L’or del Rin per a xiquets (II)

←Pàgina anterior

3. EL CASTELL DELS DÉUS.
Imagen
En una vessant d’una muntanya, a la riba del Rin, vivien els déus. El més poderós era Wotan, el rei. Sempre havien viscut a l’exterior perquè ell mai no havia segut capaç de trobar gegants prou grans com per construir el gran castell que volia per a ells.

Un dia, aparegueren per aquell lloc els gegants més grans que Wotan havia vist en sa vida. Es deien Fafner i Fasolt. Eren moltes voltes més grans que Wotan. El déu els contà quantes ganes tenia d’estar en un castell meravellós.

Construirem eixe castell si tu ens dones la teua cunyada, Freia – va proposar Fafner, que era el que parlava pels dos gegants.

Els gegants volien emportar-se la bella Freia al seu país. Wotan no es parà a pensar com seria de terrible si la perdera. No pensava més que en el seu meravellós castell.

Construïu-lo, Fafner – li digué.

Aquella nit Wotan i els altres déus van gitar-se a dormir en la vessant de costum. El rei dels déus va somniar amb un meravellós castell amb torres lluents sota la claror del sol matinal.

Un nou dia naixia en el preciós país on el riu Rin flueix. Els déus estaven despertant, passada la nit. Mentre ells dormien, Fafner i Fasolt havien construït un meravellós castell. La dona de Wotan va ser la primera en veure’l.

Desperta, Wotan! Desperta! – va fer.

Quan el rei dels déus va obrir els ulls, va veure el castell sobre el cim de la muntanya. Quin castell més gran i lluent era! Ple de goig va dir:

Està acabat! El meu gloriós somni s’ha acomplit!

Tota la nit havien estat els gegants treballant dur. Havien acabat just a trenc d’alba. Estaven esperant que Wotan es despertara i els donara l’encisadora Freia. Volien portar-se-la ràpidament al seu país.

Mentre tu dormies, nosaltres hem construït aquest castell – digué l’enorme gegant. – Ara estem preparats per al pagament.

Quin pagament voleu? – preguntà Wotan.

Imagen

Que quin pagament volem? – va cridar Fafner. – És que has oblidat la teua promesa – El preu va ser Freia. Ens la durem a ca nostra.

Ah, això va ser sols una broma – digué Wotan. – No podria ni pensar que Freia ens deixara. Però vos pagaré bé pel castell. Vos donaré una altra cosa a canvi que serà tan bona per a vosaltres com ella.

Fafner s’enfurismà i cridà:

Deixa de dir ximpleries. Hem construït un meravellós castell de pedra. Hem treballat durament com esclaus. Hem amuntegat les pesants roques. Cada pedra està sòlida i ferma en el seu lloc. Ara volem que ens pagues.

Però segur que no creguéreu – va dir Wotan – que anava a donar-vos Freia- És ella qui ens proporciona les pomes daurades. Ningú excepte ella no sap com conrear-les. Si no fora per la seua fruita fresca, els déus envelliríem. Ens marciríem com les fulles a la tardor.

Sí – bramà rabiosament Fafmer, – sé que són les pomes daurades de la bella Freia les que us mantenen joves. Però ara la deessa ens pertany. No acceptarem cap altra cosa.

Just en aquell moment Wotan va veure Loge, el més astut dels déus, venint per la muntanya.
Espereu, Fafner! Espereu fins que parle amb Loge.

 

4. ELS GEGANTS S’EMPORTEN FREIA.

Imagen Loge, per què arribes tan tard? – va queixar-se Wotan quan arribà.
Loge, molt alterat, contestà:

Les Filles del Rin estan en un gran compromís, Wotan. Quan anava pel riu, vaig sentir-les plorar i gemegar. El malvat Alberich ha furtat el seu or, i jo vaig prometre-les que t’ho contaria a tu. Potser pugues ajudar-les.

Jo no tinc temps per a les Filles del Rin ara ? va dir Wotan; ? tinc problemes propis. Digues-me com puc salvar la pobra Freia!

Durant molts anys, Fafner – que era més despert que Fasolt – havia sentit parlar d’aquell or. Per això va escoltar atentament tot el que Loge va dir. Després va preguntar:

Per què vol Alberich l’or?

Perquè ? va contestar Loge – l’or pot ser convertit en un anell màgic; si el que faça l’anell renuncia a l’amor per sempre, l’anell màgic pot fer el seu propietari l’amo del món sencer. Alberich va dir que no l’importava l’amor si podia tenir tot l’or que volguera.

Fafner va pensar: -Potser fora millor per a nosaltres tenir l’or que no Freia i les pomes daurades-. Després va dir en veu alta:

Deixa’m dir el que estem disposats a fer, Wotan. Si tu m’aconsegueixes eixe or per a nosaltres, l’acceptarem en lloc de Freia.

So bandarra! – exclamà Wotan ? Com puc donar-vos el que no és meu?

Molt bé – digué Fafner. – No hem vingut ací per barallar-nos. Ja hem esperat massa. Ens portarem la nostra paga. Vine, Freia, has de vindre amb nosaltres.
Imagen
La pobra i aterrida Freia va plorar i cridar quan Fafner i Fasolt la van agarrar i se l’emportaren per les muntanyes. Es girà cap a Wotan i Loge i els digué:

Tindrem a Freia en el nostre poder fins a la nit. Després tornarem, i si teniu eixe lluent or del Rin per a nosaltres, aleshores podreu quedar-vos amb ella. Si no ens doneu l’or, Freia serà nostra per a sempre.

Tan bon punt se n’anà Freia, les flors començaren a marcir-se. Wotan i els altres déus començaren a envellir i els seus cabells es feren blancs. Li paregué a Wotan que era un somni horrible. De sobte, Loge va dir en veu alta:

Avui no hem menjat la fruita de Freia! Ara que se n-ha anat, tots nosaltres ens pansirem i morirem!

Wotan havia estat mirant fixament el terra, cavil·lant què podria fer per salvar els déus i ell mateix.

Vine, Loge – va dir. – Hem d’anar al fosc i profund regne dels Nibelungs. He de fer-me amb l’or! Anem pel barranc. No puc anar pel riu. No vull sentir els laments de les Filles del Rin.

Wotan es girà cap als preocupats déus:

Espereu fins a la nit i us promet que us tornaré la vostra joventut perduda.

Pàgina següent→

 

Advertisements

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a L’or del Rin per a xiquets (II)

  1. Retroenllaç: L’or del Rin per a xiquets (I) | El Cavaller del Cigne

  2. enriquedeburgos ha dit:

    Yo también tengo intención de “relatar el Anillo”, así que, llegado el momento, echaré mano de esta adaptación tuya, porque no hay nada más claro que las cosas para niños y, como dicen en uno de tus blogs amigos, los mayores no nacemos sabiendo.

    • rexval ha dit:

      Dicen que todos los adultos llevamos un niño dentro. Desde luego, todos lo hemos sido. Yo sigo disfrutando con las cosas de niños, quizá por trabajar con ellos. Si algo tiene calidad no importa el supuesto destinatario, gusta a todos. A mí me encantan las películas de Walt Disney, que uso en mis clases. Además, es una buena manera de aprender porque los críos no se complican con cosas de mayores.

  3. Retroenllaç: L’or del Rin per a xiquets (III) | El Cavaller del Cigne

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s