No és això, companys, no és això.

lliberta, amnistia, estatutVivim en un sistema postfranquista que no és “el que los españoles nos hemos dado democráticamente en las urnas”. És el que ens van permetre els que sabien que el franquisme sense Franco no era possible i es van declarar demòcrates de tota la vida. Qui va ser ministre de l’Interior amb Franco, va ser-ne un d’ells. Ningú no diu que ell era ministre de l’Interior quan els crims de Montejurra. Quan l’extrema dreta carlista i falangista va assassinar impunement als carlins que havien evolucionat cap al socialisme autogestionari i que acabarien integrar-se en Izquierda Unida. Va haver-hi amnistia. Encara recorde quan en les manis la gent cridava: “Amnistia, llibertat, Estatut d’Autonomia”. L’amnistia va convertir-se en una amnèsia obligatòria per evitar mals pitjors. Sorolls de sables. Els assassins de raons i de vides quedaren impunes.

Per la tele donen la tabarra exemplar sobre la legalització del Partit Comunista de Carrrillo, uns comunistes que havien defensat de República ballaven ara la música monàrquica i franquista sota la bandera dels assassins. Ja som europeus. Ací tots els partits són legals. I una merda. Els partits republicans no van ser legalitzats en un principi. I la monarquia, que Franco havia decidit i “ratificado el pueblo español mediante plebiscito” va tornar a ser ratificada per una Constitució que no va redactar-se amb llibertat. Estaven preparant-se el repartiment del pastís. I se’l repartiren. La corrupció no ha segut assumpte exclusiu dels polítics, sinó també de la monarquia que ens han venut com a exemplar. La “Ley de Sucesión a la Jefatura del Estado” franquista va deixar-ho tot “atado y bien atado”.

La legalitat real era la de la República elegida realment de manera lliure pel poble a través de les urnes. Un milió de morts i dècades de terror va ser el resultat del colp d’Estat feixista, de bombardejos massius a població civil indefensa. Hitler i Mussolini foren els primers a massacrar poblacions civils indefenses, un assaig per a la guerra europea. Abans els conflictes bèl·lics tenien lloc al camp de batalla. Ara assassinaven xiquets mentre dormien a sa casa. I tot això es feu amb la indiferència de les “potències occidentats” – presuntament democràtiques – i del Vaticà, que decretà santa cruzada. Hi ha fotos de capellans i monges armats.

Acaba la guerra, però no la repressió. Un sector a depurar va ser el dels mestres. La República va posar molta cura a establir una educació pública, gratuïta i laica. L’Església Catòlica va perdre els privilegis i monopolis en aquest camp. S’aplicaren principis que avui en dia són plenament acceptats, fora dels sector més integristes, com ara la coeducació – xiquets i xiquetes junts estudiant el mateix, – l’ensenyament racional, científic i crític, sense adoctrinaments ni aborregaments; la formació de ciutadans, no de súbdits de cap monarquia, per definició, corrupta. En una paraula: la formació integral ser ciutadans lliures i crítics. Aquests mestres anòmims ho van pagar car. Tots foren depurats: se’ls impedí exercir i una bona part va ser empresonada o assassinada en judicis sumaríssims o sense, como el mestre que amb dos banderillers acompanyà Lorca en el seu assassinat. La dreta espanyola, sempre cavernícola, tractarà d’imposar una educació controlada per criteris classistes, espanyolistes, economicistes i doctrinaris en connivència amb els religiosos que es creuen amb el dret de controlar la nostra moral i les nostres creences. Igual que sempre, la Religió i l’Estat oprimint el poble. Ara són més subtils. Ja no hi ha Inquisició, abolida tardanament en el regnat de la liberal Isabel II, coronada com a primera reina d’Espanya amb aquesta denominació en 1833. Ferando VII era rei de Castella, Lleó, Aragó, etc. Aquest Borbó infame van tancar les universitats i va inaugurar les escoles de tauromàquia. És a dir, pa i circ, però sense pa. No faltava qui, estúpidament, amb el cap menjat per la superstició i la religió diguera: “¡Queremos cadenas!”, “¡Vivan la cadenas!”. Durant l’etapa negra de El Deseado va ser assassinada la darrera víctima de la Inquisició, una valenciana, precisament.

La creu i l’espasa, com sempre, imposant les seues mentides en contra del poble. Soldats amb cucifixos i capellans amb fusells. El nacional-catolicisme imposat per un dictador assassí que l’Església portava sota pal·li. Vergonya, pura vergonya que contradiu l’Evangeli:

“El meu regne no és d’aquest món”  “Amaràs el teu proïsme com a tu mateix” “No jutges i no seràs jutjat.”  “Ameu-vos els uns als altres com jo us he amat.”

Ni s’ha produït la reforma agrària que fa segles que es reclama ni tenim un nivell homologable a Europa en res. Els països nòrdics estan a anys llum de nosaltres. Em quede bocabadat quan un company que viu i treballa de mestre a Suècia m’ho conta. Per què allí sí i ací no? Molt fàcil. Ningú no regala res, no a Cadis ni a Estocolm. Allí la democràcia funciona. És cert que són solament deu milions front als vora cinquanta d’ací, però això no aprofita d’excusa per quedar-se de braços plegats. Durant quatre dècades, la socialdemocràcia hi governà. Quan arribà la dreta al poder tractà de desfer l’Estat del Benestar que socialistes com ara Olof Palme havien creat. El poble no ho va consentir. A Suècia els avanços socials són intocables. Si algú tracta de carregar-se’ls, quedarà desacreditat i perdrà les eleccions. La dreta continua fent una política socialdemòcrata. És l’única manera de rebre recolzament popular a les urnes.

Ací, tot és un merder. Ens enganyen, estafen i roben…però seguim votant-los. Al País Valencià, si s’ajuntaren tots els diputats imputats per corrupció, serien la forma majoritària. És de pena. De vegades pense que som borreguets que van a l’escorxador sense protestar. Beeee! El pastor sap que la por cuida la vinya i que ningú no gosa posar el cascavell al cat. No sé si som un sainet, una sarsuela o un vodevil. El cas és que no som res ni ningú, com els morts. Solament que ells moriren amb dignitat lluitant pels seus ideals. A nosaltres ens van matant a poc a poc. Primer mataren els jueus, però jo no era jueu; després, els comunistes…. i quan em tocà a mi ja no vaig poder reaccionar. Estava jugant maquinalment amb una tablet

    Judiciferrer01   Francesc_ferrer_guardia_detingut

Ferrer i Guàrdia, pedagog català fundador de L’Escola Moderna, jutjat pels successos de la Setmana Tràgica de Barcelona en 1909. La Guardia Civil el porta a Montjuïc per ser afusellat. Els mestres que fomenten el lliure pensament no són grats al sistema.

“Winston, si vols saber com serà el futur, imagina una immensa bota militar xafant el coll d’un ser humà.”

(1984. George Orwell)

“Els animals van mirar per la finestra de la casa dels porcs, que abans era la del granger. Caminaven a dues potes i estaven borratxos. De sobte, no pogueren creure el que veien els seus ulls. Semblaven humans, el seus antics explotadors. De res havia aprofitat la Revolta.”

(Animal Farm. George Orwell)

Els que ens prometen el cel són com el porcs de la novel.la d’Orwell. Igual té uns que altres. Votant el que fas és legimititzar-los. Si ningú no votara la farsa quedaria al descobert. No votes. Actua i pensa per tu mateix. Que no t’enganyen com als borrecs.

Advertisements

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en cantants, Educacó, Política i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s