Per la República i el dret a decidir: Referèndum.

Manifestació a València per la República i el dret a decidir.

Des que Juan Carlos I va anunciar la seua abdicació, tots els dies i a tota hora els voceros de la casta ens bombardegen alabant les gestes del rei que se’n va i les del que ens ha tocat en sort. D’aquesta manera no solament tracten de llavar-nos el cervell, sinó que pretenen fer-nos oblidar com de fosca és la realitat del dia a dia.

Baralla valenciana s. XVIII.

De vegades ens fan riure quan diuen que la soberanía popular s’ha manifestat perquè el 85 % de les Corts està a favor de la monarquia. Pensen que som babaus. En les darreres eleccions, els dos partits de la casta perderen la meitat dels vots, passant d’un 80% a un escàs i descendent amb tota possibilitat, 40 %. S’hi suma Rosa Díez, que va d’alternativa quan és una perdedora del PSOE que va formar un partit neutre que no és de dretes ni d’esquerres, és a dir, que l’únic que vol és el poder, pactar amb qui siga per xuclar del pot. La ex-PSOE ha votat monarquia, així doncs, ja s’ha definit. Un partit de lacais i plebeus, que això són els súbdits de la monarquia. I la vergonya del PSOE, que ja no enganya ningú. Si malgrat la crisi el Partit Socialista no arrasa és perquè els votants saben que és més del mateix. Felipe González enganyà en el seu moment. Ara ja no enganyen ningú. Ni són marxistes, ni socialistes, ni obrers, ni socialdemòcrates ni res de res…  són la cara de la mateixa moneda que el PP. Ja no els vota més qui cobra algun subsidi com ara el PER a Andalusia. La gent d’esquerra no els perdona el que han fet i la de dreta no els va a votar. Perill d’extinció.

Republicà de boqueta.

Rubalcaba té la barra de dir que són republicans, però que… bla, bla, bla. Solament de pensar la gent que va morir per la república i el socialisme fa ganes de dir-los als actuals dirigents socialistes que ja no enganyen ningú, que prou va fer-ho Felipe, el que està folrant-se com tots els altres. De referèndum res de res, ni per al dret a decidir, ni pel dret a triar lliurement la forma d’Estat que volem: monarquia o república. Si la democràcia està consolidada no hem de témer res. Si el poble és sobirà que parle, no tu – que has perdut la meitat dels vots – per ell. Agenollat, lacai; fes bé les genuflexions davant el monarca, sigues un bon vassall. Besa-li a mà.

“El que se mueve no sale en la foto.”

Alfonso Guerra, a mode de chirigota dels carnavals de Cadis va dir unes frases que han passat a la història i que descobreixen la veritat de la mentida que volen que ens engolim:

1-Sobre la divisió de poders: “Montesquieu ha muerto”.

2-Sobre la democràcia: “Quien se mueve no sale en la foto”.

3-Sobre l’Estatut d’Autonomia català aprovat pel Parlament de Catalunya i pel poble català en referèndum: “Vamos a cepillar tanto el estatuto que no lo va a reconocer ni la madre que lo parió.” Abans, Zapatero va dir que respectaria l’Estatut tal qual conforme isquera de les institucions catalanes. Va mentir provocant una alçada espectacular de l’independentisme català explicable perquè no és possible dialogar res amb Madrid, que no cedeix ni una coma.

També feu dues coses genials: Col·locar son germà en un despatxet i censurar La clave, programa emblemàtic de Balbín on  s’abordaven temes de tota mena amb pluralitat i llibertat.

Ens parlen de la Constitució. Ja està ve. Fan servir la Constitució en contra de la democràcia. És paper banyat per als drets i la corda del atado y bien atado per als avanços democràtics. No es poden fer els referèndums perquè la Constitució diu això i allò. No importa que diga que tots els espanyols tenen dret al treball, a la vivenda, educació, sanitat, etc Això és un desideràtum, però la Troika, la crisi que nosaltres mateixos hem provocat viviendo por encima de nuestras posibilidades, bla, bla, bla…

            

El poble va derrocar la Monarquia en 1931. Un dictador ens la va restaurar. I els polítics de la casta no tenen el coratge democràtic de fer una consulta popular sobirana. Això és el que demana la democràcia. Tots els càrrecs han de ser elegits pel poble. El contrari no és democràtic. Una persona per damunt de la resta sense que ningú l’haja votat. De res aprofita que ens diguen fins a la sacietat lo bien formado que está. Això està per demostrar, amb l’agreujant que, si ho fa malament, ens haurem de fotre durant dècades. Molts dels seus avantpassats foren pèssims reis i el poble els hagué d’aguantar durant anys i anys. La llista de Borbons indesitjables és molt extensa, començant pel primer, que ens llevà l’autogovern; continuant per Fernando VII, que reinstaurà l’absolutisme i la Inquisició i seguint per Isabel II que va ser destronada per la Revolució de 1868, La Gloriosa, que ens portaria la I República.

               

Aquesta república, com la següent, va ser eliminada per un colp d’Estat por supuesto militar i s’instaurà una espècie d’enganyifa democràtica coneguda com Restauració Borbònica, que aguantà dos reis, família directa i propera de l’actual. El sistema de Cánovas-Sagasta era una casta on els dos partits es tornaven en el poder mitjançant el caciquisme. Alfonso XIII va ser el responsable de la Dictadura de Primo de Rivera. Això li acabaria costant el tro. Després la II República, el colp de Franco, la guerra i la Dictadura.

                

La Transició ha resultat ser una estafa. Una segona Restauració Borbònica amb dos partits que ocupen el poder, entre altres coses, per un sistema electoral que premia els partits grans en detriment dels mitjans i petits. No és cer allò de un home un vot. Un diputat d’Izquierda Unida costa molts més vots que un del PP o del PSOE. Fan trampa els representants de la voluntat popular amb llistes tancades i Llei d’Hondt. L’únic sistema realment democràtic és el proporcional. Tant vots, tants diputats. No és de rebut que un milió de vots per a IU equivalga a un o dos diputats. És una presa de monyo. Les regles del joc són aquelles que ells han imposat pera perpetuar-se en el poder. Poder que dóna lloc a la corrupció. Tots estan corruptes. Els jutges els posen ells. Si es condemna algú, els de l’altre partit l’indultaran. Hui per tu, demà per mi. És tot una ficció. Massa gent folrant-se. Les grans empreses explotant els treballadors, deslocalitzant i fent el que volen sense pietat i  els bancs cobrant-se els interessos dels diners que han invertit a les campanyes electorals. La millor inversió bancària és la que es fa en política. Sempre ixes guanyant encara que el chiringuito es vinga avall. Milions d’euros públics per a la banca privada. Negoci redó.

           

A més, la Llei de Successió és masclista, cosa que va en contra de la tan sagrada constitució amb què s’omplin la boca els polítics i periodistes a sou qual mercenaris de la casta. El futur Felipe VI té dues germanes majors que ell. Ja sabem què es fa i què no es fa en el cas Nóos. La família s’ha reduït. On són les Infantes? I els consorts?

       

   

I, com que tenen por, es defensen com poden. Es carreguen  Garzón per ser un jutge díscol que no poden controlar. El que no esperaven és un fenomen com PODEMOS, capitanejat de Pablo Iglesias, que ha obtingut més d’un milió de vots partint de zero. Tenen por, per això, els sicaris televisius se li tiren a la jugular tractant-lo de les pitjors coses imaginables. Alguna manera buscaran de neutralitzar-lo, sempre ho han fet. El poder és sagrat i els que manen de veritat no van a consentir que els ciutadans diguen NO a les seues polítiques neoliberals i ultraconservadores que patim nosaltres. El paper de la socialdemocràcia ha estat sempre aquest, enganyar, fer creure que són alternativa quan realment fan la mateixa política que la dreta. Són la casta, els partits que es reparteixen el patís. Però la gent no es fava i ho sap. Per això Rubalcaba no tenia res a fer. Ningú se’l creia des de l’esquerra, ni a Felipe González, que prou que ens enganyà. Ara ix Madina i diu que és republicano, pura enganyifa per gratar uns vots des de l’esquerra. Si ets republicà, donat de baixa del teu partit de plebeus i lacais i apuntat a un de ciutadans lliures.

Jove ferit en manifestació estudiantil a València.

Faran tot el que podran, com feren en el cas dels desnonaments amb Ada Colau, criminalitzant-la, relacionant-la amb ETA, traient lleis especials, mentides de polítics coneguts, etc. Ara ja no ix a la televisió. La tenen vetada, però els desnonaments tenen lloc tots els dies. De res va servir arreplegar més d’un milió de firmes i portar-les al Congrés. Canviaran les lleis per restringir el dret de manifestació, demanaran del DNI als manifestants per fitxar-los, controlaran Internet, etc. Ells són l’Estat i els estats naixen de la violència i es mantenen gràcies a ella protegint els interessos de la classe dominant. Sempre ha segut així. Li callaran la boca a qui moleste d’una manera o una altra perquè la democràcia formal no es més que una façana que amaga les relacions reals de poder. I no és el poble, precisament, qui el té, ni que siga la ben pagada casta, el poder és anònim com les societats anònimes en què es basa. El poder no té moral, solament beneficis a costa del que siga. El que cal és descobrir-los i que donen la cara. El politicastre o el periodista a sou de la tele no és més que el seu titella que cobra un sou per defensar els seus interessos. Que no t’enganyen. En públic disputen, però en privat van de la mà.

ACÍ pots accedir en directe a La Tuerka, programa de Pablo Iglesias on es conta el que oculta la casta governant i se li dóna veu als que estan vetats pels mitjans que controlen els seu voceros.

Importen els fins, no els mitjans. Als sindicalistes andalusos que prenien terres dels señoritos o treien menjar per a indigents dels supermercats ja els han callat. Estan vetats. No en sabem res. El Poder corromp i compra a qui està disposat a vendre’s o l’anul·len de la manera que siga, fins i tot físicament, com va passar a Xile amb Allende i Pinochet, un país de gran tradición democrática que deixà de tenir-la quan els interessos de la classe dominant perillaren. Ací passarà el mateix. El sistema ens deixa un marge de maniobra que no podem passar si no volen rebre el correctiu corresponent. Res no importa, solament seguir en el poder.  De fet, els que ocupen el poder en l’actualitat són els descendents genètics dels que l’ocupaven anteriorment; parle del poder real, no dels sainets i componendes que ens fan creure que són la democracia que los españoles nos hemos dado.

Campanya de desprestigi contra Podemos en la figura de Pablo Iglesias. No s’ho esperaven i van a per ell, des de la dreta a la suposada esquerra del sistema. El tracten de bolxevic, d’antisistema, de radical, de Fidel Castro, d’Hugo Chávez… del que siga que puga desacreditar-lo de cara al poble. La CIA va fer una cosa semblant contra Luther King fins que el va assassinar. Així és el poder. Ningú no és tan ingenu com per a creure que el PODER amb majúscula permetria que un partit com aquest guanyara les eleccions. És metafísicament impossible. I tots sabem de quina classe de metafísica estic parlant. Sí, senyor, d’eixa.

Spain: Engañados e intervenidos.