Leonard Cohen: 80 anys.

leonard_cohen_vellLeonard Cohen va nàixer a Montreal (Quebec, Canadà) fa 80 anys. Per a celebrar-lo presenta un nou disc. Popular Problems. Aquests són els títols de les cançons: Slow, Almost Like The Blues, A Street, Did I Ever Love You, My Oh My, Nevermind, Born In Chains, You Got Me Sing. Com podem veure segueix amb la seua temàtica habitual: amor, música, crítica política…

Alguns potser es preguntaran què hi fot un senyor tan gran cantant. L’explicació és ben senzilla. Feia anys que estava retirat en un monestir budista de California. Va ser ordenat sacerdor zen. Un administrador s’encarregava de vetlar pels seus béns. Aquest senyor se’ls va embutxacar i va deixar Cohen en la misèria. Per això hagué d’abandonar la pau del monestir i tornar als escenaris amb un enorme èxit internacional.  Ara ens ha sorprés amb un disc.

Cohen no és un cantant com tants altres. La seua obra no és de consum, d’usar i llançar. Tampoc és un cantautor més, sinó un poeta i novel·lista que ha publicat diversos llibres. Es tracta d’un autor emmarcat en la contracultura. La seua temàtica, com deia abans, comprén l’amor i el sexe, l’esperança i la depressió, l’obscé i el religiós, la música i la denúncia política, la certesa i els dubtes… un creador integral que poc té a veure amb el cantant adolescent i maco del moment, amb les cançons buides i comercials.

leonard-cohen.jpg uJo diria que més que un cantant que canta poemes és un poeta que canta-recita els seus propis poemes. La seua manera de cantar és més bé monocorde, sense cap tipus de pirueta vocal. La seua veu cavernosa, fosca, masculina i de vellut és la d’un baix profund que entona un text de manera clara perquè siga comprés pel public. En termes operístics, diríem que la seua línia melòdica correspon a un recitatiu continu. Vocalment va guanyar amb els anys. De jove la seua veu era molt més aguda. Semblava la d’un cantant diferent. Amb la maduresa es va fer més greu fins arribar timbre i color que l’han fet famós com a cantant.

Els seus textos són (molt) extensos perquè té molt a dir. No canta cançonetes de dos o tres minuts sinó que narra amb la seua preciosa veu de vellut tot allò que pensa i sent. Hi ha qui diu que resulta monòton i avorrit, que sempre canta igual. Naturalment, no fa jocs d’artifici ni pretén que les seues cançons siguen un entreteniment, sinó que comunica el que té en el seu interior. Això exigeix un esforç per part de l’oient que no tots estan ni són capaços de fer. Ells s’ho perden. Cohen està per damunt d’aquesta ximpleries. Personalment, em recorda al poeta i escriptor Charles Bukovski per l’ús del llenguatge i pel contingut, encara que Cohen no és tan radical com ell.

Com vaig dir, va nàixer fa 80 anys a Montreal. A Canadà va ser conegut abans com a poeta que com a cantant. La cançó té molt a veure amb la necessitat de poder pagar les factures segons va dir una de les seues amants, de nacionalitat noruega, a la que dedicà una de les seues cançons més conegudes: So Long Marianne. Més informació, cançó inclosa, ACÍ.

En 2011 li van donar el premi Príncipe de Asturias de las Letras. Es pot trobar a Youtube, però jo no el posaré ací perquè no puc suportar les imatges dels aleshores prínceps fent teatre voltats de militars i amb un públic que no me l’imagine llegint un poema del canadenc. Conta que li deu molt a Espanya. Volia ser poeta i va llegir els clàssics anglesos, però no trobà el que buscava. Lorca, tot i traduït a l’anglés, va impressionar-lo tant que així es diu una de les seues filles. Gràcies a l’andalús va trobar el seu propi estil poètic, sense plagiar-lo – el que resulta evident – . Ja el tenim poeta.

Un bon dia agafa una guitarra, però resulta desastrós l’experiment. Una estranya coincidència va marcar el seu futur com a músic. Un jove guitarrista espanyol estava tocant flamenco. Li va agradar tant – possiblement va recordar-li Lorca – que li va proposar que li donara classes de guitarra. Així va ser. El primer dia, el guitarrista va dir-li que tocara una acords. Va ser un desastre. El segon va ser molt millor. Li digué com posar els dits per a tocar els sis acords en trèmolo en què es basa la música flamenca. Va ser tot un èxit. El tercer dia, el guitarrista no es presentà. Va esbrinar que s’havia suïcidat. L’interrogant va ser total. No sabia qui era, ni de quina part d’Espanya, ni què feia a Montreal, on Cohen estava amb sa mare. Doncs bé, eixos sis acords que va aprendre van ser la base sobre la que va composar tota la seua música i que tocava amb una guitarra espanyola que va acompanyar-lo durant més de 40 anys. Una guitarra artesanal. Ja tenim el cantautor que va commoure un públic internacional i que ja és llegenda.

leonard_cohen_pp_0Ací tenim una de les cançons del nou disc amb la lletra en anglés: Almost Like the Blues. Resulta evident que ja no és el que era anys enrere com a cantant – el temps no perdona – encara que no està gens malament. Això sí, com a poeta té l’alta qualitat de sempre.

First We Take Manhattan. De fons unes imatges colpidores que li van molt bé a la cançó que combina la lluita i l’amor.

I’m your man. Aquesta peça dóna titol al famós dics on Cohen apareix amb un plàtan en la portada. El més conegut i potser el millor.

The future. Molt pessimista. The future is murderer. (El futur és assassinat)

Suzanne. Una de les cançons d’amor més belles que s’han composat.

The partisan. Aquesta és de lluita i compromís. Un càntic a favor de la llibertat. L’interpreta en francés i en anglés. Les altres cançons les canta en anglés.

Everybody knows. De nou una cançó de lluita. Tothom sap el que ens estan fent.

Dance me to the end of love. Cohen és jueu. Aquesta cançó té relació amb l’Holocaust.

Darkness. Tan llòbrega com el títol: foscor.

Take this waltz. Homenatge a Federico García Lorca i el seu Pequeño vals vienés.

Acabem amb un vídeo pujadet de to. Prové del film Exotica d’Atom Egoyan. L’erotisme com a antídot per al dolor davant el present i el futur: murderer (assassinat) segons Cohen. Sona Everybody knows. Balla Carla Carrillo, sexy i pecaminosa, una Lolita provocativa, una bad girl (xica dolenta) que desperta instints i passionst. Potser aquest vídeo de contingut sexual i políticament incorrecte ferisca més la sensibilitat a alguns que el primer, on aparéixen guerres i mort. És la dualitat Eros (el Sexe) / Thànatos (la Mort). L’home madur contemplant el ball de la jove descarada: Herodes extasiat davant la dansa embriagadora de Salomé o la vista d’uns cadàvers calcinats després d’un atac nuclear. Jo m’estime més el primer.

Llegir a Cohen és tot un plaer que us recomane. ACÍ tenim les lletres d’algunes de les seues cançons traduides al castellà i ACÍ uns dels seus poemes en edició bilingüe anglés-castellà.

And at the hot ovens they /  Y ante los calientes hornos
Cunningly managed a brief  / se las ingeniaron para un beso efímero
Kiss before the soldier came /  antes de que llegara el soldado
To knock out her golden teeth. /  para a culatazos arrancarle a ella sus dientes de oro.
And in the furnace itself  / Y dentro del horno mismo
As the flames flamed higher,cuando las llamas en llamaradas subían
He tried to kiss her burning breasts /  el intentó besar sus pechos ardientes
As she burned in the fire. mientras ella ardía en el fuego, ardía.
 
(Lovers, fragment.)
 

El poema està construït partint d’un paral·lelisme antitètic entre la Vida, simbolitzat per Eros, el Sexe, i la Mort, Thànatos, representat per un camp d’extermini. Per una banda ens trobem un camp semàntic agradable: a kiss (bes), to kiss (besar), breasts (pits) front a un altre d’inhumà aclaparador: ovens (forns), soldier (soldat), knock out (arrancar), flames (flames), fire (foc)… que creen una sensació esgarrifosa de brutal contrast que arriba a ferir la sensibilitat.

Com podem veure, els poemes de Cohen no passen cap filtre que els facen més amables i acceptables pel gran públic. No hi ha cap concessió a la comercialitat. Potser per això, el poeta esdevingué cantautor. Com va dir algú, la poesia no arriba per a pagar les factures.

leonard-cohen- joveAcabem amb la seu faceta com a novel·lista.

Va escriure dues novel·les. L’editorial Edhasa va publicar-les en castellà: El juego favorito i Hermosos perdedores. Els títols la temàtica em fan pensar en Bukovski. Semblen tenir un caràcter autobiogràfic a l’estil del novel·lista contracultural i anti-sistema americà. Ambdues les va escriure quan vivia amb Marianne, als anys 60.

El joc favorit (The Favourite Game, 1963) tracta de l’adolescència i la joventut de Lawrence Breavman, fill únic d’una vella família jueva de Montreal. És una època d’aprenentatge amb moments d’angoixa i foscor. Son pare ha mort i no acaba d’entendre bé com ni per què. Els jocs adults de l’amor i la guerra, amb les seues infinites possibilitats de fantasia i crueltat, l’exciten i el torben.

La seua vida canvia en la universitat, però la intensitat amb què viu no disminueix ni un instant. L’ansietat i el desig tampoc, com es fa evident quan fuig a Nova York. I en rigor podria dir-se que la seua vida comença allí, quan coneix Shell, una xica que li fa descobrir l’amor, les seues exigències i els treballs que la felicitat exigeix. A l’igual que la temàtica, aquesta primera novel·la és un exercici d’aprenentatge en busca d’un estil personal.

Igual que en la novel·la anterior, Leonard Cohen situa l’acció de Bells perdedors (Beautiful Losers, 1966) al Canadà dels anys seixanta. La trama gira al voltant d’un tòrrid triangle passional, tres personatges units per una obsessió amorosa, i per la fascinació que els produeix la història i la personalitat Catherine Tekakwitha, una laica catòlica del segle XVII que va acabar per convertir-se en santa. Es tracta d’un anglòfon folklorista, la seua dona i el seu millor amic, un diputat independentista quebequés que crida sovint: “Fuck the English!” (¡A la merda l’anglés!)

L’erotisme es postula com una font de saviesa, i la saviesa, una clau incapaç de donar raó del misteri de l’amor i el desig. Es tracta d’una novel·la molt creativa plena de contradiccions. És mística i obscena, profunda i absurda, bella i hilarant. La presència del sexe, les drogues i la música és constant: Sex, drugs and rock and roll típic del jovent de l’època. Va rebre bones crítiques per part de la premsa i va produir controvèrsies pel sexe explícit que contenen alguns passatges, que van des del sexe oral i la masturbació a l’homosexualitat i la bisexualitat.

Les dues novel·les les va escriure als voltants dels 30 anys i són anteriors a la seua faceta com a cantant. La segona està considerada com a una de les millors novel·les canadenques de la seua època. Han estat traduïdes a diverses llengües i han estat un èxit de vendes en tot el món, sobretot la segona.

Salutacions cordials a José Luis, de anchaesmicasa, bloc amic que també ha tractat el tema i que m’ha aprofitat d’inspiració. Us recomane que hi entreu. Moltes gràcies.

Cohen i Marianne.

Cohen i Marianne en una illa grega en 1960.

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, cantants, Novel.la, Poesia i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Leonard Cohen: 80 anys.

  1. feseto ha dit:

    Suzanne és una gran cançó d’amor. I “No me quitte pas” de Brell també.

  2. Retroenllaç: Leonard Cohen: ‘You Want it Darker’ i d’altres cançons anteriors lletra en català. | EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*//

  3. Retroenllaç: Mor Leonard Cohen: You Want It Darker / Vols més foscor (Bilingüe) | EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*//

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s