“Magic Fire” W. Dieterle. (1955)

magic fire protada mHi ha moltes pel·lícules amb música de Wagner. Potser la més emblemàtica siga Excalibur de John Boorman. Moltes bandes sonores inclouen música wagneriana. Potser la darrera siga Melanconia, de Lars von Trier. On hi ha un gran buit és en films sobre Wagner; biografies que narren la seua vida i obra. Personalment, tan sols en conec tres. Una excel·lent muda en commemoració de l’aniversari del naixement del compositor (1913) que va ser el primer llargmetratge de la història del cine, anterior a El naixement d’una nació (1915) del famós director racista nordamericà Griffith, on hi fa apologia del KKK. Ja en parlarem. També hi ha una sèrie televisiva CONTRA Wagner, de Tony Palmer que va ser feta per a denigrar el compositor carregant les tintes en la seua part fosca i passant per alt el que té de positiu. Com a mostra, en plena etapa àcrata del compositor, ens trobem a Wagner (Richard Burton) predicant el NACIONALSOCIALISME en la revolució de Dresde. Ja en faré un apunt.

magic fire principioLa pel·lícula que ens ocupa tracta la figura de Wagner amb respecte, sense passar per alt les seues ombres. Això sí, no es fa esment de l’antisemitisme com tampoc no es fa quan es parla de Chopin que, com a bon polonés, era un antisemita convençut que es negava a tocar en un lloc o hi haguera un jueu. En cap pel·lícula que he vist sobre el pianista ha eixit el tema de l’antisemitisme. Ja està bé de fer l’equació Wagner igual a antisemita, perquè en la seua època quasi tothom ho era. Magic Fire és de 1955, en plena etapa de censura moralista i ideològica americana. Per això, no es fa esment dels fills extramatrimonials de Wagner… ni de Liszt, que també en tenia, encara que ningú no sembla en recordar-se. Tampoc es fa esment de l’homosexualitat de Ludwig. Estava prohibit. Però un observador atent repararà de quina manera el jove rei li posa la mà al muscle a Wagner. Sí que es parla dels deutes de Wagner, que amava el luxe i vivia per damunt les seues possibilitats. També es conta quan passava fam i va ser empresonat per no poder pagar els deutes.

magic fire wagner piano

Alan Badel (Richard Wagner) al piano

Salta a la vista que el guió està ben documentat. La fidelitat als fets i el detallisme en contar-los és d’agrair. Tan sols hi trobem alguna errada com ara en començar la pel·lícula quan Wagner als 21 anys parla de leitmotiv, això no és possible, ja que el terme no és seu, sinó d’estudiosos poteriors. També podem veure que l’òpera amb que triomfa a Dresde i li val el càrrec de mestre de capella no és L’Holandés, com conta el film, sinó Rienzi. Peccata minuta en cinta que és molt fidel als fets reals.

Magic Fire va ser realitzada per a Hollywood, però filmada a Europa. Buscant fidelitat, moltes de les escenes foren rodades en els llocs reals. La pel·lícula va ser rodada a Alemanya, i en diversos llocs històrics, conservats en l’actualitat. Exemple d’això són el castell de Neuschwanstein, a Füssen, manat a construir per Lluís II de Baviera el 1869 i acabat el 1886, i la casa de la família Wesendonck, a Suïssa.

magic fire wagner cosima

Alan Badel (Wagner) amb Cosima (Rita Gam)

La versió que he trobat a youtube dura una hora i mitja. La que va estrenar-se a Alemanya tenia una durada de dues hores; o siga, que hi manca mitja hora aproximadament. És una superproducció de luxe rodada en Europa als llocs reals. La música és de Wagner seleccionada, arreglada i supervisada per E. W. Korngold, que interpreta Hans Richter en la pel·lícula. Les escenes d’òpera són fabuloses i fidels a les indicacions escèniques de Wagner. Walkíries amb llances i cascos alats, Lohengrin vestit de Lohengrin, etc. Cosa impossible de trobar hui en dia en cap teatre d’òpera. El film va tenir més èxit a Europa que no pas a Amèrica. Es tracta d’una pel·lícula injustament oblidada. Feia anys que en coneixia l’existència, però no l’havia trobada enlloc. Sí en canvi, la BSO. En aquest post hi trobareu les dues.

-Magic_Fire_(1955)_1 cast

Els actors principals

Repartiment:

Alan Badel … Richard Wagner
Yvonne de Carlo … Minna Planner
Carlos Thompson … Franz Liszt
Rita Gam … Còsima Liszt
Valentina Cortese … Mathilde Wesendonck
Peter Cushing … Otto Wesendonck
Frederick Valk … Ministre von Moll
Gerhard Riedmann … Lluís II de Baviera
Erik Schumann … Hans von Bülow
Fritz Raspeig … Franz Seraph von Pfistermeister
Charles Regnier … Giacomo Meyerbeer
Heinz Klingenberg … Rei de Saxònia
Robert Freitag … August Roeckel
Kurt Grosskurth … Mànager del Teatre de Magdeburg
Hans Quest … Robert Hubner
Jan Hendriks … Michael Bakunin
Erich Wolfgang Korngold … Hans Richter

L’argument, segons wikipedia, és aquest:

“Un joven Wagner (Alan Badel), de tan solo 21 años, se presenta al teatro de Magdeburgo ofreciéndose como nuevo director. Es rechazado, pero al conocer a Minna Planner (Yvonne De Carlo), las cosas empiezan a cambiar para él. Y es así como no sólo es contratado como director del teatro, sino que además se casa con Minna, con quien forma un próspero y humilde hogar.

Richard aprovecha para visitar a un prestigioso compositor asentado en un hotel de París en ese entonces, Giacomo Meyerbeer, quien lo considera un simple novato. En el mismo lugar conoce a Franz Liszt (Carlos Thompson), con quien logra una muy buena amistad, a pesar del mal momento vivido con Meyerbeer. Detenido en París por deudas que no puede pagar, regresa a Alemania para ser director en Dresde, donde el propio rey de Sajonia le pide ocupar el mismo cargo, esta vez para la corte real.

Wagner se relaciona con amistades que lo vinculan con la política, y participa de la Revolución de 1849. Al ser descubierto, debe exiliarse, reencontrándose con Liszt, quien le presenta a su hija Cósima (Rita Gam). Richard obtiene refugio en Suiza, en la casa de un amigo de Franz, el comerciante Otto Wesendonck (Peter Cushing); la mujer de éste, Mathilde (Valentina Cortese), siente un profundo amor por Wagner, quien a pesar de haber llevado a su mujer Minna con él, se deja llevar por un amor obsesivo, dedicándole a Mathilde la obra “Tristán e Isolda”. Minna descubre la relación secreta, y no solo abandona a Wagner, sino que Otto le pide a éste que se vaya de su casa.

Solitario en Italia, Richard es convencido por Cósima y su marido, Hans von Bülow (Erik Schumann), discípulo y amigo del compositor, para acordar una amnistía con el gobierno germano para poder regresar a Alemania. Una vez en Berlín, el ministro Pfistermeister (Fritz Rasp) le comunica que el rey Luis II de Baviera (Gerhard Riedmann), quiere conocerlo en persona. Después de varios viajes, ocurre el encuentro, que deja en claro el favoritismo del rey hacia el compositor. Un viejo enemigo de Wagner, el ministro von Moll (Frederick Valk), antiguo cortesano del rey de Sajonia y actual de Luis II, ejerce presión sobre éste para que le dé mayor importancia a las cuestiones políticas, y deje de desperdiciar el dinero satisfaciendo los gustos de su flamante director musical. Wagner, cada vez más hundido en la lujuria, contrae matrimonio con Cósima, quien dejó a von Bülow. Esto le cuesta a la pareja una pelea con Liszt, ahora volcado al catolicismo, e indignado por la locura cometida entre su hija y su mejor amigo.

En sus últimos años, Wagner se encuentra ocupado en la creación de su última obra, Parsifal, cuestionada por tratar temáticas religiosas de forma “poco seria”. Liszt es mediador en esta cuestión, pidiéndole a su colega, ahora instalado en Bayreuth, que no continue con la creación de la ópera, pero la música, pasión común en la vida de ambos, los llevó a la reconciliación. Franz además, logra perdonar a su hija Cósima, tan solo unos dias antes del martes 13 de febrero de 1883, fecha de la muerte de Richard Wagner.”

Sobre la banda sonora.

magic_fire_b so

Magic Fire. BSO.

Encara que Korngold es va retirar de la música de cinema en 1947, Dieterle va oferir-li adaptar i supervisar tota la música de la pel·lícula. Korngold seria lliure de triar repertori, els artistes, l’orquestra, el cor i el lloc de l’enregistrament, i els seus desitjos en assumptes musicals / dramàtics havien de ser respectats sense cap interferència. Així, mentre que la música és de Wagner, aquest és fill de Korngold, de cap a peus. Magic Fire és un homenatge emocionant d’un llegendari compositor a un altre. La banda sonora també exhibeix absoluta mestria de Korngold al piano. Es pot escoltar escenes de Richard Wagner de Tannhäuser, Tristany i Isolda, Els mestres cantaires, Der Ring des Nibelungen també la veu cantant de Hans Hopf, Leonie Rysanek, Otto Edelman i Erich Wolfgang Korngold al piano. Una banda sonora, la darrera del compositor,  que no pot faltar en la discoteca de cap wagnerià. ACÍ en teniu més informació. Baix, la BSO completa.


Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Bandes sonores, Pel.lícula, Uncategorized, Wagner i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a “Magic Fire” W. Dieterle. (1955)

  1. Gracias por este fantástico artículo sobre esta película, cuya existencia desconocía por completo.

    • rexval ha dit:

      Gracias a ti por tu interés. En 1913 se filmó el primer largometraje mudo sobre Wagner con motivo del centenario de su nacimiento. La película es alemana. Como Cosima se hacía pagar muy bien los derechos de autor, la “banda sonora” que se compuso se hizo expresamente para ello. No incluye música de Wagner. Posteriormente, se silenció la existencia de la película y se nos hizo creer que los americanos fueron los primeros con la peli que hace apología del KKK y del racismo que todos conocemos. Para colmo de males, el director alemán ingresó en el partido nazi, lo que no le quita ni un ápice a la calidad de la peli como a su rigor histórico.

  2. Retroenllaç: Estàs fent negacionisme del que va escriure Wagner sobre la música i els jueus? | El Cavaller del Cigne

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s