L’or del Rin per a xiquets (III)

←Pàgina anterior.

Imagen

5. EL REGNE DELS NIBELUNGS.

Era tan fosc com la nit en el subterrani regne dels Nibelungs, excepte per la llum que flamejava del fum de les torxes o brillava en el carbó sobre les encluses. Els nans Nibelungs eren uns ferrers experts i excel·lents treballadors del metall. Des de cada petita cavitat i recòndit cantó venia el so de les sorolloses encluses.

Abans que Alberich furtara l’or, els Nibelungs cantaven sovint mentre treballaven. De vegades feien bonics adorns per a les seues dones o joguets per als seus xiquets.

Però ara Alberich havia fet l’anell d’or que els obligava a fer la seua voluntat. No hi havia amor en el seu cor; per això, espentava i renyava contínuament els pobres Nibelungs. Els obligava a treballar i treballar tant de dia com de nit, i tot el que feien li pertanyia a ell. Per aquesta raó, el tirà Alberich es feia dia a dia més i més poderós.

Mime, que era el germà d’Alberich, era el millor ferrer de tot aquest eixam de negres esclaus. Alberich va forçar-lo a fer-li un estrany casc màgic. Estava fet de ferro forjat. El ferrer havia de fer-lo tal com el seu amo li havia indicat, però no sabia per a què aprofitaria. Quan va acabar-lo, va témer que tinguera algun poder meravellós, i no volgué que Alberich el tinguera. Desitjava quedar-se’l per a sí mateix. Havia treballat molt per a fer-lo.

Dóna’m eixe casc – digué Alberich. – Vull que sàpies que tot el que hi ha en aquesta cova em pertany.

Mime hagué de donar-se per vençut. Alberich se’l va posar en el cap.

Ara veuré si funciona aquest casc màgic. Vine, Reina de la Foscor! – va invocar. – Fes que ningú no em puga veure!

En un instant va desaparéixer i solament va quedar un núvol de fum on ell estava.

Ara, Mime – va dir – mira amb atenció. Pots veure’m?

No – contestà meravellat Mime. – No puc veure’t gens ni mica.

El núvol de fum va desplaçar-se per la fosca cova acompanyat per la cruel veu d’Alberich rient:

Ha, ha, ha! Ara us faré treballar, esclaus! Ja no gosareu gandulejar perquè quan no em pugueu veure jo estaré vigilant-vos.

La seua veu sonava més profunda.

Ara us faré cavar i cavar fins a les entranyes de la terra per a portar-me or!

Mime estava aterrit. Quan el núvol de fum se n?anà de la seua vista, es va estendre sobre les roques i es va posar a plorar.


6. L’AMO FANFARRÓ.

Wotan i Loge van baixar per uns badalls entre les roques fins que van arribar a l’ombrívola cova on Alberich vivia. Wotan va mirar al seu voltant i digué:

Així que aquest és el Regne dels Nibelungs! Quin lloc tan horrible!

Des de cada passatge de la cova arribava el soroll dels centenars d’esclaus fonent i soldant els metalls preciosos per al seu amo.

Loge – digué Wotan, – mira que és fosc i trist aquest forat on no hi ha amor! Què és aquell estrany plor que sent?

Ei, Mime, eres tu? – va fer Loge.

Deixeu-me tranquil! – cridà Mime.

Aleshores digues-me per què estàs plorant – continuà Loge.

Oh – contestà contestà Mime, – el malvat Alberich, amb el seu anell d’or, ens ha fet esclaus! Amb ell ens ha obligat a cavar més fondo en la terra tant de dia com de nit. Tot l’or que aconseguim és per a ell. Aquest maleït or ha omplert la nostra cova de desesperació. Últimament m’ha manat forjar un casc màgic per a ell. El casc el fa invisible i així ens espia sense ser vist i mai no podem descansar. Alerta! El malvat ve ara!

Imagen

Wotan i Loge, forçant molt la vista entre la foscor, podien endevinar la seua silueta quan passava sota la claror del foc d’una torxa. Estava conduint una multitud d’encorbats esclaus negres que estaven carregant grans quantitats d’or, plata i pedres precioses sobre les sues esquenes. El casc estava penjant de la seua cintura. En la seua mà portava un fuet i els déus el podien sentir cridar:

Apileu l’or! Afanyeu-vos! Afanyeu-vos, colla de ganduls!

De sobte, Alberich va veure els déus.

Qui gosa entrar en la meua cova? – va preguntar – Mime, torna al teu treball!

I a la resta dels esclaus va cridar-los:

Més avall, més avall caveu sense parar cadascun de vosaltres i porteu-me or, més i més or! Obeïu, esclaus, obeïu el senyor de l’anell!

Tan bon punt la colla d’esclaus desaparegué aterrida, Alberich els digué molt emprenyat:

Què dimonis feu vosaltres dos ací?

Solament hem vingut per veure’t – digué Wotan. – Hem sentit parlar molt bé de tu. Diuen que eres molt intel·ligent i que saps fer coses meravelloses.

Aquests elogis agradaren molt Alberich. Va sentir-se molt orgullós i començà a presumir.

Mireu, tot aquest or és meu – va dir.

Sí – contestà Loge. – Mai no havíem vist tant d’or junt, però per a què aprofita? No hi ha cap cosa valuosa ací que es puga comprar amb ell.

Estic amuntegant-lo – va dir Alberich. – Algun dia, amb aquest or faré meravelles. Ja veureu! Seré l’amo del món! El fum negre del regne d’Alberich tacarà fins i tot la neu blanca de les muntanyes, les perfumades flors de les valls i els peixos lluents dels rius. Tothom serà el meu esclau! Mireu aquest Nibelung amb atenció. Ell governarà el món.


7. LOGE ENGANYA EL REI DELS NIBELUNGS.

Loge era astut i enginyós. Mentre Alberich fanfarronejava, ell estava pensant com enganyar el nan per furtar-li l’or.

Segurament – li va dir a Alberic- deus ser el més poderós dels homes, però suposa que mentre estàs dormint un dels teus esclaus se t’acosta silenciosament i et furta l’anell.

No hi perill d’això – va fer somrient Alberich -. Us ensenyaré un o dos trucs. Veieu aquest casc? És màgic. Amb ell puc fer-me invisible o canviar de forma en un tres i no res. Com podeu veure, estic perfectament segur.

Mai no he sentit parlar de tals meravelles – respongué Loge – i no m’ho puc creure.

T’ho provaré – digué el nan, sense sospitar ni per un moment que el maliciós Loge estiguera parant-li una trampa -. Quina forma vols que adopte?

Converteix-te en el que vulgues. Sols quan ho veja amb els meus propis ulls et podré creure.
Imagen
Alberich va posar-se el casc i va pronunciar aquest conjur: “Drac monstruós, drac colossal, vine cap ací amb aspecte infernal!” I, tan ràpid com el raig, va convertir-se en un drac enorme. Loge va simular estar aterrit i va fer creure que anava a eixir més ràpid que un coet de la cova quan el drac se li acostà.

De sobte, el drac es va esvair i aparegué Alberich.

Em creus ara? – va preguntar orgullós.

Ja ho crec que sí – va fer Loge. – És meravellós, encara que… si pogueres convertir-te en una cosa minúscula, seria molt millor, ja que podries amagar-te en qualsevol lloc i espiar els teus enemics. Però, clar…, fer-se tan xicotet deu ser molt més difícil…

Solament has de dir-me en quina cosa vols que em convertisca i veuràs de què sóc capaç – va fanfarronejar Alberich.

Ja és meu aquest presumit. Ara l’agarraré. – va pensar Loge.

Series capaç de convertir-te en un diminut gripau que puga amagar-se entre les pedres quan el perill s’acoste?

Ha! Res de més fàcil – va riure Alberich.

Va posar-se el casc màgic una altra vegada i va pronunciar aquest conjur: “Vine, petit gripau, ix del teu cau!”. Alberich desaparegué i un minúscul gripau va botar cap als peus de Wotan.

Afanya’t, Wotan! – cridà Loge.

En un instant, el rei dels déus va posar un peu sobre el gripau i Loge li va prendre el casc màgic.

El gripau va esvair-se i aparegué Alberich sota el peu de Wotan.

Deixa’ m anar! – va cridar el nan. – Lleva el teu peu de mi ara mateix!

– Et deixaré anar -va dir-li Wotan – si promets fer tot el que et diré.

I què vols? – va gemegar Alberich.

Vull tot el teu resplendent or – contestà Wotan.

8. LA MALEDICCIÓ.

Alberich, amagant l’anell sota el seu pit, va murmurar per a si mateix: “Poden quedar-se amb l’or. Què m’importa? Mentre tinga l’anell podré fer que els meus esclaus caven per a mi i recuperar-lo ràpidament.”

Pots prendre l’or – va dir en veu alta. – Els meus esclaus el deixaran als teus peus.
Va acostar la mà als seus llavis i, besant l’anell, va cridar els nans amb la seua màgia. En un moment aparegueren els petits nibelungs carregant el preciós metall. A Alberich no li va agradar que el veieren sota els peus de Wotan.

Apileu el tresor – va cridar – però no us pareu a veure’m. Encara sóc el vostre amo. Torneu ràpidament al treball. En un minut estaré amb vosaltres. Ai d’aquell que enxampe de braços creuats! Ai d’aquell que no estiga cavant!

Tremolant-se de por, tornaren en un tres i no res a les fosques profunditats de la cova.

Ací tens l’or – va dir. – Torna’m el meu casc i deixa’m anar.

Però Loge va llançar ràpidament el casc sobre el brillant metall.

Queda-te’l, doncs – va amollar el nan, creient que podria forçar fàcilment Mime a fer-li’n un altre amb el poder de l?anell, – però deixa’m anar.

Espera un momentet, Alberich – va dir Wotan. – Aquell anell que vaig veure brillar en el teu dit, el vull també.

L’anell! – va cridar aterrit – No, mai no serà teu!

Eixe anell no et pertany – va fer el déu amb cara severa. – El vas furtar a les Filles del Rin.

Pensa-t’ho dues voltes, Wotan, abans de prendre-me’l. T’avise que una maledicció l’acompanya.

Però el rei dels déus no li va fer cas i li llevà l’anell del dit.

Adéu, Alberich – va dir-li i el deixà lliure.

Ha! – va fer el nan de manera despectiva – Mai no et portarà felicitat. El seu amo sempre sentirà la seua maledicció. La inquietud, la tristesa i la fatiga sempre aniran amb ell.

Després va tornar a les profunditats de la caverna molt més pobre que quan anà al riu al principi de la història. Aleshores no tenia or. Ara no té ni or ni amics.

Pàgina següent→

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Llibrets, Uncategorized, Wagner, Xiquets i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a L’or del Rin per a xiquets (III)

  1. Retroenllaç: L’or del Rin per a xiquets (II) | El Cavaller del Cigne

  2. Retroenllaç: L’or del Rin per a xiquets (IV) | El Cavaller del Cigne

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s