Die Nibelungen: Kriemhilds Rache (II)

Igual que la seua predecessora, La mort de Siegfried, La revenja de Kriemhilde tracta d’un tema que constitueix una de les principals preocupacions temàtiques de la seua carrera Fritz Lang: el poder destructiu de la venjança.

L’important no és si Kriemhild tindrà èxit a venjar la mort del seu estimat Siegfried sinó la seua transformació en la personificació de la venjança. Els seus ulls acerats i la seua terrible mirada reflectixen un obsessiu pensament d’odi i destrucció que no es frenarà davant res que s’opose al seu desig d’aniquilació.

La Venjança de Krimilda s’obri amb heroïna mítica Kriemhild prometent venjar l’assassinat del seu marit Siegfried. El rei Gunther i Hagen de Tronje, el seu malvat conseller, van tramar la seua mort a càrrec del segon, i ella  no pararà fins que se’n prenga revenja.

L’acció es desplaça de la cort opulenta de Worms al regne del desert dels huns. Kriemhild va ser obligada a casar-se amb el Etzel (Atila), rei dels huns, per interessos polítics. Kriemhild accedeeix per a poder complir el seu propòsit. Freda i calculadora, ha preparat un sanguinari pla per destruir a tots els responsables de la mort de Siegfried. Quan infanta un xiquet, Etzel vol concedir-li un desig com a agraïment. Ella demana que invite la seua família per a celebrar el solstici d’estiu.

Kriemhild convenç Hagen i els seus germans que vatgen al castell del seu marit. En la celebració de les festes, ella pren els invitats burgundis com a ostatges, amb la promesa d’alliberar-los si maten Hagen de Tronje.

La seua negativa condueix a la matança culminant de la pel·lícula, on Kriemhild fa servir l’espasa màgica de Siegfried. La venjança de Kriemhild pren la forma d’una èpica batalla final que aconsegueix el seu objectiu després de moltes batalles, devastació i mort, tot incloent l’assassinat de l’únic fill de Kriemhild a mans de Hagen. 

El final és brutal. La venjadora mana atacar i, finalment, calar foc, al palau on són els burgundis germans seus inclosos. Solament se salven Hagen i Gunther. Kriemhild li demana a Hagen que revele el secret de l’amagatall del tresor dels Nibelungs. Quan Hagen diu que ell ha jurat no revelar-lo, sempre i quan un dels seus reis seguesquen vius, Kriemhild ordena la decapitació de Gunther.  Hagen diu que ja ningú no sap la ubicació del tresor, a part d’ell, i que mai no ho dirà, Kriemhild li agafa l’espasa de Siegfried a Hagen i li talla el cap. Enfurismat pel fet, un guerrer dels huns l’apunyala per darrere.

Les paraules finals de Etzel són que el cadàver de Kriemhild s’ha de portar de tornada a casa al seu marit mort, Siegfried, perquè ella mai va pertànyer a cap altre home.

En conjunt, La mort de Siegfried i La venjança de Kriemhilde formen un punt de referència era del cinema mut , narracions magistrals d’antics mites que ens mostren tot l’art del cinema mut de Lang. Es tracta d’una producció molt elaborada i costosa, que superava a qualsevol film americà de 1924.

Influència en Der Ring.

Kriemhild

Com podem veure, la primera pel·lícula recorda més l’obra de Wagner; el que no és d’estranyar ja que el que seria Der Ring començà dient-se Siegfrieds Tod. No obstant això, aquesta segona presenta algun paral·lelisme o coincidència amb Der Ring, concretament amb la tercera jornada. Així, Gunther i Hagen (de Tronje), el seu conseller, que tramaren la mort de Sigfried. Tant el tresor com l’espasa hi són presents. L’incendi del palau on són els burgundis recorda al del Walhalla, encara que ací no hi ha déus. La determinació de Kriemhilde és semblant a la de Brünnhilde una vegada descobreix la mort de Siegfried. Les dues manen calar foc als corresponents edificis, però en Brünnhilde domina l’amor mentre que en Kriemhilde és la revenja sanguinolenta el sentiment dominant per damunt de tot, inclòs l’amor.