Jordi Savall renuncia al Premio Nacional de Música 2014. Carta a Wert.

jordi-savall

Jordi Savall, un músic compromés.

Esta vesprada he llegit la carta de Savall. També he consultat les webs de diferents periòdics i he llegit els comentaris rebuts. L’han crucificat i fins i tot algú s’ha permés cridar al boicot d’aquest estómago agradecido a la Generalitat de Catalunya. Recordar que aquesta decisió de Savall va unida a la renúncia del contante del premi, que són 30.000 €, però és que Savall és una persona íntegra i amb principis que no pensa trair. L’actor escocés Sean Connery no se’n recordà dels seus – independentista escocés – quan va acceptar ser nomenar Sir de l’Imperi Britànic. Desconec la quantia monetària d’aquest títol, si és que en té, a banda de l’honorífica.

Per descomptat, és un tema que es presta a la polèmica. ¿Hauria d’haver acceptat Savall el premi si això anava en contra de la seua consciència? Jo crec que no. Acceptar o no un premi a títol personal és això, una cosa molt personal. Per començar ha renunciat a 30.000 € i ha estat molt més coherent que l’altra premiada, la compositora María de Alvear, que tot i que s’ha manifestat en contra de la política del govern cap a la cultura – l’exagerat IVA que està atemptant contra la cultura i que és el més elevat de tot Europa si no vaig errat – sí que s’ha permés opinar sobre la postura del català. Hauria d’haver callat o haver explicat com és capaç d’acceptar el premi si està en desacord amb la política cultural. 30.000 €.

Em pregunte què hauria passat si Savall haguera acceptat el Premio. Ho tinc molt clar. Els mateixos que ara el critiquen l’haurien criticat per haver acceptat la Medalla de la Generalitat uns dies abans. Fins i tot haurien fent acudits relacionant els catalans i l’amor a la pela. 30.000 €. Curiosament, aquesta quantitat recorda les 30 monedes de Judes. Aquest senyor, exemple de dignitat personal, no es ven.

Jordi Savall avui, com Pau Casals ahir, són músics compromesos amb uns principis als quals no renuncien ni tenen per què renunciar. Es podrà estar d’acord amb ells o no; però és innegable la valentia i l’honradesa que manifesten amb la seua coherència i ètica. Molts van condemnar les declaracions de Casals a l’ONU per considerar-les polítiques. És un tema, com dic, que es dóna a la polèmica. L’actor Sean Connery, conegut per les seves idees independentistes escoceses, no es va estar a acceptar el títol de Sir de l’Imperi Britànic. Considero que la posició de Savall és molt més ètica i exemplar. Els artistes tenen dret a defensar el que consideren que és just. Savall es va manifestar en contra de la guerra de d’Iraq fa uns anys.


Entrega de la Medalla de la Pau de l’ONU a Pau Casals

¿Els artistes han ser neutres i no posicionar-se? Tots coneixem la postura de Plácido Domingo. No per això, es guanya el suport d’uns i el rebuig d’altres. Pense que se’l valora com a cantant al marge d’això. Almenys és el que jo faig. No compartesc les seues idees polítiques però és el meu tenor favorit. Lamentablement, això no succeeix amb Savall. Ja el van crucificar en el seu moment i ara ho tornen a crucificar aprofitant l’ocasió. N’hi ha prou amb entrar en els missatges dels lectors dels diaris que comenten la notícia. Hi ha qui afirma que des que descubrió que era independentista – cosa que desconec – va deixar d’escoltar i proposa el boicot a la seua música i cita alternativas com Eduardo Paniagua – excel·lent músic, per cert – que també conrea la Música Antiga. Resulta vergonyós llegir els insults que li han clavat en aquests mitjans per ser progre i catalán, encoratjats per les capçaleres. Se li critica per haver acceptat recentment Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i rebutjar aquesta com si no tinguera dret a decidir quina medalleta posar-se i quina no. Se li insulta dient-li estómac agraït per haver comptat amb el suport de la Generalitat i se li titlla de localista per això obviant que a França – i altres països – gaudeix d’un ampli suport i recolzament, fins i tot institucional segons tinc entés. Molt que els pese a aquesta gent, el músic català és tan cosmopolita com ho va ser Pau Casals.

savall_726apa2802

Jordi Savall, gran músic i gran persona.

No és la primera vegada que algú rebutja per motius polítics aquest guardó. És la cinquena. No recorde que en les anteriors ocasions s’insultara a l’interessat per això, almenys amb aquesta virulència. Amb Jordi Savall passa el mateix que amb el cava. És català. Un català no té dret a decidir – com ja sabem – i menys encara a fer un lleig quan li ofereixen una distinció tan alta com aquesta: Premio NACIONAL de Música. De quina NACIÓ? No té dret Savall a decidir quina és la seua nació? I damunt parlen de política… Algú creu que és casual que el Premio li siga atorgat ara, justament la vespra de la consulta o el que siga quan porta més de quaranta anys treballant? No han tingut temps abans? Ho sent, però no crec en les casualitats.

wert real abucheadowert lomqeWert, el ministre d’Educació i Cultura més contestat de la història.

Sobre els atemptats a la música – i la cultura i l’educació en general – no només hi ha el tema de l’IVA, hi ha molt més. Per ser breu cite els tancaments de conservatoris, com va succeir a Lleó, i els intents de retallar orquestres senceres, com la d’Extremadura el 2.012. Wert tenia / té en ment atemptar contra l’ensenyament de la Música a les escoles. Va ser la LOGSE – el dimoni amb cua per aquest senyor – la llei que va introduir l’ensenyament musical en el sistema educatiu creant places de professor de Música. Això ha permès que durant anys els xiquets reberen educació musical. En la meua època la Música no s’impartia a les escoles i per això sóc un analfabet musical. Wert, per motius polítics – la LOGSE es va aprovar durant l’etapa socialista – o econòmics – desfer-se de milers de professors de Música – o per les dues coses va llançar el globus sonda en contra d’aquesta especialitat-LOGSE. Hi va haver protestes i va cedir en el sentit de fer optativa aquesta matèria fonamental. Però no optativa a nivell d’usuari, sinó de comunitat autònoma; és a dir, que si una comunitat X decideix que no es done Música en el seu territori es retira del currículum i s’ha acabat. Mals temps per a la lírica…

Aquesta és naturalment la meua opinió – que es podrà compartir o no – sense ànim de convéncer ningú. Convide a qui li vinga de gust a dir-ne la seua si li abelleix.

Moltes gràcies.

Regí.

Us deixe amb la carta de Savall al ministre explicant els motius de la seua renúncia que he pres del bloc amic In fernem Land de Joaquim, on us recomane entrar polsant ACÍ. En un altre bloc amic, enriquedeburgos opina sobre el tema. Us recomane llegir-lo.

           Savall_Jordi__David_Ignaszewski  wert

CARTA AL MINISTRO DE EDUCACIÓN

30 de octubre de 2014

Sr. José Ignacio Wert

Ministro de Educación, Cultura y Deportes

Gobierno de España

Distinguido Sr. Wert,

Distinguidos Señores del Jurado del Premio Nacional de Música 2014,

Recibir la noticia de este importante premio me ha creado dos sentimientos profundamente contradictorios y totalmente incompatibles: primero, una gran alegría por un tardío reconocimiento a más de 40 años de dedicación apasionada y exigente a la difusión de la música como fuerza y lenguaje de civilización y de convivencia y, al mismo tiempo, una inmensa tristeza por sentir que no podía aceptarlo sin traicionar mis principios y mis convicciones más intimas.

Lamento tener que comunicarles pues, que no puedo aceptar esta distinción, ya que viene dada de la mano de la principal institución del estado español responsable, a mi entender, del dramático desinterés y de la grave incompetencia en la defensa y promoción del arte y de sus creadores. Una distinción que proviene de un Ministerio de Educación, Cultura y Deportes responsable también de mantener en el olvido una parte esencial de nuestra cultura, el patrimonio musical hispánico milenario, así como de menospreciar a la inmensa mayoría de músicos que con grandes sacrificios dedican sus vidas a mantenerlo vivo.

Es cierto que en algunas contadas ocasiones he podido beneficiarme, a lo largo de más de 40 años de actividad, de alguna colaboración institucional: la celebración del V Centenario del descubrimiento de América, las pequeñas ayudas a giras internacionales y recientemente las invitaciones del Centro Nacional de Difusión Musical a presentar nuestros proyectos en Madrid. Pero igual que la inmensa mayoría de músicos y conjuntos del país, he seguido adelante solo con mi esfuerzo personal sin contar jamás con una ayuda institucional estable a la producción y materialización de todos mis proyectos musicales. Demasiado tiempo en que las instancias del Ministerio de Educación, Cultura y Deportes que usted dirige continúan sin dar el impulso necesario a las diferentes disciplinas de la vida cultural del Estado español que luchan actualmente por sobrevivir sin un amparo institucional ni una ley de mecenazgo que las ayudaría, sin duda alguna, a financiarse y a afianzarse.

Vivimos en una grave crisis política, económica y cultural, a consecuencia de la cual una cuarta parte de los españoles está en situación de gran precariedad y más de la mitad de nuestros jóvenes no tiene ni tendrá posibilidad alguna de conseguir un trabajo que les asegure una vida mínimamente digna. La Cultura, el Arte, y especialmente la Música, son la base de la educación que nos permite realizarnos personalmente y, al mismo tiempo, estar presentes como entidad cultural, en un mundo cada vez más globalizado. Estoy profundamente convencido que el arte es útil a la sociedad, contribuyendo a la educación de los jóvenes, y a elevar y a fortalecer la dimensión humana y espiritual del ser humano. ¿Cuántos españoles han podido alguna vez en sus vidas, escuchar en vivo las sublimes músicas de Cristóbal de Morales, Francisco Guerrero o Tomás Luis de Victoria? Quizás algunos miles de privilegiados que han podido asistir a algún concierto de los poquísimos festivales que programan este tipo de música. Pero la inmensa mayoría, nunca podrá beneficiarse de la fabulosa energía espiritual que transmiten la divina belleza de estas músicas. ¿Podríamos imaginar un Museo del Prado en el cual todo el patrimonio antiguo no fuera accesible? Pues esto es lo que sucede con la música, ya que la música viva solo existe cuando un cantante la canta o un músico la toca, los músicos son los verdaderos museos vivientes del arte musical. Es gracias a ellos que podemos escuchar las Cantigas de Santa María de Alfonso X el Sabio, los Villancicos y Motetes de los siglos de Oro, los Tonos Humanos y Divinos del Barroco… Por ello es indispensable dar a los músicos un mínimo de apoyo institucional estable, ya que sin ellos nuestro patrimonio musical continuaría durmiendo el triste sueño del olvido y de la ignorancia.

La ignorancia y la amnesia son el fin de toda civilización, ya que sin educación no hay arte y sin memoria no hay justicia. No podemos permitir que la ignorancia y la falta de conciencia del valor de la cultura de los responsables de las más altas instancias del gobierno de España, erosionen impunemente el arduo trabajo de tantos músicos, actores, bailarines, cineastas, escritores y artistas plásticos que detentan el verdadero estandarte de la Cultura y que no merecen sin duda alguna el trato que padecen, pues son los verdaderos protagonistas de la identidad cultural de este país.

Por todo ello, y con profunda tristeza, le reitero mi renuncia al Premio Nacional de Música 2014, esperando que este sacrificio sea comprendido como un acto revulsivo en defensa de la dignidad de los artistas y pueda, quizás, servir de reflexión para imaginar y construir un futuro más esperanzador para nuestros jóvenes.

Creo, como decía Dostoyevski, que la Belleza salvará al mundo, pero para ello es necesario poder vivir con dignidad y tener acceso a la Educación y a la Cultura.

Cordialmente le saluda,

Jordi Savall

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Educacó, Música, Política i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Jordi Savall renuncia al Premio Nacional de Música 2014. Carta a Wert.

  1. enriquedeburgos ha dit:

    Hola Rex,
    A estas alturas, ya todo el mundo ha opinado sobre el tema, y creo que no queda nada nuevo que decir. He visto diferentes periódicos digitales y algunos de los comentarios a la noticia y no veo más que enfrentamiento de todos contra todos. Al final, si entre los motivos de Savall se encontraba, aunque de forma muy secundaria, el provocar algo de polémica, los españoles lo hemos utilizado para lanzarnos los trastos a la cabeza.
    Nada Rex, siempre nos quedará el gran Ricardo.

  2. Regí ha dit:

    Hola, Enrique:
    Pues sí, ya está todo comentado y, además, era previsible. Lo mejor es quedarse con la música y no hacer demasiado caso de la letra.

    Saludos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s