“Les òperes són per a prostituir-les.”

tannhauser- biogastannhc3a4user-bayreuth_2 Tannhäuser. Fàbrica de biogàs amb detritus humans. Una idea “genial”…

“Les òperes són per a prostituir-les.”

Aquesta frase publicitària la va dir un senyor per fer-se propaganda i deixar ben clar quin concepte d’òpera tenia. No escriuré noms per no seguir-li el joc. Un altre, més valent i “trencador” encara va dir: “La meua obra és un atemptat contra l’establert”. No és cert, és una pura pallassada per a persones sense criteri que li aplaudixen les seues gràcies. Aquesta gent té seguidors que se les donen de progres o d’entesos quan la veritat és que estem parlant d’estupideses. Està clar que el sentit comú és el menys comú dels sentits. Afortunadament, no tots són així. Hi ha gent que no calla i denuncia aquestes mostres de mal fer i mal gust que construeixen l’escena en l’actualitat actualment. Cantants com Matti Salminem, Waltraud Meier, Plácido Domingo o Montserrat Caballé ho han fet. Fins i tot el controvertit Harry Kupfer ha denunciat aquestes pràctiques.  No tots callen davant la tirania dels directors d’escena.

En la ressenya sobre el llibre de B. Magee vaig escriure: “Molt interessant la crítica de Magee cap als directors d’escena actuals i els seus disbarats aplaudits per un sector del públic que confon la modernitat amb l’estupidesa.” I és que és exactament això el que opine. La majoria de les produccions estan controlades per un determinat lobby de color destenyit que imposa les seues pallassades.

Lohengrin-Bayreuth-2011-Dasch-Vogt-L_160711_456-Neuenfels-

Increïble, però cert. Lohengrin amb rates.

Els llibrets, i més en Wagner, varen ser escrits amb una finalitat. Jo no demane un seguiment escrupolós fins a la coma, això seria ridícul, però encara ho és més quan el que veus no té ni remota idea del que sents perquè l’estafador de torn ha tingut una peregrina ocurrència. Exemples: Enguany han sobrat entrades per al festival de Bayreuth. Jo, després de 10 anys d’espera, en tenia per a Lohengrin i Tannhäuser. Les vaig tornar i no hi aní. Lohengrin estava ambientat en una espècie de laboratori amb rates de tamany humà. Tannhäuser era encara més repulsiu, l’acció tenia lloc en una fàbrica de biogàs que funcionava amb excrements humans. Evidentent això no té res a veure amb Wagner ni de lluny. Són estupideses que solament poden agradar a qui té un concepte malatís de l’estètica. Són ocurrències de pertorbat mental. La majoria majoria del públic sembla que manifesta el seu enuig, però sempre hi ha qui aplaudeix. No els entenc. Estic convençut que aplaudirien per grossa que fota l’astracanada. Igual pensen que són molt moderns i que els que pensen com jo són uns carques. Però no és això. Hi ha una cosa que es diu sensibilitat i una altra coneixement de l’obra. Les dues se les passen per l’arc del triomf aquesta gent que el que busca és la gresca per donar-se a conéixer. És la degeneració de l’art. La mort de l’òpera.

siegfried-bayreuth3_1

Imatge típica del Ring.

El Ring ha estat el mateix que el de l’any passat. Una història paral·lela sobre el petroli, les ondines de putes de gasolinera, el Rin una banyera de plàstic, etc. Una estupidesa pròpia d’un desequilibrat. A Siegfried, que vés a saber com anava, en lloc de clavar-li la llança per l’esquena se li metralla amb una metralladora soviètica que sona més forta que l’orquestra. Com per a gastar-se 2.000 E per parella en les entrades més viatges. Per a mi Bayreuth ha mort. Se l’han carregat entre les germanastres i tota la quadrilla de fantasmes que han contractat.

bayreuth festspielhous

Bayreuth Festspielhous. Un somni fet biogàs.

Però és que la cosa va a més. Almenys dos d’aquesta quadrilla ja han dit que volen alterar la partitura i el text. Enguany, l’estafador de l’Anell volia eliminar l’enclosa de Siegfried i alterar el text. Afortunadament, encara hi ha a Bayreuth una clàusula que ho prohibeix. L’agosarat regidor va atrevir-se a dir que “la partitura i el llibret van en contra de la llibertat artística.” No cal explicar que el que diu és una burrada, però em jugue qualsevol cosa que segur que hi haurà qui li done la raó perquè el món és fet de gent de tota mena, tot incloent-hi estúpids. Si fan això, es signa definitivament la mort de l’òpera i del teatre. Ens quedaran els concerts, però vindrà un altre John Cage i dirà que la Novena de Beethoven necessita ser posada al dia per les seues mans. I acabarà tot. Tindrem els discos a casa, on mai no podrà entrar el flautista tocarà la flauta fins portar totes les ratetes al riu. Fi de la música. En el camí s’hauran folrat fins i tot els que li furtaren el lloc a un altre de la quadrilla aprofitant que estava malat, ara ja mort. Perquè parlem de milions d’euros no de caldereta.

Wolgang and Katarina

Els destructors de Bayreuth

I què podem esperar si els Wagner són la vergonya de Wagner. Si Katharina es burla del mateix compositor en els seus Meistersinger de nans i cabuts. Una dona, que hi serà fins que muira, com son pare, “deswagneritzar a Wagner”. Ella, que nasqué milionària gràcies al seu ancestre. No te vergonya. Ella no seria ni un zero a l’esquerra si no fora pel seu cognom perquè no té gens de talent. El talent no es compra amb diners, per molt filla de papà que fora. Es té o no es té. Com que no es té s’inventa escenografies ridícules perquè l’escridassen i es parle d’ella. Esta ens enterra a tots.

Les animalades que s’hi han fet són increïbles. Parsifal de conill podrit tirant merda i sang. Lohengrin de mecano construïnt una casa prefabricada. Parsifal amb travesti i banderes nazis, etc.

Pseudo-Parsifal. Em reserve l’opinió.

I fora de Bayreuth és el mateix. O et sobren els diners per anar al MET o et conformes amb un Ballo de cagadors amb periòdic, un Don Giovanni am bat de beisbol trencant un cotxe i un senyor pixant en un sofà. Un Tannhäuser pintor amb uns boys en calçotets fent moviments obscens i l’acció situada en un museu… És curiós perquè es copien es uns dels altres. Des que Katharina s’inventà el Mestres pintors, tot és pintura. L’última barrabassada va ser a Salzburg, Il trovatore del museu. És per a pixar-se de riure… o per a plorar. Damunt, els aplaudixen. No m’entra en el cas. Si algú fa una cosa decent, com ara el Rosenkavalier del mateix festival no falta qui el critique perquè s’ha fet un treball digne i respectuós sense que ningú cague o pixe, s’ha fet una escenografia agradable a la vista i que funcion dramàticament. Per al lobby destenyit, que són un lobby, tot ha de ser brut i repulsiu com les seues malaltoses ments. De vegades pense que no he nascut en el moment adequat. Sóc un exiliat de l’òpera. No hi vaig més que en versió concert. No puc suportar a aquests impostors i els aplaudiments dels curts de gambals que mai no falten. Què toca ara? Aplaudir i dir bravo. Doncs anem-hi, BRAVO! BRAVO! BRAVO! Quan més fort ho digues més “intel·lectual” semblaràs. BRAVO! BRAVO! BRAVO!

Pseudo-Ballo. Anticipació al biogàs a partir de merda humana.

No sé si algú llegirà això i vol opinar. Escric les coses com les sent. No em puc creure que realment agraden les pallassades que he descrit a ningú. Impossible. No m’entra en el cap. I que no em vinguen amb el Konzept, transgredir o coses semblants. Per a transgredir s’agafa un una escopeta i se’n va a defensar xiquets de la massacre dels sionistes a Gaza, no se senta un en una butaca de 250E.

I si algú pensa que sóc conservador, tradicional, o coses similars és que no em coneix en absolut. Jo voldria una societats sense classes on el poble poguera anar lliurement a l’òpera, on l’art no estiguera mercantilitzat i al servei dels diners. Aquest model neoliberal de societat que tenim està en les meues antípodes. M’estime molt l’òpera i pense que hauria de ser per al poble. Les perles, els rellotges d’or i tot el que signifiquen, si per mi fora, estaria fora de la faç de la terra. Crec en un art benefactor per a tots, no per als quatre de sempre. Crec en el que creia Wagner. Una utopia, clar. Però és que no accepte esta realitat i vull col.laborar a canviar-la.

Advertisements

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Òpera, Bayreuth, Uncategorized, Wagner i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a “Les òperes són per a prostituir-les.”

  1. enriquedeburgos ha dit:

    Hola Rex,
    Enhorabuena por este artículo. Como no te callas nada, todo lo que dices, lo aprobaría Berlioz, uno de los críticos musicales verdaderos de la historia, que tampoco se callaba. Yo también estoy de acuerdo. Podría matizar que, si bien deseo que la ópera (la música) sea un arte para el pueblo y al servicio de la educación de éste, la realidad me demuestra otra de las ideas de Berlioz: Cuando veo el comportamiento ruidoso, gregario e insensible del ser humano (en la playa, en las calles de madrugada, al volante…) me doy cuenta de que tú, Rex, y yo, y la gente que pase por tu blog, no pertenecemos a una mayoría: el arte ( y no me enorgullezco de decir esto, sino todo lo contrario) no está hecho para todo el mundo. No solo en España, también en Francia, Alemania, Austria…
    Por lo demás, aún iré a la ópera mientras los precios lo permitan, hasta que me repugne demasiado que el nombre del tramoyista se anuncie más que el del compositor.
    Un saludo a tus wagnerianos lectores.

  2. rexval ha dit:

    Hola Enrique:

    Te agradezco mucho tus palabras porque me coges en un momento bajo. Quien dijo que las óperas están para prostituirlas no es un cualquiera, sino un señor muy poderoso. Un tal Joan Matabosc, que te sonará por haber sido el responsable de la programación del Liceu antes de ocupar el puesto del Real de Madrid sin paciencia para que su titular, Gerard Mortier, muriera de cáncer de páncreas. Como es mi blog me expreso con total libertad y veracidad. Ni Mortier era de mi gusto ni este señor tampoco. Ambos se han caracterizado por contratar a unos amiguetes de su cuerda, de su cuerda en todos los sentidos, que han sido responsables de que yo no pise ni el Liceu ni el Real. A otro perro con ese hueso. Yo no veo un Tannhäuser donde se cague para fabricar biogás. No soy tan estúpido como los bobos que aplauden estas cosas. Y como digo. Mortier tenía cáncer de páncreas, pero podía seguir trabajando, era bueno para su salud mental y el contrato creo que era hasta 2016. De muy mala manera lo hicieron a un lado y Matabosch ocupó su puesto.

    Me ha costado caro decir que Matabosch dijo que las óperas son para prostituirlas. Lo dije en determinado sitio y se me tachó de embustero a pesar de demostrarlo. Abandoné el blog por ello, de todos modos y pesar de haber dejado el blog, sigo recibiendo insultos, descalificaciones y hasta peticiones de cabeza de determinados papanatas cobardes que callaron cuando yo estaba. Y tengo pruebas:
    “ LAS ÓPERAS ESTÁN PARA SER PROSTITUIDAS 
    En el ABC del 8-6-92 Joan Matabosch, que está en la dirección artística del Liceu, afirmó por escrito y de forma clara cual es su labor:
    “Digamos desde aquí para zanjar el problema, que a nuestro juicio las óperas existen para ser interpretadas, manipuladas, contradichas, trascendidas o prostituidas si es preciso.”

    http://www.archivowagner.com/715-barbaridades-anti-wagnerianas

    Se alega que lo “saco de contexto”. Hay que tener narices para ello. Pero sucede que si el rey de los monos se toca la nariz toda su corte hace lo mismo.
    Me toca tanto la moral porque no salgo ante tanto espanto precisamente porque el responsable del blog ha recibido toda clase de explicaciones y pruebas por mi parte ante este hecho y otros que han surgido, como el tema del racismo antigitano en literatura, que he estudiado personalmente. Lo que sucede es que hay quien prefiere bajarse DVDs a leer y no se entera. Son estómagos agradecidos. Yo no me vendo. Tengo música de sobra.

    “És curiós com hi ha òperes, molt poques, en les quals els directors d’escena no s’atreveixen a capgirar-les, transgredir-les o fins i tot ultratjar-les com si succeeix en la immensa majoria del repertori. Un d’aquests títols “respectats” és Der Rosenkavalier, que malgrat la producció de Richard Jones per el Festival de Glyndebourne d’aquest any i que […]”

    http://ximo.wordpress.com/2014/08/21/salzburg-2014-der-rosenkavalier-welser-most-kupfer-video/?replytocom=62963#respond

    Pues sí, el amigo Joaquim escribió eso: “Es curioso como hay óperas, muy pocas, en las que los directores de escena no se atrevan a darles la vuelta, transgredirlas o insulso ultrajarlas como sucede en la mayoría del repertorio.(…)

    Luego se refiere a que la excepción ha sido el Rosenkavalier de Kupfer de Sazburgo. Mi metedura de para fue escirbir. “Gracias, J. Por fin una escenografía que le hace justicia al original. Menos mal que no ha seguido el consejo de Matabosch y la ha “prostituido”.

    Y entonces vino la hecatombe. El tal Matabosch es amigo personal de Joaquim. Que yo sepa me he limitado a repetir sus deplorables palabras. Yo no sabíá que eran amiguetes. Pero resulta que soy un embustero, un infantil, un senil, un troll y más cosas que me ha dido el interesado y sus corte de estómagos agradecidos. Me despedí del blog y el bueno de Joaquim consiente que se me siga insultando. No responde a mis mensajes personales en los que me quejo de tmaña cobardía. Está claro que su amigo, si es que lo es, Matabosch tiene en sus manos darle alguna ayudita en un futuro porque tiene poder. Yo soy un don nadie, Enrique, pero no me vedo.

    El señor Matabosch, no contento con destruir la ópera pretende destruir también la música sinfónica o la partituras operísticas. Esto ha dicho y yo lo condeno donde haga falta. Dice esta lumbrera:

    L’obra d’art no és la partitura, sinó la interpretació d’aquesta partitura.
    (http://ximo.wordpress.com/2013/01/21/joan-matabosch-entrevistat-per-francesc-cortes/)

    “La obra de arte no es la partitura, sino la interpretación de esta partitura”
    O sea, que la Fantástica de Berlioz no es más que un trozo de papel hasta que uno de su desteñido lobby la interprete prostituyéndola y la haga irreconocible, como las óperas donde este farsante mete la mano. Ya hace tiempo que van por ahí. “¿Quién ha dicho que la partitura sea sagrada?”. Palabritas de su amiguito Bieito. Quiere alterar partituras y libretos. Así de claro. Ellos son los “genios” y no los Berlioz, Beethoven o Wagners. Y es al revés, la obra de arte ha quedado plasmada en la partitura. El que la interprete es muy importante, pero no deja de ser más que un “intérprete”, indispensable para que la obra llegue al público, pero, hombre, ni los gigantes Furt o Kna son comparables a Wagner o Bruckner. Cada cual tiene su terreno. Y si esto no se respeta. Adiós a Berlioz, a Beethoven y a Wagner. Nos tendremos que conformar con cuatro jóvenes efebos que sean del gusto de Matabosch.

    Estos se cargan la música ante los aplausos bobalicones de quien se las quiere dar de modernos.

    Bueno, menudo rollo me ha salido. Gracias por tu interés.

  3. enriquedeburgos ha dit:

    Bueno Rex, creo que podéis sacar cosas en limpio el uno del otro, a pesar de pensar cosas contrarias. Yo leo y aprendo cosas interesantísimas de ambos. Y no siempre me interesa o estoy de acuerdo con lo q leo. Seguiré entrando en vuestros blogs.
    Mi opinión es que la partitura es soberana, y que la intención del autor debe respetarse en la puesta en escena. Reconozco en un compositor de segunda un talento muy superior al de mentes geniales de la dirección.
    Un saludo.

    • rexval ha dit:

      Estoy convencido que pronto o temprano se solucionarán las cosas. Gracias, Enrique.

      Sobre el tema de las partituras hay que ponerse a temblar. Son los directores de escena como Bieito y Carsen, el del Anillo del petróleo, quienes están presionando para ello. Quien como Matabosh tienen poder y quien les ría las gracias están por la labor. Hacen incluso mención a una malentendidad ibertad de expresión”. Creo que, como en la escena ya está todo hecho, excepto matar a un niño, ahora van a por las partituras. Lo malo es que, como siempre se interpreta lo mismo, parte lo público lo agradecería: “A ver cómo me sorprenden hoy con la versión de la 5ª de Perico el de los Palotes.” Esperemos que pase esta moda. Hubo un tiempo en que los castratos eran los amos…

      Ya veremos. Por si acaso, a guardar discos…;;DD

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s