Visca la República! Campanades a Mort.

Flag_of_Spain_(1931_-_1939).svg

Vivim en un sistema postfranquista que no és “el que los españoles nos hemos dado democráticamente en las urnas”. És el que ens van permetre els que sabien que el franquisme sense Franco no era possible i es van declarar demòcrates de tota la vida. Qui va ser ministre de l’Interior amb Franco, Fraga, va ser-ne un d’ells. Ningú no diu que ell era ministre de l’Interior quan els crims de Montejurra. Quan l’extrema dreta carlista i falangista va assassinar impunement als carlins que havien evolucionat cap al socialisme autogestionari i que acabarien integrar-se en Izquierda Unida. Va haver-hi amnistia. Encara recorde quan en les manis la gent cridava: “Amnistia, llibertat, Estatut d’Autonomia”. L’amnistia va convertir-se en una amnèsia obligatòria per evitar mals pitjors. Sorolls de sables. Els assassins de raons i de vides, que deia Lluís Llach, quedaren impunes.

Per la tele donen la tabarra exemplar sobre la legalització del Partit Comunista de Carrrillo. Uns comunistes que havien defensat la República ballaven ara la música monàrquica i franquista sota la bandera dels assassins. Ja som europeus. Ací tots els partits són legals. I una merda. Els partits republicans no van ser legalitzats en un principi. I la monarquia, que Franco havia decidit i “ratificado el pueblo español mediante plebiscito” va tornar a ser ratificada per una Constitució que no va redactar-se amb llibertat. Estaven preparant-se el repartiment del pastís. I se’l repartiren. La corrupció no ha segut assumpte exclusiu dels polítics, sinó també de la monarquia que ens han venut com a exemplar. La Ley de Sucesión a la Jefatura del Estado franquista va deixar-ho tot atado y bien atado. No era possible la pervivència del sistema sense canvis. Eren altres temps i ells ho sabien. La CIA també ho sabia. Hi havia un problema: l’immobilista Carrero Blanco. Hi ha qui afirma que els americans foren els autors intelectuals del seu assassinat. Carrero no queia be als americans i en alguna ocasió va oposar-se a les seues pretensions. No era ja possible una dictadura militar feixista en Europa Occidental, ni era bona per al mercat, que és el que importa.

El sistema ja no se sosté. El Règim ja està esgotat. La Monarquia està sota mínims malgrat la propaganda oficial. No se’ns ha contat la veritat del 23-F. La majoria de les regions militars estaven sublevades o dubtoses. A València tragueren els tancs. Jo els vaig veure des de ma casa. No és creïble que els militars sublevats canviaren d’opinió pel simple fet que el Rei isquera per la televisió. Jo no m’ho crec. Vaig fer la mili mesos després i vaig conéixer militars colpistes que li faltaven el respecte al Rei davant de la tropa. El que va passar és que el colp va triomfar en part. Es parla d’”autocolp”. Es feu la LOAPA en contra de les autonomies i es prengueren mesures antiobreres. Se sabia que Felipe i els socialistes guanyarien les eleccions. Ni república, ni marxisme, sinó tot el contrari. El que volien deixar clar les forces armades era que no hi hauria una política socialista ni cap temptativa “separatista”. Els tancs n’eren la garantia i el GAL l’encarregat d’assassinar a qui convinguera fora terrorista o no. I així hem seguit fins ara. Un sistema format per una monarquia amb casos de corrupció ben pròxims i una opacitat total quant als ingressos patrimoni i despeses. Solament en sabem el poc que ens han volgut o no han pogut evitar que se sapiguera. Diners a Suïssa, viatges a Àfrica, estranyes princeses rosses…

La legalitat real era la de la República elegida autènticament de manera lliure pel poble a través de les urnes. Un milió de morts i dècades de terror va ser el resultat del colp d’Estat feixista de Franco, de bombardejos massius a població civil indefensa. Hitler i Mussolini foren els primers a massacrar poblacions civils indefenses, un assaig per a la guerra europea. Abans els conflictes bèl·lic tenien lloc al camp de batalla. Ara assassinaven xiquets mentre dormien a sa casa. I tot això es feu amb la indiferència de les potències occidentals – presuntament democràtiques – i del Vaticà, que decretà santa cruzada. Hi ha fotos de capellans i monges armats.

curas armados

Capellans rebent instrucció militar

Acaba la guerra, però no la repressió. Un sector a depurar va ser el dels mestres. La República va posar molta cura a establir una educació pública, gratuïta i laica. L’Església Catòlica va perdre els privilegis i monopolis en aquest camp. S’aplicaren principis que avui en dia són plenament acceptats, fora dels sector més integristes, com ara la coeducació – xiquets i xiquetes junts estudiant el mateix, – l’ensenyament racional, científic i crític, sense adoctrinaments ni aborregaments; la formació de ciutadans, no de súbdits de cap monarquia, per definició, corrupta. En una paraula: la formació integral ser ciutadans lliures i crítics. Aquests mestres anòmims ho van pagar car. Tots foren depurats: se’ls impedí exercir i una bona part va ser empresonada o assassinada en judicis sumaríssims o sense, como el mestre que amb dos banderillers acompanyà Lorca en el seu assassinat.

maestro fusilado junto a su colega

Mestres republicans afusellats

La dreta espanyola, sempre cavernícola, tractarà d’imposar una educació controlada per criteris classistes, espanyolistes, economicistes i doctrinaris en connivència amb els religiosos que es creuen amb el dret de controlar la nostra moral i les nostres creences. Igual que sempre, la Religió i l’Estat oprimint el poble. Ara són més subtils. Ja no hi ha Inquisició, abolida tardanament en el regnat de la liberal Isabel II, coronada com a primera reina d’Espanya amb aquesta denominació en 1833. Ferando VII era rei de Castella, Lleó, Aragó, etc. Aquest Borbó infame va tancar les universitats i va inaugurar les escoles de tauromàquia. És a dir, pa i circ, però sense pa. No faltava qui, estúpidament, amb el cap menjat per la superstició i la religió diguera: “¡Queremos cadenas!”, “¡Vivan la cadenas!”. Durant l’etapa negra de El Deseado va ser assassinada la darrera víctima de la Inquisició, una valenciana, precisament. No és d’estranyar que encara hi hala qui vote als lladres.

escola franquista

Escola franquista amb crucifix i fotos feixistes

Ni s’ha produït la reforma agrària que fa segles que es reclama ni tenim un nivell homologable a Europa en res. Els països nòrdics estan a anys llum de nosaltres. Em quede bocabadat quan un company que viu i treballa de mestre a Suècia m’ho conta. Per què allí sí i ací no? Molt fàcil. Ningú no regala res, no a Cadis ni a Estocolm. Allí la democràcia funciona. És cert que són solament deu milions front als vora cinquanta d’ací, però això no aprofita d’excusa per quedar-se de braços plegats. Durant quatre dècades, la socialdemocràcia hi governà. Quan arribà la dreta al poder tractà de desfer l’Estat del Benestar que socialistes com ara Olof Palme havien creat. El poble no ho va consentir. A Suècia els avanços socials són intocables. Si algú tracta de carregar-se’ls, quedarà desacreditat i perdrà les eleccions. La dreta continua fent una política socialdemòcrata. És l’única manera de rebre recolzament popular a les urnes.

Ací, tot és un merder. Ens enganyen, estafen i roben…però seguim votant-los. Al País Valencià, si s’ajuntaren tots els diputats imputats per corrupció, serien la forma majoritària. És de pena. De vegades pense que som borreguets que van a l’escorxador sense protestar. Beeee! El pastor sap que la por cuida la vinya i que ningú no gosa posar el cascavell al cat. No sé si som un sainet, una sarsuela o un vodevil. El cas és que no som res ni ningú, com els morts. Solament que ells moriren amb dignitat lluitant pels seus ideals. A nosaltres ens van matant a poc a poc. Primer mataren els jueus, però nosaltres no érem jueus; després, els comunistes…. i quan ens tocà a nosaltres ja no vam poder reaccionar. Estàvem jugant maquinalment amb una tablet

rita-camps

Comunitat líder en corrupció

“Winston, si vols saber com serà el futur, imagina una immensa bota militar xafant el coll d’un ser humà eternament.”

(1984. George Orwell)

“Els animals van mirar per la finestra de la casa dels porcs, que abans era la del granger. Caminaven a dues potes i estaven borratxos. De sobte, no pogueren creure el que veien els seus ulls. Semblaven humans, el seus antics explotadors. De res havia aprofitat la Revolta.”

(Animal Farm. George Orwell)

Així acaba la novel·la, però el final de la pel·licula és diferent: “Els porcs s’havien convertit en tirans i explotadors fins que els animals oprimits digueren prou i enderrocaren la casa amb els gorrins dins.” Tot porc té el seu sant Martí. Que així siga. Amén.

Campanades a mort, Gasteiz 2.006. Lluís Llach. La peça la va compondre en protesta pels assassinats franquistes comesos a Euskadi al principi de la modèlica Transició. Segons l’Informe per a Espanya d’Amnistia Internacional de 1975 que vaig llegir íntegre, la policia practicava tortures de forma sistemàtica i indiscriminada, especialment en el País Basc i Navarra. Detencions il·legals, pallisses, assassinats. En la famosa Plaza del Sol de Madrid la policia també torturava els destesos per qüestions polítiques. Tots els torturadors foren amnistiats i cap d’ells va patir cap condemna, cosa que no ha passat en països amb dictadures militars feixistes del Con Sud americà, on alguns sí que han segut jutjats. Allí també hi hagueren transicions exemplars, però no tots quedaren impunes. Ací, SÍ. En esta crònica de EL MUNDO es pot ampliar informació.

tortura i

En 1982 estava jo fent la mili a més de mil quilòmetres de ma casa. Diumenge Llach la interpretaria acompanyat per la banda municipal de Castelló. No me la podia perdre. Va ser sublim. La banda i els cors feien plorar d’emoció, Llach, millor que mai. Banderes republicanes, comunistes, senyeres quatribarrades i els punys en alt. Feia poc del colp de Tejero i tots sabíem la relació entre la música i l’opereta del Congrés. Molts havien vist com jo els tancs dels feixistes en el carrer i sabíem que la cosa no estava segura. Una sí que ho estava. No estàvem disposats a consentir-ho passara el que passara. El públic es posà dret cridant: “ASSASSINS!” Ho recorde com si fora ara.

“Campanades a Morts és un disc publicat per Lluís Llach el 1977.

La cançó de la cara A del disc de vinil, que té una durada de vint minuts i que dóna nom al disc, recorda una massacre que va succeir el 3 de març de 1976  al barri de Zaramaga, a Vitòria, en què, arran una vaga d’obrers, la Policia Nacional matà cinc persones. Els assassinats van tenir lloc a l’església de Sant Francesc d’Assís de Vitòria.

El 3 de març de 2006, Llach interpretà aquesta peça al pavelló Fernando Buesa Arena de Vitòria per commemorar el 30è aniversari d’aquests fets.

 (Vikipèdia)

Sembla mentida com es pot fer art a partir de fets esgarrifosos:

“La misèria esdevingué poeta

i escrigué en els camps

en forma de trinxeres

I els homes anaren cap a elles

cadascun fou un mot

del victoriós poema.”

Per si algú no hi cau, ho dic ben clar. Franco la estava mort. El Cap de l’Estat era el seu successor, el que ell va designar. La Policia Nacional va assassinar cinc persones en una església de Vitòria arran d’una vaga d’obrers. Que no ho oblide ningú. El 22 de novembre de 1975, Juan Carlos I va ser nomenat Cap de l’Estat a títol de Rei dos dies després de la mort de Franco una volta jurà els principis fonamentals del feixista Movimiento Nacional. En el moment de la massacre, 3 de març de 1976, el Rei era l’autoritat màxima de l’Estat.

bandera rojaActe_plaça_de_bous_9.10.1978_3Flag_of_Spain_(1931_-_1939).svg

Ningú no ens ha regalat res. Res no li devem a ningú. Els processos socials són imparables i els fan els pobles, com va dir Salvador Allende, un socialista de veritat que pagà amb la vida la confiança que havia dipositat en ell el poble, no un estafador que fa anys que seu en el consell d’administració d’una elèctrica que va privatitzar i vendre als amics amb l’excusa que la competència faria baixar la llum. Eixe que vol fer ara una gran coalició PP-PSOE perquè el sistema reventa com reventà el de la Restauració borbònica. Tenen por. En les últimes eleccions han perdut la meitat del recolzament dels votants. Junts han passat de tenir un 80 % a un 40%. Ells tenen por i faran pactes antinatura per evitar que les esquerres i els nacionalistes guanyen les properes eleccions. Com diria Raimon: La muntanya es fa vella.

Última hora: EL REI ABDICA.

Poques hores després d’haver escrit aquest article em comuniquen que el Rei va a  abdicar en les pròximes hores.

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, cantants, Història, Política, Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s