Parlant d’infàmies i d’infames.

Parlant d’infàmies: Julián Schvindlerman.

Fa temps que tinc informació sobre aquest senyor. Aprofitant el bicentenari, va publicar, un poc tard, un altre llibre sobre Wagner que porta l’etiqueta d’”Infame”. El primer article d’aquest bloc està dedicat a un pamflet sobre un altre pamflet. El pamflet de Wagner és el famós “Das Judenthum in der Musik”. En el seu dia ja vaig fer-ne el corresponent comentari i fins i tot vaig tenir un intercanvi epistolar a través d’un bloc amic amb l’autora que li posava l’etiqueta d’”infame” no solament al contingut sinó també a la manera d’expressar-ho. Pròximament, pegaré ací tota la informació, ja que m’aprofitarà per a contestar a una altre difamador de Wagner que mentix més que parla i oculta informació quan no li convé que es sàpiga. Si hi ha algun infame és ell. I no solament pel tema Wagner, que a hores d’ara ja està molt tocat, sinó perquè és tan miserable com per a justificar l’assassinat de xiquets palestins a Gaza. És d’origen argentí, vinculat a Israel, i es guanya la vida com a “analista político internacional, escritor y conferencista.” Quan mireu què escriu i escolteu el que diu quedarà clar de què viu: de vocero del sionisme.

Com dic, no anava a parlar del seu llibre, però la veritat és que m’ha ferit la sensibilitat escoltar com justifica la mort de més d’un miler de palestins. M’ha produït repugnància. Així que vaig a desmuntar-li la paraeta sobre Wagner igual que vaig fer en el cas anterior. Ser especialista en nazisme i tenir un odi cerval cap a Wagner no és garantia de fer un bon treball sobre el compositor. Igualment, dedicar-se  defensar el terrorisme d’estat no és garantia per a fer un llibre sobre Wagner. Especialment si es menteix de manera superlativa.

A mi ja em coneixeu. Mai no m’he cansat de denunciar les atrocitats contra els jueus fetes per nazis i abans per cristians. En donar-li a les etiquetes “antisemitisme” o “Holocaust” queda ben clar. De la mateixa manera la mamprendré contra els sionistes i el genocidi palestí. Sempre em sent al costat del més feble.

El llibre en qüestió té un títol molt cridaner per atraure el comprador a mode de carnassa: “Triángulo de  infamia. Richard Wagner, los nazis e Israel” Mussicatt, 2014, 128pp. El títol és deutor de la paraula “Infame” que repetia sense parar l’autora de l’altre pamflet de què ja us en tornaré a parlar. Recorda el de Jaume Radigales, que defensa a Wagner i està escrit per una persona que es dedica a la música: “Del Walhalla a Jerusalem: Wagner i la política”, 120 pp. És de lectura interessant, però presenta un error majúscul i impropi d’una persona que tracta aquestos temes: diu que Herlz, el pare del sionisme, carregà el taüt de Wagner junt a un altre jueu, Levi, cosa que és falsa. Els dos jueus eren el mestre de cor i amic de Wagner Heinrich Porges i el director i també amic Hermann Levi. El que sí que és cert és que Theodor Herlz era wagnerià entusiasta.

Heinrich Porges

A partir d’aquest enllaç podreu accedir a textos i àudios. Aquesta és la meua selecció. Observeu la vinculació a l’estat d’Israel. Fa pensar…

Resenya 1:

“El año 2013 marcó los doscientos años del nacimiento de Richard Wagner (1813-1883), acontecimiento que brindó la oportunidad e reflexionar acerca de su arte, de su ideología y de su persona. Este libro ofrece un enfoque integral sobre aspectos de su vida y obra que usualmente han sido abordados separadamente en la literatura wagneriana universal; específicamente en la literatura en español será difícil hallar libros que tengan esta aproximación abarcadora.

En sus páginas el autor aborda la ideología de Wagner y su relación ambivalente con los judíos de su tiempo, su adopción ulterior como modelo artístico y político por parte del nazismo, y el debate intenso y prolongado sobre la representación de sus obras en Israel, para finalmente cerrar con un epílogo que reúne la narración y la reflexión. Contiene además un anexo dedicado a la compleja relación que Friedrich Nietzsche tuvo con el compositor alemán.[…]

“Julián Schvindlerman ha escrito un ensayo muy notable sobre Richard Wagner y su esencial contradicción: el gran autor alemán odiaba a los judíos en abstracto, pero a los que conoció y trató los respetaba y admiraba como extraordinarios creadores musicales. Esa paradoja es frecuente en los conflictos raciales y étnicos. El equívoco siempre parte de quienes sostienen estereotipos absurdos. Este libro aborda ese importantísimo tema, origen de tantos atropellos y crímenes, de la manera más amena e instructiva en que puede abordarse.”

Carlos Alberto Montaner

Ver Presentación en Universidad ORT Uruguay – Evento organizado por los Amigos Uruguayos de la Universidad Hebrea de Jerusalem – 20 mayo 2014 – Montevideo

Resulta evident que la paradoxa a la que s’al·ludeix: odiar a mort als jueus en abstracte, però admirar als que va conéixer – i establir relacions d’amistat, afegisc jo – el que demostra és que Wagner no era ni de lluny el perillós antisemita en què es basa el nazisme. És fals, ja parlaré dels dos jueus que carregaren el seu taüt. El moment més àlgid d’antisemitisme va succeir en acabant el segle XIX. A Alemanya es feu una campanya per a demanar la pèrdua de la ciutadania dels jueus – cosa que va tindre joc amb Hitler dècades després – doncs bé, Wagner s’hi va negar a firmar. No era el furibund antisemita que pinten, sinó partidari de l’assimilació i integració dels jueus, sense diferències entre uns i altres, és més, amb mutu benefici:

Wagner era partidari de l’assimilació dels jueus.

“Pero si en cambio debemos asimilar ese elemento [el jueu] de alguna forma, en una madurez común, podríamos conjuntamente llegar a un desarrollo superior de nuestras aptitudes humanas superiores. Pero para ello es evidente que no será haciendo un secreto de la dificultad de esta asimilación, sino al contrario, reconociéndola de la forma más franca, como podemos actuar mejor para esa causa.”

(“Aclaraciones sobre El judaísmo en la música”. 1869)

Menteixen. Tota aquesta colla menteix.

Entrevista radiofónica. Radio JAI. Emissora jueva argentina on l’autor del llibre col·laborara. La podeu sentir ACÍ.

Més o menys diu de Wagner el que segueix. Separant l’artista de la persona però els ajunta quan li convé:

“Persona despreciable, antisemita legendario, influencia muy perniciosa en antisemitismo moderno, se codeó con los racistas raciales de su época. Escribó un panfleto antisemita. Se convirtió junto con Bayreuth en un símbolo cultural y socal del nacismo. ¿Deben representar su música en Israel? Habla de Nietzsche . Habla de Wagner desde la politica. En época de Wagner se daba derechos a los judíos. Había otros antisemitas. W. Pide la aniquilación de todos los judíos en el panfleto. Chopin i Liszt también son antisemitas pero los seguidores de Wagner eran sus adoradores. Wagner fue forjador de antisemitismo.

Refleja como era Alemania entre el XIX y el XX. Alemania estaba dando derechos a los judíos pero también surgía el antisemitismo moderno. Wagner tenía mucha influencia y pide expresamente el aniquilamiento total de los judíos. Mozart, Beethoven, Chopin, Liszt también antisemitas, pero en el caso de Wagner cuando se interpreta su música es una adoración a Wagner. Bayreuth es un centro donde no cualquier puede acceder. Es muy “elite”.

Mozart, Beethoven, Chopin, Liszt… eren antisemites.

No sols és un mentider aquest senyor, sinó un estúpid, ja que ell mateix ens dona les pistes per a desacreditar els seus argument. Per a començar desmenteix a la seua companya de difamació antiwagneriana que va escriure que abans de Wagner hi havia una estranya situació “filosemita” i que és Wagner qui ve a trencar-la. Mentida, senyora. L’antisemitisme a Alemanya es remunta molt més lluny que Luter. Aquest senyor reconeix el que tothom sap. L’antesemitisme era la norma. Tots els gran músics ho eren. Ell cita a Mozart, Beethoven, Chopin, Liszt, però podem remuntar-nos a Bach sense cap problema. Diferència, aquests músics no escrivien més que partitures. No és cert del tot, escrivien cartes i en elles podem comprovar el seu antisemitisme. Destaca el pare de Mozart, Leopold, que presumia de batejar tot jueu que formava part de la seua orquestra o de tirar-lo al carrer.

Hitler no va llegir els textos teòrics de Wagner. No hi ha cap prova en sentit contrari. En Mein Kampf ni els esmenta.

Donen la tabarra amb el pamflet de Wagner i que el compositor era més o menys venerat com un deu. Dons bé, El primer escrit, de 1850, passà sense pena ni glòria. La segona entrega, de 1869 tingué un poc més de difusió, però no passà a la història. Quan Hitler arriba al poder no coneixia el pamflet, com la immensa majoria dels alemanys. Wagner va escriure milers i milers d’escrits, tants que encara no estan publicats tos. En el Mein Kampf no apareix cap referència a aquest text que ens volen fer creure que va ser el que ideà l’Holocaust. Si així fora, Hitler n’hauria escrit alguna cosa, especialment a la seua repulsiva “bíblia”. Res de res. En tots el llibre solament apareix una volta la paraula “Wagner”, i és per a referir-se a uns salons, els “Wagner”, on el dictador havia de reunir-se. Ens han mentit descaradament. Hitler no va  llegir els textos teòrics del Wagner. No eren a l’abast de tothom i no hi ha cap prova en eixe sentit. Quan Wagner ja era major va publicar la seua obra en prosa completa, amb el pamflet que ens ocupa. El tiratge va ser curt i la immensa majoria dels alemany ni que siga sabien de la seua existència.

Un altra mentira del sionista es que Bayreuth és una espècie de santuari per a iniciats i que “cualquiera no puede acceder”. Mentider, hi pot accedir qualsevol que puga comprar l’entrada. Tots els anys.

La mentida més grossa d’aquest vocero del terrorisme sionista: “Pide la aniquilación de todos los judíos”. Repetix com Goebbels ad nauseam eixa terrible frase. “La aniquilación de todos los judíos”. I una merda. Ja he posat el final de l’escrit aclaratori de 1869. En l’original de 1850, fa Wagner el mateix. Demana l’assimilació, no l’extermini. Seria de subnormal perdut per a un jueu ser amic de qui desitjava el seu “extermini”, com si fora una rata. Per favor. Anem a les fonts:

Levi, jueu i íntim de Wagner. Va dir: “És la millor persona del món.”

Així acaba el pamflet de Wagner:

“También debemos hablar de otro judío que se produjo entre nosotros como escritor. Salió de su posición particular de judío para buscar la redención entre nosotros; no la encontró y debió confesar que no podría encontrarla hasta el día en que nosotros también, convertidos en verdaderos hombres, estuviéramos salvados. Pero convertirse en hombre al mismo tiempo que nosotros, eso significa , en primer lugar para un judío, dejar de ser judío.

Es lo que hizo Boerne. Pero su ejemplo enseña precisamente que esa redención no puede ser conquistada en la quietud y en el bienestar frío e indiferente, y que a contrario, cuesta sudor, miseria, angustias, penas y dolores , como nos sucede a nosotros.

Tome parte sin prevención en esta obra de redención en donde la destrucción regenera, y entonces estaremos unidos y semejantes.

Pero tenga en cuenta que existe un solo medio de conjurar la maldición que pesa sobre ustedes: la redención de Ahasverus, el anonadamiento.”

Cal tenir mala fel o ser curt de gambals per no comprendre el que diu Wagner per tres voltes. Un jueu que deixa de ser jueu i s’assimila està unit als alemanys i és com ells. L’ultima paraula “anonadamiento” fa referència a deixar de ser una cosa per a ser-ne un altra. Qualsevol que estiga instruït en llegir a Wagner, no aquest senyor mentider, sap i comprén el binomi “destrucció-regeneració”, típicament wagnerià. El trobem en un escrit de la mateixa època que aquest però que els enemic de Wagner mai no esmenten: “La Revolució”. En ella Wagner parla de la destrucció del vell món per a crear-ne el no. Aquest i no altre és el significat d’estes paraules que no són el vaticini de cap Holocaust, sinó una rabieta de Wagner davant la seua situació artística. El poderosos Meyerbeer i Mendelssohn, els dos jueus, triomfaven mentre ell passava desapercebut. Aviam. La situació era la següent, un dels músics era d’una poderosa família industrial i s’havia convertit en el rei de l’òpera de París. L’altre era un fill de banquers que tenia obertes totes les portes porque era de bona família. La premsa estava en mans dels jueus en gran mida, i els teatres, també. A més, la música d’aquests dos compositors era conservadora i Wagner propugnava una revolució musical. D’ací que escrivira “Das Judenthum in der Musik”, que és realment un article sobre música, no sobre races. Wagner relaciona la música dels jueus amb la música conservadora. És clar, que certes coses no les hauria d’haver escrit, encara que reflectia el sentit general dels alemanys, però convertir el pamflet en el referent de l’Holocaust és una falsedat tremendament injusta. Hitler va declarar que els tres compositors alemanys fonamentals eren Beethoven, Wagner i Bruckner. Per què eixa insistència en Wagner? Estic convençut que l’estafador de torn no tenia ni idea de la 9ª de Beethoven era la simfonia que Hitler es feia dirigir el dia del seu aniversari. Aniversari de Hitler en 1942. Música de Beethoven, no de Wagner:

Otras entrevistas:

Con Mariano Grondona en Radio Latina:

“El antisemitismo estaba muy extendido, pero W. tenía mucha influencia y su antisemitismo era muy extremo. Abogó por el exterminio de todos los judíos. Es un ser despreciable. Difícil separar su música de su ideología. Su música esta impregnada de antisemitismo. A nivel ideológico fue repulsivo. Responsable de lo que vino después. No puedo desvincular su música de su ideología. Oí la Cabalgata de la Walkirias, música bella, pero la relaciono con los noticieros nazis de guerra. En los campos de concentración se escuchaba música de Wagner. Su música es bella, pero está manchada de nazismo. Ir a Bayreuth es una peregrinación al lugar donde descansa W. Los nazis hicieron símbolo y bandera nazi..”

A Auschwitz mai no va interpretar-se Wagner segons músics supervivents jueus.

Repulsiu. Wagner no té la culpa del que feren amb la seua música. És fals que se sentira música de Wagner en els camps de concentració. Motius tècnics. Les bandes o capelles dels camps no són tan ingents com per a equiparar-se a les grans orquestres wagnerianes. Ho diu el president de l’Associació Wagneriana d’Israel, descendent de supervivents i el jueu del documental de S. Fry. Tot és una immensa calumnia. Les músiques que se sentien eren molt variades, des de Schubert a tangos. No hi ha cap testimoni de música wagneriana, excepte un. En 1933, va fer-se ús de la música de Wagner per a “redimir” presos polítics aris, no jueus. L’experiment va fracassar i els presos foren assassinats.

Pacho O’Donnell en Radio Nacional:

“Wagner pidió la aniquilación de todos los judíos. Les negaba capacidad artística. Los nazis usaron la música de Wagner en noticieros y discursos. Escuchando Rienzi Hitler sintió su vocación política, lo dice en el Mein Kampf. Hitler tuvo una relación ambivalente con los judíos, los odiaba pero los utilizaba. Dos judíos cargaron su ataúd. (Omite nombres).Como músico era excelente. Dice Woody que cuando escucha W. por más de media hora le entran ganas de invadir Polonia. La culpabilidad de W. radica en su promoción del antisemitismo racial moderno.”

Herzl, fundador del sionisme i wagnerià.

Torna al mateix. Wagner mai va demanar l’extermini de tots els jueus. La al·lusió al Mein Kampf és falsa. Ni una paraula sobre Wagner o la seu obra hi apareixen. Sobre quina era l’òpera favorita de Hitler o la que mé li va influier hi ha diverses versions. Hi ha qui cita Rienzi; altres, Lohengrin, etc. Siga com siga, Rienzi no és un dictador. El poble l’aclama com a rei, però s’hi nega perquè està a favor de la llibertat i és el Senat qui ha de legislar. Accepta el títol de Tribú del Poble. Un complot va acabar amb ell. Rienzi no pot ser considerat dictador. Sempre posa la llei per davant.

Molt important: Diu que dos jueus portaren el taüt de Wagner. Com? Dos jueus? Eren imbècils? Dos jueus portant el taüt del que volia el seu genocidi?  Un era un fill de rabí, el gran director wagnerià Hermann Levi, amic de Wagner i director de Parsifal. El segon era Heinrich Porges, mestre de cor i – com hem vist abans – amic també de Wagner.

Cal esmentar a un senyor molt important per als jueus i dir, de bestreta, que era wagnerià encara que els sionistes volen ocular aquesta informació, sí senyors, Theodor Herlz, el fundador del sionisme i pare de la pàtria d’Israel. Wagnerià en vida de Wagner, ja que va nàixer en 1860, vint-i-tres anys abans de la mort del mestre. Era un apassionat de Tannhäuser. Posava música de Wagner en els congressos – i a punt van estar de triar música d’aquesta òpera com a himne sionista o del futur Estat d’Israel, el que contrasta amb la prohibició actual. Doncs bé, en cada ciutat israeliana hi ha una estàtua d’aquest senyor, wagnerià de pro. Barenboim es partidari de tocar la música de Wagner a Israel mentre el sionista mentider, no?

Al llibre de Hitler no hi ha ni una paraula sobre Wagner.

Una altra mentida més. Segons l’autor del llibre, Hitler va dir que qui volguera comprendre el nacisme havia de llegir a Wagner, i ho tormar a remarcar, no va dir escoltar, sinó llegir. Es refereix, naturalment als escrit teòrics en prosa que eren ignots absolutament pels alemanys i resta del món. L’única cosa que es podia llegir de Wagner eren els llibrets. Va ser el règim nazi qui tornà a publicar les obres completes en prosa de Wagner, que estaven en total oblit per la gran majoria de la gent. A més, la frase possiblement siga apòcrifa. La cita William L. Shirer en el seu llibre “Auge i caiguda del Tercer Reich.”. Li l’atrubueix a Hitler en aquests termes: “Qui vulga comprendre l’Alemanya nacionalsocialista ha de conéixer Wagner”. No es diu, doncs, res de “llegir” com de manera tan reiteratva com falsa diu aquest senyor que és capaç. Canviant de tema, de justificar el genocidi del palestins, xiquets assassinats inclosos.

Vegem alguna ressenya més. Sense dubte compta amb tot un aparell de propaganda darrere.

Wagner, una de las figuras más discutidas de la historia: el hombre antes que el artista
Por Raquel Roberti. Veintitrés – Edición Impresa 18/06/14.
Triángulo de infamia – Julián Schvindlerman- Mussicatt, 2014

Ressenya 2:

“Controvertido, contradictorio, amado y odiado por igual, Richard Wagner ha superado a lo largo de la historia la condición de músico creativo y genial para convertirse en símbolo representativo del nazismo. De eso trata este libro de Julián Schvindlerman. Organizado casi como una biografía, el texto apunta al hombre y no al artista, una arista que no resulta favorable al compositor pero que demuestra que el nazismo no nació con Adolf Hitler.

En los 70 años de su vida, entre 1813 y 1883, el autor de El anillo del nibelungo dejó huellas de su antisemitismo en escritos diversos. Medio siglo después, Hitler y sus seguidores abrevarían en ellos. Pero Wagner era contradictorio y también trababa con hombres judíos, muchos admiradores de su obra.

Triángulo de infamia: Richard Wagner, los nazis e Israel aporta información interesante, como la relación de Wagner con Friedrich Nietzsche y un intento trasnochado de generar una “pequeña Alemania” en Paraguay.

Hace poco más de un mes se cumplieron 131 años de la muerte de Wagner, que continúa siendo una de las figuras más discutidas de la historia. En el capítulo “Wagner en Israel”, luego de un extenso detalle del debate acerca de si permitir o prohibir la música del compositor alemán en ese país, Schvindlerman se pronuncia a favor de la prohibición. Y hay que decirlo: tampoco se muestra imparcial (si esa cualidad fuera posible) en el resto del texto.”.

El lobby jueu del MET va prohibir en tot el món l’òpera d’Adam sobre l’Achille Lauro en els cinemes.

No fa falta que diga el publicista que Schvindlerman no es mostra imparcial. És evident que no. El que fa és mentir. Atribuir a Wagner l’origen del nacisme 50 anys abans dels fets és tan ridícul que no mereix ser comentat. I si no es partidari que s’interprete la música de Wagner en l’estat terrorista és una cosa que no m’importa el més mínim. Que en un estat on s’assassina xiquets palestins no es puga sentir Wagner no té la més mínima importància. És ridícul, ja que sí que es pot sentir música de nazis declarats, però ja s’ho faran. El que resulta inadmissible, com vaig denunciar en aquest bloc és que el lobby jueu americà que controla el MET haja prohibit una òpera d’Adams perquè a algun jueu no li semblava bé que una obra neutral i digna es poguera veure lliurement en cinemes i ens mostrara una visió sense censura de les postures de jueus i palestins. Són uns lliberticides perquè tenen el poder que donen els diners.

Una altra ressenya:

Triángulo de infamia: Richard Wagner, los nazis e Israel
De Julián Schvindlerman

Ressenya 3:

“Julián Schvindlerman ofrece una mirada aguda y analítica sobre la profunda red de relaciones entre el genio de Wagner, su ideología, su valor simbólico, el nazismo, la comunidad judía y el estado de Israel. En sus páginas aborda un análisis detallado del compositor poniendo a la luz sus esenciales contradicciones entre las que se encuentra su antisemitismo. Además, el ensayo evidencia la relación también contradictoria de la comunidad judía para con él y su obra. Para ello hace un meticuloso repaso del debate intenso y prolongado de la representación de sus obras en Israel. Su relato da cuenta asimismo del contexto social e ideológico de la sociedad alemana del s. XIX que constituyó el fecundo caldo de cultivo en el que el nazismo prendiera tan profundamente sus raíces. En la manipulación ideológica nazi de los grandes creadores alemanes y la apelación enfermiza a la tradición germánica, Wagner “fue celebrado como el compositor cuya ideología prefiguró la del nacional-socialismo”. Finalmente, y a modo de apéndice, analiza la compleja relación del compositor con Friedrich Nietzsche, y de éste con el nazismo. “Pocos artistas han fomentado sentimientos tan grandes y tan extensos sobre su persona, desde la adulación más idealista hasta el rechazo más indignado. A doscientos años de su nacimiento y ciento treinta de su muerte, Wagner sigue siendo una de las figuras más discutidas de todos los tiempos”.

           

Més trampes ara també volen embrutar Nietzsche amb el nazisme. Estúpids. El filòsof va morir dècades abans dels fets. A més, va repudiar la seua germana i el seu marit. Aquests sí que eren antisemites de pro i futurs nazis que s’aprofitaren de la malaltia i mort del filòsof per nazificar-lo, manipulant la seua obra. Encara resulta més repulsiva aquesta manipulació. Quan Nietzsche va trencar amb Wagner va acusar-lo d’antisemita, alemany i cristià. Que uns nazis foren wagnerians i uns altres nietzschians no significa que Wagner o Nitetzsche foren nazis. És un absurd sense cap mena de lògica.

El comentarista parla del que no sap: “La enfermiza tradición germànica” de Wagner. Quina ignorància. Wagner era tan nacionalista como Verdi i molt més internacionalista que ell. Està en els seus escrits. Wagner parla molt més de la humanitat que d’alemanya. I la “enfermiza tradición germànica” que diu un que no en té ni idea, és la que portà al món Heine, Beethoven o Grimm per posar tres exemple només.

Per a fer-se una idea de com és el cavaller que ha escrit el llibre que estem comentant, però no recomanant us recomane veure aquest youtube. Apologia del terrorisme i de la matança de xiquets:

Sobre el conflicto de Gaza:

Aquí podemos ver cómo este señor justifica los asesinatos de inocentes palestinos, incluidos niños. Me da repugnancia este tipo que cobra por defender lo indefendible. Hace apología del terrorismo. Del terrorismo que practica el Estado de Israel. Se llama Julián Schvindlerman. Es el mismo señor que arremete y miente sobre Wagner. Vive de lo que escucháis: conferencias, entrevistas, libros, artículos, etc. sobre el sionismo. Vive de defender el sionismo aunque tenga que justificar los asesinatos de población civil, incluyendo niños, destruyendo escuelas y hospitales.

El caballero trata de convencer de que el antisemitismo actual es antisionismo y antiamericanismo. Mentira. Lo respaldan grandes fortunas y estados poderosos. Es un vocero a sueldo. Dinero ensangrentado.

Entre sus libros tenemos estos de títulos tan elocuentes:

“Tierras por paz, tierras por guerra.”
“Introducción al Nuevo Antisemitismo.”
“El otro eje del mal: antinorteamericanismo, antiisraelismo y y antisemitismo.”

Podemos ver la trampa. Confundir antisemitismo con antisionismo. Esa es la gran mentira mantenida por el lobby judío americano que es quien controla la política de EEUU hacia la zona y ejerce su influencia en Europa. Ni Obama puede hacer otra cosa más que lo que hace. Lo que conviene a quien controla buena parte de la economía americana. Vender armas a Israel y mirar hacia otro lado cuando los sionistas asesinan niños indefensos.

DATOS  BIOGRÁFICOS

Niños palestinos muertos

Nació en Buenos Aires en 1969. Es analista político internacional, escritor y conferencista. Cursó estudios en la universidad de BsAs y en la Universidad hebrea de Jerusalem. Escribe artículos en una infinitud de medios. Les animo a consultarla. Tiene un buen respaldo y personas poderosas detrás en una multitud de países. El lobby, sin duda. Es instructor del Instituto para jovenes Líderes del Extranjero en Israel. Sin duda, con los padrinos de que dispone, su futuro es prometedor. Eso sí, a mí no me merece el menor respeto ni intelectual – es un embustero – ni humano – justifica los asesinatos de niños.