Parsifal: Argument i audició.

Montsalvat

Montsalvat

Domini i castell del Grial, anomenat Montsalvat, amb el paisatge de les muntanyes pirinenques en l’edat mitjana.  Bosc d’aspecte sever, però no llòbrec. Hi ha un clar en el centre de l’escena. A l’esquerra, un camí que puja cap al castell del Grial. Més enllà el terreny descendeix cap a una llacuna. Clareja, Gurnemanz, vigorós ancià, i dos escuders adolescents jauen adormits al peu d’un arbre. Del lateral esquerre, com si procediren del castell del Grial, arriben els sons d’unes trompetes que toquen diana. És un nou dia…

PERSONATGES

  • Amfortas, sobirà del regne del Grial (baríton)
  • Titurel, antic rei, pare d’Amfortas (baix)
  • Gurnemanz, un cavaller del Grial (baix)
  • Klingsor, mag, enemic dels cavallers (baix)
  • Parsifal, xic pur i cast (tenor)
  • Kundry, dona sensual al servei del mag (soprano)
  • Dos cavallers (tenor i baix)
  • Escuders (sopranos i tenors)
  • Les xicones-flor de Klingsor (sopranos)

Obertura: Bayreuth, 1964. Knappertsbusch.

Acte I

Els cavallers de la comunitat de Montsalvat, que antany lluitaven amb orgull per la seua fe, estan torbats i afligits. Amfortas, el seu rei, es troba greument ferit, però només ell pot descobrir el Sant Grial, curosament custodiat al castell, tot renovant en benefici de tots la sang que s’hi conserva. Fins ara han fracassat tots els intents de trobar un remei per curar aquesta ferida. Gurnemanz, que ja havia servit la comunitat sota Titurel, pare d’Amfortas, malda per mantenir el vell ordre i exigeix que es complesquen els rituals que demana la tradició. (Gurnemanz: Hans Sotin. Bayreuth’81. H. Stein – Wolfgang Wagner)

La rutina matinal s’interromp amb l’aparició d’una dona misteriosa que lliura a Gurnemanz un bàlsam per a Amfortas. Aquest arriba, turmentat pel dolor, per tal de prendre el seu bany diari. Ell i els habitants més vells de Montsalvat coneixen la dona; és Kundry, que apareix de tant en tant per oferir la seua ajuda. Amfortas promet provar el bàlsam, tot i que sap que només una cosa el pot guarir: cedir el seu càrrec a un altre. Molts anys enrere, anunciat que un neci pur, il·luminat per la compassió, li portaria la redempció. (Gurnemanz: Hans Sotin)

Gurnemanz conversa amb els membres més joves de la comunitat i els fa saber la història d’Amfortas i el seu turment. El seu pare Titurel, a més del Grial, també li va confiar la llança sagrada, les relíquies més venerades de la seua fe, una fe exclusivament reservada a aquells que saben conservar la castedat. Klingsor, però, es va convertir en un adversari fanàtic de la comunitat. Després d’autocastrar-se per tal de poder mantenir el vot de castedat, Titurel el va expulsar i, des d’aleshores, intenta amb tots els mitjans disponibles destruir els seguidors del rei Amfortas. Té al seu servei unes xiques que fa servir per seduir-los i apartar-los així de la comunitat del Sant Grial. Amfortas, per tal de véncer els sortilegis de Klingsor, se li havia enfrontat amb la Llança Sagrada, però també ell va sucumbir a la seducció d’una dona. Finalment, Klingsor es va apoderar d’aquella arma i li va causar la gran ferida que només es pot tornar a tancar amb la mateixa llança.

(Parsifal: S. Jerusalem – Gurnemanz: H. Sotin)

De sobte, cau un cigne, mortalment travessat per una fletxa. Aïrat, Gurnemanz censura severament el jove malfactor, el qual, però, no té cap sentiment de culpa. Només quan Gurnemanz li fa comprendre el patiment de l’animal, entén tot l’abast de la seua acció. Després, Gurnemanz li pregunta pel seu nom i els seus orígens, preguntes, però, que el jove no sap contestar. Kundry sí que coneix el seu passat: sa mare, morta de tristesa en veure’s abandonada pel fill, el va educar com a un neci, per tal d’estalviar-li el destí de son pare, el qual havia mort en la batalla. En sentir aquestes paraules, el jove, desesperat, es llança contra Kundry, i només la intervenció de Gurnemanz el pot aturar en l’intent de matar-la. Amb tot, el comportament tan estrany del jove fa consolidar-se en Gurnemanz l’esperança d’haver trobat finalment aquell neci que anys enrere havia estat anunciat a Amfortas. Així doncs, decideix posar-lo a prova i fer-lo participar en l’acte de descobriment del Grial.

(Amfortas: Bernd Weikl. Titurel: Matti Salminen)

Amfortas no desitja res més que la mort, i més que de la seua ferida pateix del fet d’haver sucumbit a la sensualitat, tot infringint d’aquesta manera el màxim manament de la comunitat del Grial. Tanmateix, son pare, que a causa de la seua edat avançada necessita més que ningú el conhort del Sant Grial, l’obliga a complir la seua missió. Àvidament, Titurel i els altres membres de la comunitat prenen la sang renovada un cop més per Amfortas. El jove neci, però, en qui Gurnemanz ja veia l’anhelat redemptor, ho contempla insensible, no comprén res i finalment és fet fora del recinte. Una veu del cel repeteix la promesa: « El neci pur, il·luminat per la compassió ». (Parsifal: S. Jerusalem – Gurnemanz: H. Sotin)

Acte II

(Castell encantat de Klingsor. Masmorra en una torre oberta per la part de dalt. Esglaons de pedra condueixen cap a la muralla. La foscor regna a la zona més profunda a la qual es baixa per un una part del mur que sobreïx. Instruments de màgia i aparells de nigromància figuren per tot arreu. Klingsor està assegut tenint davant seu un espill de metall.)

(Klingsor: Leif Roar – Kundry: Eva Randova)

Klingsor pressent el perill que significa l’arribada d’aquell neci a Montsalvat. Demana ajuda a Kundry, la qual està condemnada a errar perduda de reencarnació en reencarnació pel món fins que finalment un home sàpiga resistir-se a la seua seducció. Va ser per ella que Amfortas va oblidar el seu vot de castedat, i ara també ha de seduir aquell neci foragitat per Gurnemanz que fins aquell moment havia viscut apartat del món. Ella, que està adormida, es desperta i inicialment es resisteix a obeir, burlant-se de la castedat forçada de Klingsor, però aviat sucumbeix als seus desitjos. Klingsor invoca els cavallers del seu reialme perquè ataquen el jove, però observa com aquest dispersa fàcilment els sicaris. Després veu que penetra en el jardí de les xicones-flor i envia Kundry al seu encontre. El jove desconegut és rebut amb gran alegria per les xiques de Klingsor, les quals es barallen entre elles per guanyar-se el seu amor. Ell, però, resta insensible a tots els intents de seducció.  (Parsifal: S. Jerusalem – Xiques-flor: Cor de Bayreuth)

Només quan Kundry el crida pel seu nom –Parsifal– i li parla del seu passat, hi presta atenció. Amb el pretext de voler donar-li l’últim bes de sa mare, aconsegueix tenir-lo entre els seus braços. Aquest bes, però, el fa despertar. De sobte sap comprendre el patiment d’Amfortas. Rebutja Kundry i vol que li ensenye el camí de tornada cap a Amfortas. Rabiosa pel menyspreu rebut, Kundry el maleeix: mai no ha de tornar a trobar el camí cap a Montsalvat. (Parsifal: S. Jerusalem – Kundry: Eva Randova)

Després crida Klingsor per demanar-li ajuda, i aquest intenta matar Parsifal amb la llança sagrada. Parsifal, però, es pot apoderar de l’arma  i en fer amb ella el senyal de la creu el castell màgic desapareix. Abandona Kundry amb aquestes paraules: “tu saps on podràs trobar-me de nou!”. (Parsifal: S. Jerusalem – Kundry: Eva Randova – Klingsor: Leif Roar)

Acte III

(Divendres Sant. En els dominis del Grial. Paisatge primaveral. Cap al fons, prats de flors que ascendeixen en suau pendent. En primer terme, entrada d’un bosc. Al prosceni una font, a la part oposada i una mica més avall una simple cabana adossada a una roca. Es fa de dia. Gurnemanz, que ha envellit, apareix per la porta de la cabana i escolta. Vesteix robes d’ermità i només porta la túnica dels cavallers del Grial.)

Gurnemanz encara s’aferra a l’esperança que la comunitat del Grial, fundada anys enrere per Titurel, puga tenir un digne successor, encara que amb el temps tot s’haja enfonsat al seu voltant. De sobte torna a aparéixer Kundry, la qual aquesta vegada li sembla totalment canviada, i li fa recordar els temps passats. També s’acosta, sense saludar, un cavaller amb armadura negra que porta l’elm baixat i la llança al qual Gurnemanz, enfadat, fa saber que és Divendres Sant i que, per tant, no es pot anar tapat d’aquesta manera. Quan l’home es lleva la capa i les armes, Gurnemanz hi torna a reconéixer el neci d’abans que ara porta la llança sagrada. (Gurnemanz: H. Sotin – Kundry: Eva Randova – Parsifal: S. Jerusalem)

Després d’anys d’errar pel món, Parsifal finalment ha arribat a la seua meta. Li comunica el seu desig de ser portat en presència d’Amfortas. Relata el seu viatge, vagarejant durant anys incapaç de trobar el camí vers el Grial: sovint s’ha vist forçat a lluitar, però mai no ha usat la Sagrada Llança en la batalla. Gurnemanz li diu que la maledicció que li impedia trobar el camí vers el Grial ha estat alçada. L’acià el saluda com a salvador i redemptor, puix que el castell del Sant Grial està de dol: Amfortas, per tal de forçar la seua mort, es nega a descobrir el Sant Grial i Titurel s’acaba de morir. Parsifal és envaït pel remordiment i es blasma ell mateix per l’estat de les coses. (Gurnemanz: H. Sotin – Kundry: Eva Randova – Parsifal: S. Jerusalem)

Kundry renta els peus de Parsifal i Gurnemanz l’ungeix amb aigua de la Sagrada Font, de manera que el reconeix com el neci pur, ara il·luminat per la compassió, i com el nou rei dels cavallers del Grial. Parsifal bateja Kundry.

Tot seguit és conduït per Gurnemanz cap a Amfortas, el qual, per celebrar els funerals de son pare, hauria de descobrir un cop més el calze sagrat. Amfortas continua negant-s’hi i ordena que el maten. (Amfortas: Bernd Weikl)

Parsifal, però, el cura tocant-li la ferida amb la Llança Sagrada i passa a descobrir el Sant Grial. Tots s’agenollen, mentre Kundry, alliberada de la seua maledicció, cau morta.

Font: DVD Parsifal Bayreuth’81.

Advertisements

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Òpera, Bayreuth, cantants, Llibrets, Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s