Heil, Wolfgang! Centenari del naixement de Windgassen.

wolfgang-windgassen-09Fa un segle, el 26 de juny de 1914, va nàixer un dels millors tenors wagnerians de la segona part del segle XX. Va començar cantant papers d’òpera italiana, però prompte es dedicaria a Wagner. Va interpretar tots els papers wagnerians importants i alguns de secundaris per a tenor des dels més lírics als més dramàtics: Parsifal, Siegfried, Siegmund, Loge, Lohengrin, Tannhäuser, Tristany, Stolzing, Erik… Va treballar amb els millors directors: Furtwängler, Knappertsbusch, Böhm, Jochum, Keilberth, Solti, Sawallisch… i va destacar en els difícils rols per a tenor heroic. No solament va ser un reputat heldentenor de veu jove, bella, expresiva i resistent, sinó un excelent actor que afegia dramatisme al cant. Un actor-cantant com Wagner demanava als seus intèrprets. Sovint fa fer parella artística amb una altra de les grans, Birgit Nilsson, amb qui va representar a Bayreuth una versió de referència de Tristan und Isolde, sota la direcció de Böhn, que va ser editada en disc. La Nilsson va dir que estava tan acostumada a cantar amb ell que quan ho feia amb un altre tenor sentia com si l’estiguera traint.

    nilsson brunildaastrid_varnayMartha Mödl Isolde

                                                  Birgit Nilsson, Astrid Varnay i Martha Mödl

Durant anys va cantar a Bayreuth amb gran èxit. D’aquella etapa destaca el seu treball com a Siegfried amb la Nilsson en el paper de Brünnhilde i, com hem vist, en Tristan. Va ser imprescindible al Festival com a Lohengrin, els dos Siegfrieds, Tannhäuser i Tristan. Va cantar, a més de l’habitual Birgit Nilsson, amb sopranos de l’alçada de Martha Mödl i Astrid Varnay. Amb la seua mort es pot dir que desapareixen els heldentenors de raça capaços de cantar tots els dificultosos i esgotadors rols wagnerians.

Birgit_Isolde_11-285x300 amb windgassen tristan

Nilsson i Windgassen en Tristan

Alguns qüestionaren les seues facultats vocals en comparar-lo a Melchior o Völker, considerant que la seua veu no resultava tan atractiva; el cas és que mai no va ser lletja i tenia una frescor que li anava mot bé al jove Siegfried, Parsifal o Erik. No tots els tenors són capaços d’enfrontar-se a tots els paper pesants wagnerians. Altres cantants com ara John Vickers, James King, René Kollo i Siegfried Jerusalem feren un bon treball, però no són comparables a Windgassen i no s’atreviren a cantar tots els rols que ell cantava. Probablement, Jonas Kauffman, si se centra en el repertori wagnerià i dixa un poc de banda l’italià, arribarà un dia a ocupar el lloc que va deixar Windgassen i ser capaç d’enfrontar-se amb èxit als dificultosos i durs papers de Siegfried, Tristan o Tannhäuser. Wagner requereix especialització, el que no vol dir que també es puga cantar altres repertoris. Sense anar més lluny, el nostre tenor va destacar en Otel.lo com la Meier ho ha fet en repertori alemany no wagnerià i italià.

Wolfgang+Windgassen+WolfgangWindgassen

Va ser el heldentenor indispensable en el Nou Bayreuth desde 1951 a 1970, quan va retirar-se quatre anys abans de la seua mort. Va cobrir tota l’etapa de Wieland Wagner i el principi de la de Wolfgang. D’ací prové una bona part de la seua discografia. Amb Knappertsbusch va cantar Parsifal de 1951 i 63; Ring de 1956, 57 i 58, Holandés de 1955 i Meistersinger de 1960. Kna va ser una altra de les bases del Nou Bayreuth. Amb Karl Böhm el Tristan de 1966. Lohengrin amb Keilberth de 1953. Tannhäuser amb Cluytens de 1955.

Posats a seleccionar el millor de la seua discografia, citaria Tristan amb Nilsson i Böhm de Bayreuth; Parsifal amb Knappertsbusch de Bayreuth; Lohengrin en estudi amb Jochum, i Siegfried en Der Ring amb Böhm, també de Bayreuth, i en estudi amb Solti. Dos Rings de referència.

En 2005 el segell Testament va editar un Anell estèreo provinent del Festival de Bayreuth de 1955 amb Vinay, Windgassen i Hotter sota la dirección de Joseph Keilberth. Va ser una bona oportunitat d’escoltar a Windgassen amb un millor so. L’Anell en conjunt va ser considerat a l’alçada dels de Knappertsbusch, el Senyor dels Anells, per part de la crítica i dels aficionats.

En vídeo podem veure’l com a Tristan amb Brigit Nilsson i Hans Hotter en una producció de Wieland Wagner amb Pierre Boulez com a director. Es tracta de la representació d’Osaka de 1967. Lamentablement, està en blanc i negre i és de baixa qualitat tècnica.
Ací el tenim en diferents papers:

Götterdämmerung. Duo d’amor amb Nilsson.

Walküre. Acte I. “Ein schwert verhiess”. Bayreuth’56. Kna. Escoltem els “Wälse!”. Se’m posa la pell de gallina.

Parsifal. Acte II. “Amfortas! Die Wunde!” (1964)

Loherngrin. Acte III. “In fernem Land”.

Siegfried. Escena final amb Nilsson. Bayreuth’67.

Meistersinger. “Morgenlich leuchtend in rosigem Schein”, amb Josef Greindl. Bayreuth’63.

Tannhäuser. Acte II. “Dir Göttin der Liebe, soll mein Lied ertönen!” Stuttgart 1974, any de la seua mort.

Siegfried. “Schmiede mein Hammer”. Forjant l’espasa. (1953)

Rienzi. Pregària Acte V.

Tristan amb Nisson. Duo d’Amor. Osaka’67. Les condicions tècniques no són bones, però les artístiques ho compensen. Baix teniu el drama complet.

Otel.lo en alemany. (1968). Aquest rol verdià ha estat cantat/interpretat per diferent tenors wagnerians com ara Vinay o Vickers.

Siegfried. Acte III, escena II: Siegfried s’enfronta al Wanderer ( Hotter) Keilberth, 1955.

Siegfried. “Heil dir, Sonne! Heil dir, Licht” amb Astrid Varnay.

Tristan und Isolde. Acte II. “Duo de amor”amb Martha Mödl (Isolda) i Johanna Blatter (Brangäne) 1952.

Acabem amb Tristan und Isolde. Drama complet. Osaka 4-10-67. Un enregistrament de culte:

Wolfgang Windgassen, Tristan
Hans Hotter, King Marke
Birgit Nilsson, Isolde
Frans Andersson, Kurwenal
Gerd Nienstedt, Steersman
Herthe Töpper, Brangäne
Sebastian Feiersinger Melot
Georg Paskuda, Sailor and Shepherd
Chorus and Orchestra of the Osaka Festival
conducted by Pierre Boulez
NHK Symphony Orchestra Tokyo

 

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Òpera, Bayreuth, cantants, Directors, Uncategorized, Wagner i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Heil, Wolfgang! Centenari del naixement de Windgassen.

  1. Fantásticos vídeos, y sin duda justo homenaje a un cantante wagneriano al que parece imposible no amar en cada una de sus fantásticas recreaciones, por su arte y la humanidad que da a los personajes.

  2. rexval ha dit:

    Desde luego era uno de los grandes. Ojalá Kauffmann sea su digno heredero.

    Gracias por comentar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s