Erbarme dich, mein Gott! Capitalisme, misèria i globalització.

niño hambriento

Aquesta foto no és una foto més com les que fem quan anem de vacances. És la imatge d’un símbol del que està passant al nostre voltant. El dolor sempre és dolor, però encara ho és més si és el dolor d’un infant. Ells no tenen la culpa de res, però són els més castigat quan ve el dolor. El dolor de la fam, de la manca d’estima, de sentir-se desemparat. Un xiquet és un ser sagrat. Fer-li mal és la pitjor de les vilanies possibles. Però milions de petits passen fam i moren tots els dies mentre uns altres amassen fortunes immenses. És injust i no té remei. No té remei perquè sempre ha segut així i sempre ho serà. Perquè vivim en un sistema econòmic que condemna a la majoria a la misèria per al profit d’una minoria.

Quan mire esta foto em ve al cap l’ària més bonica de La Passió segons sant Mateu de BachErbarme dich, mein Gott! M’emociona sempre el violí solista i la veu aclamant-se al cel i demanant pietat. Sembla mentida que amb tant pocs mitjans puga aconseguir-se un efecte tan  intens. La música arriba al cor, i més si la sent mirant el xiquet famolenc.

Estic parlant del capitalisme en la seua fase de globalització que crea monopolis que fan impossible anomenar-lo lliure mercat. És una mentida conceptual. El lliure mercat no existeix. És la llei de la selva, la llei del furt i de l’avarícia, la del lucre a costa del que siga.

 ThatcherReagan_1981Pinochet_foto_oficial

Tatcher, Reagan i Pinotxet aplicaren les doctrines de l’Escola de Xicago, neocon i ultraconservadora, desmantellant el que hi havia de l’Estat del Benestar keynesià o socialdemòcrata.

Ens mentiren dient que el capitalisme era lliure mercat i que la llibertat és indivisible. Sense llibertat de mercat no poden existir altres llibertats. Sense capitalisme no és possible la democràcia perquè elegir és poder triar. Poder triar entre diversos productes i quedar-te el que més interesse. MENTIDA. El liberalisme a ultrança neocon sorgit de la maquiavèl·lica Escola de Chicago va ser dut a la pràctica per Regan, Tatcher y Pinochet. A Xile hi havia una dictadura. No hi havia llibertat; en canvi, sí que hi havia lliure comerç, capitalisme salvatge. És fals que capitalisme siga sinònim de democràcia. En aquest món tan absurd, en països governats pel comunisme com ara Xina o Vietnam, hi ha un capitalisme més salvatge que en el XIX, el que va descriure Dickens i Marx. Hi ha un sistema de semiesclavatge que no permet cap llibertat ni seguretat a les persones. Tot és una immensa mentida.

 

Tot s’ha convertit en una mercaderia sobre la què especular per obtindre beneficis, quan més, millor i a costa del que siga. Es fa negoci amb la salut, l’educació la medicina, que és per al que s’ho puga pagar. No hi ha ciutadans, sinó consumidors. Les multinacionals compren les collites d’un país i cotitzen en borsa jugant amb la fam del adults i dels xiquets.


       Wall_Street_Sign_NYC  paro

Es tracta d’una situació de violència estructural del sistema capitalista. El capital no té ni pàtria ni moral. Els beneficis han d’agmentar i augmentar com siga. Reduint gastos de producció, és a dir, rebaixant salaris i explotant els treballadors els salaris dels quals va minvant. Deslocalitzant, o siga, tancant les factories dels països on els obrers cobren un salari més digne i obrint fàbriques allà on el treballador és un esclau sense drets. Poc es fabrica en el Primer Món. Tot es fa en els països emergents com ara la Xina, que ja és pràcticament, la primera potència mundial. I això es fa a costa del treballador.

Tot està desregularitzat, és a dir, l’estat no intervé en economia, que el mercat és savi i s’autorregula. FALS. El resultat és la lluita de la selva on sempre guanya el més fort.

Bolsa de _NewYork1_032

Borsa de New York

Diuen que el comunisme fracassà, que solament engendra pobresa i falta de llibertat. Primer hi hauíem de veure si allò que diuen comunisme ho era realment. El que està clar és que el capitalisme solament genera riquesa per a una minoria oligàrquica i monopolista. Cada dia es veu més clar en Occident, que s’està depauperant.

No solament hi ha xiquets que passen fam al Tercer Món, també els tenim al costa de casa regirant el fem per trobar alguna cosa que menjar.

El que és clar és que el sistema no funciona i que s’ha de buscar un altre. No solament és opressiu amb el ser humà, sinó destructiu amb l’ambient, amb la natura, que és la base de tot perquè ella és la que proporciona les matèries primeres.

Què fer? Aquesta és la qüestió. No apareixen alternatives que semblen viables. No hi ha teòrics que diguen res. És anatema tornar a l’Estat del Benestar. L’administració no ha d’intervindre en economia, no ha de regular. Aquest és el dogma, un dogma tan inamovibles com els religiosos.

El mateix sistema porta en si mateix la llavor de la seua destrucció. Arribarà el dia en què el nombre de desesperats serà tal que eixiran al carrer a defensar el seu dret a ser. Aleshores tremolaran els que abusen del poder i tot esclatarà perquè qui no té res a perdre és capaç de tot. Si un sistema com el nostre origina violència, tard o d’hora rebrà una resposta violenta per part dels desesperats. Així es fan les revolucions. Què passarà? Això no ho saben ni els brokers sagrats, però alguna cosa passarà. És qüestió de temps, i ells ho saben.


Un par de cartas.

Hola, amiga:

Estoy escuchando ahora el Erbarme dich, mein Gott de la Pasión Según San Mateo de Bach y me ha venido a la mente la imagen de Jesús que me has enviado. No puedo dejar de pensar en esas hermosas palabras que dijo “Amaos los unos a los otros como yo os he amado”, “Ama a tu prójimo como a ti mismo”. Es el fundamento de la “Fraternité” de los principios revolucionarios. ¡Qué bellas palabras y qué poco éxito han tenido en el mundo real! Qué hermoso sería que todos fuéramos fraternos hasta con nuestros enemigos, que dejarían de ser tales. Se acabaría el hambre en el mundo.

Todos tendrían los mismos derechos, las mismas riquezas y las mismas posibilidades. Todos seríamos una gran familia sin fronteras que nos dividieran, sin muros de la vergüenza que nos separaran, sin distinciones de clase o de rango. El paraíso terrenal en la tierra.

Qué pena que todo lo bello, todo lo bueno, todo lo que merece la pena sea considerado un sueño utópico imposible de realizarse en la práctica. Qué pena. Cuánto dolor. Cuánta miseria en el mundo. Cuántas madonas humanas llorando desconsoladas ante el cadáver de su hijo. Cuántos niños desnutridos y enfermos. Cuánta desesperación.

¡Qué diferencia tan abismal entre lo que es y lo que debería ser! ¡Cuánta falsedad, cuánta vanidad, cuánta mentira!

Qué mundo este el nuestro en el que unos tienen tanto que no saben que hacer con ello, y otros no tienen nada, ni siquiera la esperanza de un mundo mejor.

Te dejo, que me estoy poniendo demasiado triste. Esta música que me llega al alma me despierta sentimientos dolorosos.

Regí.

El Stabat Mater de Vivaldi es una obra me conmueve por lo profundamente humana que es. Una madre ante el cadáver de su hijo. No hay nada más doloroso  que contemplar a un hijo muerto. Andreas Scholl nos hace sentir ese dolor. ¿Quién no se apiadaría viendo llorar sin consuelo a una madre ante su hijo muerto? Eso lo ven millones de madres a diario. Lo que sucede es que cerramos los ojos. Y esa muertes tienen responsables. Son los especuladores de alimentos que cotizan en bolsa como una mercancia más. El grado de inhumanidad al que hemos llegado se cuenta por millones y millones de muertos. El Holocausto sucede todos los días. Abramos los ojos. Millones de Dolorosas contemplan a diario el sufrimiento, el hambre, el dolor, la enfermedad y la muerte de sus hijos. No lo permitamos. Nuestro desplifarro es su hambre. Nuestra riqueza, su pobreza. Ghandi dijo que la peor de las violencias es la pobreza. No cerremos los ojos…

niños hambrientos f


Si bien no creo en el comunismo, ni el socialismo obligado, sí creo en una sociedad FRATERNA donde se comparte libremente, por amor.

Está visto que la ventaja del capitalismo es la libertad. Pero mal usado es igual de malo que los excesos de todo totalitarismo, tanto sea de derecha como de izquierda.

Que hoy impera el becerro de oro no es ningún secreto. Lo que no deja de molestarme y sorprenderme es como gente inteligente sólo piense en la ganancia momentánea y no vea las consecuencias -a esta altura- a muy corto plazo. La ambición y el dinero corrompe todo: los gobiernos (especialmente por estos lados, pero ni los políticos de USA se salvan), el arte, la medicina y todo lo que toca…

Si no volvemos a un concepto de vida austero sin necesidades creadas artificialmente que llevan a destruir la naturaleza para tener cada día más y más… pues falta muy poco para que sin necesidad de una guerra nuclear terminemos por destruir nuestro hogar por completo, haciéndolo incompatible con la vida.

Cec.

 

 

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, cantants, Política, Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a Erbarme dich, mein Gott! Capitalisme, misèria i globalització.

  1. Crec que ho has dit tot i malhauradament, amb molt d’encert.

    • rexval ha dit:

      Bé, ja en som dos 😀

      No, en som més. Malauradament les coses són així i no crec que a hores d’ara vaja res a canviar. Algú va creure allò de “L’Europa dels pobles”, però és fals. És “L’Europa del Capital i dels Estats” que estan al seu servei per explotar millor els pobles i les nacions.

    • rexval ha dit:

      Vaja, Sílvia amb accent en la Í. T’he respost en un altre lloc i sobre un altre tema. Sobre aquest no puc fer broma.
      Gràcies per la teua participació i torna quan vulgues.

  2. Nashorn ha dit:

    ¿Conoces el documental “La doctrina del shock”?

    Si no es así creo que te gustará.

    • rexval ha dit:

      Pues no lo conozco. Si me lo recomiendas, seguro que me gusta. Lo buscaré en Internet.
      Muchas gracias por tu consejo y participaciòn.

      • Nashorn ha dit:

        En el youtube que te pego está entero 😉
        Habla de muchas cosas de las que también hablas tu en esta entrada.

  3. Eulogi d'Antioquia. ha dit:

    Crec que una relació semblant a la que tu fas entre l'”Erbarme dich” i la sagnant i colpidora imatge que publiques, debia sentir el regista Werner Düggelin quan va fer la seva versió filmogràfica de la Passió segons Sant Joan de Bach ambientada en un pati dels arrabals pobres de Nàpols el 1985: http://vimeo.com/39818566

    • rexval ha dit:

      Gràcies per l’enllaç. No coneixia aquesta versió de La Passió. La trobe molt interessant i efectiva.

      Pense com Feurbach. El que entenem per divinitat és la sublimació i projecció de la humanitat. Quan més humà més diví.

      Els místics recorreixen a l’experiència eròtica per expressar el que és inefable: l’experiència mística, la unió de l’ànima amb Déu. Això ho podem veure en Teresa de Jesús, Juan de la Cruz i Ramon Llull que es basen en el Càntic dels Càntics atribuït a Salomó que va ser retirat de la Bíblia en un temps per considerar´lo “profà”. Sense dubte poesia amorosa de qualitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s