Kindertotenlieder. Gustav Mahler i la mort.

Waiting for the miracle (Leonard Cohen).
Al meu amic Ricardo de Buenos Aires, esperant un miracle.
Qualsevol nit pot sortir el sol. Res no està escrit i tot és possible.

alma-mahler-con-anna-y-maria
Alma Mahler i filles en 1906. Un any després moriria la gran.

Els lieder orquestrals de Mahler i Strauss m’encisen així com també la versió orquestral dels Wesendonck de Wagner. En canvi, el acompanyats per piano sol no m’acaben de convéncer, en general, encara que siguen de Schubert. Potser siga perquè la unió dels oposats – de la gran orquestra pròpia d’una òpera postromàntica i d’un poema íntim – tinguen un efecte sobre mi semblant al que em produeix la Cançó de la terra del mateix Mahler, gran simfonia –  que requereix una orquestra poderosa – formada per lieder, l’expressió més petita de la música cantada.

La perfecta unió de poesia i música – com en aquests casos – ens transporta al món del inefable, del sublim. Quan la bellesa s’uneix al dolor, l’experiència arriba a ser tan profundament humana que sembla que ens fa sentir que portem dins una espurna divina. Pura metafísica… Pura bellesa que commou perquè arriba directament a l’ànima.

He traduït al català-valencià els preciosos poemes que formen el cicle dels xiquets morts de Mahler. Com que no sé alemany, la traducció l’he feta a partir de l’anglés consultant un diccionari d’alemany. Vaig trobar una traducció al castellà, però no és bona. Cap en català. Resulta vergonyós no trobar a Internet traduccions al català de llibrets d’òpera, lieder, etc. No en tinc prou amb el castellà, francés o anglés. Per a mi, la llengua no és un asèptic mitjà de comunicació sense més. A través de la meua el missatge de l’autor m’arriba més perquè el faig meu.

Per motius estilístics i poètics, he fet algun canvi mínim perquè s’adequara al valencià normatiu. No voldria haver traït el poeta. Ja sabeu què en diuen: Traduttore, traditore… Deixaré la versió original alemanya al costat de la meua per poder seguir millor l’audició.

Friedrich Ruecker / Gemaelde von Froriep -  -mahler-1907La_Muerte_llevando una trompa. Segle XVI

Rückert el poeta, Mahler el compositor i personificació de la Mort amb trompa (s. XVI)

Kindertotenlieder és el títol d’un cicle de cinc cançons composat per Mahler a principis del segle XX a partir de poemes de Rückert. El títol el podem trobar traduït de diverses maneres. Kinder (xiquets), toten (morts) i lieder (cançons) són els components de l’expressió alemanya, és a dir Cançons per als xiquets morts. La composició musical està destinada a una orquestra de gran dimensions i veu, que pot ser masculina o femenina; normament la canten mezzos i barítons, veus greus. Es tracta d’un cicle que s’ha d’interpretar seguit, sense solució de continuïtat per indicació de l’autor. Existeix una reducció per a piano del mateix Mahler.

L’obra té doloroses referències tant per al poeta com el compositor. Rückert tingué la desgràcia de perdre dos fills en setze dies. El colp que va rebre l’impulsà a escriure més de 400 poemes dedicats als xiquets morts. Mahler en va seleccionar cinc. Tots responen al dolor que sent un pare per la pèrdua dels seus fills, però cadascun correspon a un estat d’ànim o matís: sentiment d’injustícia, negació de la mort, obsessió, turment, culpa i consol. Diuen que la pèrdua d’un fill és el més dolorós que li pot passar a una persona. Qualsevol pare o mare donaria la vida per ell.

Alma_Mahler_1899

Alma Mahler en 1899.

Mahler començà a treballar-los a principis de segle, abans de conéixer la seua futura dona, Alma, i de tindre fills. Probablement s’inspirava en el record del seu germà mort. Quan acabà el treball, ja casat, tenia dues filles. Era feliç i acabava de ser pare per segona volta. A la seua dona no li semblà bé aquesta obra. A mode de premonició li va bonegar:

“Puc concebre que algú componga a partir de textos tan terribles quan no es tenen fills, o quan se’ls acaba de perdre… Però com es pot cantar als xiquets morts després d’haver, mitja hora abans, abraçat i besat els seus, tan alegres i sans?.. Per l’amor de Déu, jugues amb foc!”

I, efectivament, això va passar. L’any 1907 va ser terrible per al compositor. Va rebre els tres colps que podem sentir en una de les seues simfonies: mor la seua filla gran Maria de curta edat, li diagnostiquen una malaltia cardíaca de la que moriria pocs anys després i es veu obligat a deixar la direcció de l’Òpera de Viena enmig d’una ferotge campanya antisemita. Aquesta mort va ser la responsable del problema amb el cor. Mai no pogué superar aquesta pèrdua. Li va escriure a un amic:

“Em vaig posar en la situació d’haver perdut un fill. Quan realment vaig perdre la meua filla, no haguera estat capaç de composar aquestes cançons”.

mahlergustav

Gustav Mahler

Gustav Mahler va ser un director excel·lent i molt apreciat en aquesta faceta. Va destacar en el repertori wagnerià. Segons diuen, la millor batuta wagneriana del moment i gran amant de l’obra del saxó. Com a anècdota, podem dir que Hitler va assistir a una representació de Tristan und Isolde a Viena sota la seua direcció. Va dir que va ser el millor Tristan que va presenciar, encara que no li agradava que li recordaren que Mahler era jueu. Cosima, molt més antisemita que Wagner, no va invitar-lo mai a dirigir a Bayreuth – on hi va ser d’expectador –  malgrat el fet de ser el millor director wagnerià del moment. L’antisemitisme en la seua època era molt fort. De res aprofitava el fet d’haver-se convertit al catolicisme, condició imprescindible per a dirigir en l’Òpera de Viena, l’antisemitisme havia passat de ser religiós a racista. Hagué d’abandonar el càrrec que tant havia volgut a Viena. Va anar als EEUU, on la seua música va ser més apreciada que a la capital de l’imperi. Deia, com van fer Beethoven o Wagner, que la seua música era per a l’home del futur.

Com a persona, era supersticiós i hipocondríac amb tendència a la malenconia. Les seues relacions amb Alma, la seua dona, no sempre van ser bones. Ella, que tenia vint anys menys que ell, era compositora i estava relacionada amb el món artístic, però Gustav li va fer deixar la música per dedicar-se al matrimoni i les filles. Ella acceptà en un principi però finalment va seguir les seues inquietuds i fins i tot li va ser infidel amb el famós arquitecte Gropius. Ell estava profundament enamorat d’ella; de fet, el conegut adagietto de la seua 5ª simfonia, popularitzat per Visconti en Mort a Venècia, està inspirat en ella. Va intentar salvar la relació, però ja era tard. No va tardar a morir. Alma va escriure:

“Gustav Mahler se m’ha anat el 18 de maig. Quantes coses han ocorregut mentrestant. Una vida agitada. Alegries enormes. Avui és la primera nit que dormiré sola en el meu nou domicili… Acabe de trobar en la caixa forta el comiat que em dedica Gustav. Són els esborranys de la Dècima Simfonia. Aquestes tremendes paraules des del més enllà són com una aparició”.

Gustav tenia una personalitat molt especial que, de vegades, feia molt difícil el tracte amb ell. Mètodic, va dividir el seu temps entre la composició i la direcció. Tenia una casa en una zona tranquil·la on anava a composar. Aquesta activitat l’absorbia totalment i l’aïllava del món. A tal fi tenia una caseta separada de la principal on es tancava per a no ser molestat. En una ocasió, la criada hi va anar a portar-li el menjar i va respondre de mala manera intempestiva.

Donat que Beethoven i algun més compositor van composar nou simfonies, li feia aprensió composar-ne més ja que pensava supersticiosament que li podia portar mala sort. Per això, la que hauria de ser Desena simfonia es va convertir en La Cançó de la Terra, una preciosa composició on es dona la mà l’element simfònic i el liderístic. Mahler la va titular “Una simfonia per veu tenor i alto (o un baríton) i orquestra.” El seu pronòstic, però, va complir-se ja que encetà el que anava a ser la seua 10ª Simfonia, però va morir abans d’acabar-la.

                Bruno_Walter_Wien_1912Kathleen Ferrier

Bruno Walter i Kathleen Ferrier ens han deixat gravacions històriques de Mahler de referència que podem trobar en Naxos entre d’altres segells.

Aquest cicle de lieder amb orquestra ha estat interpretat per cantants de la talla de Kirsten Flagstad, , Anne Sofie von Otter, Christa Ludwig, Dietrich Fischer-Dieskau,  Jessye Norman, Hermann Prey, Janet Baker, Marilyn Horne, Brigitte Fassbaender,  Thomas Hampson o Bryn Terfel. Si hem de destacar-ne una, és aquesta:

Kathleen Ferrier, Wiener Philharmoniker dirigida per Bruno Walter, ja que el director va ser deixeble i amic del compositor i la contralto, la seua cantant favorita. Sense dubte, la més mahleriana i tot un imprescindible document històric que podem trobar en Naxos, que també va restaurar i editar altres discos amb obres de Mahler i aquest dos grans intèrprets.

meier-liederPerò jo he escollit la interpretació en viu de Waltraud Meier perquè és la meua deessa i prompte acudirà a València per a cantar el cicle dirigida per titular de l’Orquestra de València, el seu amic Yaron Traub. Us recomane baixar-vos Spotify, si no el teniu ja. Allí he trobat el disc que farem servir en aquesta audició. Baremboim dirigeix l’Orquestra de París. El repertori és molt apetitós: Kindertotenlieder de Mahler, Wesendonk-Lieder de Wagner i 3 Mörike-Lieder d’Hugo Wolf. Spotyfy és gratuït i permet accedir a molta música.

El cicle que ens ocupa, Kindertotenlieder, consta de cinc cançons que expressen, com vaig dir, el dolor d’un pare per la mort dels seus fills. Cada lied expressa un sentiment que matisa aquesta desolació: injustícia, negació de la mort, obsessió, turment, culpa i consol.

I- Nun will die Sonn’ so hell aufgehn (Ara el sol eixirà tan radiant). Sentiment d’injustícia: La desgràcia m’ha passat només a mi.

1. Nun will die Sonn’ so hell aufgehn

Nun will die Sonn’ so hell aufgehn,
Als sei kein Unglück die Nacht geschehn.
Das Unglück geschah nur mir allein,
Die Sonne, sie scheinet allgemein.

Du mubt nicht die Nacht in dir verschränken,
Mubt sie ins ew’ge Licht versenken.
Ein Lämplein verlosch in meinem Zelt,
Heil sei dem Freudenlicht der Welt!

1. Ara el sol eixirà tan radiant

Ara el sol eixirà tan radiant,
com si la nit no haguera portat desgràcia.
La desgràcia m’ha passat només a mi,
mentre que el sol brilla per a tots.

No has de portar la nit dins de tu,
sinó submergir-la en la llum eterna.
Un petit llum s’apaga en ma casa,
Benvinguda sigues, alegre llum del món!

II- Nun seh’ ich wohl, warum so dunkle Flammen (Ara entenc per què amb tan fosques flames). Sentiment de turment.

2. Nun seh’ ich wohl, warum so dunkle Flammen

Nun seh’ ich wohl, warum so dunkle Flammen
Ihr sprühtet mir in manchem Augenblicke,
O Augen!
Gleichsam um voll in einem Blicke
Zu drängen eure ganze Macht zusammen.
Doch ahnt’ ich nicht, weil Nebel mich umschwammen,
Gewoben vom verblendenden Geschicke,
Dab sich der Strahl bereits zur Heimkehr schicke,
Dorthin, von wannen alle Strahlen stammen.

Ihr wolltet mir mit eurem Leuchten sagen:
Wir möchten nah dir bleiben gerne,
Doch ist uns das vom Schicksal abgeschlagen.
Sieh uns nur an, denn bald sind wir dir ferne!
Was dir nur Augen sind in diesen Tagen,
In künft’gen Nächten sind es dir nur Sterne.

2. Ara entenc per què amb tan fosques flames

Ara entenc per què amb tan fosques flames
em miraven de vegades
– Oh ulls! –
com si en una sola mirada
volgueren concentrar tot el seu poder.
Però ni que siga vaig sospitar
– doncs la boira m’envoltava,
filada pel fosc destí –
que aquests rajos de llum estaven a punt per tornar
a aquell lloc on naixen totes les llums.

Volien dir-m’ho amb el seu fulgor:
“Ens agradaria quedar-nos amb tu,
però el destí ens ho ha negat.
Mira’ns, perquè aviat estarem lluny!
El que només són ulls per a tu aquest dies
en les futures nits seran estrelles per a nosaltres.”

III- Wenn dein Mütterlein (Quan ta mare). Sentiment d’obsessió.

3. Wenn dein Mütterlein

Wenn dein Mütterlein
Tritt zu Tür herein
Und den Kopf ich drehe,
Ihr entgegensehe,
Fällt auf ihr Gesicht
Erst der Blick mir nicht,
Sondern auf die Stelle
Näher nach der Schwelle,
Dort wo würde dein
Lieb Gesichten sein,
Wenn du freudenhelle
Trätest mit herein
Wie sonst, mein Töchterlein.

Wenn dein Mütterlein
Tritt zu Tür herein
Mit der Kerze Schimmer,
Ist es mir, als immer
Kämst du mit herein,
Huschtest hinterdrein
Als wie sonst ins Zimmer.

O du, des Vaters Zelle
Ach zu schnelle
Erloschner Freudenschein!

3. Quan ta mare

Quan ta mare
entra per la porta,
i gire el cap,
per veure-la,
la meua mirada no es posa
primer en el seu rostre,
sinó sobre el lloc,
prop del llindar,
on solia estar
la teua estimada careta
quan tu, radiant d’alegria,
venies amb ella
com de costum, filleta meua.

Quan ta mare
entra per la porta
a la llum d’una espelma,
sempre em sembla
que tu també vindràs
amagada darrere d’ella,
com solies fer
quan entraves a l’habitació.

Oh tu, trosset de ton pare,
ai, massa prompte
s’apagà la llum de la teua alegria!

IV- Oft denk’ ich, sie sind nur ausgegangen! (Sovint pense que sols han eixit de passeig!). Negació de la mort: Ens reunirem amb ells en els alts turons al crepuscle!

4. Oft denk’ ich, sie sind nur ausgegangen!

Oft denk’ ich, sie sind nur ausgegangen!
Bald werden sie wieder nach Hause gelangen!
Der Tag ist schön! O sei nicht bang!
Sie machen nur einen weiten Gang.

Jawohl, sie sind nur ausgegangen
Und werden jetzt nach Hause gelangen.
O sei nicht bang, der Tag ist schön!
Sie machen nur den Gang zu jenen Höhn!

Sie sind uns nur vorausgegangen
Und werden nicht wieder nach Haus verlangen!
Wir holen sie ein auf jenen Höhn im Sonnenschein!
Der Tag ist schön auf jenen Höhn!

4. Sovint pense que només han eixit de passeig!

Sovint pense que només han eixit de passeig!
Aviat tornaran a casa!
Bell dia! No et preocupes!
Només estan fent una llarga caminada.

Sí, només han eixit de passeig
i tornaran ara a casa.
Oh, no et preocupes, és un bell dia!
Només han anat a caminar pels alts turons!

Només se’ns han avançat
i no deuen voler tornar a casa!
Ens reunirem amb ells en els alts turons al crepuscle!
És un bell dia en els alts turons!

V- In diesem Wetter, in diesem Braus (Amb aquest oratge, amb aquesta ventada). Sentiment de consol: Ja descansen en pau com si estigueren en casa de sa mare.

5. In diesem Wetter, in diesem Braus

In diesem Wetter, in diesem Braus,
Nie hätt’ ich gesendet die Kinder hinaus;
Man hat sie getragen hinaus,
Ich durfte nichts dazu sagen.

In diesem Wetter, in diesem Braus,
Nie hätt’ ich gelassen die Kinder hinaus.
Ich fürchtete, sie erkranken,
Das sind nun eitle Gedanken.

In diesem Wetter, in diesem Graus,
Hätt’ ich gelassen die Kinder hinaus.
Ich sorgte, sie stürben morgen,
Das ist nun nicht zu besorgen.

In diesem Wetter, in diesem Graus,
Nie hätt’ ich gesendet die Kinder hinaus;
Man hat sie hinaus getragen,
Ich durfte nichts dazu sagen.

In diesem Wetter, in diesem Saus, In diesem Braus,
Sie ruhn als wie in der Mutter Haus,
Von keinem Sturm erschrecket,
Von Gottes Hand bedecket.
Sie ruhn wie in der Mutter Haus.

5. Amb aquest oratge, amb aquesta ventada

Amb aquest oratge, amb aquesta ventada
no hauria d’haver deixat eixir els xiquets;
se’ls van endur
i no vaig poder dir res.

Amb aquest oratge, amb aquesta ventada,
no hauria d’haver deixat eixir els xiquets;
temia que caigueren malalts,
però ara aquests pensaments són en va.

Amb aquest oratge, amb aquest horror,
he deixat eixir els xiquets,
temia que pogueren morir demà,
ara no he de preocupar-me d’això.

Amb aquest oratge, amb aquest horror,
no hauria d’haver deixat eixir els xiquets;
se’ls van endur
i no vaig poder dir res.

Amb aquest temps, amb aquesta tempesta, amb aquesta ventada,
descansen en pau com si estigueren en casa de sa mare,
ja no li temen a cap tempesta,
ara els protegeix la mà de Déu.
Ja descansen en pau com si estigueren en casa de sa mare.

Deixem aquesta música tan bella, però profundament trista, d’una tristor tan pregona que fa plorar l’ànima, el pensament i el cor amb el cicle complet que probablement Mahler haguera triat. Per a molts, la versió de referència. Canta K. Ferrier acompanyada per la Wienner dirigida per B. Walter. D’ací prové la traducció anglesa que he fet servir per a la meua en català-valencià. Bruno Walter Va dir en certa ocasió:

“Les millors persones que he conegut en ma vida són Gustav Mahler i Kathleen Ferrier”.

Sembla que la malaltia i la mort acacen els qui s’acosten als Kindertotenlieder. Ferrier va morir de càncer de mama als 41 anys sent considerada la millor contralto de la seua època. Mai no va rendir-se. Malalta i tot actuava o gravava discos quan se sentia millor. En una actuació se li va trencar un fèmur debilitat pel tractament. Un exemple de coratge i amor a la música.


Ací tenim la lletra dels lieder en anglés:

I

Now the sun will rise as brightly
as if no misfortune had occurred in the night.
The misfortune has fallen on me alone.
The sun – it shines for everyone.

You must not keep the night inside you;
you must immerse it in eternal light.
A little light has been extinguished in my household;
Light of joy in the world, be welcome.

II

Now I see well why with such dark flames
your eyes sparkled so often.
O eyes!
It was as if in one full glance
you could concentrate your entire power.
Yet I did not realize – because mists floated about me,
woven by blindly fate –
that this beam of light was ready to be sent home
to that place whence all beams come.

You would have told me with your brilliance:
we would gladly have stayed near you!
But it is refused by Fate.
Just look at us, for soon we will be far!
What to you are only eyes in these days –
in future nights shall be stars to us.

III

When your mother
steps into the doorway
and I turn my head
to see her,
my gaze does not alight
first on her face,
but on the place
nearer to the threshold;
there, where
your dear face would be
when you would step in
with bright joy,
as you used to, my little daughter.

When your mother steps
into the doorway
with the gleam of a candle,
it always seems to me as if
you came in as well,
slipping in behind her,
just as you used to come into the room!
O you, a father’s cell,
alas! too quickly
you extinguish the gleam of joy!

IV

Often I think that they have only stepped out –
and that soon they will reach home again!
The day is fair – O don’t be afraid!
They are only taking a long walk.

Yes: they have only stepped out
and will now return home!
O don’t be anxious – the day is fair!
They are only taking a walk to those hills.

They have simply gone on ahead:
they will not wish to return home.
We’ll catch up to them on those hills
in the sunshine!
The day is fair on those hills.

V

In this weather, in this windy storm,
I would never have sent the children out;
They were carried outside –
I could say nothing about it!

In this weather, in this roaring storm,
I would never have let the children out.
I was afraid they had fallen ill,
but these thoughts are now idle.

In this weather, in this cruel storm,
I would never have let the children out;
I was worried they would die the next day –
but this is now no concern.

In this weather, in this cruel storm,
I would never have sent the children out;
They were carried outside –
I could say nothing about it!

In this weather, in this roaring, cruel storm,
they rest as they did in their mother’s house:
they are frightened by no storm,
and are covered by the hand of God.


Jesús caminando sobre las aguas. 2

Jesús caminando sobre las aguas.

Ricardo, amigo mío, recuerda estas palabras de Leonard Cohen:

“Jesus was a sailor
when he walked upon the water.”
 

Tú caminarás sobre las aguas y allí estaremos  para verlo con los ojos del alma.

Cualquier noche puede salir el sol. Nada está escrito y todo es posible.

 

Un abrazo,
Regí.

Jesús caminando sobre la aguas.

 

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, cantants, Directors, Lied, Poesia, Uncategorized i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Kindertotenlieder. Gustav Mahler i la mort.

  1. Retroenllaç: Torna Waltraud Meier a València. Kindertotenlieder: La Mort i Mahler. | El Cavaller del Cigne

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s