L’or del Rin per a xiquets (IV)

← Pàgina anterior

Imatge9. EL COBEJÓS FAFNER.

Wotan i Loge tornaren a la vessant de la muntanya amb el tresor. Al mateix temps, els gegants Fafner i Fasolt aparegueren portant Freia. Ja tenien pensat que solament tornarien la deessa a canvi d’un bon grapat d’or. Tan bon punt va fer acte de presència Freia, el sol va lluir amb més força, l’aire es girà més dolç i la joventut va tornar a les galtes de Wotan i els altres déus.

Ací teniu el vostre or – va dir Wotan.

Ens sap greu deixar Freia – digué Fafner. – Apileu l’or entre nosaltres i ella. Heu de cobrir-ho tot amb el metall preciós perquè si encara podem veure la bella deessa, no ens podrem anar.

Els déus van fer com els gegants volien. Van col·locar l’or de manera que ni Fafner ni Fasolt pogueren veure Freia fins que es va acabar.

Més, més! – va cridar Fafner amb ulls plens de cobdícia i maldat. – No és prou alta la pila. Encara puc veure els cabells de la bella Freia. Poseu damunt eixe lluent casc.

Posa’l, Loge – va manar Wotan. – Ací teniu la vostra paga, gegants. Torneu-nos ara Freia.

Encara no! – va exclamar Fafner. – Per ací encara puc veure els ulls de Freia. Poseu eixe anell i tapareu el forat – va afegir assenyalant el dit de Wotan.

Mai! – replicà enfurismat el rei dels déus.

L’anell pertany a les Filles del Rin – digué Loge – i Wotan va a tornar-los-el. Ja heu obtingut molt més del que esperàveu, tot aquesta enorme quantitat d’or, a més del casc.

Ja no us en donaré res més! – va bramar Wotan – No hi ha força al món que puga llevar-me aquest anell del dit.

Aleshores, ens n’anem – va contestar Faner. – Ja sabia jo que no ens donaríeu prou or. Freia serà nostra per sempre més.

Dóna’ls l’anell! – van pregar els altres déus. – Ella és més important per a nosaltres que tot l’or del món. Sense Freia tots envellirem i morirem.

No tenia sentit resistir-se. Wotan sabia que no podia perdre la bella Freia. Així que es llevà l’anell del dit i va tapar el forat que quedava entre la pila de l’or. Els gegants tornaren la deessa.

ring15
10. LA COBDÍCIA ENGENDRA MALDAT.

Quan es disposaven a arreplegar el tresor. Fafner, que volia tot l’or per a ell a soles, li va pegar un fortíssim colp a Fasolt i el va matar. La cobdícia engendra maldat. Va carregar el tresor i se n’anà al seu país.

Ara que el posseïa, no tenia intenció d’usar-lo. Solament el volia pel plaer de posseir-lo, no per les coses que podria haver fet amb ell. L’únic que desitjava fer era evitar que els altres pogueren aconseguir-lo.

Fa ficar-se en una cova en el bosc. Va posar-se el casc màgic i va convertir-se en un lleig drac ferotge. Per amor a l’or, va deixar de ser un esplèndid gegant que anava lliurement per les belles muntanyes i va convertir-se en un horrible monstre. La resta de la seu vida la passaria estirat en la porta de la cova per guardar el tresor que romandria inútil allí per a tot el món. La riquesa pot esclavitzar. Fafner, un esclau de l’or.

ring16Només anar-se’n Fafner amb el tresor, una gran tempesta va formar-se en el cim de la muntanya. El cel va fer-se negre. Donner, el déu de les tempestes, colpejava el seu martell contra les roques. Els trons retronaren estrepitosament. Els seus ecos s’estengueren de núvol a núvol, de pic a pic i arribaren fins a les valls i la mar. Després, els núvols escamparen. Els rajos del sol ponent penetraren per les profundes valls.

Allí, com un gran arc sobre el riu arribant des de la florida vessant de la muntanya fins a la mateixa porta del lluent castell, brillava un meravellós arc de sant Martí que semblava un pont majestuós.

Mireu! El nostre castell! El nostre formidable Walhalla! – va exclamar Wotan. – Creuem. Ell serà la nostra mansió per sempre.

ring17Un a un, caminaren pel pont. Quan Wotan passava lentament, va sentir el lament de les Filles del Rin davall en el riu:

Or del Rin, or del Rin,
fem de menys la teua llum!”

Mai no seré feliç de nou – va pensar tristament. – He perdut el meu honor a canvi del Walhalla. Quin preu tan terrible he pagat!

Per fer les activitats de L’or del Rin →

Per llegir La Walkíria →

 

Advertisements

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized, Wagner, Xiquets i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a L’or del Rin per a xiquets (IV)

  1. Retroenllaç: L’or del Rin per a xiquets (III) | El Cavaller del Cigne

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s