La policia espanyola entra en una escola en valencià.

cremona

La policia dins de l’escola.

No és broma. És el que n’hi ha. Cada vegada tenim menys drets i cada vegada aquesta gent té menys miraments. L’escola pública i menys en valencià no és el seu model. El seu model és l’escola religiosa en castellà. Es tracta d’un model classista i racista com vaig a tractar de demostrar. Els fills de la casta no van a escoles públiques, sinó a privades subvencionades amb fons públics on ja fan tot el possible perquè no s’hi acosten gitanos, estrangers, pobres o discapacitats. Les elits front a la carn de canó.

Vergonya hauria de fer-nos com a poble que els nostres “Presidents” no siguen capaços de dir ni pruna en valencià sense fer el ridícul. A Rita mai l’he sentida dir ni “Xe!” en trenta anys. Ni a Mayren Beneyto ni a cap autoritat del PP. El “idioma valenciano” que defensen de boqueta els importa un rave. Les escoles on van o anaren els seus fills són de línia castellana. Durant l’etapa socialista va ser al contrari. Presidents, com Joan Lerma, o alcaldes com Ricard Pérez Casado sí que feien un ús correcte del valencià. Però això ja és prehistòria. Hem tingut un President de Cuenca que acabà en Bancaixa arruïnant-la; una altre de Cartagena que es va comprar un piset de 550 m2 a la Castellana de Madrid un crèdit molt especial de la CAM, etc. Els dos han acabat molt bé econòmicament. Qui va dir això de: “Vamo a forranno”? Mira que ho han fet bé. Les dues caixes s’enfonsaren. I els meninfots dels valencians que els votaren i els tornarien a votar en són els responsables. Som un “poble” – per dir-ne alguna cosa – que té el que li toca per creure a aquesta gent que ha enfonsat la nostra economia per a dècades i la nostra moral per a sempre. Vergonya.

stepv

Abans d’abordar el tema de la intervenció policia vaig a comentar un poc quina és la realitat educativa valenciana. Hi ha dues classes d’escoles que es mantenen amb fons públics: les públiques i les concertades. En les escoles públiques – que depenen directament de Conselleria – es concentren el 90% dels alumnes que estudien en valencià. En les concertades – privades mantingudes per Conselleria – l’ensenyament en valencià penes existeix. Aquestes escoles solen ser propietat – un 80% – de l’església catòlica. Conselleria paga els sous dels professor, que hi treballen sense cap tipus de prova per part de l’Administració. Els mestres solen ser família, amics, antics estudiants d’escoles religioses, etc. És a dir, no han demostrat la seua vàlua en cap moment. Són recomanats. Contràriament, a la pública s’hi entra per concurs-oposició en lliure competència amb milers de candidats. Encara que se suposa que les concertades no tenen ànim de lucre, això, no és així. Són empreses privades que busquen fer negoci amb l’educació. Com ho fan? Classes de repàs, activitats, extraescolars, venda d’uniformes, servei psicològic, menjador, etc. Tot això fa que els pares que volen matricular-hi els fills hagen de pagar uns diners que no tots tenen, a més no tenen educació especial per no haver de matricular alumnes amb problemes d’aprenentatge. Tampoc és estrany que mentisquen dient als pares estrangers que no tenen places allí però que en la pública si que n’hi ha. Una altra maniobra és dir-los a aquests pares que el nivell és massa alt per als seus fills i que estaran millor en la pública. Les Juntes d’Escolarització ho saben perfectament, però no hi fan res. Ho sap tot el món. Es tracta de degradar l’escola pública per desprestigiar-la i, amb el temps, tancar-la. Si en una aula la majoria dels xiquets necessiten atenció individualitzada el rendiment forçosament serà més baix que si solament hi ha dos o tres alumnes amb problemes. És el que estan fent aprofitant la crisi. No invente res. Abans de l’arribada dels emigrants ja ho feien amb els gitanos i deficients. Entre el 80 i el 90 % dels xiquets emigrants, gitanos, deficients o pobres de solemnitat estan escolaritzats en les escoles públiques, moltes d’elles convertides en guetos. No és casual, evidentment. Es tracta d’un cercle viciós. Porte 12 anys treballant a en la mateixa escola. He segut secretari i he matriculat. Quan vaig començar, la meua escola era una escola pública “normal” amb xiquets del país fills de famílies de diferents estatus socials. Ara més del 90 % son estrangers pobres de solemnitat. Arriben sense conéixer la llengua. Sos pares no poden ajudar-los a casa.

Quant a la llengua vehicular, dir que hi ha escoles amb línies en castellà, valencià o les dues. Conselleria no cobreix la demanda de valencià perquè no hi creu. Es calcula que 100.000 xiquets són forçats a estudiar en castellà quan havien demanat valencià. Del total de les escoles valencianes, solament la tercera part són de línia en valencià. Conselleria aprofita per tancar-les amb motiu de la crisi i la davallada de la natalitat.

cremona poli 1

El que ha passat del CEIP Cremona d’Alaquàs és de jutjat de Guàrdia. És un collegi que està – com molts altres – en barracons, segons Conselleria “aulas prefabricadas”. Fa deu anys que els pares estan lluitant perquè construesquen l’escola de rajola. De fet, arribaren els diners, els plànols, etc. I les autoritats educatives digueren que en 2012 es construiria. L’únic que tenim és un descampat amb un cartell publicitari d’alumini on diu: “CEIP Cremona”. El col.legi és d’ensenyament en valencià a petició del pares. Doncs bé. L’any passat, la Consellera Català va dir que es tancava el centre “por la bajada de la natalidad” i que es faria de forma escalonada començant per Infantil de tres anys. Els pares s’hi varen oposar i feren moltes mides de pressió: tancades, protestes, etc. Van impedir que uns operaris desmantellaren l’aula dels seus fills als quals se´ls ha assignat plaça en un altre col·legi a dos quilòmetres. Alguns d’ells tenen germans grans.

català

La consellera Catalá.

El dia tres començaren les classes. Els pares es presentaren amb els xiquets, que anaven a ser atesos per professors voluntaris sense cobrar. Es presentaren dos inspectors i amenaçaren els pares amb cridar la policia i acusar-los de “abandono de sus hijos”. La policia va presentar-se amb les armes reglamentàries i feren fora als pares i mestres. Uns fets molt greus. L’Administració educativa valenciana envia la policia a una escola pública. Dubte molt que s’atreviren a fer una cosa semblant en una escoles de frares o de monges. Diferents associacions i sindicats com ara Escola Valenciana o l’STEPV han pres cartes en l’assumpte.

A més, hi ha un greuge comparatiu vergonyós en aplicació – probablement – de la Llei Wert: “Si un solo niño quiere clase en castellano…” Com he dit, 100.000 xiquets que volen valencià ha de conformar-se amb el castellà. Doncs bé, al col·legi “Pare Català” del barri valencianoparlant de Benimaclet hi ha tres línies, totes en valencià per exprés desig de les famílies. Dos pares presentaren denúncia perquè volien les classes en castellà. El jutge va donar-los la raó, quan en sentit contrari no es fa. Es nota que el castellà val més. Doncs bé. Hi van posar una professora per a aquests dos xiquets i dos més que canviaren de línia. S’ho van repensar i actualment hi ha una professora per a un únic xiquet. Llei Wert. No solament és un greuge comparatiu imperdonable. Està també la part simbòlica i econòmica. A més s’està obrant en contra de la normativa, ja que s’exigeix un mínim de xiquets per aula. És repugnat. 21 xiquets del col·legi Cremona no tenen dret a una professora per fer les classes en valencià mentre sí es en castellà, amb un sol xiquet n’hi ha prou. Un desgavell. La veritat és que em vénen ganes de fer el que diu Al Tall en la seua cançó: “Mai parlem en castellà!”

Afegisc informació procedent de VilaWeb que és la única que he trobat en català. Cap diari valencià ha escrit una sola línia en valencià. Jo els faig boicot i no els compre ni per saber morir. Sent molta vergonya d’aquesta gent. Igual té que siguen de dretes que d’esquerres. Són españoles i no valencians. Que els compre un altre. !!*!!

Els pares no es rendeixen

“Els pares d’alumnes de l’escola Ciutat de Cremona d’Alaquàs, a l’Horta, continuaran demà amb l’acte de rebel·lió contra la decisió de la Conselleria d’Educació de suprimir l’única aula de tres anys del centre. Els pares tornaran a dur els xiquets a l’escola i els mestres voluntaris també es presentaran per fer-se’n càrrec, malgrat que avui han topat amb dos inspectors d’Educació que han avisat la policia espanyola. Els agents han anat a l’escola i n’han desallotjat els docents voluntaris i els pares. Els inspectors acusen els pares d’haver abandonat els seus fills i avisen que si demà els xiquets tornen, Serveis Socials se’n farà càrrec.

Un matí mogut

cremona conselleria

Protesta en Conselleria.

Segons que ha explicat a VilaWeb Marc Candela, portaveu de l’STEPV els pares havien signat un paper acreditant que deixaven els xiquets en mans dels voluntaris. A més, l’oficina de Benestar d’Alaquàs també ha negat que haguessin estat abandonats.

Els agents de la policia espanyola han marxat a mig matí, però els inspectors han estat fins a migdia al despatx de la directora del centre. Han instat a la directora a trucar els pares i avisar-los que anessin a buscar els nens. Cap pare no ha aparegut fins a les 13.00, quan s’acabava la jornada escolar, i els vuit xiquets han estat fins llavors dins de l’escola i una mestra de la plantilla se n’ha fet càrrec.

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic al País Valencià havia convocat una concentració de protesta a la porta d’aquest centre. Escola Valenciana i més entitats han publicat fotografies de l’acció:

cremona-xiquets

Anant a escola.

‘És un atac brutal a l’educació pública i en valencià’

‘És un atac brutal a l’educació pública i en valencià, el més greu que s’ha fet mai; és tan gros que la gent ni ho sap’, deia Sílvia Ureña, portaveu de la plataforma Prou. Ho explicava en aquest reportatge de VilaWeb sobre la revolta dels pares, tancats a les escoles, contra la conselleria d’Educació.

El fet cert és que tots els centres afectats tenen en comú que majoritàriament ofereixen ensenyament íntegrament en la nostra llengua i que són els col·legis amb més demanda. ‘És ben sospitós que ara ataquen els centres amb més bons projectes educatius i amb més personalitat, que a més són públics i en valencià’, diu Rafa Revert, pare de l’escola Bonavista d’Ontinyent, que l’any que ve perdrà una de les línies en català. ‘No és cap sorpresa, però amb l’excusa de la crisi es trauen la careta per atacar l’escola pública i en valencià’, diu el batlle d’Ontinyent, Jorge Rodríguez (PSPV), que ha donat suport a les reivindicacions dels centres. Per a molts, res no és casual i les intencions del govern formen part d’una estratègia molt ben pensada i dissenyada per a atacar a poc a poc l’escola pública i en català. L’argument del govern és la baixada de la natalitat i la necessitat d’augmentar el nombre d’alumnes per aula (de 25 a 30) a causa de la crisi, cosa que permet de tancar aules.

Però la conselleria no explica que les peticions per a estudiar en català al País Valencià no han parat de créixer. En aquests moments hi ha 230.000 xiquets matriculats en les línies en català, un 30% del total, i es calcula que 100.000 més no ho han pogut fer per manca de places, malgrat haver-ho demanat en primera opció. És a dir, mentre la demanda creix, el govern en redueix l’oferta.

cremona-acampada-conselleria

Acampada en Conselleria.

Els pares d’alumnes de l’escola Ciutat de Cremona d’Alaquàs, a l’Horta, han tornat avui amb els xiquets a l’escola, envoltats per una forta presència policial que els ha impedit d’entrar al centre. Els pares fins i tot han decidit d’intentar reunir-se a la sala de l’AMPA però tampoc no els han deixat d’accedir-hi. Tanmateix, els xiquets i pares han aconseguit arribar fins a una aula adjunta propietat de l’ajuntament on estan fent activitats. Al voltant del poble hi havia tres furgons de la policia espanyola.

Continua per tant, l’acte de rebel·lió contra la decisió de la Conselleria d’Educació de suprimir l’única aula de tres anys del centre. A dos quarts de nou portaran els xiquets a l’escola i sis docents voluntaris també hi aniran per fer-se’n càrrec. Ahir ja els hi van dur i dos inspectors d’educació van avisar la policia espanyola, que va desallotjar els mestres voluntaris i els pares. Els xiquets, però, es van quedar tot el matí a l’escola amb una mestra de la plantilla que se’n va fer càrrec.

Els inspectors, que acusaven els pares d’haver abandonat els seus fills, van instar la directora a trucar als pares perquè anessin a buscar-los. Tot i això, els pares no hi van anar. Segons que va explicar a VilaWeb Marc Candela, portaveu de l’STEPV, a les 13.00, quan s’acabava la jornada escolar, la directora els va traslladar l’amenaça dels inspectors que si avui els xiquets hi tornen, se’n farà càrrec Serveis Socials.”

PER UNA ESCOLA PÚBLICA, LAICA, DE QUALITAT I EN VALENCIÀ. !!*!!

Advertisements

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Educacó, Política, Uncategorized i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s