La mort i la donzella

Imatge

Amb aquest títol tenim obres de gèneres diferents: teatre, cinema, pintura, òpera, ballet, quartet, lied… La procedència de l’ expressió es remunta segles enrere abans que les obres de Schubert es fren populars entre els melòmans.

Durant el Renaixement, el tema de la mort i la donzella va ser molt utilitzat en pintura, de manera especial en Alemanya. Prové de les danses de la mort medievals. Els romàntics, que miraven cap el passat, recuperen aquesta temàtica en literatura, música i d’altres expressions artístiques.

L’amor i la mort con conceptes que sempre han motivat els artistes. El valencià Ausiàs Marc (s. XV) va escriure: “Amor per mort és anul·lat”. L’obra de Wagner (s. XIX) està marcada per ells, destacant el seu Liebestod (Mort per amor) de Tristan und Isolde.

Em referiré especialment a la pel·lícula de Polanski, la peça teatral en què es basa i al quartet i lied de Schubert.

Imatge

DEATH AND THE MAIDEN (1994)

El film de Polanski es una reflexió sobre el poder, l’abús, el dolor i la mort. La tesi és que el poder va unit a l’abús i el dolor que causa en les seues víctimes. Un doctor que treballa per als militars colpistes en una dictadura llatinoamericana no especificada (Xile, realment) acaba violant una jove detinguda senzillament perquè té poder i pot fer-ho impunement. És un marit i pare de família exemplar que en una situació com la descrita es comporta com mai no hauria pensat que seria capaç de fer. I aquest és el nuc gordià de la peli cula. Qualsevol és capaç de les pitjors coses si detenta un poder sense límits sobre la víctima i pot fer-ho amb absoluta impunitat.

Polanski va basar-se en una obra de teatre xilena que s’ha convertit en la més representada arreu el món. Després en parlaré. Resulta un tant claustrofòbica, ja que quasi tota l’acció succeeix en la mateixa habitació i solament amb tres persones. A destacar els rols de l’antic torturador i la seua víctima. Durant l’acció els papers s’inverteixen. D’alguna manera, la torturada es pren la justícia per la seua mà perquè vol saber la veritat. Ha reconegut al torturador per la veu, ja que anava embenada quan era vexada i violada.

Quan l’antic torturador és el seu captiu, les línies entre la justícia i la venjança comencen a desdibuixar-se. Fins on arribarà Paulina per descobrir la veritat? I com pot estar segura, després de tants anys, que ha pres el pres correcte? El seu home es debat entre la llei que ha de complir i la seua dona, que mai li va contar el que li va passar. Són incògnites que ens planteja la pel·lícula.

  Director: Roman Polanski

Repartiment:
Sigourney Weaver: Paulina Escobar
Ben Kingsley: Doctor Miranda.
Stuart Wilson: Gerardo Escobar.

  L’argument és el següent:

En una nit de tempesta, en algun lloc d’Amèrica Llatina, Gerardo es troba amb un home, el cotxe del qual ha patit una avaria. El país acabava d’eixir d’una terrible dictadura. Gerardo és un advocat que està implicat en el procés de transició democràtica. El porta a sa casa i la seua dona Paulina creu reconéixer el botxí que la va torturar quan va estar empresonada, el doctor Miranda.

 Roman Polanskie

Roman Polanski

Aquesta trobada casual fa aparèixer els dimonis del seu passat, ja que ella està convençuda que el Dr. Miranda formava part de l’antic règim feixista i que la va torturar i violar, mentre estava amb els ulls embenats. Paulina agafa una pistola i el lliga a una cadira per interrogar-lo i descobrir la veritat. En el cotxe hi havia una cassette amb el quartet de Schubert La mort i la donzella, que era la música que posava el botxí mentre cometia les seues vilanies. Gerardo assegura que es tracta d’una casualitat. Malgrat els intents del seu marit i Miranda per convèncer-la que ell és innocent, Paulina té la certesa que ell és el torturador, i obliga al seu marit a ser advocat de Miranda al judici que que ha pensat fer.

En un principi, Gerardo creu que aquest home es innocent i va tot el possible perquè la seua dona l’allibere. Però Paulina no cedeix i l’amenaça amb tirar-lo per un penya-segat fingint un accident de tràfic. Aleshores Miranda els diu que ell realment era el doctor, que havia abusat de Paulina, i que n’estava penedit. Enfurismat, és ara Gerardo qui vol despenyar-lo pel penya-segat, però és incapaç de fer-ho. Els dos decideixen deixar-lo lliure i se’n van.

La pel·lícula acaba com comença, en una sala de concerts on un quartet de corda està interpretant La mort i la donzella de Schubert que a la protagonista li havia costat molt poder escoltar de nou. En un moment donat, miren cap amunt i es troben l’antic torturador amb la dona i els fills que els mira somrient.

Aquesta pel·lícula planteja diversos dilemes ètics i polítics:

1- El concepte negatiu de la condició humana en relació al poder. Poder és el poder de fer patir al altres. Qualsevol persona que estiga en una situació de poder és capaç de qualsevol cosa, ja que es deshumanitza i es converteix en un botxí. És el cas del doctor.

2- Concepte de justícia. Quan comença i acaba la justícia i apareix la revenja? Seria el cas de la protagonista, a punt de convertir-se en botxí.

3- Binomi legalitat – ètica. La llei no és sempre justa des d’un punt de vista moral. És el que es planteja l’advocat, que sap que l’amnistia va a deixar sense càstig el torturador i violador de la seua dona.

4- Transició democràtica. Relacionat amb el punt anterior, al país hi ha una llei d’amnistia que perdonarà els culpables però que té com a finalitat el trànsit pacífic a la democràcia.

Des d’un punt de vista musical, encara que la banda sonora és del polonés Kilar, compositor de la de Dràcula de Coppola, el tema central del quartet de Schubert que dona títol al film, acompanya l’acció des de l’inici fins el final d’una manera semblant a l’adagietto de Mahler en Mort a Venècia. En aquest cas la relació entre pel·lícula i música és encara més estreta, fins i tot en el nom.

Ací tenim unes escenes de la pel·lícula:

El nuc de la qüestió:

Tràiler:

Confessió final:

Durant tota la pel·lícula el torturador es nega a dir la veritat. Finalment ho fa. Va treballar per als militars colpistes duent el control mèdic dels detinguts. Les víctimes anaven am els ulls embenats. En un principi va sentir curiositat. Quan va ser conscient que tenia el poder de fer el que volguera impunement la va maltractar i violar.

LA MUERTE Y LA DONCELLA  (1990)

Imatge

Ariel Dorfman

La pel·lícula es basa en una obra teatral homònima d’ Ariel Dorfman, framaturg xilé d’origen argentí.

Va ser un èxit a Xilè i l’obra xilena més representada al món. Tracta del trobament d’una víctima de la tortura durant la dictadura amb el seu torturador. Fa referència a “la crua i dolorosa transició xilena a la democràcia” segons l’autor.

Dorfman, va col·laborar amb amb el govern de Xile. Va haver d’exiliar-se rere el colp de Pinochet. Va escriute La muerte y la donzella (1990) per denunciar les dictadures militars del Con Sud i les consegüents transicions democràtiques, totes elles “exemplars”, ja que les obligades amnisties impediren castigar els assassins, torturadors i colaboradors dels règims feixistes instal·lats amb el beneplàcit o amb l’ajut de la CIA i defensats pels EEUU.

Argument:

Durant l’existència d’un règim opressiu, Paulina Salas ha estat torturada i violada pels seus captors. Malgrat el trauma, no delata al seu nuvi Gerardo Escobar, que participa activament com insurgent al règim, sent editor d’un diari clandestí. Més tard contrauran matrimoni i s’assentaran a la costa.

Un dia Gerardo té problemes amb un dels pneumàtics del seu automòbil i és portat a casa per un home desconegut, Roberto Miranda. Un volta a casa, Paulina reconeix la veu del desconegut com la del seu torturador. Haurà de confiar en la seva oïda, perquè en les tortures portava els ulls embenats, i en evidències descobertes en el moment per fer-ho confessar i al mateix temps convèncer al seu incrèdul marit.

El torturador de Paulina escoltava el quartet de corda La mort i la donzella de Franz Schubert durant els abusos; d’aquí el títol i la recurrent aparició d’aquesta peça durant tota l’obra.

La diferència entre l’obra teatral i la fílmica és que en la primera no es desfà mai l’ambigüitat sobre la culpabilitat o innocència del metge mentre que a la segona es desvetla aquest interrogant.

Fem una repassada per la trama:

Comentaris sobre l’obra teatral:

DER TOD UND DAS MÄDCHEN.  Schubert.

Imatge

Schubert

Schubert solia reutilitzar les seues composicions, com féu en el quartet Der Tod und das Mädchen basat en un lied anterior homònim. També ho féu en Die Forelle (La truita). En tots casos el tema és el mateix: la mort. En la peça que ens ocupa, es presenta, qual walkíria, davant la jove víctima de manera amistosa. Tracta de calmar-la i li anuncia el final de la seua vida.

El vienés va ser sifilític i en va patir molt. En els moments que el dolor era menys intens es posava a composar. El el cas de La mort i la donzella pensava que estava narrant la seua pròpia mort. Una cosa semblant li va passar a Mozart amb el Requiem.

Schubert organitzava unes festes i jocs amb els amic, on sonava la música i es cantava. Les famoses schubertiades. Tenia fama de tenir relacions sexuals esporàdiques i no estables i de agradar-li l’alcohol. De fet, a més de sífilis, va encomanar-se de gonorrea i na patir une febres, que li causaren la mort.

Resulta dolorós llegir els seus escrits d’aquest període final de la seua breu vida. Els seus amics anaren abandonant-lo a poc a poc mentre ell estava malalt.

Va ser un gran admirador de Beethoven, al que idolatrava. La seua obra és gran i variada. Va des del lied a l’òpera passant per simfonies, música de cambra, per a piano, religiosa, concerts, etc. Gran part del seu treball no s’estrenà durant sa vida i va fracassar en el món de l’òpera. En el cas que ens ocupa, el Quartet Nº 14, solament va ser interpretat de manera privada. Una vegada mort es va estrenar, així com moltes altres peces. Tot això va ser possible gràcies a algun amic seu. Molt amic dels seus amic, que solien ser masculins, s’ha apuntat la possibilitat que fora homosexual. Les seues malalties venèries demostres que tingué relacions amb dones, però.

El quartet es basa en el lied del mateix nom. El text és del poeta Matthias Claudius que parla d’una jove moribunda i de les seues reaccions davant la imminència de la seva fi, davant la presència de la mort.

En el moment de la composició del quartet, Schubert travessava un període vital molt complicat, amb decepcions a nivell sentimental, malalt de sífilis i terriblement feble. Aquest estat queda plenament reflectit en el caràcter de l’obra.

El text del lied és una diàleg entre la donzella i la mort que reflecteix una lluita entre la seductora crida de la mort i la resistència a aquesta. També pot representar la trobada de la jove i bella xica amb la cruel i ossuda figura de la mort.

Ací tenim el poema, que he traduït del castellà i que vull dedicar a ma mare:

La Donzella:

Deixa'm , ai, deixa'm!
Vés-te'n, esquelet ferotge!
Encara sóc jove, vés-te'n, estimat!
No em toques!

La Mort:

Dóna'm la mà, bella i tendra criatura,
sóc la teua amiga i no vinc per apesarar-te
Tingues valor! No sóc cruel,
vas a dormir dolçament en els meus braços.

Sentim les dues obres:

Quartet, pel  Quartet Vallmont: 


Lied. Fischer-Dieskau, piano. Julia Varady, soprano:

 


 

 

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Lied, Música de cambra, Pel.lícula, Regidors, Teatre, Uncategorized i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s