesta nova parella
l’esperit de la saviesa!
Vosaltres que guieu els passos
dels pelegrins,
enfortiu-los en el perill
donant-los paciència.
 
COR
Enfortiu-los en el perill
donant-los paciència.
 
SARASTRO
Feu-los veure el premi de la prova;
i si hagueren d’anar a la tomba,
recompenseu la seua audaç virtut,
acollint-los en la vostra estada.
 
COR
Acolliu-los on vosaltres habiteu.

Tres sacerdots condueixen a Tamino i Papageno fins a la sala on es faran les proves. Tots dos entaulen una conversa en la qual sonen trons i l’ocellaire sent molta por. Després entren uns sacerdots amb torxes i el jove príncep sentència que estaria disposat a donar la seva vida per l’amistat i l’amor i sotmetre a proves per això. Papageno no hi està d’acord. Ell és un home corrent i fins que no li asseguren una dona jove i bella, no vol comprometre. Per seguir la prova, han de romandre en silenci, i no parlar amb ningú.

Els sacerdots abandonen la sala i els deixen en la foscor. En aquest moment, apareixen Les Tres Dames que intenten convèncer que aquest no és un bon lloc. Papageno no para de preguntar a Tamino si el que expliquen és veritat, però el jove no pensa en el que puguen dir. Elles insisteixen que la Reina de la Nit es dirigeix cap al temple. Els sacerdots les expulsen i es porten als dos homes per seguir amb altres proves.

Diana Damrau – Der Hölle Rache. Un infern venjador.

Pamina es troba dormida sota la llum de la lluna i Monostatos se li acosta, però la Reina de la Nit sorgeix d’improvís. La jove es desperta i el negre s’amaga. La Reina s’enfuria al veure que Tamino s’ha posat del costat de Sarastro i demana venjança. Li dóna un punyal perquè assassine al seu enemic i se’n va enfurismada després de cantar una de les àries més virtuosístiques de tot el repertori:


Der Hölle Rache
«Una còlera terrible consumeix el meu cor
La desesperació i la mort m’inflamen
Si Sarastro no mor de la teua mà
Tu no seràs mai més ma filla.
 
Que siguen per sempre desterrades, per sempre perdudes
Per sempre destruïdes totes les relacions de la naturalesa
desterrades, perdudes i destruïdes les relacions de la naturalesa
Si Sarastro no expira pel teu braç
Escolteu! Déus de la venjança! Sentiu el jurament d’una mare!»

Monostatos ix del seu amagatall i li demana que es case amb ell, al que Pamina es nega. Arriba Sarastro per consolar-la.

Mentrestant, Tamino i Papageno segueixen superant les diferents proves imposades. En aquest moment, s’enfronten a la prova del silenci, però Papageno no calla. Sorgeix de sobte una dona, en aparença vella i lletja, que ofereix aigua a Papageno, i no para de parlar amb ella. Descobreix així que té 18 anys d’edat i dos minuts. I que té per amant al mateix Papageno. Quan va a preguntar el nom a l’anciana, un tro sona i la vella desapareix.

Els Tres Xiquets arriben per portar-los menjar i els seus instruments màgics. Lliuren a Tamino la flauta i Papageno les campanetes i, a continuació, desapareixen. Tamino toca la flauta mentre Papageno menja i beu. Apareix Pamina al so de la música, que, en no obtenir cap resposta per part de Tamino, pensa que no l’estima.

Sarastro i els sacerdots, inicien un ritual. Tamino, enfront d’ells, escolta les seues paraules. Llavors entra Pamina. La jove no cessa de preguntar coses al jove príncep però ell no pot parlar. Han de separar-se i els dos ho accepten perquè els prometen que tornaran a trobar-se.

Papageno està només i perdut a la sala on es realitzen les proves. No troba l’eixida. Un sacerdot li critica el seu comportament que mereix un càstig, però els déus, benignes, el perdonen. A canvi mai no sentirà les alegries dels iniciats. Papageno es conforma amb un got de vi i amb una xica que li faça cas i l’estime. Troba a la dona però és la mateixa anciana que se li havia aparegut abans. Ell accedeix, amb desgana, a tenir-la per companya.En aquest moment es converteix en una bella jove, Papagena, que s’esvaeix perquè s’acosta un sacerdot i li diu que encara no és digne d’ella, amb el consegüent disgust de Papageno.

Dorothea Röschmann – Ach ich fühl’s. ¡Oh, em sap greu!

Pamina, es creu rebutjada per Tamino i decideix suïcidar-se però apareixen els Tres Xiquets, aconsegueixen salvar-la i li demanen que tinga paciència. Dos homes amb armadura porten a Tamino perquè supere les següents proves. Com que no tem mort, Pamina és també digna de ser iniciada. Tots dos es donen la mà. Tamino toca la flauta per poder travessar les diverses columnes d’aigua i foc. Des d’un temple proper es senten crits de triomf i alegria per la parella.

Taymo – Papagena! Papagena! Papagena!

Papageno, en veure que ha perdut a Papagena, decideix penjar-se. Amb una corda s’acosta a un arbre. Demana que algú s’apiade d’ell però no se sent res. Es disposa a penjarresignat. Els tres xiquets el detenen i li aconsellen que toque les seues campanetes. I llavors apareix la seva estimada Papagena, amb la que decideix tenir molts fills Papagenos.

Nur stille, stille, stille. Ara silenci, silenci, silenci. (Finale)

La Reina de la Nit, juntament amb Monostatos, que se’ls ha unit, intenta entrar al temple, en silenci, per véncer els sacerdots i Sarastro. Ella li ha promés sa filla a Monostatos i aquest li ensenya el camí. Se senten sorolls; són els sacerdots, que els vencen amb trons i llamps. La Reina de la Nit, Monostatos i les Tres Dames, són expulsades: se’ls empassa la terra. Sarastro convoca el regne de la llum i de la veritat. La bellesa i la saviesa han estat coronades per sempre en aquell bell lloc.


magic flute pa pan-Opera-Australias-The-Magic-Flute-3

Papageno i Papagena

Nota: Les àries les he traduïdes a partir del castellà.

Regí

pàgina següent →
Advertisements

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Òpera, Llibrets, Uncategorized i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s