Bakunin i Wagner. Art i Revolució (II). La Novena de Beethoven. Religió i Estat.

Beethoven

La Novena de Beethoven, única obra a salvar de la destrucció segons Bakunin.

Com vam dir en el post anterior, anem a seguir analitzant el paper que Wagner i Bakunin li donen a l’art i la revolució i la valoració de la Novena de Beethoven en aquest sentit. Així mateix, farem esment de les coincidències i divergències que mantenen sobre la ciència, la religió i l’estat. Com a documents de consulta proposarem Sobre l’Estat i la Religió de Wagner i Déu i l’Estat de Bakunin. Hem de dir que el rus va escriure el seu assaig amb total llibertat mentre que Wagner va fer-ho a petició del rei Ludwig II de Baviera, el seu mecenes, pel que és molt humà que el compositor volguera complaure’l encara que no fora sincer del tot.

Bakunin diu no a un art militant. Però diu sí a un art que testimonie la part inalienable de l’home, el seu dret a la passió i a l’acció, i les obres tinguen una actualitat sense tatxa. L’episodi de Dresden és, en aquest sentit, significatiu. Convé fer una ullada a l’escrit autobiogràfic de Wagner. Malgrat les precaucions que envolta les seues anades i vingudes, Bakunin assisteix a l’execució, per l’orquestra de l’Òpera Reial de Dresden, de la Novena simfonia de Ludwig van Beethoven sota la direcció de Wagner. En acabar l’execució, Bakunin s’enfila al podi i crida a un Wagner bocabadat que “si tota la música estiguera condemnada a desaparéixer en la conflagració universal” per vindre, ells, Wagner i ell,havien de salvar aquesta simfonia”, “fins i tot a risc de la seua vida” si fora necessari. La postura iconoclasta caracteritza el concepte artístic de Bakunin, però en fa una excepció.

burgueses en la ópera

L’art burgés està putrefacte i ha de ser destruït .

La temptació que impulsa l’anarquista a destruir els símbols d’un art servil va arribar a la posteritat en diversos moviments iconoclastes fins els nostres dies. En el segle XX, els dadaistes i neodadaistes posteriors consideraran que l’art burgés està putrefacte i que ha de ser destruït perquè és inútil i absurd. Proposa la negació de tot, la destrucció per la destrucció. El moviment va caracteritzar-se per una postura nihilista, anàrquica, irracional i primitivista, i per una posada en qüestió de totes les convencions i una oposició violenta a les ideologies, l’art i la política tradicionals. 

La Novena simfonia tendeix un pont entre l’edat d’or de la infància i el pervindre que el rebel desespera de conéixer un dia. El crit del moviment final prefigura el desig d’harmonia llibertària. Sota aquesta òptica bakuniniana presenta Wagner la simfonia coral a L’obra d’art del futur. Beethoven allibera la música de la seua temporalitat per submergir-se en les fonts mateixes de l’art universal. Segons Adolf Reichel, músic i amic de sempre de Bakunin, el vagabund etern del socialisme modern ha vist assolida en l’obra de Beethoven la impossible mediació entre el somni de la destrucció universal i el record del paradís perdut. Anota: Bakunin s’abandonava als acords de la simfonia ja que aquesta “no permetia cap pregunta ni necessitava cap resposta”. La Novena simfonia és, d’altra banda, la revelació de l’adolescència; li descobreix la força de la passió que aviat el dominarà. Una de les cosines de Bakunin que escolta l’obra en la seua companyia escriu que podia llegir-se en la seua cara una expressió assassina, com si hagués volgut “destruir el món sencer”. Més tard, durant els seus anys berlinesos, és aquesta mateixa música la que li permet orientar la seua investigació filosòfica. Bakunin i els seus amics interpretaven en aquesta època cada compàs de Beethoven a la llum de la filosofia, menyspreant a Wolfgang A. Mozart i ignorant totalment a Gioacchino Rossini, el compositor les òperes constituïen els grans èxits del moment. Bakunin reconeix, doncs, el valor de l’obra mestra, justifica l’existència del “geni”. Partidari decidit de l’era igualitària, de la qual espera tots els dons, abandona a poc a poc tota desconfiança respecte dels “homes genials”, tot i les “vel·leïtats dictatorials” i la “ambició despòtica” descobertes en ells. Si bé li plau recordar la frase de Voltaire: “Hi ha algú amb més enginy que els grans genis, i és tot el món”, no deixa per això de saludar en l’artista “únic” a l’adversari dels totalitarismes i els conformismes per vindre.

Bach - 375px-Johann_Sebastian_mozart_1Beethoven

Bach, Mozart i Beethoven, compositors admirats per Wagner tant com a representants de l’esperit alemany com a genis de la música universal.

Wagner coincideix amb ell en l’estimació – quasi devoció – de la Novena i en el rebuig al tipus d’òpera que triomfava al seu temps, encara que difereixen sobre Mozart, admirat pel saxó i menystingut pel rus. Per a Wagner, Bach, Mozart i Beethoven ocupen els llocs més elevat de la música i són l’expressió genuïna del ser alemany. Afirma que els alemanys han donat al món el millor en música simfònica, però que no destaquen en òpera. Manté que no existeix una òpera alemanya pròpiament dita i ell es proposa crear-la front al model italià – especialment – i francés. Per a això, partirà de Weber, creador de l’òpera romàntica alemanya, també admirador de Beethoven i influït per ell.

Déu i l’Estat, Bakunin.

Hay una categoría de gentes que, si no cree, debe menos aparentar que cree. Son todos los atormentadores, todos los opresores y todos los explotadores de la humanidad. Sacerdotes, monarcas, hombres de Estado, hombres de guerra, financistas públicos y privados, funcionarios de todas las especies, policías, carceleros y verdugos, monopolizadores, capitalistas, empresarios y propietarios, abogados, economistas, políticos de todos los colores, hasta el último comerciante, todos repetirán al unísono estas palabras de Voltaire:

“Si Dios no existiese habría que inventario. Porque, comprenderéis, es precisa una religión para el pueblo. Es la válvula de seguridad.”

Text complet en castellà. Dios y el Estado, Bakunin.

En aquest text cèlebre que ha quedat en estat fragmentari i no va ser publicat sinó fins a sis anys després de la seua mort, Déu i l’Estat, Bakunin envellit torna a meditar sobre el paper que l’art podria jugar a la vida de la societat. Per l’autor d’aquestes línies profètiques, una nova amenaça pesa sobre el destí de la humanitat: la de la ciència i el govern dels savis. La ciència, que ha permés a l’home alliberar-se progressivament de la seua condició, ell la veu substituïda per una ciència “immutable”, “impersonal”, “abstracta”, una veritable teologia de l’edat moderna, que tendeix a empobrir la vida i a paralitzar els moviments de les forces socials. Percep també la constitució d’una nova aristocràcia, d’una nova classe o casta -la dels savis- inhumana, cruel, opressiva, explotadora i malfactora. Bakunin té en ment tant als deixebles d’Auguste Comte com als “deixebles de l’escola doctrinària del socialisme alemany”, els émuls de Marx i Engels, que volen exercir sobre el poble un nou despotisme tan ferotge com estèril. Doncs la ciència no és creadora, tot i que vulga regir la vida. En voler dirigir la “rebel·lió de la vida contra la ciència o, més aviat, contra el govern de la ciència”, Bakunin afirma la superioritat de l’art sobre la ciència. “La ciència no pot eixir de l’esfera de les abstraccions. Referent a això, és molt inferior a l’art que, també ell, només maneja tipus generals i situacions generals, però les encarna per un artifici que li és propi. Indubtablement, aquestes formes d’art no són la vida, però no per això deixen de provocar, en la nostra imaginació, el record i el sentiment de la vida; l’art individualitza en certa manera els tipus i les situacions que concep; mitjançant individualitats sense carn ni ossos, i per conseqüència permanents i immortals, que té el poder de crear, ens recorda les individualitats vivents, reals, que apareixen i desapareixen davant dels nostres ulls. L’art és, doncs, en certa manera, el retorn de l’abstracció a la vida. La ciència és, per contra, la immolació perpètua de la vida, fugitiva, passatgera, però real, davant l’altar de les abstraccions eternes”.

Wagner coincideix amb ell en la crítica a la ciència. Condemna la vivisecció en els experiments i desconfia dels científics. En canvi, la seua consideració de l’art és tan alta que la sacralitza.

Sobre l’Estat i la Religió (1864), Wagner.

Ludwig_II_in_kroningsmantel_door_Ferdinand_von_Piloty_1865

Wagner va escriure Sobre l’Estat la Religió a petició de Ludwig.

 El saxó va escriure un assaig de títol semblant, Sobre l’Estat i la Religió (1864), a petició del rei Ludwig II, on exposa les seues idees sobre el tema. No és segur que el que escrigué Wagner fora el que pensava realment, ja que havia estat titllat d’ateu i revolucionari pels ministres del monarca, i és ben probable que tractara de fer creure al rei que no ho era en aquella època. Al cap i a la fi, la seua situació econòmica era precària i necessitava un mecenes. Ludwig era un catòlic molt conservador admirador del Rei Sol. Com podem comprovar, el que diu Wagner aleshores no coincideix amb el que va escriure anys enrere ni amb la seua actuació. ACÍ el tenim en castellà. No s’assembla a l’escrit de Bakunin. Comença així:

Un joven amigo, altamente apreciado, desea conocer por mi propio testimonio si mis puntos de vista sobre el Estado y la Religión han cambiado, y en qué manera lo habrían hecho entonces, desde la redacción entre los años 1849 y 1851 de mis escritos sobre teoría del arte.”

Aquest jove amic és el rei Ludwig II de Baviera. Poc abans de conéixer-lo, Wagner, desesperat per la seua situació, havia pensat a suïcidar-se.

Bakuninfull

Bakunin, com Wagner, reflexionà sobre l’art i la societat.

L’art, “el retorn de l’abstracció a la vida”, és el guardià de la part “immortal” de l’home contra les forces contemporànies de l’alienació. Es tracta del regnat d’una ciència abstracta o de la banalitat del benestar, que Bakunin ha descobert als Estats Units durant el seu viatge a través del continent, i que l’ha omplert d’un horror sense igual. Compartint en això l’obsessió dels seus contemporanis.

Bakunin té una visió una mica esquemàtica de l’art i de la societat. Fenomen social per excel·lència, l’art participa en el progrés i en la decadència d’una societat. Però si bé les seues anàlisis semblen aplicar a l’art “burgés” d’una època “burgesa”, Bakunin adverteix de seguida que hi ha obres la significació de les quals no s’aclareix prou en examinar les seues relacions amb les forces socials i materials del seu temps. Així, en descriure el clima espiritual de les societats occidentals en vigílies de les revolucions de 1848 i 1849, Bakunin estableix un paral·lelisme estret entre la decadència de l’art i la dimissió de les minories selectes: “On torne un la vista a Europa occidental, no veu més que decrepitud, debilitat, absència de fe i depravació, depravació deguda a aquesta absència de fe, començant pel més alt grau de l’escala social; cap de les classes privilegiades té fe ni en la seua missió ni en els seus drets; tots fan la comèdia uns davant d’altres i no hi ha ningú que tinga confiança ni en el proïsme ni en si mateix; els privilegis, les classes i els poders establerts es mantenen just per l’egoisme i pel costum, ¡dics de contenció ben febles contra la tempesta que s’aproxima!” La cultura occidental participa amb ple dret en la decadència d’Europa: “La cultura s’ha identificat amb la depravació de l’esperit i del cor, amb la importància”.

En la propera entrega ens centrarem en la consideració de Wagner com a autor anarquista i farem un breu recorregut pels seus assajos més significatius. A destacar que alguns d’ells van ser publicat en mitjans llibertaris, cosa  que està en contradicció amb les errònies visions de Wagner com a precursor del nazisme.

Font principal: L’estètica anarquista. André Rezsler.

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Ciència, Filosofia, Política, Religió, Uncategorized, Wagner i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s