La Saga Völsunga. Introducció. (I)

saga volsuga hoja

La Saga Völsunga.

La Saga Völsunga, Saga dels Völsungs o Völsunga Saga és una composició èpica escandinava equivalent a la Ilíada i l’Odissea a Grècia, Ramayana o el Mahabharata a l’Índia. És una saga llegendària, una versió en prosa d’Islàndia a la fi del segle XIII de la procedència i el declivi del clan Völsung, tot incloent la història de Sigurd i Brynhild i destrucció dels borgonyons. Es basa en gran mesura de la poesia èpica anterior contiguda en els Eddes.

Els orígens de la matèria són bastant més antics. En part, es fa ressò dels esdeveniments reals a Europa Central durant el període de la migració, principalment de la destrucció del regne de Borgonya pels huns al segle cinqué. Alguns dels poemes continguts en l’Edda Major refereixen episodis de la llegenda Völsung. D’altra banda, l’únic manuscrit de la saga, conservat a Dinamarca, data dels voltans de 1400.

El poema èpic alemany Nibelungenlied, del segle XIII, es basa en gran part en les velles històries, les quals van ser conegudes comunament en totes les terres germàniques de l’Alta Edat Mitjana, però reelabora el material en un ambient cortesà medieval i cristià.

La Völsunga Saga és la història d’amor i traïció, aventura i tragèdia, a través de diverses generacions que es va iniciar amb el fill d’Odin anomenat Sigi. És pot dividir en tres parts:

1. La primera és la història dels avantpassats de Sigurd, en particular sobre Sigmund, son pare, i Signy, fills de Völsung.
2. La segona part és sobre Sigurd, el matador del drac-serp i personatge central de la Saga Völsunga.
3. Després de la mort de Sigurd, la història gira al voltant de la seua dona, Gudrun, i  la lluita per fer-se amb el tresor, que acaba en tragèdia general.

Odin m

Odin

Argument general.

Völsung era el fill del rei Rerir, el fill de Sigi, fill d’Odín. Va estar durant set anys en el ventre de sa mare, i es deia que o el jove besava sa mare o moriria. Völsung tenia una filla anomenada Signy, que estava casada amb Siggeir, rei de Gothland. Durant la celebració del matrimoni a la casa Völsunga i mentre el poble estava assegut al voltant del foc, va entrar un ancià embolicat en una capa, va clavar una espasa en un tronc de fusta fins a l’empunyadura, predient grans coses de l’heroi que fora capaç de traure-la d’allí i immediatament va desaparéixer. L’ancià era Odín i l’espasa, Gram. Molts van intentar traure-la, però només Sigmund, fill de Völsung, va poder fer-ho. Sense saber-ho, Sigmund va gitar-se amb la seua germana bessona Signy i va tenir un fill, Sinfjötli.

 Völsung va ser assassinat a la terra de Siggeir i venjat pel seu fill Sigmund, que va matar als seus fills. Després va tornar a les seues terres i es va casar amb Borghild, amb la qual va tenir dos fills, Helgi i Hamund. Però Sigmund va ser inconstant en els seus amors i es va enamorar d’Hjordis, de la qual estava també enamorat el fill del rei Hunding. El fet va arribar a una aferrissada batalla, on Sigmund va ser mortalment ferit. Agonitzant, Sigmund va confiar la seua espasa Gram, desitjant que la guardara per al fill que havia de nàixer. “I ara -va dir ell- estic molt cansat a causa de les ferides i vaig a veure els nostres parents que s’han anat abans que jo”. Hjordis va seure al seu costat i el va acompanyar fins a la seua mort a l’alba.

Walkias con mueto y odín

Walkíries portant herois a Odín.

Hjordis es va casar llavors amb Hialprek, rei de Dinamarca. En la seua cort va néixer Sigurd, el fill de Hjordis i Sigmund. Sigurd va aprendre totes les arts i ciències de Regin, un astut ferrer, germà de Fafnir, que és una serp que guarda els tresors d’or, daurat mineral que significa alegre i revivificant brillantor del Sol, sent Fafnir, la serp, el poder maligne, el núvol o la foscor que roba la Llum. Regin desitjava el tresor d’or per a si mateix, així que li va forjar una espasa a Sigurd perquè mate la serp. L’espasa es va desfer al primer cop i Sigurd, menyspreant l’obra de Regin, va prendre a l’espasa Gram, herència del seu pare. Gram va resistir totes les proves. Sigurd va matar a la serp i es va apoderar del tresor. Regin en veure la victòria de Sigurd, va reclamar el tresor, al·legant que havia estat ell el que va forjar l’espasa que va matar Fafnir. Aleshores Regin va morir en enfrontar-se a Sigurd i aquest va partir per alliberar la Valquíria Brynhild, que era una verge molt bella que havia jurat només casar-se amb aquell que poguera travessar cavalcant el foc que envoltava el lloc on estava. Gunnar va intentar sense èxit l’empresa, així que Sigurd ho va intentar i va aconseguir casar-se amb Brynhild.

Sigurd_prüft_das_schwert_Gram_by_Johannes_Gehrts

Sigurd i l’espasa.

Sigurd, no va tardar molt de temps a enamorar-se d’una altra donzella, Gudrun, germana de Gunnar. Brynhild en assabentar-se, començà a ordir la mort de Sigurd, però un cop a l’haver aconseguit la seua missió, mor de pena a la pira funerària del seu marit. Gudrun, afligida per la mort del seu amant, deixa sa casa; però es casa amb Atil, rei de Hunland, qui convida els seus cunyats a la seua cort, per poder així aconseguir el tresor que havia rebut de Sigurd. Els germans, abans de marxar cap a Hunland, enterren el tresor al riu Rhin. Els germans són assassinats pel traïdor d’Atil, en lluita sagnant i terrorífica. Després, Gudrun es venja de les morts dels seus germans, assassinant a Atil i els seus propis fills.

Genealogia ACÍ.

Odin_entführt_Sinfjötlis_Leiche_(1883)_by_Johannes_Gehrts

Odín replegant el cadàver d’un heroi.

Sobre Odín.

Al llarg de la saga, trobem elements sobrenaturals. Un tema recurrent és l’aparició periòdica d’Odín, la major entre les deïtats nòrdiques, associada a la guerra, la saviesa, l’èxtasi i la poesia. És generalment representat com un misteriós ancià, amb caputxa  i amb un ull tapat. Apareix un bon nombre de vegades per ajudar els personatges amb la seua màgia i poders. Al començament de la saga, guia al seu fill Sigi del món terrenal. Envia una donzella al fill de Sigi Rerir amb una poma encantada que finalment permetrà Rerir i la seua dona tenir un fill. Més endavant, ell apareix com un vell amb un estranys ull a soles i clava l’espasa en l’arbre Barnstokkr durant un banquet al palau del rei Völsung, declarant que “el que traga aquesta espasa del tronc la rebrà com a regal”, el que fa el fill del rei Völsung Sigmund.

Odín també intervé directament en els punts clau de la narració. Durant una batalla, de nou sota l’aparença d’un home vell, trenca l’espasa de Sigmund, canvia el curs de la batalla i en última instància el condueix a la mort. També li clava a Brynhild una espina de dormir i la maleeix perquè mai torne a guanyar una altra batalla com un acte de venjança per l’assassinat d’Hjalmgunnar, un rei rival a qui Odin havia promès la victòria.

sigfrido y drac

Sigurd i el drac.

Sobre Sigurd i el drac-serp.

El subtítol del llibre: “L’èpopeia del nòrdic Sigurd, l’assassí del drac”, implica que tot el llibre és sobre Sigurd tot i que es veu només a través de la meitat de la història. No obstant això, l’assassinat de Fafnir, la serp-germà de Regin, és un punt crític en aquesta epopeia. És la gesta que li dóna a Sigurd una vida gloriosa plena de fama.

Regin li fa una espasa per a Sigurd per matar Fafnir, que guarda el tresor. Després de venjar al seu pare i altres parents, Sigurd es compromet a  matar el drac. Arriben al lloc on Fafnir guarda el tresor i Sigurd dóna un cop fatal. Abans que Fafnir muira, tenen una conversa important que revela la veritat a Sigurd sobre el tresor. Amb aquest aclariment, Sigurd pren una mostra de la sang del drac i pot sentir els ocells que parlen dels dos homes. “Ací està Regin, que vol trair aquell que confia en ell.” Aleshores Sigurd trau l’espasa, li talla el cap a Regin i  pren tot l’or del tresor que guardava Fafnir.

wagner mComentari.

Sol dir-se que Wagner va inspirar-se per al seu Anell bàsicament en el Nibelungenlied, les Eddes i les sagues islandeses, concretament en aquesta, la Völsunga Saga. Podem veure el paral·lelisme entre la saga i el cantar, fins i tot en la segona part, on apareix Atila, ja que hem acabant el resum escrivint: “Després, Gudrun es venja de les morts dels seus germans, assassinant a Atil i els seus propis fills.” Aquest “Atil” és “rei de Hunland”, o siga el rei dels Huns. Com es sabut la primera part del cantar es dedica a la mort de Siegfried i a la segona apareix Atila.

Els estudiosos opinen que aquestes històries es coneixien en tot l’àmbit germànic i que es van escriure textos basats en altres anteriors i que alguns s’han perdut. En concret, s’apunta la possibilitat de dues pèrdues: una saga i un cantar. La Völsunga Saga té elements originaris nòrdics, però també de germànics. Sigurd és l’heroi que matà el drac, però aquest tema tan important i mític, com ara Sant Jordi i el drac, no resulta estrany que no tinga el reflex literari que es mereix. Pel que és possible formular la hipòtesi de la pèrdua d’una suposada “Saga de Sigur, el matador de Fafnir”. Al mateix temps, s’apunta la possibilitat que el Nibelungenlied que conservem, en alt alemany de la zona d’ Àustria i Alta Alemanya no haja segut l’únic cantar i que és possible que existira un altre en baix alemany de la zona de Renània i Baixa Alemanya que aprofitara com a material de base per a la traducció al nòrdic de l’actual Völsunga Saga Això, no és estrany, ja que es conserva fragmentàriament una versió neerlandesa del cantar. En aquest cas, el suposat Nibelungenlied en baix alemany seria més pròxim a la Völsunga Saga i hauria servit de base a Wagner per a inspirar-se. Es tracta, clar, d’una hipòtesi. Personalment, pense que amb els fets narrats a la Völsunga Saga , Wagner tenia material suficient per a una bona part de l’Anell. L’únic que necessitava era una traducció a l’alemany. Quant al déus, és clar que la font són les sagues. Ja ho veurem.

El que queda clar és que amb aquesta saga tenim prefigurats Wotan (Odín), Siegmund, Siegfried, Brünnhilde, Hunding, Fafner, Gunther, Gutrune… tresors d’or, serps-dracs, ferrers que fan espases que es trenquen, deus amb semblança de vianants amb un ull, herois que trauen espases clavades del deu en un arbre, relacions incestuoses, deus que canvien el curs de la batalla, sang de dracs que fan entendre els ocells, amants que s’enamoren d’altri i moren en revenja per la parella que també mor, foc que passar, etc. Fins i tot, trobem les al·literacions que Wagner farà servir en el seu llibret. Diuen que en els antics grecs hi és tot. Sembla que en els antics nòrdics, també.

pàgina següent →

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Fonts wagnerianes, Literatura, Uncategorized, Wagner i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La Saga Völsunga. Introducció. (I)

  1. Retroenllaç: La Saga Völsunga. Dels fets anteriors a Sigurd. (II) | El Cavaller del Cigne

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s