L’Antic Règim.

la bastilla

La Bastilla, símbol de l’Antic Règim.

Wagner parla sovint de la religió, l’estat i la propietat en els seus escrits en prosa. Així mateix, la seua obra magna, Der Ring des Nibelungen, és una al·legoria de la societat del seu temps on aparéixen tots aquests elements, motiu pel qual és necessari conéixer quines eren les característiques polítiques, socials, etc. del seu temps. Començarem estudiant la piràmide estamental de l’Antic Règim i en una altra entrega  farem esment del sistema de classes socials capitalista.

Podríem definir l’Antic Règim com el conjunt de trets polítics, jurídics, socials i econòmics que van caracteritzar a Europa i les seues colònies durant els segles XVII i XVIII. En el transcurs del segle XIX aniran sent substituïts per altres propis de la societat capitalista de classes. Wagner, per tant, va viure durant aquest canvi de règim que va afectar tots els àmbits de la societat. Anem a estudiar a continuació com era la societat europea abans dels canvis revolucionaris.

Justificació de l'origen diví del rei i dels privilegis en la societat estamental.

Justificació ideològica de l’origen diví del poder del rei i dels privilegis en la societat estamental.

LA SOCIETAT ESTAMENTAL.

Una societat estamental és aquella organitzada en estaments. A la de l’Antic Règim aquests constituïen grups tancats als quals s’accedia fonamentalment per naixement. Encara que podia haver alguna escassa possibilitat de transvasament d’un a un altre grup (ennobliment per mèrits, compra, etc), el que caracteritzava aquesta societat eren l’estabilitat i la inèrcia. A diferència de la capitalista, dividida en grups en funció de la seua riquesa i, per tant més variable i dinàmica, l’estamental era quasi immutable.

Cada estament es corresponia amb un estrat o grup definit per un comú estil de vida i anàloga funció social. Era impermeable, és a dir, els seus membres no podien mudar de condició.

Jurídicament era desigual. Cada una de les persones que ho componia era portadora o no de privilegis, en funció de la seua pertinença a una o altra categoria. Els privilegis consistien en l’exempció d’obligacions (impostos) i el dret a avantatges exclusius.

Hi havia un estament privilegiat en el qual s’incloïen la noblesa i el clergat i un altre no privilegiat que englobava en el seu si a la resta dels estrats socials: burgesos, artesans, camperols i grups marginals.

L’estament privilegiat s’accedia (excepte en el cas del clergat) per naixement o per concessió especial del monarca. A partir del segle XVII cada vegada es va fer més corrent que individus burgesos aconseguiren l’ennobliment mitjançant la compra de títols al monarca.

La rígida societat estamental va entrar en crisi arran els canvis que van ser produint al llarg del segle XVIII, que van portar amb si l’enfortiment d’una burgesia rectora de gran part de l’economia.

No conforme però amb la seua opulència econòmica els burgesos van reivindicar drets polítics i prestigi social, cosa que no estaven disposats a concedir els privilegiats. Aquesta discriminació empenyerà a la burgesia en ascens cap a l’acció revolucionaria. L’objectiu serà la destrucció dels privilegis feudals.

A la fi del segle XVIII les contradiccions del sistema estamental es van fer cada vegada més patents. Això va succeir de manera especial a França, on el 1789 va esclatar una revolució que va obrir pas a altres tants processos que van ser desenvolupats al llarg del segle XIX i van implicar la fi del sistema feudal. Sobre les ruïnes de la societat de l’Antic Règim es va erigir la societat capitalista.

nobleza

Noblesa, estament privilegiat.

1. NOBLESA

Juntament amb el clergat, constituïa un dels grups privilegiats de la societat de l’Antic Règim. Estava integrat una minoria, però amb un gran poder econòmic i polític. Era propietària de grans latifundis. Estava exempta del pagament d’impostos. Rebia elevades rendes dels camperols.

Posseïa importants càrrecs polítics i militars. Jurídica i legalment els seus membres tenien privilegis que heretaven per naixement. Es configurava com un grup heterogeni: no tots els seus membres gaudien de la mateixa importància i posició econòmica.

clero

Clergat, estament privilegiat.

2. CLERGAT

El clergat al costat de la noblesa, formava part de l’estament privilegiat. Els seus membres posseïen una gran riquesa patrimonial en forma de béns sumptuaris, esglésies i palaus, així com una important quantitat de terres. Rebien més importants rendes en forma de delmes, donacions i almoines. Exercien un gran poder ideològic i gaudien d’un gran prestigi social. Monopolitzaven l’educació. Constituïa un grup heterogeni que englobava al seu si des cardenals i altres alts dignataris (fills de la noblesa) a humils capellans rurals les condicions de vida eren similars en ocasions a les dels seus feligresos.

burgesos

Burgesia, el poder econòmic.

3. BURGESIA.

Pertanyia a l’estament no privilegiat. Constituïa una minoria que va anar guanyant progressivament poder econòmic i prestigi social. Els seus membres vivien en la seua major part a les ciutats. Controlava el poder econòmic (al costat de noblesa i clergat), fonamentalment a través de l’activitat comercial i financera. Encara rica i culta, no posseïa privilegis. En alguns casos es va emparentar amb la noblesa mitjançant la compra de títols i els enllaços matrimonials.

A finals del segle XVIII (a França) i al llarg del XIX va protagonitzar una sèrie de revolucions que van liquidar el sistema feudal de l’Antic Règim i li van procurar el poder polític més de l’econòmic. Es va constituir d’aquesta manera a la classe dominant del nou sistema capitalista.

artesano a

Artesà.

4. Artesans.

Eren els encarregats de l’activitat industrial. Pertanyien al grup dels no privilegiats. Formava un grup social relativament poc nombrós. Residien essencialment en les ciutats. Els seus membres estaven enquadrats en associacions denominades gremis. Quan va començar el procés d’industrialització modern que es va perllongar durant els segles XVIII i XIX, van anar desapareixent i van passar a engreixar les files del proletariat industrial.

A ells va referència Wagner en Rheingold quan Mime (proletari explotat) enyorava els temps que eren artesans lliures.

camperols

Camperols explotats per nobles i clergues.

5. Camperols.

Pertanyien a l’estament no privilegiat. Constituïen la majoria de la població en una societat essencialment agrària. Vivien en les zones rurals. El seu nivell de vida estava al límit de la mera supervivència i patien amb especial virulència les recurrents crisis de subsistència pròpies d’una economia preindustrial. Estaven subjectes a través de vincles de dependència als propietaris de les terres que treballaven, fonamentalment, nobles i clergues. Només una minoria era propietària. Havien de fer front a multitud de càrregues que minvaven encara més les seues rendes. Un exemple d’aquestes eren els delmes que havien d’entregar a l’Església. A partir del segle XVIII i durant el segle XIX, arran del procés d’industrialització, bona part dels camperols va emigrar a les ciutats per treballar a les fàbriques.

luis xiv frança

El Rei Sol, monarca per dret diví.

GOVERN ABSOLUTISTA. JUSTITICACIÓ IDEOLÒGICA.

El govern dels estats de l’Antic Règim es va assentar sobre règims de caràcter absolutista que, en la seua major part es van justificar ideològicament sota la fórmula de Monarquia de Dret Diví.

Bossuet, clergue i pensador francés, en l’obra Política segons les Sagrades Escriptures, afirmava que el poder era transmés al Rei directament per Déu. El monarca no és doncs responsable dels seus actes davant els seus súbdits sinó davant la divinitat. La legitimitat del seu poder s’assenta sobre els pilars d’un dret no terrenal, el que deslliga l’exercici del mateix de qualsevol tipus de compromís emanat de la llei o la tradició. L’abat Bossuet defensava l’actuació política del rei Lluís XIV de França, màxim exponent de l’absolutisme monàrquic i del centralisme, conegut com el Rei Sol.

Thomas Hobbes, pensador polític anglès, va defensar igualment el poder dels reis, però desvinculant dels seus orígens divins. En la seua obra Leviatan sostenia que l’autoritat dels monarques provenia d’un acord establert entre ell i els seus súbdits. Abans d’arribar a aquest pacte la humanitat havia viscut en un estat de brutalitat, en què regia la llei del més fort en un ambient de guerra perpètua de tots contra tots. La necessitat d’assegurar la seua supervivència i superar l’estat de barbàrie va portar als homes a renunciar a part de la seua llibertat i transferir-la a una autoritat forta que s’alcara per damunt dels interessos particulars i garantira la pau. La forma que Hobbes considerava com la més natural per dur a terme aquesta idea era la monarquia.

Els instruments que van utilitzar els reis per l’exercici il·limitat del seu comandament van ser: els consells de ministres, l’Exèrcit, la burocràcia i la Diplomàcia. No obstant això l’absolutisme va trobar certes resistències, essencialment les que procedien dels defensors dels privilegis feudals heretats de l’edat mitjana i reservats a la noblesa i al clergat. Al llarg del segle XVIII els monarques van intentar posar fi a la limitació del poder mitjançant l’exercici d’una nova forma de govern, el Despotisme Il·lustrat.

L’absolutisme va aconseguir la seua màxima esplendor entre la segona meitat del segle XVII i finals del segle XVIII, finalitzant com a conseqüència de les revolucions burgueses hagut durant els segles XVIII i XIX.

Josep II d'Àustria

Josep II d’Àustria, dèspota il·lustrat.

EL DESPOTISME IL.LUSTRAT.

Va constituir una forma de govern que tractava de conciliar l’absolutisme amb les noves idees de la Il·lustració, intentant per això conjugar els interessos de la monarquia amb el benestar dels governats. Es va desenvolupar durant la segona meitat del segle XVIII. El terme té el seu origen en la paraula dèspota, és a dir, sobirà que governa sense subjecció a cap llei.

Bona part dels sobirans europeus van desenvolupar en major o menor mesura aquesta forma de governar, utilitzant la seua indiscutible supremacia com a eina per incentivar la cultura i la millora de les condicions de vida dels seus súbdits sense tenir en compte la seua opinió. Tot per al poble, però sense el poble.

A tal fi, van propiciar una sèrie de reformes que en certa manera buscaven modernitzar les estructures econòmiques, administrativa, educativa, judicial i militar dels seus respectius estats.

Tot això, però, respectant l’essència del règim absolutista i la divisió estamental de la societat. La planificació i posada en pràctica d’aquestes actuacions va recaure sobre una sèrie de ministres i alts funcionaris de l’administració estatal.

Dèspotes il·lustrats van ser: A Espanya, Carles III; a Àustria, Maria Teresa i Josep II; a Prússia, Frederic II; en Rússia, Caterina II. No obstant això, la moderna historiografia posa en dubte la veritable intencionalitat reformista d’alguns d’ells. Tal és el cas de Caterina de Rússia o Frederic el Gran de Prússia. A França, bressol de les revolucions burgeses, el despotisme il·lustrat no va aconseguir el relleu que en altres estats europeus, ja que les iniciatives dels seus defensors es van topar amb la incomprensió i oposició dels privilegiats als quals les reformes afectaven negativament.

Les limitacions del despotisme il·lustrat van ser evidents: va obtenir relatius èxits en els camps administratiu, educatiu i econòmic. No obstant això va fracassar en el social ja que els seus promotors no van ser partidaris d’emprendre reformes en profunditat que poguessen alterar les velles estructures de l’Antic Règim. Aquest fracàs va obrir el camí a posicions més radicals: les revolucions burgeses.

Sempre ha segut igual. Explotadors, explotats i els que renten els cervell als explotats perquè accepten la situació i no es rebel·len. 

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Documental, Història, Política, Uncategorized, Wagner i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s