Rienzi, l’últim dels tribuns. Argument i audició.

Rienzi_vowing_to_obtain_justice muerte hermano rinzi
Rienzi implora justícia per l’assassinat de son germà

L’acció se situa a la Roma de mitjans del segle XIV, època en què els papes residien a Avinyó. El personatge històric, Cola di Rienzo, funcionari pontifici i gran orador, va aspirar a reconstruir l’Imperi Romà i es va erigir en tribú de la plebs amb l’oposició de la noblesa i el suport intermitent dels papes, fins a ser finalment assassinat en una revolta. Wagner el converteix en un heroi romàntic, generós i magnànim, que vol tornar el poder al poble i la grandesa a la pàtria, destruïts per la intriga dels poderosos, liderats per les grans famílies nobiliàries dels Colonna i els Orsini, enemistades al seu torn entre si, i per la ignorància d’una multitud voluble i mesquina.

PERSONATGES PRINCIPALS.

COLA DI RIENZI: Notari papal i dirigent popular de Roma, durant l’època del papat d’Avinyó. 

IRENE: Germana de Rienzi, enamorada d’Adriano Colonna.

ADRIANO COLONNA: Noble romà, fill d’ Stefano Colonna i enamorat d’Irene. A causa del seu amor per ella, dóna suport a la postura populista de Rienzi.

STEFANO COLONNA: Pare d’Adriano, que en secret anima els nobles a anar contra Rienzi.

PAOLO ORSINI: Noble que conspira contra Rienzi.

RAIMONDO: Llegat pontifici.

BARONCELLI i  CECCO DEL VECCHIO: Ciutadans romans.

rienzi nm

Acte I

Paolo Orsini, patrici romà, intenta raptar amb els seus homes a Irene -germana de Rienzi-, però ho impedeix Steffano Colonna amb la seua gent. Intervé el seu fill Adrià, enamorat d’Irene, i la lluita entre els dos bàndols continua malgrat les amonestacions del llegat papal Raimondo fins la solemne arribada de Rienzi, d’imponent presència, que restableix la pau. Retreu a la noblesa seu comportament deslleial cap a Roma i fa una apassionada crida per restablir la grandesa que havia tingut la ciutat. El poble jura seguir-lo.

Rienzi convenç Adriano -avergonyit per l’assassinat del jove germà de Rienzi pels Colonna, la seua família- que es pose al seu costat. Els dos enamorats canten el seu amor. A l’alba, la trompeta crida al poble romà i arriba una gentada que aclama Rienzi com a alliberador. Aquest refusa el títol de rei que se li ofereix i accepta solament ser tribú de la plebs, que ha de ser el senat qui governe.

Acte II

Rienzi_1869_Théâtre_Lyrique_-_Gallica
Rienzi, tribú del poble

El cor dels missatgers de la pau celebra al Capitoli l’èxit de la seua missió per tot Itàlia. Els Colonna i els Orsini, obligats a obeir la llei de la mateixa manera que els plebeus, conspiren junts contra Rienzi, malgrat els precs d’Adriano.

Rienzi rep els ambaixadors estrangers i reclama per al poble romà el dret històric a triar l’emperador germànic. Es representa un ballet, que constitueix una al·legoria de la unió de la Roma antiga i la moderna. Orsini apunyala Rienzi amb una daga, però l’arma no pot travessar la cota protectora del tribú. Els senadors i el poble demanen i obtenen que els traïdors siguen condemnats a mort, però Adriano i Irene supliquen pietat i Rienzi perdona els nobles. Baroncelli i Cecco consideren una debilitat el perdó Rienzi i els mateixos nobles maquinen la seua venjança, mentre el poble aclama al seu dirigent.

Acte III

rienzia3     El final del Acto III de Rienzi, tal y como se representó en París en 1869
Rienzi amb l’excèrcit popular contra els nobles

A la gran plaça de l’antic fòrum, el poble romà es reuneix davant la notícia que els nobles han congregat un exèrcit i es preparen per marxar sobre la ciutat. Rienzi l’anima a prendre les armes. Adriano no sap què fer ja que la seua lleialtat està dividida entre els seus i la fe a Roma i l’amor per Irene.

Arriba una gran processó de senadors i ciutadans armats dirigida per Rienzi, vestit amb armadura i a cavall mentre sona una fragorosa música militar. Adriano demana inútilment ser enviat com a ambaixador davant el seu pare. Decideix anar-se’n, però finalment accedeix a les súpliques de la seua estimada perquè es quede i la protegisca. Irene i les dones resen per la victòria. Prompte torna Rienzi triomfant amb els cossos d’Orsini i Colonna, morts, sobre unes lliteres. Adriano maleeix Rienzi i promet venjança. Rienzi és portat en un carro triomfal cap al Capitoli.

Acte IV

Rienzibanishment
Excomunió de Rienzi

Davant l’església de Sant Joan del Letran, Baroncelli, Cecco i altres ciutadans, manipulats pels enemics de Rienzi, deploren l’arrogància del tribú que, en voler intervenir en l’elecció de l’emperador germànic, només ha aconseguit que aquest haja retirat el seu ambaixador de Roma. Els romans enyoren també la protecció del papa, aliat ara de l’emperador. Baroncelli afirma que Rienzi mantenia una aliança secreta amb els nobles a canvi de cedir la seua germana Irene a Adriano. Aquest, amagat fins al moment, es descobreix i dóna fe de l’acusació. Els conspiradors prometen atacar Rienzi durant les festes de la victòria.

S’acosta una processó de sacerdots i monjos, amb Raimondo al capdavant, que es dirigeixen a l’església per cantar el Te Deum. Arriba Rienzi, revestit de festa, amb Irene. Adriano no s’atreveix a agredir Rienzi, a causa d’Irene, mentre els altres conspiradors s’atemoreixen davant les paraules patriòtiques del tribú. Apareixen els monjos i Raimondo a les escales de la basílica proclama l’excomunió de Rienzi. Els ciutadans l’abandonen i Adriano intenta persuadir Irene que partisca amb ell, però ella roman abraçada al seu germà.

Acte V

rienzi nji

En una sala del Capitoli, Rienzi demana a Déu que li done forces. Quan Irene se li acosta, Rienzi es lamenta de l’abandó dels seus i afirma el seu amor per Roma, però sent que la fi de la seua missió està pròxima. Ella refusa deixar-ho i fugir amb Adriano.

Rienzi ix per convocar una vegada més al poble de Roma. Entra Adriano ple de agitació, mentre s’escolta fora com va creixent el tumult. Avisa Irene del perill que corre i intenta emportar-se-la per la força, però ella es nega i ix corrent.

Arriba la multitud a la plaça del Capitoli i Rienzi intenta parlar als romans des del balcó, al costat d’Irene. El poble, liderat per Baroncelli i Cecco, intenta lapidar-los. Les paraules del tribú són inútils i la multitud cala foc al Capitoli i apedrega els germans. Adriano intenta alliberar Irene, però, quan s’acosta, l’edifici es s’esfondra i queda sepultat en ell, amb Rienzi i lrene.

Audició.

Rienzi, malgrat el seu interés, no sol representar-se. Són més habitual les versions en concert. Cosa curiosa, ja que aquesta òpera té molta més acció que les deu canòniques. El que sí que sol fer-se en les sales de concerts és interpretar l’obertura i algun moment destacat com ara la preciosa pregària de Rienzi. Anem a sentir aquests moments en diferents versions.

Comencem amb un muntatge audiovisual on sona l’obertura i que tracta del tema del poder:

Obertura. Staatskapelle Dresden. Thielemann. (2013)

London Philharmonic.  Klaus Tennstedt (1988)

Pasem ara al final de l’Acte I per a escoltar l’arenga de Rienzi al poble: Erstehe, hohe Roma, neu! (Alçat, gran Roma de nou!). Ho farem en la veu de tres heldentenors wagnerans mítics:

Jacques Urlus (1917)

Franz Völker (1933)

Max Lorenz (1941)

Adriano és un paper trasvestit, com solia fer-se en el passat. És l’enamorat d’Irene, germana de Rienzi, que dubta sobre a qui li ha de ser lleial: Gerechter Gott!  (Déu de justícia). Sentirem a tres notables dames de la lírica en aquest moment de l’Acte III:

Christa Ludwig  (1960)

Gundula Janowitz (1967)

Joan Sutherland (1976)

I acabem aquests moments musical amb la pregària de Rienzi de l’Acte V, potser la part més bonica de tota l’òpera i la més cantada en concert: Allmächt’ger Vater! (Pare totpoderós!).

En primer lloc, el que és considerat millor tenor wagnerià del moment, Jonas Kaufmann amb Thielemann dirigint la Staatskapelle Dresden.  (2013)

A continuació tot un especialista en el rol, que l’ha dut al disc i l’ha cantat en directe, el que és tota una proesa per la dificultat i per la durada: Renée Kollo

I tanquem amb el versàtil Plácido Domingo, que és un veritable tot terreny. Disc de 1989.

I ens acomiadem amb una representació completa. No és de gran qualitat, però aprofita per donar-nos una idea de l’òpera. El vestuari és el que correspon i es respecta el llibret. Al mercat hi ha un DVD que té el seu interés, però que desfigura l’obra, ja que identifica a Rienzi amb Hitler. Sembla una paròdia de El Gran Dictador de Chaplin.  Ja en parlarem…

Brenneis-Altmeyer-Linos / Kohler, director. (1982)

Clica ACÍ.


 

Una versió excel·lent amb Kollo en el paper principal. Aquesta és una gravació en estudi que té bona fama, encara que està retallada, com és habitual. Ocupa 2 CD. Existeixen versions més completes que inclouen més números. Té l’al·licient de contar amb tot un especialista en el difícil rol, Renée Kollo en la seua bona època i un bon so. Cal tenir Spotify en l’ordinador. Pot baixar-se debades. Val la pena. Tens publicitat, però no és gens abusiva i pots trobar-hi molta música.RIENZI
Director: Heinrich Hollreiser
Cantants: René Kollo, Siv Wennberg, Theo Adam, Nikolaus Hillebrand, Janis Martin, Peter Schreier.
Staatsoper Dresde. Staatkapelle Dresde
EMI. 2 (DDD) 1975

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Òpera, cantants, Directors, Uncategorized, Wagner i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Rienzi, l’últim dels tribuns. Argument i audició.

  1. Retroenllaç: Rienzi, l’últim dels tribuns. Comentari. | El Cavaller del Cigne

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s